• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Alan piris de la normalització a la persecució
 

Alan piris de la normalització a la persecució

on

  • 717 views

 

Statistics

Views

Total Views
717
Views on SlideShare
717
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Alan piris de la normalització a la persecució Alan piris de la normalització a la persecució Presentation Transcript

    •  
      • La dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930) va abolir la Mancomunitat*, però gràcies a la proclamació de la II República espanyola (1931) el català va poder recuperar el seu estatus de llengua oficial que havia perdut el segle XVIII.
      • La Generalitat de Catalunya va ser reinstaurada gràcies a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932.
      • * una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
      • Durant la II República, el govern català impulsà nombroses accions que van permetre una ràpida extensió de l’ús del català en tots els sectors de la vida pública.
      • L’estatut va conferir a la Generalitat poder legislatiu en diverses matèries dins els territori català. (Catalunya no havia tingut tanta autonomia per decidir algunes qüestions des del segle XV).
      • El català va ser proclamat llengua oficial juntament amb el castellà  Administració i l’ensenyament es van catalanitzar un altre cop.
      • La guerra Civil espanyola (1936-39) y la posterior victòria del general Franco van suposar el final de l’autonomia i l’inici d’un llarg període de repressió de la nació catalana.
      • El català es va “convertir” en “dialecto” i va ser prohibit d’utilitzar-lo en usos oficials i en qualsevol manifestació pública.
      • La societat catalana es mantingué fidel a la llengua.
      • Malgrat la forta repressió que exercia el govern, durant aquests anys es van continuar publicant obres escrites en llengua catalana (clandestinament).
      • D’altra banda, moltes cases particular acollien activitats culturals prohibides
      • El català es volia associar a valors negatius.
      • El castellà es relacionava amb el poder i el prestigi.
      • Les conseqüències d’aquesta valoració encara perduren avui.
      • Els Estudis Universitaris Catalans es van separar de l’activitat de la universitat oficial, fortament castellanitzada.
      • Acaba la Guerra Civil (1 d’abril de 1939)
      • Després de la derrota de les forces de l’Eix a la Segona Guerra Mundial el règim franquista va aparentar que suavitzava la política repressiva.
      • A l’exili es continuà usant el català tant en l’àmbit parlat com escrit (intenció de mantenir el prestigi aconseguit durant la primera meitat del segle XX).
      • Durant els anys 40 i 50 l’edició de llibres i les representacions teatrals eren escasses.
      • Als anys 60 el règim es va haver d’obrir a Europa: Les manifestacions culturals catalanes augmentaren notablement (el govern es veu obligat a mostrar certa obertura en resposta als fets passats):
      • A partir de l’any 1942, amb col·laboració amb l’IEC (sense autorització oficial), feren cursos de lingüística catalana, història de la literatura catalana i història de Catalunya.
      • Al 1942 es reprengué la representació d’obres en català al Romea.
      • El primer llibre que es va publicar en català després de la Guerra Civil va ser l’obra de Verdaguer, el 1943, amb l’ortografia prefabriana.
      • Es va crear el grup Els Setze jutges (1961), i així sorgir la nova Cançó, que contribuí a recuperar la consciència del país.
      • Es convequen premis literaris, com ara:
      • - El Josep M. De Sagarra (1963) - El Josep M. Folch i Torres (1963) - Prodenci Bertrana (1967)
      • Això es fa per fomentar la creació literària en català.
      • Es creen entitats per promoure l’ús del català i augmenta el nombre de cursos en aquesta llengua.
      • Increment de representacions teatrals i rodatge de pel·lícules: - Laia (1969) - La ciutat cremada (1976)
      • Apareixen noves revistes i a poc a poc creix la quantitat de mitjans de comunicació en català. - Fundació de Ràdio 4 (1976) - Publicació del primer número del diari Avui (1976)
      • Es creen noves editorials que van donar un gran impuls a les publicacions de llibres d’autors catalans
      • El 1969 es comença a publicar la Gran Enciclopèdia Catalana.
      • Es traduïren al català les obres de grans autors representatius de les últimes tendències europees: Sartre, Brecht...
      • El 1971 es crea l’Assamblea de Catalunya, que reivindica, a més de l’ús oficial del català, l’exercici de les llibertats democràtiques sota el lema:
      • “ Llibertat, amnistia i estat d’autonomia”
      • De totes formes, el català encara quedava fora de qualsevol ús oficial i del sistema escolar.
    • Alan Piris Marquès Llengua Catalana i Literatura – 2n B