Your SlideShare is downloading. ×
Tema 2
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tema 2

644

Published on

L'Europa Feudal

L'Europa Feudal

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
644
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. IES Massanassa Departament de Socials L’Europa Feudal En aquest tema has de: • Saber què és el feudalisme i per què es va crear • Dir quins són els tres estaments socials • Conèixer les característiques principals de cada grup social • Saber quines són les parts principals d’un castell • Explicar què és un feu i com era la vida dels llauradors • Conéixer les característiques principals de la religió en aquella època • Saber quines són les parts principals d’un monestir • Explicar les característiques principals de l’art romànic
  • 2. IES Massanassa Departament de Socials El naixement del Feudalisme • Als segles IX i X Europa és un territori insegur, amb moltes guerres que provoquen destrucció i mort. • Els reis tenen molt poc poder i han de recórrer a l’ajuda dels nobles, que presten el seu ajut a canvi de terres (feus). • Aquesta pacte de fidelitat entre el rei i els nobles es diu vassallatge. • Un senyor feudal podia cedir una part del seu feu a altres nobles menys importants El rei • És considerant un representant de Déu en la terra • Viuen en castells • El seu regne és un patrimoni personal. Per això els casaments donaven origen a nous regnes, i algunes vegades a la mort d’un rei el regne es dividia entre els seus fills. El poders del rei • Dirigir les campanyes militars, a les què havien d’ajudar els nobles • Recaptar impostos • Fer de jutge, sense llevar el poder que els nobles i l’església tenien en els seus feus.
  • 3. IES Massanassa Departament de Socials Torre de l’Homenatge La noblesa guerrera • La seua activitat principal és la guerra i Torre de defensa Fossat preparar-se per a ella. • En temps de pau participaven en Pati d’armes tornejos i feien caceres. Barbacana • Els nobles eren un estament privilegiat. No pagaven impostos. Pont llevadís El castell • Eren la residència del senyor feudal i del rei. • El tamany dels castells pot variar molt. D’un recinte menut a un altre de molt gran. • Els nobles vivien a la Torre de l’Homenatge. • En els castells es desenvolupava l’activitat comercial. Moltes vegades en els castells es feien els mercats. Morella • Al voltant dels castells es formaven poblats. En alguns casos es construiran muralles al voltant de les cases. L’activitat dels nobles • La seua activitat principal era el control de les seues terres i preparar-se per a la guerra. • En temps de pau es dedicaven a la cacera, participar en torneigs i entrenar-se amb les armes. Castell de Biar
  • 4. IES Massanassa Departament de Socials El feu • Està format per les terres que el rei dona al noble. Els feus podien heretar-se però no vendre’s. • Una part important del feu la constituïen les terres exclusives del senyor: els prats del senyor, les terres del senyor i els boscos del senyor. • Una altra part estava formada pels prats i boscos comunals, on els llauradors podien recollir llenya i portar a pasturar el seu ramat. • També hi havia masos, parcel·les de terra que el noble cedia a canvi de cobrar impostos. • En alguns casos també podien haver petits poblats. Les rendes senyorials Els llaurador estaven obligats a pagar al senyor feudal: • Una part de la collita. • La primícia, productes que es donaven al senyor una vegada a l’any • Uns dies de faena obligatòria en les terres o boscos del senyor. • Pagant de peatge per utilitzar el forn o l’almàssera del senyor, creuar el pont... • Pagament de multes. • A més a més, els llauradors havien de pagar un impost a l’església, delme, que normalment era el 10% de la collita.
  • 5. IES Massanassa Departament de Socials Els llauradors del feu Durant l’edat Mitjana els llauradors representen el 90% de la població. Podem distingir dues categories: • Llauradors lliures. Són propietaris de la seua terra i tenen llibertat per a vendre-la, casar-se... • Serfs. Treballen les terres del senyor i no poden fer res sense permís del noble. Els llauradors havien de treballar durament per sobreviure donat que el rendiment de la terra era escàs. És una agricultura de subsistència. El que produeixen el destinen en la pràctica totalitat per al consum personal. El treball al camp La vida diària • Les cases dels llauradors eren • Treballen la terra amb d’estructura de fusta i parets de fang instruments molt senzills: falç, assecat. dalla, pala, rampí... • Eren cases molt senzilles. Tenien una • Per a no exhaurir la terra dependència on cuinaven i vivien, un empren la tècnica de la petit estable i un dormitori. rotació biennal (un any • Els homes s’encarregaven de les feines treballen la meitat de la terra i que requerien més força física. l’altra meitat la deixen en • Les dones cuidaven els fills, feien les guaret, i a l’any següent tasques de la casa i també filaven i canvien). teixien.
  • 6. IES Massanassa Departament de Socials La importància de l’església Les parts d’un monestir • Durant l’edat Mitjana tota la gent es considera cristiana. La religió regula la vida de les persones: bateig, comunió, casament, enterrament... Les festes de l’any també són sempre religioses. • Els cristians tenen unes obligacions: anar a missa, dejunar en quaresma, confessar-se al menys una vegada a l’any i combregar per pasqua. L’església: una institució feudal • Els campesins havien de pagar a l’església el delme, un impost que corresponia a la desena part de la collita. • L’església tenia molt de poder i grans extensions de terres. Monestir de Poblet, a Catalunya Porta Reial del monestir de Poblet
  • 7. IES Massanassa Departament de Socials L’art romànic • El romànic és l’art que es desenvolupa a Europa entre els segles XI i XIII • Es diu així per la semblança amb algun element que utilitzaven els romans: l’arc de mig punt. • La major part de les construccions romàniques són religioses L’arquitectura • Els edificis solien ser de pedra, per Elements principals d’una església de creu llatina això han arribat fins els nostres dies. • Les finestres eren molt estretes, donat que els murs havien d’aguantar el sostre. • Dalt del creuer es podia ficar el cimbori. • Per aguantar les parets es solien ficar contraforts. • L’arc característic del romànic és l’arc de mig punt. Porta romànica de la catedral de València Sant Climent de Taüll, al pirineu
  • 8. IES Massanassa Departament de Socials La pintura romànica És principalment de tipus religiós. Té una doble funció: • Decorativa. Adornar les esglésies • Didàctica. Ensenyar a la gent, que era quasi tota analfabeta, coses de la religió cristiana. Les principals tècniques de pintura eren: • Pintura al fresc. Es pintava en les parets immediatament després de posar una capa de guix. • Pintura sobre taules Les característiques principals de la pintura romànica són: • Ús d’una tècnica senzilla • Els dibuixos estan traçats amb contorns de color fosc • Els quadres no tenen perspectiva. • Les figures semblen estàtiques.
  • 9. IES Massanassa Departament de Socials L’escultura romànica És també principalment de tipus religiós. Té una doble funció: • Decorativa. Adornar les esglésies. • Didàctica. Ensenyar a la gent, que era quasi tota analfabeta, coses de la Un detall del pòrtic de la Glòria de la catedral de religió cristiana. Santiago Les escultures es fan en les esglésies. Principalment en les portes i en els pilars. També es fan escultures en talles de fusta que es solien col·locar als altars Detall de la porta romànica de la Capitell de l’església de san Martín de Frómista catedral de València

×