Your SlideShare is downloading. ×
El pacient que rebutja un tractament
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
454
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. el pacient que rebutja un tractament
    • Roser Marquet
    • Grup d’ètica CAMFiC
  • 2. Fonaments
    • les decisions clíniques es basen en el respecte a la voluntat del pacient, no només en l’eficàcia tècnica
    • ni ètica ni legalment es pot actuar sobre algú que no hi hagi consentit previament
    • en principi, cal acceptar el rebuig, tot i que la proposta sigui “la bona” social i tècnicament
  • 3. Límits
    • requeriments de qualsevol decisió autónoma:
      • comprensió de la informació
      • llibertat per prendre la decisió
      • capacitat per a decidir
  • 4. El professional
    • considerar individualment totes les decisions de rebuig
    • separar les que tenen coherència personal (vaga de fam, transfusions...) de les que s’han pres sense valorar prou els riscos, alternatives i conseqüències
    • no acceptar passivament la decisió del pacient
  • 5. Situacions possibles
    • rebuig d’un pacient competent
    • rebuig per substitució
    • rebuig anticipat
    • acceptació amb limitacions
  • 6. Rebuig d’un pacient competent
  • 7.
    • una persona ben informada, lliure i competent pot no acceptar una actuació (fins i tot que li pot salvar la vida)
    • cal acceptar el rebuig; si s’ha començat l’actuació, s’haurà de suspendre
    • el rebuig ha de ser individual, no col·lectiu
    • cal explorar, sense coaccionar, els requisits d’una decisió autónoma
  • 8. Requisits per una decisió autónoma
    • capacitat legal
    • competència
    • llibertat
    • informació
    • actualitat
  • 9. Capacitat legal
    • consentiment >16 anys
    • en situació de rebuig amb conseqüències greus es recomana demanar el parer de pares <18 anys (no vinculant)
    • entre 12-16 consentiment patern o del pacient si el metge el valora madur
    • <12 anys o incapacitació legal, decisió paterna o tutors
  • 10. Possibles conflictes
    • discrepància entre un menor madur (12-16) i els seus pares o tutors
    • coincidència de pares i tutors a rebutjar un procediment eficaç i útil amb conseqüències negatives pel menor si no es fa
    • rebuig de tractaments efectius amb conseqÜències negatives en < 12 anys
  • 11. Què hem de fer?
    • demanar ajuda al CEA
    • demanar una decisió judicial
  • 12. Competència
    • capacitat cognitiva (orientació, raonament, memòria recent, comprensió del llenguatge...)
    • estat anímic (por, depressió, angoixa, soledat...)
    • comprensió de la situació
    • procés de presa de decisió (valors, argumentació...)
  • 13. Que cal valorar?
    • grau de coneixement, comprensió i valoració de les conseqüències que la decisió que pren tindrà sobre la propia vida i la de terceres persones
    • etiquetar algú com a “no competent” vol dir comunicar-li que ho és (per aquella decisió) i que la negativa es valorarà amb el seu representant
    • no pot fer un DVA en aquest moment
  • 14. Llibertat
    • cal descartar la coacció per part de familiars, amics o grup social
    • el pes moral d’un col·lectiu o grup social pot ser molt feixuc per una persona malalta
    • cal garantir no discriminar persones, ni perquè pertanyen a un col·lectiu, ni perquè no hi pertanyen
  • 15. Informació
    • en cas de rebuig, completar-la i millorar-la, respectant l’opció del pacient
    • assegurar-nos que el pacient enten riscos, avantatges, conseqüències i repercusions de la decisió en ell, fills...
    • la persuasió és legítima; la coacció, no; tampoc l’acceptació acrítica del rebuig
  • 16. Actualitat
    • cal valorar els requisits i confirmar el rebuig en el moment de la decisió
  • 17. Rebuitg d’un pacient competent
  • 18.
    • mai es pot imposar (ni per una pretesa objecció) una actuació que un pacient no vol; seria aplicar una violència ni ètica ni juridicament tolerable
    • només està justificat buscar ajuda en el jutge si hi ha dubtes de l’autonomia de la decisió o de la benevolència del representant
  • 19.
    • el rebuig no pot ser causa d’abandó; s’ha d’ajudar el pacient d’altres maneres
    • el rebuig no pot ser causa d’alta “voluntària” o forçosa com a coacció o càstig
    • la negativa pot constar en el document de CI i en la HC
  • 20. Rebuig per sustitució
  • 21.
    • si hi ha representant, designat pel pacient o legalment, no es pot actuar sense el seu consentiment
    • el respresentant ha de defensar els valors del pacient, no els propis
    • si tenim dubtes sobre la idoneitat del representant i de les decisions que pren, es pot recorrer al jutge per substituir-los
  • 22. Rebuig anticipat
  • 23.
    • en una incompetència sobrevinguda, la voluntat expressada previament és vinculant (no cal cap format especial)
    • també és vinculant la voluntat expressada en un DVA
  • 24. Acceptació amb limitacions
  • 25.
    • acceptació del procediment proposat sota certes condicions (no QT, transfussió, anestèsia regional...)
    • són demandes legítimes tot i que comportin molèsties pel professional o un augment del risc per al pacient
    • cal respectar-les sempre que no demanin actuacions clarament maleficents
  • 26.
    • distingir el que és una contraindicació del que és sortir-se’n d’allò que és habitual
    • si la demanda està contraindicada o és contraproduent, no s’ha d’acceptar
    • en cada cas, cal ponderar el balanç risc-benefici i considerar les raons del pacient
  • 27.
    • els protocols es fan per evitar variabilitat entre professionals, no per limitar l’adaptació a la variabilitat entre els pacients
    • hi ha situacions en que, tot i amb la limitació, el benefici d’actuar supera el risc de no fer-ho
    • que el risc sigui assumible no significa que tots els metges l’hagin d’assumir
    • en cap cas, però, es pot abandonar el pacient
  • 28. La pseudoobjecció
  • 29.
    • esgrimir una raó personal o professional per justificar la imposició d’una actuació que el pacient ha rebutjat explicitament
    • o es desconeix la llei, o no es vol respectar (!)
    • ètica i juridicament innaceptable
  • 30.
    • ja no es pot actuar sobre una persona sense el seu consentiment
    • si el pacient rebutja, el professional NO te el deure d’actuar, fins i tot en situació de risc vital per la negativa
    • no actuar no es pot considerar delicte, ni d’omissió d’auxili (s’ha ofert), ni d’ajut al suïcidi per omissió (només l’ajut actiu és delicte)
  • 31.
    • imposar un tractament en contra de la voluntat del pacient pot ser delicte de coacció ja que atempta contra la integritat i/o llibertat de consciència
    • ni ètica ni juridicament es pot admetre una pretesa “objecció de consciència” com a justificació per no respectar un rebuig
    • un rebuig no pot comportar l’abandó; cal buscar tractaments alternatius
  • 32. reticències a la retirada de tractaments
  • 33.
    • es pot retirar el consentiment un cop començada l’actuació, que s’ha de suspendre
    • no hi ha cap diferència ètica ni legal entre no començar i detenir una acció
    • també val per la retirada una voluntat anticipada (CI o DVA)
    • si desconeixem la voluntat del pacient, la retidada por fer-se per substitució
  • 34.
    • quan es retira un tractament vital, es permet que la mort arribi perquè la malaltia de base actua sense trabes
    • eutanàsia és una acció directa que provoca la mort amb l’objectiu de provocar-la
    • els escrúpols del professional (psicològics) no han de comportar ni abandó, ni deixar de cumplir la voluntat del pacient
  • 35.
    • pseudoobjecció: imposar una actuació que el pacient no vol
    • objecció: no cumplir un deure legal d’actuar per raons de moral individual del professional
    • abstenció per limitacions: abstenir-se d’actuar en les condicions imposades pel pacient
    diferenciar
  • 36. objecció Ley Orgánica 2/2010, de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo Ley Orgánica 2/2010, de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo
    • només la poden exercir els professionals directament implicats en la prestació
    • ha de ser individual, anticipada i escrita
    • s’ha de fer sense detriment del dret del pacient a l’accés a la prestació
    • no inclou l’atenció d’abans i després de la prestació objetada
  • 37. reticència a actuar amb limitacions
  • 38.
    • acció inútil o maleficent: la negativa del metge no és objecció, sinó criteri de bona pràctica
    • acció pot ser útil però a costa d’assumir un alt risc: negar-se a actuar és tan legítim com optar per arriscar-se, d’acord amb el pacient
    • acció clarament útil i, fins i tot amb limitacions, el risc de no fer-la supera al de fer-la: negar-se no és raonable
  • 39. Gravetat vs risc G/R alt baix alta es fa? es fa baixa no es fa es fa?
  • 40. Comité de Bioètica de Catalunya, abril 2010

×