Your SlideShare is downloading. ×
Els trobadors
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Els trobadors

1,930
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,930
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ELS TROBADORS I M AT G E S
  • 2. INTRODUCCIÓ Trobar “Inventar o crear literàriament”Què es? Poesia Trobadoresca Primera mostra de lírica culta en llengua romànicaQuan? Sorgeix al sud de França a finals de segle XIOn? Es manifesta sobretot als s.XII i XIII a Occitània, Catalunya i nord d’Itàlia.Temes Poesia culta i de temàtica profana-reflecteix els ideals de la societat feudal: l’amor i la guerra. L’ofici de trobador tingué un especial reconeixement durant el s.XII.
  • 3. TIPUS DE LÍRICA AL S.XIILírica popular Lírica Lírica culta trobadoresca -En llatí-En llengua -En occità -d’origen clàssic catalana -contingut religiós -Temàtiques-Transmesa de profanes forma oral -Adreçades a un-Adreçada a les públic aristòcrata classes més -Base de la poesia baixes catalana culta.
  • 4. OCCITÀ: PROVENÇAL, LLENGUA D’OC, GASCÓ, LLEMOSÍ-La variant provençal de l’occità esdevé llengua de la poesia culta fins el s.XV a Catalunya.Causes:-èxit i prestigi per l’Europa del moment.-proximitat geogràfica-similitud entre el català i l’occità al s.XIIExemple: occità-català nuèit/nuèch (nuèit)---------------nit lenga (lengua)-------------------llengua glèisa (glèsia)--------------------església
  • 5. Formació dels trobadorsCal distingir: Poeta: escriu poesia en llatí Trobador: escriu en provençal-Els trobadors: escriuen les composicions-Els joglars: van cantant per les corts Tenim constància de l’existència de 350 trobadors de procedències socials diferents: 1r trobador conegut: Guillem IX d’Aquitània Papa Climent IV El rei d’Anglaterra (Ricard Cor de lleó) Marcabrú (d’origen humil) Beatriu de Dia (trobairitz)
  • 6. Formació dels trobadors-Bona formació: trivium (gramàtica,lògica, retòrica) quadrivium (aritmètica, geometria, música i astronomia)-Tractats de poètica llatins-Tractats sobre l’art i la llengua de trobar: >Razos de trobar – Ramon Vidal de Besalú (principis del XIII) >Regles de trobar – Jofré de Foixà (finals del XIII) La poca informació que ha arribat dels trobadors és gràcies als...CANÇONERS
  • 7. CANÇONERSDefinició:Documents formats per les Vides, Razos i composicions.Se’n conserven 76 (amb 2500 poemes) VIDESMena de biografia del trobador RAZOSEl copista anota el fet o la causa que motiva la composició
  • 8. AMOR CORTÉSCortesia Noblesa de sang, gallardia, generositat, Actitud del lleialtat, elegància… cavaller i la dama La generositat és tot cavaller cortés ha de ser indispensable de tot aquell alhora un lleial enamorat si S’identifica amb que vulga ser cortés, ha de vol adquirir plet (preu, mèrit), que es divulgue el fer ostentació de liberalitat (larguesa) i defugir seu laus (llaor, fama), i assolir el joi (joia). l’avarícia (escarsetat),L’amor (fin’amors) defecte de la persona vil (el croi).
  • 9. Amor cortés-L’amor cortés trasllada conceptes de la societat feudal al terreny amorós El trobador “junta les mans” davant de l’amada, “jura i promet” el seu amor totemprant la terminologia del sacramentum, i li proposa de servir-la------jurament devassallatge -Poeta- l’hom -La domina o midons és la muller del senyor, dominus, i és en una cort o un castell. -Sempre és una dona casada. -Cal tenir en compte que el matrimoni es reduïa a un mer contracte humà.
  • 10. Amor cortés L’amor cortés, és espontani i lliure, el trobador potescollir la seua amada. Per tant sembla que l’amorautèntic és l’extramatrimonial. L’amor cortés es limita a una mena de joc galant detribut a la bellesa i noblesa d’una dama. Si el marit no ho accepta o no ho comprén, esdevél’odiat gilós, maleït i temut pels trobadors. A més a més,estan els lausengiers (aduladors) que són els qui, perafalagar el gilós, descobreixen l’amor del trobador.
  • 11. Gèneres trobadorescosTEMÀTICA: amor, i també política,moral, literatura... CONDICIONATS PER... -LA VERSIFICACIÓ -EL CONTINGUT -DEBATS ENTRE TROBADORS: TENÇÓ
  • 12. BALADA i DANSACom indica el seu nomtenia per finalitat désser ballades. Presenten
  • 13. CANÇÓ El tema central és lamor: lamor cortès (o finamor) però s’ha d’afegir el significat daliança (pacte, favor) El trobador, com a personatge cortesà, participà daquestes característiques de la cortesia que entre altres són la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc. Daquesta manera es reprodueix la situació pròpia del vassallatge. Sigui com sigui, la dama és casada i sol ser inaccessible i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor i així aconseguir el premi. Conceptes importants propis de leducació cortesana,  Largueza - generositat moral- enfront de avareza.  Mezura - equilibri, moderació-, pròpia de la persona de seny i que implica el domini dun mateix i certa humilitat.  Discreció en la dama (ensenhamen- bona educació- en el trobador).  Joi, una mena dalegria, dexaltació interior, associada molt sovint a la primavera o a la presència o record de la dama.
  • 14. CANÇÓTipus denamorat respecte la damaHi sol haver una gradació en lactitud i les característiques delenamorat:- fenhedor (tímid): no satreveix a dirigir-se directament a ladama.- pregador (suplicant): la dama li dóna ànims per expressar elseu amor.- entendedor (enamorat tolerat): la dama li dóna penyoresdamor.- drutz: (amic, amant). Plenament acceptat per part de la dama(literàriament es dóna poques vegades
  • 15. SIRVENTÉS Poesia moralitzadora, datac personal, datac o propaganda política, de reprensió dels costums o abusos de determinats estaments socials. Moralitzadors Personalitzats  Literaris Sociopolítics
  • 16. PLANYDefinició:Lamentació fúnebreEstructura: -invitació al plany -llinatge del difunt -enumeració de terres o persones entristides -elogi de les virtuts -oració per demanar la seva salvació -dolor produït per la seva mort
  • 17. ALBADefinició:Descriu el disgust dels amants en separar-se al matí.-Temen que els troben els lauzengiers iel gilós. I compten amb l’ajut del guaita
  • 18. PASTOREL·LA Tracta de la trobada al camp dun cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta duna composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que correspon a una situació inventada pel trobador, i que sol mostrar les formes de parlar respectives de laristocràtica i dels vilatans. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a lhora de resoldre la situació compromesa en què es troba. El desenllaç més freqüent és que la pastora fa fora al cavaller, de vegades mitjançant el seu enginy.
  • 19. TENÇÓ-Debat entre dos trobadors en el qual cadascú defensa allò que creu més just o està més dacord amb les seves preferències.-A nivell formal, tots dos utilitzen la mateixa mètrica.
  • 20. Característiques formals ESTROFISME: • Cobla o estrofa (habitualment 8versos) • La darrera cobla (més curta): tornada • La tornada contenia el “senhal”  MÈTRICA: • Sempre el mateix nombre de síl·labes • Habitualment octosíl·labs, heptasíl·labs RIMA: • Generalment, consonant
  • 21. ESTILS POÈTICSTrobar leu (o pla). Expressió senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, Absència de recursos estilístics difícils. Pensaments clars que pot captar fàcilment un auditori variat. Aquest és lestil més utilitzat, sobretot en els sirventesos.
  • 22. ESTILS POÈTICS TROBAR HERMÈTIC Trobar clus:  Trobar ric: Trobar hermètic basat en el Complicació de la forma, recarregament i la busca la sonoritat de la complicació de conceptes, paraula i per tant fa servir un labús de lagudesa, llenguatge difícil, amb rimes llenguatge molt sovint estranyes, etc. dargot (que ofereix Arnaut Daniel fou el gran problemes dinterpretació en mestre daquest estil. lactualitat, no tant, segurament, en el moment que es va escriure). Marcabrú el féu servir amb freqüència.
  • 23. TROBADORS CATALANS-Un nombre reduït dels trobadors, una vintena, eren dorigen català.-Alguns trobadors catalans: >Guillem de Berguedà >Guillem de Cabestany >Huguet de Mataplana >Ramon Vidal de Besalú >Ponç dOrtafà >Cerverí de Girona