PARTICIPACIÓ & COL·LABORACIÓ &TRANSPARÈNCIA
govern
obert
[ experts de tot el món l’omplen de significat ]
off
Enxipmàrius
per
Màrius
Serra
1/ 	 Poden ser principals, de repar–
timent o socials, de 6 lletres.
2/	 Control d’una ad...
on
	1/	ACTORS
	2/	AUDITORIA
	3/	CÀRREC
	4/	DILIGÈNCIA
	5/	FUNCIÓ
	6/	PARTICIPI
	7/	PÚBLIC
	8/	SERVEIS
	9/	TRANSPARÈNCIA
	1...
Pròleg	 7
1.	 Goven obert. Xarxa d’Innovació Pública 	 8	
2.	Participació. Luis Ángel Fernández Hermana	 10
3.	 Cocreació ...
9.	 Recull d’idees i propostes. Jessica Day	 18
10.	Coordinació. David Rey Jordán	 19
11.	 Aprofitament del potencial soci...
26.	Avaluació. Mentxu Ramilo	 36
27.	 Millora contínua. Megan Eskey	 37
28.	 Creació de riquesa i llocs de treball. Joana...
7
L’any 2013, la Xarxa d’Innovació Públi-
ca (XIP) va presentar el vídeo Govern
obert, que aplega el conjunt de 42 es-
tàn...
8
La democràcia, ideada pels grecs, di-
fosa per la Independència Americana i
la Revolució Francesa i desenvolupada
per le...
9
vei. És imprescindible avaluar-ne l’efi-
càcia, l’eficiència i la conveniència. I
aquí, novament, la participació de tot...
10
La lògica virtual. L’expansió d’In-
ternet, la generació d’ingents volums
d’informació, la irrupció de la web
2.0, el g...
11
– 	 El context dels temes a debatre:
documents, dictàmens d’experts,
informes, casuística, referències
bibliogràfiques ...
12
La idea de cocreació de serveis és una
via per concretar l’anomenada inno-
vació oberta en l’esfera pública i el
compon...
13
En un món on els negocis i l’Admi-
nistració pública requereix mitjans,
instruments i eines més eficients i efi-
caces ...
14
La participació està feta d’ànima i de
cos.
L’ànima de la participació és l’element
fonamental que condiciona l’èxit de...
15
Moltes de les variables que ordenen el
nostre entorn s’estan veient profunda-
ment modificades: la demografia, l’eco-
n...
16
L’escolta activa implica escoltar i enten-
dre la comunicació des del punt de vista
de qui parla.
Internet i les xarxes...
17
Un govern obert es caracteritza per la
transparència de les seves accions i per
una bona col·laboració entre l’Admi-
ni...
18
Quan es va posar en marxa la iniciativa
de govern obert, es va definir a partir de
tres característiques principals: la...
19
Quan parlem de govern obert ens re-
ferim d’una manera o altra a les accions
empreses per avaluar, definir, dissenyar
i...
20
Aquest concepte es troba entre els més
atraients del govern obert; aprofitar la
capacitat que ens ofereix la intel·ligè...
21
El govern obert neix justament com a
concepte a partir del fet que els espais
d’intercanvi que proporciona Internet
són...
22
Compartim. El cert és que compartim
més que mai als nous espais socials a
la xarxa. Compartim les coses que ens
interes...
23
¿Podem continuar entenent l’Adminis-
tració pública i les tasques de govern
com s’entenia ara fa cent o dos cents
anys?...
24
“No es pot dur a terme un canvi fona-
mental sense un cert grau de bogeria.”
Thomas Sankara
Un govern obert com a filos...
25
els governs siguin més oberts o com
aconseguir que els ciutadans partici-
pin. Però la pregunta que mai hem de
perdre d...
26
Un dels elements clau que defineix
qualsevol acció de govern és la presa de
decisions. A través de les diferents me-
su...
27
Les paraules són meravelloses. Per
exemple, del verb produir hem deri-
vat producte, producció i productor(a).
D’altres...
28
Els europeus ens vam posar d’acord per
definir què significa un govern obert
tenint en compte tres valors clau: par-
ti...
29
La coproducció de serveis funciona
com una nova modalitat que, basada en
el principi de la participació i principal-
me...
30
Podem caracteritzar el rol de l’Admi-
nistració com a tractora de la societat
en les tres dimensions següents:
Lideratg...
31
Sigui de manera proactiva o bé reacti-
va, les iniciatives de govern obert gua-
nyen terreny i semblen destinades a
que...
32
No ens enganyem, la integració és, sens
dubte, l’ingredient bàsic del govern
obert. És més, m’atreviria a dir que és el...
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
42 Voices About Open Government - Catalan version
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

42 Voices About Open Government - Catalan version

209

Published on

I am part of an international project called "42 Voices About Open Government". The Catalan version was presented at the Mobile World Centre in Barcelona on April 10, 2014, with the participation of the Catalan writer Màrius Serra, who conducted the event. The English and Spanish versions will be coming (before summer). The Catalan version is available for download.

"The Hitchhiker's Guide to the Galaxy": In the radio series and the first novel, a group of hyper-intelligent pan-dimensional beings demand to learn the Answer to the Ultimate Question of Life, The Universe, and Everything from the supercomputer, Deep Thought, specially built for this purpose. It takes Deep Thought 7.5 million years to compute and check the answer, which turns out to be 42. Deep Thought points out that the answer seems meaningless because the beings who instructed it never actually knew what the Question was.

Published in: Government & Nonprofit
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
209
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "42 Voices About Open Government - Catalan version"

  1. 1. PARTICIPACIÓ & COL·LABORACIÓ &TRANSPARÈNCIA govern obert [ experts de tot el món l’omplen de significat ]
  2. 2. off Enxipmàrius per Màrius Serra 1/ Poden ser principals, de repar– timent o socials, de 6 lletres. 2/ Control d’una administració ideal per a melòmans, de 9 lletres. 3/ L’anotació comptable que pot ocupar un comptable, de 6 lletres. 4/ Eficàcia funcionarial que recorda el servei de correus al Far West, de 10 lletres. 5/ Pot ser pública, matemàtica o teatral, de 6 lletres. 6/ La forma verbal que més promou el govern obert, de 9 lletres. 7/ Elsectormésapreciatpelsartistes, de 6 lletres. 8/ Programes públics que han de ser presents a tots els edificis públics, 7 lletres. 9/ La demanem al govern i ens l’ofereix un vestit vaporós, de 13 lletres. 10/ La part d’una porteria de futbol que defineix el treball més coordinat, de 5 lletres.
  3. 3. on 1/ ACTORS 2/ AUDITORIA 3/ CÀRREC 4/ DILIGÈNCIA 5/ FUNCIÓ 6/ PARTICIPI 7/ PÚBLIC 8/ SERVEIS 9/ TRANSPARÈNCIA 10/ XARXA
  4. 4. Pròleg 7 1. Goven obert. Xarxa d’Innovació Pública 8 2. Participació. Luis Ángel Fernández Hermana 10 3. Cocreació de serveis. Álvaro Ramírez-Alujas 12 4. Garantia d’accés a la tecnologia. José Luis Sahuquillo 13 5. Generació de dinàmiques participatives. Marta de Miguel 14 6. Creació d’espais de trobada. Genís Roca 15 7. Escolta activa. Carlos Guadián 16 8. Involucració dels agents socials. Patrick Parent i Dave G. Pelletier 17 Índex
  5. 5. 9. Recull d’idees i propostes. Jessica Day 18 10. Coordinació. David Rey Jordán 19 11. Aprofitament del potencial social. Antonio Galindo 20 12. Diàleg bidireccional entre actors. Trina Milan 21 13. Compartició. Dolors Reig 22 14. Conceptualització. Joan Subirats 23 15. Disseny de polítiques i serveis. Muchiri Nyaggah 24 16. Presa de decisions. Antoni Gutiérrez-Rubí 26 17. Millora de serveis públics. Alberto Ortiz de Zárate 27 18. Col·laboració. Francis Pisani 28 19. Coproducció de serveis. Álvaro Ramírez-Alujas 29 20. Administració com a tractora. Iñaki Ortiz 30 21. Desenvolupament. Albert Cuesta 31 22. Integració. Guzmán Garmendia 32 23. Innovació. Xavier Marcet 33 24. Cofinançament. Antonio Ibáñez 34 25. Implementació. Tíscar Lara 35
  6. 6. 26. Avaluació. Mentxu Ramilo 36 27. Millora contínua. Megan Eskey 37 28. Creació de riquesa i llocs de treball. Joana Sánchez 38 29. Transparència. Ignasi Labastida 39 30. Dret a la informació pública. Victoria Anderica 40 31. Comunicació de decisions i projectes. Flavia Marzano 41 32. Aportació de respostes. M. Jesús Fernández 43 33. Control per part de la societat. Alberto Abella 44 34. Subjecció a criteris de qualitat. Mila Gascó 45 35. Claredat i rendició de comptes. David Osimo 46 36. Assumpció i depuració de responsabilitats. Till Bruckner 47 37. Obertura de dades. Alberto Cottica 48 38. Llicències de distribució oberta. Timothy Vollmer 50 39. Formats oberts. Martín Álvarez-Espinar 51 40. Interoperabilitat. Bart Hanssens 52 41. Reutilització. Pilar Conesa 54 42. Revalorització de les dades. Nagore de los Ríos 55
  7. 7. 7 L’any 2013, la Xarxa d’Innovació Públi- ca (XIP) va presentar el vídeo Govern obert, que aplega el conjunt de 42 es- tàndards que un govern ha d’atendre per ser considerat obert. El vídeo es postula com un recull bà- sic, però rigorós, per explicar tot el que fa referència al govern obert i ho fa traçant el camí en els actuals reptes socials, econòmics i polítics. A més, ha servit de base del debat dins de moltes administracions de tot el món i han sorgit diverses comunitats voluntàries per traduir-lo al castellà, a l’anglès, al francès i a l’italià. La XIP continua generant debat i di- fonent la idea de govern obert per augmentar la qualitat de les societats democràtiques, bo i incidint en les po- lítiques de transparència, de rendició de comptes i de participació efectiva de la ciutadania aprofitant les dinàmiques de xarxa de la tecnologia actual. Ara presentem una publicació col·la- borativa per definir els 42 estàndards que apareixen al vídeo de la XIP. La idea és aprofundir-ne en el coneixe- ment i facilitar-ne la difusió. Per això vam engegar el projecte Apadrina un concepte de govern obert, que ens ha portat a posar-nos en contacte amb ex- perts de tot el món que han escrit un article sobre el que els suggereix el con- cepte assignat. El resultat és un recull d’expertesa: 42 persones d’arreu del món que ens ofe- reixen el seu coneixement sobre el go- vern obert, 42 articles breus i concisos que ens donen pistes per entendre’l mi- llor i saber com avançar-hi. Gràcies a tothom! En xarxa anirem més lluny! Xarxa d’Innovació Pública Abril de 2014 Pròleg Xarxa d’Innovació Pública
  8. 8. 8 La democràcia, ideada pels grecs, di- fosa per la Independència Americana i la Revolució Francesa i desenvolupada per les constitucions liberals del segle XIX, és avui la forma de govern majo- ritària en el món. Concretament, la de- mocràcia representativa en què s’elegei- xen representants polítics que han de prendre decisions que responguin a la voluntat col·lectiva. La participació ciutadana s’articula amb mecanismes indirectes a través de la cadena formada pels partits, els representants polítics i, finalment, els càrrecs electes, que són els que exercei- xen l’acció final de govern. Al final de la cadena hi ha l’Administració, pensada perquè s’encarregui de la planificació, organització i control dels recursos co- muns per al benefici general. Durant el segle XX la democràcia re- presentativa ha estat el sistema com s’han organitzat bona part dels estats del món occidental. Al segle XXI, però, el sistema mostra símptomes de desgast per casos de malbaratament de diners públics, corrupció i en bona mesu- ra també per la forta crisi econòmica actual. Moviments com els Indignats o Occupy Wall Street, les primaveres àrabs, el cas d’Ucraïna i també altres in- cipients formes de participació ciutada- na plantegen canviar l’actual sistema de govern i el seu sistema d’Administració. Simultàniament, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) es- tan evolucionant cap a entorns més col·laboratius per l’efecte de les xarxes socials, principalment. D’una banda, podem tenir accés a gran quantitat d’in- formació, de forma fàcil i en qualsevol moment, i, de l’altra, disposem d’uns entorns que faciliten la participació de les persones i, per tant, la interacció en- tre la comunitat i els seus governants, de manera directa i fluida. Entrem, així, en un nou paradigma so- cial en què ciutadania, entitats, partits polítics, treballadors públics i càrrecs electes poden participar i interactuar en el debat, definició, creació i avalua- ció de les polítiques de govern de ma- nera directa. És el que s’anomena govern obert, amb què s’associen sovint els principis de la participació, la col·laboració i la trans- parència. Participació La participació de la ciutadania, em- preses, associacions i professionals en la definició i la creació de les polítiques i serveis que els afecten és ingredient indispensable del govern obert. Per fer-ho possible, cal garantir prèviament l’accés generalitzat a la tecnologia, a la informació i al coneixement del con- junt de tots els actors implicats. L’Administració oberta escolta activa- ment aquests actors socials, els invo- lucra, en recull les idees i fomenta el debat entre tots. L’Administració con- ceptualitza i transforma en polítiques i serveis -nous o millorats- el resultat d’aquest diàleg constant. Col·laboració La participació dels actors no es pot quedar només en el disseny de les po- lítiques de govern. L’Administració ha de ser tractora de la col·laboració entre tots per desenvolupar aquells processos dissenyats en la fase participativa i inte- grar-los amb els que ja existeixin. La innovació ha d’impregnar, neces- sàriament, les feines de coproducció de serveis, tant cercant formes perquè puguin ser finançats conjuntament pels sectors públic i privat, com per implan- tar-los de la millor manera. El procés no acaba en la implementació del ser- Govern obert 01 Xarxa d’Innovació Pública @xarxaIP és un grup de professionals de les diferents administracions públi- ques catalanes que treballen per com- partir projectes i bones pràctiques, coneixement, notícies i aprendre ple- gats i, al mateix temps, millorar i idear nous serveis amb els altres actors pú- blics (ciutadania, proveïdors…). D’en- tre els seus projectes més emblemàtics hi ha el vídeo Govern obert, que ha servit de base per a aquesta publicació. www.xarxaip.cat
  9. 9. 9 vei. És imprescindible avaluar-ne l’efi- càcia, l’eficiència i la conveniència. I aquí, novament, la participació de tots els actors és necessària per respondre a la pregunta: com podem millorar? És un procés de millora contínua per fa- cilitar la creació permanent de riquesa social i, al capdavall, per a la generació creixent de llocs de treball. Transparència El tercer concepte clau en el govern obert és la transparència. La participa- ció i col·laboració de la ciutadania no tenen sentit si la informació de què dis- posa el govern i l’Administració no és pública per a tots els actors implicats. El govern obert ha de difondre, d’entra- da, els seus plans d’actuació i les seves decisions. Donar resposta ràpida i efectiva a les preguntes de la ciutadania i altres actors és la manera de mostrar la transparèn- cia d’un govern que concep el control social com una peça necessària per al seu correcte funcionament. Per això se sotmet, de manera voluntària i sistemà- tica, a controls externs de qualitat dels seus serveis i de la claredat de les seves actuacions i comptes. Les lleis que pretenguin regular la transparència han d’incloure la publi- cació del conjunt de la informació del govern, els controls i auditories, la ren- dició periòdica de comptes i, si escau, l’assumpció i depuració de responsabi- litats. L’obertura de les dades públiques és, doncs, un punt essencial en el trajecte cap a la transparència, i és inherent a una estratègia d’obertura del coneixe- ment en general. El govern, i les empre- ses que treballin i actuïn en nom seu, han d’obrir per a tothom les dades re- sultants de la seva activitat. Les dades s’han d’oferir estructurades en arxius de format obert, interoperables i amb llicències que n’autoritzin la difusió pú- blica. L’Administració obre les dades perquè empreses, associacions i ciutadania les usin i elaborin nous productes i serveis que aportin valor i riquesa per a la so- cietat. Veure vídeo “Govern obert” >> Govern obert és aquell que reconeix les capacitats i la saviesa de la ciutadania i per això l’escolta, hi conversa i cerca la seva contribució en la definició i producció dels serveis que impulsa l’Administració. Govern obert és aquell que obre el seu coneixement i el comparteix perquèésconscientqueaixígenera valor afegit i riquesa social. El govern obert és un govern basat en la col·laboració de tothom!
  10. 10. 10 La lògica virtual. L’expansió d’In- ternet, la generació d’ingents volums d’informació, la irrupció de la web 2.0, el govern obert o les macrodades (big data) han col·locat en el centre de les preocupacions polítiques el con- cepte de la participació. La possibilitat que els ciutadans, ja sigui a títol per- sonal, professional, col·lectiu, territo- rial, empresarial, institucional, etc., intervinguin en processos polítics i de gestió de govern i d’Administració pú- blica que abans, sense la xarxa, eren difícilment imaginables, ara adquireix una actualitat indefugible, que és el que sosté el concepte de govern obert. Però la participació a la xarxa és a la categoria social que manegem habi- tualment, la qual només admet una transposició al món virtual com a im- peratiu categòric, com a prèdica. La participació que s’atén a la lògica vir- tual té lloc en un substrat tecnològic que imposa les seves determinacions i delimita clarament els camps d’actua- ció i les condicions en què això té lloc. La participació a la xarxa és el fruit d’un disseny tecnològic i conceptual, d’una metodologia i d’una construc- ció on encaixen conceptes que mode- len l’estructura tecnològica i viceversa. Del que és efímer al que persis- teix La participació a les xarxes socials està construïda com una activitat oberta, efímera, sense objectius previs, sub- jecta a vaivens d’opinions personals, difícilment recuperable, a penes sus- tentada documentalment; la parti- cipació que es pretén en el govern obert, en canvi, només usa les xarxes socials com a complement per comu- nicar els resultats d’una participació construïda com una activitat subjecta a objectius concrets, amb vocació de permanència, referenciada per opi- nions sustentades documentalment, verificable, recuperable i reutilitzable per a propòsits diferents. Els interessos La definició d’objectius en la partici- pació en el govern obert és la seva raó de ser. No tots participem dels matei- xos interessos, de la mateixa manera i en el mateix temps. La xarxa crea la il·lusió que això és possible, però no és així. Per això, quan les coses no fun- cionen, se sol culpabilitzar la falta de participació. La gestió La participació en projectes de govern obert requereix un procés continuat de gestió que permeti sintetitzar els resultats de les interaccions i extreure els productes d’informació significa- tiva i coneixement operatiu en funció dels objectius buscats. Aquests pro- ductes, a més, han d’estar elaborats de manera que es permeti aplicar-los a altres propòsits (repurposing). Nous perfils professionals Juntament amb garantir l’accés a les tecnologies de la societat de la infor- mació (TSI) i promocionar els pro- jectes de govern obert, cal promoure la formació dels nous perfils profes- sionals per dissenyar estructures vir- tuals per a projectes de govern obert, per gestionar estructures de treball col·lectiu en xarxa i extreure el conei- xement que s’hi genera, així com per desenvolupar, experimentar i aplicar les metodologies adequades a cada projecte. L’estructura virtual: xarxes de coneixement/temàtiques Per construir la participació en pro- jectes de govern obert mitjançant TSI, l’estructura virtual requereix, al- menys, la integració de tres zones fo- namentals: – El debat entre els participants. Participació Luis Ángel Fernández Hermana @luisangelfh es director del Labora- torio de Redes Sociales de Innovación (lab-rsi.com). Fundador i director d’Enredando.com (1996-2004), em- presa que va publicar la revista elec- trònica en.red.ando i va dissenyar, desenvolupar i gestionar xarxes de coneixement per a diferents entitats i empreses. Autor, entre altres llibres, d’HistoriavivadeInternet,tresvolums publicats per l’editorial de la UOC. En- tre 1982 i 1996 va ser corresponsal de ciència, tecnologia i medi ambient del diari El Periódico de Catalunya. Més informació: lafh.info. 02
  11. 11. 11 – El context dels temes a debatre: documents, dictàmens d’experts, informes, casuística, referències bibliogràfiques o webgràfiques, do- cuments audiovisuals, etc. aportats ja sigui pels gestors de la xarxa o pels mateixos participants, segons els criteris acordats i organitzats de manera transparent, accessible, cercable i transmissible. – El procés de síntesi que permeti gestionar la informació genera- da per crear productes de conei- xement, així com els canals per distribuir-los. No hi ha exemples, ni dins ni fora d’Internet, en què aquest aspecte crucial de la parti- cipació sigui assumit de forma vo- luntària de manera persistent per la totalitat o per alguns dels par- ticipants en un determinat debat o curs d’acció. Per això, és crucial una gestió professional dels inter- canvis en funció dels objectius fi- xats. Conclusió Si el ciutadà és el protagonista en la generació i gestió d’informació i co- neixement, en la definició, creació i avaluació de les polítiques del govern, i comprova, per tant, que, directa- ment o indirectament, forma part del procés de presa de decisions, alesho- res haurem superat la dificultat de la barrera tecnològica per començar a explorar les possibilitats i el potencial de les tecnologies de la societat de la informació en el govern obert.
  12. 12. 12 La idea de cocreació de serveis és una via per concretar l’anomenada inno- vació oberta en l’esfera pública i el component essencial en un govern obert. El concepte d’innovació oberta fa referència a la idea que per mante- nir o desenvolupar un determinat mo- del de gestió, l’obertura es transforma en un element vital com a manera de compartir amb els altres i invitar-los a participar mitjançant dos camins pos- sibles: a) des de l’exterior cap a l’inte- rior (quan fa un ús més gran d’idees i tecnologies externes al seu propi mo- del, la qual cosa possibilita economies d’abast); i b) des de l’interior cap a l’ex- terior (quan una organització permet que una part de les seves idees i tecno- logies siguin usades per altres, la qual cosa permet desenvolupar economies d’escala). Mitjançant la transformació dels productes en plataformes que in- corporen innovacions internes i exter- nes, i una àmplia gamma de serveis de valor afegit al voltant d’aquestes plata- formes, les organitzacions públiques poden respirar una mica davant les in- cessants pressions i demandes de la so- cietat. Per tant, la transformació de la manera en què el govern afronta i resol els desafiaments actuals està més lliga- da a la construcció d’una xarxa d’inno- vació basada en la col·laboració, que depèn directament de l’aprofitament dels recursos i capacitats de les xarxes externes i les comunitats per ampliar o millorar la velocitat i els resultats d’in- novació, i, per tant, aconseguir impac- tar positivament en el bé comú. Un cop dit això, es defineix la cocreació com un procés sistemàtic de creació de noves solucions “amb les persones, no només per a elles”, aplicant un nou mo- del de gestió del coneixement (qualita- tiu, obtingut de primera mà, en xarxa i ciutadacèntric) que se sustenta en un tipus diferent de procés (impulsat per la lògica del pensament de disseny i prototipatge). Això és fonamental en el trànsit cap a un model més deliberatiu de gestió pública, ja que només mitjan- çant la participació dels interessats en el disseny de serveis (cocreació) es pot fer que els ciutadans participin de ma- nera més activa, responsable i habitual en la seva prestació (coproducció). Cal destacar que actualment l’Estat no pot atorgar-se el monopoli i l’exclusivitat de disposar de totes les respostes als problemes i menys el patrimoni de tots els coneixements i capacitats necessa- ris per resoldre els dilemes que afron- ta. La cocreació és un enfocament per involucrar de manera molt més directa els ciutadans, empreses i altres destina- taris principals dels serveis públics en els processos d’innovació pública. Això es complementaria amb un altre tipus de recursos per aprofitar la creativitat i el potencial innovador dels ciutadans, convidant-los a presentar les seves prò- pies idees sobre com resoldre els pro- blemes públics o socials (mitjançant iniciatives de proveïment participatiu -crowdsourcing o citizensourcing-, per exemple). La cocreació no només assegura que davant els desafiaments de la vida real els usuaris finals dels serveis públics siguin més proactius, sinó que també guia la participació de tota la resta d’ac- tors interns i externs (funcionaris pú- blics, per exemple) que són crítics per a la implementació de les iniciatives generades i assegura, almenys parcial- ment, un canvi de comportament i im- pacte social que, sens dubte, redundarà en un canvi cultural i en la transició cap a un nou paradigma de governança oberta i col·laborativa. Per tant, la co- creació de serveis com a eix substantiu de l’enfocament de govern obert reco- neix les capacitats i la saviesa de la ciu- tadania, i per això l’escolta, hi conversa i cerca la seva contribució en la defi- nició, disseny i producció dels serveis que impulsi l’Administració, obrint el seu coneixement, compartint respon- sabilitats i impulsant la generació de valor públic mitjançant un procés on Cocreació de serveis 03 Álvaro V. Ramírez-Alujas @redmatriz és fundador i inves- tigador del Grup d’Investigació en Govern, Administració i Polítiques Públiques (GIGAPP), Espanya, i aca- dèmic de l’Institut d’Assumptes Pú- blics (INAP) de la Universitat de Xile. thepowerofopengov.tumblr.com es reconstitueix i revela la participa- ció, la col·laboració i la involucració cívica en la construcció del benestar col·lectiu i la consecució del bé comú.
  13. 13. 13 En un món on els negocis i l’Admi- nistració pública requereix mitjans, instruments i eines més eficients i efi- caces el bon ús de les tecnologies de la informació i comunicació és de vital importància. El món occidentalitzat ha viscut en només 15 anys el que po- dríem anomenar boom tecnològic. La nostra vida està plena de tecnologia: a l’empresa disposem de diferents dispo- sitius tecnològics que van des de la xar- xa Wi-Fi fins a desenes d’ordinadors de qualsevol tipus; al carrer la ciutadania està molt més pendent d’actualitzar el seu “estat” a les xarxes socials que del que succeeix al seu voltant, i per últim, a casa nostra disposem de tot tipus de domòtica o dispositius de connexió a Internet. Tot i això hi ha uns dèficits importants pel que fa a la societat del coneixement i la informació: 1. S’han invertit quantitats milionàri- es en el desenvolupament de la ban- da ampla fixa, però la ciutadania ara no la demana, sinó que necessita connexió ràpida mòbil. 2. La reducció del cost dels serveis de telecomunicacions és un repte a co- brir per les diferents companyies i governs perquè l’accés sigui univer- sal. 3. L’abaratiment dels dispositius mò- bils d’última generació fa que una part de la societat disposi de les darreres novetats tecnològiques i l’altra part de la ciutadania no pugui ni connectar-se a una xarxa com- partida mitjançant el seu telèfon intel·ligent. 4. Encara hi ha una bretxa ciutadana en coneixement i ús de les noves tecnologies. Ens trobem amb una ciutadania molt ben informada i coneixedora de tots els avenços tec- nològics i amb una altra part de la ciutadania que es troba en una rela- tiva analfabetització digital. Són aquestes mateixes traves o dèficits el que ens ajuda a definir el concepte de garantia de l’accés a la tecnologia, com aquell dret ciutadà i potestat pública que han de desenvolupar els diferents poders públics per facilitar als ciuta- dans, ja no només una infraestructura física innovadora i avançada, sinó tam- bé la promoció d’una alfabetització di- gital d’acord amb els temps, i l’ús i gau- diment de les aplicacions o dispositius d’última generació. Tot això farà que la ciutadania tingui una millor accessibilitat als serveis electrònics que les diferents adminis- tracions, empreses o entitats ofereixen en els seus portals web. A més, els nos- tres representants podran crear nous canals de participació ciutadana més eficaços, ràpids i innovadors que ser- veixin per canalitzar la voluntat ciuta- dana en una determinada política pú- blica. Un cop més, la voluntat política del titular de la cartera corresponent té a les seves mans que la societat actual afronti els nous reptes de la societat del coneixement. Garantia de l’accés a la tecnologia 04 José Luis Sahuquillo @jsahuquillo és president de l’As- sociació Valenciana de Politòlegs AVAPOL. Des de desembre de 2013 és director de l’Escola d’Open Go- vernment de GOBERNATIA, Escola de Lideratge i Alt Govern. Desenvo- lupa la seva activitat professional a EQUÀLITAT, participació i igualtat, on ocupa el càrrec de director exe- cutiu i on treballa per a ajuntaments com ara Torrent, Gandia o Massa- magrell (València). Ha estat elegit vicepresident del Sistema Espanyol d’Acreditació de la Transparència ACREDITRA. Recentment ha estat codirector del I Congrés Internacio- nal sobre Open Government, orga- nitzat per la Universitat de València i AVAPOL. Té diverses publicacions sobre participació ciutadana i govern obert. És professor invitat a diverses universitats valencianes.
  14. 14. 14 La participació està feta d’ànima i de cos. L’ànima de la participació és l’element fonamental que condiciona l’èxit del procés. L’àmina està composta de capa- citat per acceptar la diferència, volun- tat d’aprendre, cessió de poder que duu a apoderar els participants, sinceritat, confiança i sobretot molta, molta hon- radesa. Però, a més, a la participació se l’ha de vestir. Se l’ha de dotar d’aquells ele- ments pràctics que fan que del conflicte sorgeixi la convivència amb la diferèn- cia, que els legítims interessos parti- culars es transformin en un projecte comú o que del coneixement particular se n’obtingui intel·ligència col·lectiva. Aquests elements pràctics són els que configuren la metodologia del procés i més concretament les tècniques i dinà- miques participatives. És en aquest moment on la participa- ció obre el camí a l’artesania. És artesa- nia la combinació entre la seriositat en la planificació, que garanteixi la quali- tat del procés, davant la flexibilitat en el mètode, que mantingui la mirada sem- pre posada en la consecució de l’objec- tiu. És en aquest sentit que es diu que no hi valen receptes. Caldrà cercar tèc- niques adequades per a cada objectiu, però també per als valors i capacitats dels participants. Les dinàmiques molts cops fan que la participació sigui divertida. Rere d’aquesta lleugeresa que no és banalitat hi ha molta pedagogia fortament ar- relada en fonaments neurofisiològics. Benvinguts siguin els post-it de colors, les cartolines retallables o les peces de lego. A més, cada moment del procés exi- geix un tipus de dinàmica diferent. L’obertura i tancament del procés són moments en què necessitarem totes les eines de què disposem per exposar la informació de la manera més didàctica i propera possible. Així mateix, al llarg del procés caldrà crear les condicions perquè sorgeixin propostes que comptin amb el com- promís dels participants. No es tracta d’organitzar reunions “pel plaer de tro- bar-nos”; del procés se n’han d’extreure conclusions i plans d’acció. En aquest moment seran útils les dinàmiques que ajudin a extreure informació i que con- dueixin el diàleg de manera que s’afa- voreixi la creativitat. Per últim, i segons les característiques del procés, és força possible que s’arribi a situacions on sigui necessari negociar o utilitzar una via de mediació. Que no ens agafi per sorpresa. En definitiva, hi ha centenars de dinà- miques de participació que passen del post-it i el vot a mà alçada a les més so- fisticades eines sociològiques o del tu a tu a les eines en xarxa. Totes són vàli- des. El fonamental en triar una o una altra és l’objectiu que es pretén aconse- guir i la consideració de l’entorn en el qual es vol utilitzar. Aquests dos factors no s’han de perdre mai de vista. Generació de dinàmiques participatives 05 Marta de Miguel @mamiesp és autora de diversos ar- ticles en premsa sobre govern obert i obertura de dades. Promotora de processos de participació en admi- nistracions públiques d’Aragó. Ha impartit formació sobre innovació a les administracions públiques, in- traemprenedoria o teletreball, entre d’altres. Col·labora amb la Secretaria d’Estat d’Universitats en l’elaboració de l’Estratègia Universitat 2015.
  15. 15. 15 Moltes de les variables que ordenen el nostre entorn s’estan veient profunda- ment modificades: la demografia, l’eco- nomia, la tecnologia, la informació... i tot això impacta de manera rellevant en allò que ens defineix i que ens configu- ra com a societat. Un dels canvis és la manera com es construeix el sentiment de pertinença: la consciència d’identi- tat abans es construïa al voltant de la llengua, la nació, el territori o la religió, però ara es construeix més sòlidament allà on tenim una major teranyina de relacions i interaccions. Som d’allà on participem. I en l’actu- al context els mecanismes que tenim de participació i representativitat són clarament insuficients. La quantitat de població amb accés a la tecnologia disponible, als fluxos d’informació, als canals de comunicació... fan que els processos de deliberació, els mecanis- mes de participació tant formals com informals, i fins i tot els mecanismes de presa de decisions, hagin de ser re- visats. Però abans hem de superar l’actual etapa de participació banal que Inter- net està generant. És tan fàcil obrir un blog, posar un comentari a una notícia, fer un tuit o fins i tot esdevenir tren- ding topic, que molt del nostre poten- cial per participar s’està malmetent. En lloc de centrar-nos en el canal (on par- ticipem), hem de començar a ser més exigents en el procés de participació (com participem). La participació ha de tenir l’ambició d’influir per modificar la realitat. I això no passa per cridar més, ni a més llocs, sinó per dissenyar processos de parti- cipació. Qui promou el procés de par- ticipació, qui en decideix les regles del joc, qui hi juga, quin és el resultat, qui recepciona el resultat i què en fa... són aspectes clau que encara no es resolen prou bé en l’actual societat xarxa, d’una banda perquè els que poden prendre decisions encara no han entès el nou context, però també perquè els nous ciutadans encara estan més ocupats ex- plorant les eines que no pas dissenyant els processos. Necessitem crear espais de trobada que permetin articular aquests nous pro- cessos de participació. Espais de tro- bada neutres, sense propietari, on els grups que s’hi troben puguin disposar de les condicions necessàries per crear processos de participació amb capaci- tat d’influir. I això no passa per eines ni infraestructures, sinó per disposar de múltiples metodologies de partici- pació, saber identificar tots els nodes d’un ecosistema, o tenir la capacitat de mobilitzar els propietaris de l’agenda. L’Administració té un paper important en la constitució d’aquests nous espais de participació, ja que encara en depe- nen part dels mecanismes de gestió de l’interès comú, però ja no està a les se- ves mans liderar els processos de parti- cipació que necessitem. Ha d’acceptar un nou rol, i la ciutadania ha de fer un pas endavant. La tasca no és senzilla, però a la vegada és inevitable. Creació d’espais de trobada 06 Genís Roca @genisroca és arqueòleg. Amb més de 20 anys d’experiència en direcció d’empreses, creació de projectes a In- ternet i exploració del potencial de les xarxes, és un expert en la transfor- mació digital i el seu impacte en els entorns personals, professionals i em- presarials. És soci de RocaSalvatella, despatx de consultoria de negoci amb oficines a Barcelona, Madrid i Bogo- tà, especialitzat en la transformació digital de les organitzacions, els seus processos i els models de negoci.
  16. 16. 16 L’escolta activa implica escoltar i enten- dre la comunicació des del punt de vista de qui parla. Internet i les xarxes socials ens han portat canvis molt importants, tant en la manera de consumir i produir infor- mació, com en la manera en què la ciu- tadania es relaciona. Només cal donar un cop d’ull a les xarxes socials més ac- tives actualment (Twitter i Facebook) per veure com els usuaris opinen, fan crítiques, aportacions, queixes o felici- tacions respecte als temes més diver- sos. Aquesta informació que està a la xarxa està sent aprofitada per les empreses que volen vendre productes i serveis, i la fan servir per millorar els proces- sos d’informació i fidelització dels seus clients. Però l’objectiu de l’Administra- ció púbica no és el de retenir clients. Els seus usuaris són captius. Així, els nous models de governança que s’estan desenvolupant, com el govern obert, obliguen a canviar la manera de fer les coses si es vol continuar mantenint la satisfacció de la ciutadania. L’escolta activa pot ajudar partits i po- lítics a definir noves dinàmiques de representació per saber el que està succeint al seu territori i respondre a les reivindicacions de manera més fà- cil. Amb aquesta informació podran donar solucions a les necessitats de la ciutadania i fer-les efectives amb la seva acció de govern. Hem de tenir en compte, però, que els actors implicats en aquest nou procés inclouen la ciu- tadania, les entitats, les empreses, els partits i els treballadors públics. Aquest model implica noves formes de parti- cipació orientades a la cocreació de serveis. La velocitat que ens imprimeixen avui dia les TIC, fan del tot necessari que les administracions públiques tinguin una actitud proactiva, que practiquin l’escolta activa amb el que s’està parlant a la xarxa i demanant al carrer. Han de fer servir eines que ajudin a recollir, analitzar i gestionar aquesta informa- ció. Però, sobretot, fa falta que els res- ponsables tinguin l’actitud per incor- porar a la seva gestió aquesta dinàmica participativa. No ens oblidem que un govern obert és un govern basat en la col·laboració de tothom. L’escolta acti- va és una eina i una actitud necessària en una administració del segle XXI. Escolta activa Una eina, una actitud 07 Carlos Guadián @carlosguadian és part de l’equip d’Autoritas Consulting, empresa dedicada a proporcionar serveis d’es- tratègia en comunicació en línia mi- tjançant Cosmos. Llicenciat en cièn- cies polítiques i editor des de 2003 de K-Government. També coordina oGov, plataforma dedicada a l’Open Government i col·labora amb Sesión de Control. És membre de diferents organitzacions com l’Open Knowle- dge Foundation o la Xarxa d’Inno- vació Pública (XIP), entre d’altres. És professor de màsters i postgraus relacionats amb la comunicació polí- tica i el govern obert. Ha participat en les publicacions següents: Open Go- vernment: gobierno abierto, Demo- cracia digital, participación y voto electrónico, Libertades de expresión e información en Internet y las redes sociales: ejercicio, amenazas y ga- rantías i Manual del e-Líder.
  17. 17. 17 Un govern obert es caracteritza per la transparència de les seves accions i per una bona col·laboració entre l’Admi- nistració pública, els càrrecs electes, la ciutadania i les empreses. També es fa palès quan hi ha una participació im- portant dels diferents actors de la so- cietat civil. Aquesta implicació es pot traduir en gestos democràtics institu- cionals periòdics, com les eleccions o la participació en manifestacions. Però el compromís polític dels actors socials es concreta en el dia a dia en la recerca de solucions innovadores a problemes socioeconòmics i en la cocreació de serveis públics. L’agitació cultural i social que es viu actualment a les comunitats virtuals centrades en les ciutats il·lustra bé la importància de la implicació de la so- cietat civil i dels grups de ciutadans. Aquestes comunitats catalitzen i con- soliden projectes, esforços individuals o col·lectius, i aporten molts beneficis per als ciutadans i visitants. Tant si es tracta de dades obertes, de lluita con- tra la bretxa digital o de perfeccionar els processos democràtics municipals, provincials o nacionals, les nostres ins- titucions semblen avui més disposades a acceptar les reflexions de la societat civil i hi donen suport econòmic o po- sen a la seva disposició una gamma de recursos materials, humans i tècnics sense precedents que marcarà el futur del desenvolupament de les nostres ciutats i d’una democràcia més oberta i rigorosa. Diversos autors han posat de manifest una progressiva desconfiança de la ciu- tadania envers les institucions políti- ques, com a conseqüència de malver- sacions, prevaricacions demostrades o si més no escampades pels mitjans de comunicació i escàndols financers. Paral·lelament, la iniciativa ciutadana engegada des de fa anys per desmitifi- car, acompanyar i educar la ciutadania en l’apropiació de l’espai digital ofereix una ocasió sense precedents de recon- ciliar les institucions amb la societat ci- vil i d’ultrapassar aquestes percepcions de conflictes. Preocupat per millorar els serveis que ofereix als seus contribuents, un govern obert prefereix impregnar-se d’aquests moviments ciutadans més que no pas competir-hi. En aquest sentit, el go- vern deixa progressivament la lògica top down, que volia que les institucions s’adrecessin als ciutadans com a indi- vidus consumidors de serveis públics, i adopta la visió horitzontal pròpia del món digital, facilitant les aportacions dels ciutadans en els processos legis- latius i en les intervencions públiques. En fer-ho, el govern obert consolida i legitima els esforços dels agents d’in- novació social, donant-los els recursos necessaris i permetent així que emer- geixi tota una onada de projectes amb menys costos que reestructuren la rela- ció entre ciutadans i institucions i en- coratgen la iniciativa local, individual i col·lectiva. En això, tot condueix a pensar que el paper de facilitador exer- cit pel govern obert ens porta col·lecti- vament a una millor comprensió dels reptes i a un coneixement més acurat de les nostres zones urbanes per fer front de manera més intel·ligent als desafiaments democràtics, urbanístics i socials que se’ns presenten. Aquest compromís forma part de les condicions essencials per mantenir i renovar la democràcia, per mostrar-ne una imatge més transparent, col·labo- rativa i participativa. Involucració dels agents socials 08 Dave G. Pelletier i Patrick Parent @dgpelletier a més de ser director ge- neraldeZAPQuébec,éscofundadorde Capitale Ouverte, cofundador de Qué- bec Ouvert, administrador de Museo- mixQuébec, i membre del comitéVille intelligente. És militant compromès en projectes referents a la direcció, la repre- sentació i la gestió de projectes TIC, les comunicacions polítiques, el desenvo- lupament del govern obert, les ciutats intel·ligents, els impactes i reptes socials i polítics de la tecnologia i del web, les dades obertes i la implicació ciutadana en la comunitat. @Patmanmulder treballa en el terreny de les comunicacions digitals des de fa gairebé 20 anys. Un cop acabats els es- tudis universitaris en comunicació, es va incorporar a una nova empresa web fundada per uns amics. Era el 1994, el weberaencaraenlasevaprimeraèpoca. Més endavant, ha treballat en diverses empreseswebienmitjansdecomunica- ció. Després de deu anys com a especia- lista en comunicació digital i en govern obert al govern del Quebec, el cofunda- dor d’E-Gouv Québec s’ha incorporat a l’organisme Québec numérique com a conseller en comunicació, influència i mobilització.
  18. 18. 18 Quan es va posar en marxa la iniciativa de govern obert, es va definir a partir de tres característiques principals: la trans- parència, la col·laboració i la participació. Aquests principis signifiquen diverses co- ses diferents per als ciutadans i els respon- sables polítics, però si ens referim al recull d’idees i propostes, l’impacte que tindran les idees dels ciutadans pot ser excepcio- nal. El 2011, després d’una crisi financera, protestes i amenaces de revolució, la pri- mera dona primera ministra d’Islàndia va llançar el concepte d’una nova cons- titució participativa que reemplaçaria l’antigaconstituciódegairebésetantaanys de vigència. El procés va consistir en un projecte inicial presentat per 25 líders que convidava la ciutadania que hi fessin comentaris. El resultat va ser de 3.600 co- mentaris i més de 370 suggeriments de modificació de la constitució redactada. Un any més tard, la proposta de constitu- ció es va sotmetre a referèndum electoral i es va aprovar àmpliament. No obstant això, el recull d’idees i pro- postes funciona per a diverses iniciatives i problemes públics. Les iniciatives de govern obert poden abordar qualsevol ti- pus d’objectius, incloent-t’hi la revisió del pressupost, el suggeriment de polítiques, l’assignació d’actius, la notificació de pro- blemes, i molt més. Però la recollida d’idees i comentaris so- vint també té un altre efecte inesperat, i és que se’n pot fer seguiment a través d’una mètrica molt tangible. Quina és una de les formes més evidents en què el públic compra, literalment, la tasca del govern? Els impostos. I la recer- ca suggereix que els ciutadans que senten que les seves veus s’han escoltat també tenen un nivell de compliment tributari més alt: “Elsciutadansestanmésdisposatsapagar impostos quan perceben que les instituci- ons públiques tenen en compte les seves preferències. En aquesta línia, l’evidència suggereix l’existència d’una relació causal entre els processos de participació ciuta- dana i els nivells de compliment tributa- ri.”1 D’aquesta manera, involucrar la societat en la ideació pot tenir el benefici addicio- nal de millorar el sentiment públic. Independentment dels objectius de la ini- ciativa, hi ha algunes tàctiques clau que impacten en l’èxit d’una operació d’invo- lucració ciutadana. Les campanyes dirigides curtes són més efectives. Sovint afegir parà- metres dóna a la gent creativa la llibertat de pensar dins d’aquests límits. Afegir un termini i també formular preguntes con- cretes ajuda a agilitar el procés d’inventiva dels ciutadans. Introduir un resum atractiu. En convidar a la conversa pública, no es trac- ta només de fer una declaració coherent del problema o el desafiament, sinó de fer que es converteixi en un assumpte a nivell personal (no només de caràcter pràctic). Per exemple, en comptes de demanar no- ves maneres de reduir el dèficit, l’equip de comunicació podria demanar la manera de preservar la partida pressupostària que dóna suport a un programa d’educació que sigui ben valorat. Planificar una estratègia de re- compensesalaparticipació.Elpro- fessor de Columbia Olivier Toubia ha fet recercareferentaquinsincentiusmilloren amb més eficàcia els programes d’ideació. Els seus resultats conclouen que, més que millorar la involucració dins d’una inici- ativa, és més efectiu premiar els usuaris no només per les idees més valuoses, sinó per generar més conversa al voltant d’una idea,iquetambéestradueixenunaquali- tat superior de les idees. Tancar el cicle de retroacció. Finalment, les organitzacions que es co- muniquen a través del cicle de vida d’un govern obert són les que són capaces de mantenir un nivell sostenible de partici- pació i d’innovació en el futur. Per exem- ple, la Universitat de Yale es comunica amblasevacomunitatalmenyscadatren- ta dies per tal de proporcionar informació actualitzada sobre la idea fins que la seva implementació s’ha tancat o completat. El nivell de participació en la comunitat és de gairebé el 100%. Recull.... d’idees i propostes 09 Jessica Day @ideascale escriu sobre màrqueting i tecnologia i és editora d’IdeaScale (www.ideascale.com), una solució innovadora per a la gestió d’idees en el govern. Té un màster en escriptura de la Universitat de Washington. Tam- bé blogueja sobre innovació col·lecti- va i solucions per a la gestió d’idees a blog.ideascale.com. No obstant això, l’acció més valuosa de qualsevol iniciativa de govern obert de recull d’idees és actuar sobre les idees dels seus ciutadans. Aporta igualtat en el procésdegoverncol·laboratiuirevitalitza el diàleg públic. Després de tot, hi ha res més inspirador que veure les idees posa- des en pràctica? 1 Torgler, B. and Schneider, F. (2009) “The impact of tax morale and institutional quality on the sha- dow economy.” Journal of Economic Psychology, 30(2). pp. 228-245.
  19. 19. 19 Quan parlem de govern obert ens re- ferim d’una manera o altra a les accions empreses per avaluar, definir, dissenyar i/o desenvolupar polítiques i serveis públics de manera col·laborativa. Això implica la posada en marxa de mecanismes mitjançant els quals es faciliti la participació tant de la ciuta- dania com dels mateixos professionals públics i altres agents interessats en la política o servei públic en qüestió. Par- ticipació que requereix, per ser efectiva, la màxima transparència, incrementant el cabal informatiu i agilitant la comu- nicació. El govern obert comporta la necessitat d’implantar una sèrie de solucions no- ves, però no per això s’ha de creure que cap altra Administració no ha treballat prèviament, o està treballant, en una solució per a una necessitat o problema similar. D’aquí la importància de la co- ordinació per facilitar el coneixement dels avenços de la resta d’administra- cions i beneficiar-se mútuament de l’aprenentatge, compartint bones pràc- tiques i reutilitzant les solucions adop- tades pels que han transitat prèviament pel camí. D’aquesta manera, no només s’aconsegueix avançar més ràpid, sinó que a més a més s’estalvien recursos pú- blics. Gran part del temps invertit en el dis- seny d’un nou servei es dedica a l’esta- bliment dels requisits que ha de complir la solució. Requisits que probablement siguin comuns als del mateix servei prestat per altres administracions. No seria lògic definir-los de manera co- ordinada? Les idees aportades per un grup ampli de persones expertes en la matèria, normalment seran més com- pletes i encertades que les conclusions dels que s’hi dediquen de manera aïlla- da. Així s’aconsegueix que els esforços desenvolupats tinguin un resultat ex- ponencialment superior, útil també per a la resta d’administracions, tant si han participat en el disseny com si no. D’altra banda, no hem d’oblidar que el govern obert pretén propiciar que qual- sevol persona que vulgui col·laborar en la cerca de solucions a les necessitats o problemes públics, pugui fer-ho. El pa- per de l’Administració així s’amplia, de manera que ha d’actuar de forma coor- dinada amb totes les persones interes- sades i no només amb altres adminis- tracions. No obstant això, dues administracions no poden coordinar les seves actuaci- ons si no coneixen mútuament en què s’està treballant, de la mateixa manera que un ciutadà no pot participar en un assumpte públic si no està informat i no disposa dels mitjans per accedir a la informació ni per aportar el seu conei- xement. La comunicació és una base fonamen- tal per possibilitar la coordinació. Les administracions han d’aprendre a con- versar de forma oberta, capacitant els empleats públics en eines de comuni- cació i col·laboració i facilitant-los-hi l’accés. La coordinació necessita establir un marc que faciliti organitzar les actuaci- ons, deixant clar com iniciar una acció coordinada, com enriquir-la amb apor- tacions i com adoptar els acords, a més de comptar amb mecanismes que faci- litin la comunicació oberta, l’aportació i valoració d’idees, el treball conjunt i el seguiment dels projectes. Per actuar de forma coordinada és im- portant tenir uns objectius compartits. La definició clàssica d’una missió i una visió compartida pot ajudar a aclarir les regles del joc i evitar falses expectatives de la participació. A més, s’han de con- cretar mitjans, esforços i recursos amb què desenvolupar l’acció comuna, usant una planificació àgil i flexible, centrada en els passos més immediats i enfocada cap a la consecució dels objectius com- partits. Coordinació 10 David Rey Jordán @davidrjordan és responsable tècnic de Gestió Universitària de Postgrau i membre del grup de treball de govern obert de la Universitat Pablo de Ola- vide de Sevilla. Cofundador del grup INprenendors Públics i de l’Associa- ció Ciutadana OpenKratio. La coordinació permet multiplicar els resultats assolits per una política o un servei públic, i afavorir que els beneficis obtinguts per una solució compartida traspassin els límits de l’àmbit territo- rial o sectorial de l’Administració pro- motora.
  20. 20. 20 Aquest concepte es troba entre els més atraients del govern obert; aprofitar la capacitat que ens ofereix la intel·ligèn- cia col·lectiva per, de manera col·labo- rativa, millorar els processos i serveis que presta l’Administració pública, així com la cocreació d’altres processos i serveis nous. Mitjançant aquesta col·laboració vo- luntària, el benefici que produeix la uti- lització del coneixement dels ciutadans pot fer que els governs millorin la qua- litat dels seus serveis sense gastar més diners. Usant Internet com a platafor- ma és possible recollir idees de milers de ciutadans i organitzacions, cosa que fa uns anys semblava impensable. És necessari ressaltar que tot està con- dicionat per l’accés i l’ús de les eines ne- cessàries, tenint en compte que no tota la població està en disposició de col·la- borar amb el govern d’aquesta manera, bé perquè no pot, bé perquè no en sap o bé perquè no vol. No obstant això, és cert que molts ciu- tadans i treballadors estan disposats a compartir idees i opinions. Seria un error imperdonable no usar tot aquest talent i voluntat. Precisament una de les àrees on és més útil l’impuls d’aquestes tècniques de col·laboració és dins del mateix govern. Els treballadors públics tindrien accés als coneixements i experiència d’altres treballadors, dins de la seva pròpia ad- ministració o d’una altra, així com de professionals interessats en el sector públic; i així s’augmentaria la connec- tivitat i la descentralització del conei- xement. Connectar-se per resoldre problemes i afrontar els nous reptes, així les so- lucions a alguns debats poden estar dins de la mateixa Administració. Els remeis plantejats pels que estan a prop del problema, ciutadans i treballadors, obtindrien solucions possiblement més eficients i barates. D’altra banda, aquest concepte d’apro- fitament del potencial social té un as- pecte molt important per als governs, i és el de legitimar la seva acció. Perquè és avui qualsevol govern percebut com a font legítima de decisions representa- tives de la voluntat general? Si en el cicle de generació de les políti- ques públiques volem donar entrada a la participació ciutadana, en aquest cas portada a la potencialitat que impli- quen les plataformes socials i Internet, hem d’obrir la porta a la col·laboració en la formulació, desenvolupament i control d’aquestes polítiques. La qüestió és accedir al talent, allà on es trobi. Aprofitament del potencial social 11 Antonio Galindo @antoniogalindog és empleat pú- blic des de l’any 2000, quan comença a treballar a l’Ajuntament de Llorca com a dissenyador de pàgines web. Actualment ocupa el lloc de res- ponsable de la Unitat d’Informàtica, unitat encarregada de les webs mu- nicipals i la implantació de l’adminis- tració electrònica. Linkedin: http://www.linkedin.com/pub/an- tonio-galindo-galindo/14/9b2/307 Blog: administracionbeta.blogspot.com.es
  21. 21. 21 El govern obert neix justament com a concepte a partir del fet que els espais d’intercanvi que proporciona Internet són inabastables. Quan Internet arriba ja veiem que la informació serà múlti- ple i global; que la rapidesa serà molt superior a la que estàvem acostumats, i que hi ha multiplicitat de canals que distribueixen continguts. Amb una característica específica, tots podem ser emissors, no només receptors. I aquesta és la primera onada, la que ens permet llegir blogs de polítics, de pe- riodistes, i de ciutadans anònims que també tenen opinió i ara la poden dis- tribuir de forma àgil, barata i global. Arribem després a una segona fase, on les webs i els blogs ja no només pos- sibiliten la informació unidireccional i automàtica, sinó que amb els comen- taris als apunts i sobretot amb la ir- rupció de les xarxes socials, la web es converteix en bidireccional. És a dir, la interacció s’imposa i el missatge es veu modificat per la conversa entre iguals, siguin responsables polítics, periodis- tes o ciutadans ordinaris. I aquesta és la clau del nou concepte: diàleg bidireccional entre actors. En un model de govern obert la capa- citat d’emissió i recepció dels missat- ges està en mans de totes les persones, i aquesta possibilitat fa que sigui més necessari que mai un diàleg entre pro- tagonistes de l’acció política i governa- mental. El repte en aquest cas serà ordenar aquest diàleg, però sempre sense qües- tionar la capacitat de la xarxa per po- sar-nos en contacte amb els nostres representants i els nostres representats. Podria això modificar les estratègies comunicatives de les administracions i els partits polítics? Doncs, sí, seria de- sitjable si no obligatori, perquè les rela- cions interpersonals i de representació institucional i política es veuen mo- dificades ara ja per l’acció de la xarxa, i totes les seves capacitats. I això s’ha de llegir en clau de progrés, és a dir, en clau de millora de l’acció política i administrativa. Són de fet les eines tec- nològique les que ens donen la possibi- litat de fer que un diàleg sigui bidirec- cional, però després, i sobretot, són les persones les que ho fan, les que acon- segueixen que la pràctica democràtica i de servei millori en el context de totes les societats, sense distinció. Tenim exemples de com la bidireccio- nalitat ha trencat barreres, ha possibi- litat revolucions, ha posat de manifest les pràctiques obsoletes de les adminis- tracions, i aquest procediment ha de ser justament una eina de millora. No és només perquè tenim eines que po- den millorar la pràctica democràtica, és perquè tenim l’obligació, i aquesta sí que serà i ha estat sempre bidireccio- nal. Diàleg bidireccional entre actors 12 Trina Milan @trinamilan és antropòloga; coor- dinadora del grau de màrqueting i comunitats digitals del Tecnocampus de Mataró; presidenta d’Stic.Cat/ Premis Blogs Catalunya; consulto- ra de continguts digitals a la UOC; col·laboradora de Catalunya Ràdio, BTV Barcelona Televisió, Ràdio 4 i diaris clàssics i digitals. Professora en diversos màsters i postgraus a la Universitat Pompeu Fabra, a la Uni- versitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat de Girona; bloguera i internauta activa a les xarxes socials.
  22. 22. 22 Compartim. El cert és que compartim més que mai als nous espais socials a la xarxa. Compartim les coses que ens interessen, les que volem que ens iden- tifiquin, tal com ho ha fet l’ésser humà des de sempre. Però ho fem més sovint, amb més cura i detall, conscients que la nostra audiència, la gent per a la qual som rellevants ha augmentat en nombre i qualitat de forma exponen- cial. No és nou que la nostra identitat pública es construeixi des d’allò que compartim, que bona part dels nostres esforços, aquells que han fet avançar la cultura, la humanitat, els fem moguts per les ganes de ser significatius per als nostres iguals, però Internet ha trencat els límits, facilitant que ens puguem sentir, compartint qualsevol cosa amb qualsevol persona del planeta, molt més integrants de la humanitat. La generositat és per a les doctrines budistes la primera de les deu perfec- cions: si en coneguéssim el poder no deixaríem passar ni un simple àpat sense compartir, sense entregar sense esperar res a canvi, ens diuen. La neu- robiologia contemporània i la psicolo- gia hi coincideixen: compartir també ens fa més feliços, el fet de donar, de ser altruistes, millora no només els lla- ços comunitaris, sinó també la nostra salut física i mental. Molts experiments recolzen la idea, com el de Scherwiqz als anys 80 que assegurava que el sim- ple pensament de la generositat ja ens alleugereix els nivells d’estrès. Tornant a la web, potser el costum ens ha portat a desvaloritzar el fenomen. En aquest sentit valoro molt positiva- ment les opinions que té la gent menys digitalitzada. Recordo haver finalitzat una xerrada fa un temps i que va ve- nir a saludar-me un senyor gran. Feia cara de sorpresa i em va fer veure, des de la seva ingenuïtat, la importància del tema: “Compartim sense demanar res a canvi a la web?, regalem la infor- mació que sempre havia estat un ele- ment clau del poder? Però això canvia el món!”. Evidentment que sí, que el tema és i ha estat important durant la història de la humanitat i serà cabdal a l’hora de canviar moltes de les coses disfuncio- nals que ens afecten. Un bon exemple és el d’un sentit de la propietat excessiu que ens ha portat a acumular produc- tes, elements materials construïts amb recursos ja escassos al planeta. Vivim, ens diria Rifkin, a l’era de l’accés a ser- veis o productes que no implica la pro- pietat: valorem les coses per la satis- facció o servei que ens proporcionen, i deixa de ser important si les posseïm en matèria. Jo en dic sovint la filosofia Spotify i co- mento que és un dels nombrosos valors que el món no digital ha importat de la xarxa. Consum col·laboratiu de recur- sos de connectivitat (guifi.net), de cot- xes (l’antic Zipcar, Blablacar), de bici- cletes a les ciutats (Bicing), han lliurat la societat postdigital del sentit exces- siu de la propietat que vam heretar de situacions de més escassetat, dels esfor- ços de la societat de consum per gene- rar-nos insatisfaccions i necessitats no- ves. El freeware, les llicències Creative Commons, portals d’intercanvi o regal com nolotiro.org o formes de finança- ment col·lectiu com el micromecenat- ge (crowdfunding) són també exemple de nous models de negoci, de noves maneres de fer coses que un dia vam pensar immutables. Parlo de tot això quan identifico la re- volució de la xarxa, de la seva potència com a eina de desenvolupament humà gairebé assimilable al llenguatge. Tren- cats gairebé tots els límits (culturals, geogràfics, fins i tot socioeconòmics) de la comunicació i col·laboració entre éssers humans, compartint sense fron- teres el millor de cadascun de nosal- tres, arribarem com a persones, com a humanitat, realment lluny. Compartició 13 Dolors Reig @dreig és conferenciant experta en xarxes socials i nova societat digital. Autora principal de l’espai El capara- zón, també treballa com a freelance en tasques de consultora, professora a diferents empreses, institucions, uni- versitats i escoles de negoci (UOC, INESDI, etc.). Forma part de diversos comitès científics, editorials en àmbits de pensament, coneixement, inno- vació, cultura i tendències a Internet i col.labora amb diferents mitjans de comunicació i consells d’experts. Lli- cenciada en psicologia social, màs- ter en inserció laboral, multimèdia i desenvolupament web, participa fre- qüentment en diferents publicacions i esdeveniments en els temes que do- mina: dinamització de comunitats, xarxes socials, web social, tendències a Internet, empresa 2.0, innovació so- cial, educació, noves professions, etc. Ha publicat Socionomia, Los jóvenes en la era de la hiperconectividad, etc.
  23. 23. 23 ¿Podem continuar entenent l’Adminis- tració pública i les tasques de govern com s’entenia ara fa cent o dos cents anys? ¿Podem imaginar que la idea de democràcia que fèiem servir en el fordisme segueix sent vàlida en plena era d’Internet? La resposta pot ser po- sitiva si fem referència als valors que la democràcia expressa: igualtat, justícia social i poder que emana del poble. Però cal ser molt més prudents si fem referència a la manera concreta com es prenen les decisions i com relacionem poders públics i societat. La democrà- cia representativa va ser la fòrmula que es va trobar per combinar legitimitat popular del poder i capacitat efectiva de prendre decisions per part dels qui, temporalment i en nom de tots, ocupa- ven els espais institucionals legalment establerts per fer-ho. Podríem dir que els “absents” (la societat) avalaven amb els seus vot els “presents” (els electes) perquè decidissin en nom de l’inte- rés general. La participació, en aquest sentit, s’esgotava amb l’exercici del dret de vot. I l’Administració era una mena de maquinària al servei dels que eren electes, que havia de portar a terme o executar el que s’havia decidit. La gran transformació tecnològica i social que representa Internet està modificant fortament aquest escenari. Com bé sabem, Internet posa en qües- tió aquells espais d’intermediació que no aporten un valor en si mateixos. Si les coses es poden fer directament (uti- litzant les noves vies que obre el canvi tecnològic), no cal fer servir instituci- ons, entitats o persones que basaven el seu estatus en el seu rol d’interme- diació. Aquesta constatació val, o pot valdre, per a agències de viatge, dia- ris, partits polítics, administracions o universitats, per posar només alguns exemples. Avui dia, “els absents” poden estar “presents” si cal, no en forma de democràcia instantània (ja que la de- mocràcia no només es decisió; també és, i sobretot és, deliberació), però sí en forma de mecanismes de consulta, debat i agregació de preferències. Co- mença a ser possible que els diputats en alguns parlaments participin des de casa o des d’un altre lloc als debats de la cambra de què són membres. Són “ab- sents”, però se’ls permet ser “presents”. Hi podríem ser la resta? Té sentit que l’Administració porti a terme les seves tasques de manera opaca i experta (és a dir blindada), quan des de la socie- tat poden haver-hi moltes alternatives i solucions disponibles que poden aju- dar a millorar els resultats globals? Participar no només vol dir ser pre- sents en les instàncies representatives. Ha de voler dir també poder ser copro- ductors de polítiques, compartir la ge- neració d’alternatives, implicar-se en el debat sobre allò que ens afecta i cercar les possibles respostes. Cada cop més, l’esfera pública no és només l’esfera de les institucions públiques. És l’esfera on col·lectivament busquem respostes a problemes comuns. Tenim suficients exemples que ens diuen que compartir és millor que competir o que limitar-se a aportacions d’experts (Viquipèdia versus Enciclopèdia Britannica o versus Encarta). Govern obert ha de voler dir govern de tots i per a tots. Cadascú des de les seves responsabilitats i des de les seves possibilitats. Participar cada dia més vol dir fer. I fer-ho entre tots és segura- ment millor que limitar-se a obeir allò que altres han decidit. El nou entorn i la nova realitat que Internet afavoreix pot generar bones i males notícies. En tenim constància cada dia. Però el que és innegable és que ofereix oportuni- tats per fer les coses de manera més oberta, transparent i participativa que en el marc que anem deixant enrere i que ha anat acumulant moltes insatis- faccions i desafeccions. Conceptualització 14 Joan Subirats @subirats9 és doctor en ciències eco- nòmiques, catedràtic de ciència polí- tica i investigador de l’Institut de Go- vern i Polítiques Públiques (IGOP) de laUniversitatAutònomadeBarcelona. És especialista en temes de governan- ça, gestió pública i en l’anàlisi de polí- tiques públiques i exclusió social, així com en problemes d’innovació demo- cràtica i societat civil, temes sobre els quals té publicats nombrosos llibres i articles. Col·labora habitualment a di- versos mitjans de comunicació. El seus darrers llibres són: Análisis y gestión de políticas públicas, Ariel, Barcelona, 2008; Otra sociedad ¿Otra política?, Icaria, 2011; Repensar las políticas ur- banas, Diputació de Barcelona, 2012; Decisiones públicas, Ariel, 2014.
  24. 24. 24 “No es pot dur a terme un canvi fona- mental sense un cert grau de bogeria.” Thomas Sankara Un govern obert com a filosofia té com a objectiu garantir la transparència, la rendició de comptes i la participació ciutadana en la gestió pública. Un go- vern obert defensa l’Estat de dret i fa especial èmfasi en la integració de les veus dels ciutadans en el seu modus operandi. Per tant, la participació pú- blica és un principi central del govern obert. Com vaig sentir dir a un partici- pant en una reunió sobre govern obert, la transparència és una finestra que permet al públic mirar a dins i veure el que està fent el govern, però el govern obert, d’altra banda, no és només una finestra, sinó una porta que permet al públic d’entrar i participar / col·laborar / interrogar tan com vulgui. Les polítiques i serveis estan dissenyats per respondre als problemes experi- mentats o previstos per l’Estat o els ciu- tadans. Emmarquen la relació que els ciutadans tenen amb el govern i entre ells. La participació pública no tracta només sobre el control ciutadà de les activitats del govern en els afers públics ni tampoc es limita a interrogatoris sobre transaccions històriques per so- lucionar decisions injustes. És una ne- cessitat per als governs a l’hora de dis- senyar polítiques i serveis com a part de l’execució del seu mandat en nom dels ciutadans. En molts països africans, ajustar el marc de formulació de polí- tiques per incloure la participació pú- blica iterativa en cada etapa del procés continu de polítiques comportarà, en molts casos, canvis fonamentals en les lleis, en les prioritats de finançament i en les regulacions. Per tant, requereix un cert pensament revolucionari entre els tecnòcrates i encara més una acció revolucionària entre la classe política. El pensament revolucionari i les ac- cions cap a canvis fonamentals en les polítiques públiques comencen al principi del cicle de vida de la política i es van desenvolupant al llarg del seu camí. Algú podria argumentar que hi ha pocs motius per considerar revolu- cionària la formulació participativa de polítiques, però permeteu-me dissen- tir. Quan el marc de referència per al disseny de polítiques o de la política que es proposa amenaça l’equilibri de poder, només el pensament revolucio- nari assegurarà que l’obertura està sal- vaguardada en el procés. No tenir en compte el canvi resultant en el poder causat per les veus dels ciutadans és imprudent i probablement una de les raons per les quals es veuen obstaculit- zats els esforços del govern obert. Una forma de donar cabuda a aquesta reali- tat és ajustar la nostra visió del cicle de vida de les polítiques públiques lluny de la suposició que es tracta d’un pro- cés força lineal amb els que participen en la formulació de polítiques, format per éssers humans racionals que pre- nen decisions racionals durant el pro- cés. La vida real demostra que aquesta suposició poques vegades es compleix. Aquests éssers racionals prenen decisi- ons basades en una varietat de conside- racions que van més enllà de l’evidèn- cia concreta i el disseny de polítiques sòlides per donar cabuda als interessos creats, les intrigues polítiques i les am- bicions i temors dels que són a la tau- la. Un enfocament obert, participatiu i basat en les proves per dissenyar po- lítiques i serveis garanteix que aquests altres factors es considerin en obert i que els ciutadans tinguin l’opció d’in- cloure’ls com a consideracions, o no. Fins i tot després d’una acurada pla- nificació, recaptació de fons i imple- mentació de programes elaborats per a la participació pública, de vegades sembla que els resultats que volen ob- tenir els professionals del govern obert no s’assoleixen. Finalment, afrontem qüestions com ara la manera de fer que Disseny de polítiques i serveis 15 Muchiri Nyaggah @muchiri exerceix com a director executiu adjunt a The Open Institute, un think/do tank que dóna suport tèc- nic i assessorament en govern obert i dades obertes. Amb experiència com a consultor en tecnologia i innova- ció, va fundar Semacraft Consulting Partners. Actualment, el seu focus d’atenció se centra en com les orga- nitzacions i els governs dels països en desenvolupament poden salva- guardar el desenvolupament inclusiu i sostenible a través de la innovació i la participació ciutadana en la gestió pública. També participa en diversos consells assessors com DEMO Africa demo-africa.com). Viu a Nairobi, Kenya, amb la seva dona i tres fills.
  25. 25. 25 els governs siguin més oberts o com aconseguir que els ciutadans partici- pin. Però la pregunta que mai hem de perdre de vista és: Per què molestar-se? Per què molestar-se amb el govern obert o la participació pública? Per què preocupar-se d’obrir dades? Per què molestar-se a sol·licitar l’opinió del pú- blic quan els experts ja són a la sala? Per què molestar-se amb tot això? Respon- dre a la pregunta per què molestar-se és important perquè perseguir les dades obertes amb la finalitat de les dades obertes no és sostenible. Tampoc no ho és perseguir el govern obert o la trans- parència o la rendició de comptes com un fi i no com un mitjà. És similar a la construcció d’un pont que no du en- lloc. Una revolució necessita una raó, i la raó, al meu parer, ha de ser la recerca del desenvolupament humà. Aquesta recerca tracta de progressar en la di- recció correcta pel que fa als mitjans de subsistència i a la qualitat de vida de les persones que viuen a l’Àfrica. Si entenem que es tracta de persones i desenvolupament, correrem un risc menor de caure en el fetitxisme de les dades obertes, la tecnologia cívica i el govern obert. Els éssers humans vi- uen els seus dies en un espai polític i el desenvolupament és per si mateix un exercici de política. Els professionals en l’espai del govern obert han d’en- tendre que mentre la ruta curta per a la rendició de comptes, que es descriu en l’Informe sobre el desenvolupa- ment mundial 2004 (WDR 2004), pot encaixar perfectament dins del nostre enfocament programàtic, pressupost i terminis, pot oferir resultats poc satis- factoris en el mitjà i llarg termini. La ruta llarga, que inclou la participació en l’espai polític dels agents de canvi, no s’ha d’ignorar, ja que representa la millor manera de convertir els guanys ràpids aconseguits a la ruta curta en canvis institucionalitzats a través de la política. Per a algunes parts interessa- des, això no és atractiu, en part a causa de la delicada relació entre els donants i els països en els quals treballen, però també en part a causa de la impacièn- cia i la cerca de guanys ràpids. Per tant, cal un canvi fonamental no només en el sector públic, sinó també entre els proveïdors de fons amb l’esperança d’aconseguir els seus objectius de go- verns oberts establerts. La revolució no s’hauria de circumscriure dins del sector públic. Tant l’Estat com els ciutadans existei- xen en un context polític, que no pot ser ignorat. Així que, encara que nor- malment no ho articulem d’aquesta manera, el govern obert, incloent-t’hi el disseny participatiu de polítiques i serveis, tracta principalment de polí- tica. De bona política. Com més aviat ens acostumem a aquesta idea, serà més fàcil progressar sent més delibe- ratius sobre com involucrem les per- sones especialment en l’era post-2015. La participació no és el final que bus- quem, sinó un mitjà per al desenvolu- pament sostenible de tothom. Thomas Sankara tenia raó; una mica més de bo- geria al nostre món pot ser just el que necessitem.
  26. 26. 26 Un dels elements clau que defineix qualsevol acció de govern és la presa de decisions. A través de les diferents me- sures que un equip de govern decideix, es respon, per una banda, al contin- gut del programa electoral sota el qual aquest equip es va presentar a la gover- nança d’una determinada Administra- ció; i, per altra, durant el transcurs del mandat s’hauran de trobar respostes a nous requeriments, necessitats... i, a través de les decisions que es resolguin, s’anirà configurant la pròpia acció de govern. El recorregut tradicional de la presa de decisions estableix un espai on el ciu- tadà té un paper passiu. La implicació ciutadana durant el procés és baixa perquè l’Administració i l’equip de go- vern corresponent estableixen quines són les millors decisions per tal de res- pondre als requeriments i necessitats que sorgeixen. D’aquesta manera, els projectes que es porten a terme respo- nen a plantejaments del propi equip de govern. Les solucions que aporten aquestes iniciatives no sempre tenen l’acompanyament ciutadà que merei- xen i, al final, el grau de satisfacció no és massa alt. En definitiva, el baix paper participatiu del ciutadà en el procés de decisions fa que la solució final no si- gui entesa com quelcom propi. L’apo- derament del ciutadà ha estat molt baix i la mesura final acaba sent fruit d’una acció de govern unidireccional. La conceptualització de la presa de de- cisions sota el prisma de govern obert és diametralment diferent. El procés participatiu del ciutadà és més alt i el grau d’apoderament en la solució final és major. Els projectes ja no sempre són plantejats per l’equip de govern i és la ciutadania la que, a vegades, planteja propostes per tal que siguin debatudes i aprovades per l’equip de govern. Du- rant el procés, els ciutadans aporten coneixement, experiència i visió so- bre la solució que es planteja. Aquesta àgora permet que els agents (empreses, organitzacions...) puguin ser partícips dels diferents debats i que aportin els seus punts de vista i solucions. Els be- neficis d’adoptar un model de presa de decisions sota els paràmetres del go- vern d’obert són que la responsabilitat de les mesures és compartida i s’apro- xima més al ciutadà, ja que aquest hi ha participat implicant-se en el procés. Altres elements i eines que configuren un govern obert complementen i faci- liten aquests processos participatius. L’obertura de dades públiques repre- senta un estímul perquè els ciutadans puguin establir noves solucions que, molts cops, no havien estat plantejades per l’equip de govern. D’altra banda, els instruments que ofereix la votació electrònica o l’ús dels espais de debat a les xarxes socials faciliten el procés d’elecció o deliberació. Durant aquest procés de presa de decisions, sota l’òp- tica del govern obert, s’obre la possibili- tat d’enriquir els processos democràtics per part de la ciutadania. L’equip de go- vern té la possibilitat de donar a conèi- xer normatives, límits pressupostaris, competències... i, per tant, la cultura democràtica del conjunt de la comuni- tat millora. Presa de decisions 16 Antoni Gutiérrez-Rubí @antonigr és assessor de comunica- ció i consultor polític. Desenvolupa la seva feina a Espanya i a Llatinoamèri- ca. Professor en màsters de comunica- ció i cursos de diferents universitats. Autor de diversos llibres, escriu habi- tualment a diferents mitjans com El Periódico de Catalunya, El País (on escriu en el seu blog Micropolítica) o Cinco Días, entre altres col·labora- cions. www.gutierrez-rubi.es
  27. 27. 27 Les paraules són meravelloses. Per exemple, del verb produir hem deri- vat producte, producció i productor(a). D’altres vegades les paraules ens dece- ben. El concepte servei no s’explica a partir del verb servir, no hi ha la servi- ció i la paraula servidor/a presenta con- notacions indesitjables. El diccionari reconeix que els serveis són difícils d’entendre. La seva gestió és escorre- dissa, perquè són intangibles i perquè la producció i el consum tenen lloc de manera simultània. A més, la qualitat de servei es defineix en funció de l’ex- periència de l’usuari, no de paràmetres purament objectius. I cada usuari és un món. Ho sabeu prou totes les persones que treballeu de cara al públic. Els serveis públics tenen, en canvi, una feliç característica: la seva funció és millorar la vida de la ciutadania. No és necessari captar i fidelitzar la clientela. Els serveis públics, a més, es distingei- xen dels privats en el fet que els seus usuaris en són coresponsables. A dife- rència dels clients d’un restaurant, que es limiten a consumir, la ciutadania té una responsabilitat en el bon funciona- ment dels serveis públics, amb el doble paper de mestressa i destinatària. Tal com vaig llegir en una pancarta a Lis- boa, “els serveis públics són del poble”. Les administracions públiques enca- ren, des de la seva fundació, el repte de disenyar serveis útils i satisfactoris. En alguns casos, s’ha aconseguit. Així, la sanitat pública espanyola és la més cost-efectiva d’Europa i una de les mi- llors del món. En altres casos, la revo- lució s’ha ajornat sine die. Després de les bones pràctiques dels anys 90, tres circumstàncies afavoriran una segona transformació dels serveis: 1. L’accés massiu a la tecnolo- gia, que permet resoldre alguns dels eterns desafiaments del màr- queting de serveis, com són l’auto- matització, la personalització i l’es- tandardització, en condicions més còmodes i més econòmiques. 2. El fenomen del prosum i, en ge- neral, l’obertura a la participació ciutadana en el diseny, prestació i avaluació dels serveis suposa, si ho aprofitem, una revolució que apro- fita la intel·ligència col·lectiva en benefici de la comunitat. 3. La posada en valor de l’in- traemprenentatge, en un con- text d’innovació pública, aspira a construir organitzacions de serveis dinamitzades per la iniciativa res- ponsable de persones que desitgen millorar cada dia. Ara és el moment. Necessitem direc- tius públics que entenguin aquesta rea- litat i contrueixin entorns favorables al canvi. Tenim les condicions per acon- seguir-ho. Fins i tot el fet de comptar amb pressupostos menors hauria de constituir, dins de certs límits, un es- peró per pensar els serveis públics de manera diferent, amb la involucració creativa de treballadors i treballadores públics i del conjunt de la ciutadania, en una xarxa de relacions que trans- cendeixi les fronteres organitzacionals. La millora de serveis, en un model de govern obert, dependrà que greixem l’engranatge de la participació per a la cocreació de millors serveis. Millora dels serveis públics 17 Alberto Ortiz de Zárate @alorza és especialista en el CANVI, amb majúsculas. Fundador d’alorza. net, plataforma des de la qual exerceix de professional in(ter)dependent. Pio- ner en l’obertura de dades públiques i en les polítiques de govern obert. Ve- terà de l’atenció ciutadana multicanal. Escriptor, docent i conferenciant. Ha estat càrrec públic, funcionari i con- sultor; ara posa la seva experiència al servei de projectes que millorin la vida de les persones.
  28. 28. 28 Els europeus ens vam posar d’acord per definir què significa un govern obert tenint en compte tres valors clau: par- ticipació, col·laboració i transparència. La transparència i la participació apa- reixen -a la majoria de llocs que ana- litzen o promouen el tema- com els elements més importants, als quals es dedica més atenció, més comentaris, més espai. La col·laboració, en canvi, sempre arriba en el tercer lloc. Fins i tot hi ha llocs de govern obert que ni tan sols l’esmenten. I no perquè sigui menys important. La transparència -essencial en la mesu- ra que ens dóna seguretat que el con- junt funciona com hem acordat- és exi- gència de tots, però, més aviat, és una tasca de l’Administració. La participació implica accions de la comunitat que poden anar des de la votació fins a l’enviament d’informa- cions; limitades sempre a un moment concret i que no requereixen involu- crar-s’hi més. La dificultat de la col·laboració radica en el fet que és el valor més exigent. Requereix que cadascun de nosaltres assumim una responsabilitat activa i constant. Per això mateix és, a la vega- da, el punt més elusiu i el més trans- cendent, el que requereix un veritable canvi de paradigma en la nostra relació amb els assumptes públics. Feliçment comptem amb les eines ne- cessàries. Internet, el web i les tecnolo- gies de la informació i la comunicació afavoreixen moltes de les accepcions del terme col·laboració: l’enviament de notes a un diari o revista, treballar amb qualsevol empresa sense pertànyer a la plantilla, fins i tot contribuir amb diners, medicaments o aliments a qual- sevol campanya o acció social. Però el que és fonamental, parlant d’un govern obert, consisteix en el fet que les TIC permeten que treballem junts per un fi comú, fins i tot amb desconeguts. Tot això és gràcies al fet que qualsevol punt d’una xarxa, connectat, pugui comuni- car-se amb qualsevol altre sense passar pel tamís de les jerarquies que eren, fins fa poc, la forma d’organització més eficient. Aquesta possibilitat, demostrada tant pel moviment dels Indignats com per la primavera àrab, facilita l’expressió popular i fins i tot l’enderrocament d’un govern repressiu. Però aquests moviments de protesta tan celebrats… s’evaporen tan bon punt assoleixen el seu objectiu. No porten a un treball de conjunt. La col·laboració, facilitada per la pene- tració de les TIC, representa un repte per a tothom. Les autoritats tradicionals, acostuma- des a girar instruccions i ordres, no saben treballar al mateix temps que els ciutadans. I nosaltres estem acos- tumats a obeir o a protestar. Ni manar ni obeir ni protestar és suficient en un món tan complex com el d’avui. Afrontar un repte amb les eines ade- quades és una oportunitat meravellosa. Col·laborar en la realització dels as- sumptes de la ciutat és la millor manera de dotar-la d’una veritable intel·ligèn- cia humana -la nostra- i de reinventar la política, que tant ho necessita. Col· laboració Francis Pisani @francispisani és escriptor, colum- nista i conferenciant. Va començar a escriure sobre les TIC durant la seva prehistòria: els anys 90 a l’Àrea de la Badia de San Francisco. Recentment ha finalitzat una volta al món (45 ciutats, 5 continents) d’innovació. El seu blog, que es publica en francès, castellà i anglès, s’està reconvertint en un llibre que es pot descarregar des de francispisani.net. Actualment treballa en ciutats intel·ligents (smart cities), participatives i innovadores arreu del món. 18
  29. 29. 29 La coproducció de serveis funciona com una nova modalitat que, basada en el principi de la participació i principal- ment en el de la col·laboració, possibi- lita el lliurament de prestacions i béns públics sobre la base d’un treball com- partit, distribuït i coordinat entre enti- tats públiques i altres actors del sector privat, societat civil, entre altres. Com a part de l’enfocament de govern obert, i facilitat per les plataformes tecnolò- giques i eines digitals disponibles, és possible promoure una dinàmica par- ticipativa que potenciï la transformació social i la millora dels processos i re- sultats de la gestió pública, coproduint valor públic. Per tant, per als fenòmens de cocreació, com la coproducció de serveis, el ciutadà transita des d’un rol d’observador passiu, usuari i especta- dor davant l’Administració a posicio- nar-se com a principal protagonista i actor clau del procés i els seus resultats (prosumidor), la qual cosa suposa pas- sar d’un model analògic, hermètic i au- toreferent de govern i gestió pública a un de digital, obert, distribuït i inclusiu. En qualsevol cas, la cocreació i la coproducció de serveis es poden consi- derar com les dues cares d’una mateixa moneda en el marc de les estratègies i polítiques de govern obert. Cocrear suposa que el focus està posat a trobar les potencials respostes a un problema públic, les opcions disponibles, l’apro- fitament del coneixement i els talents distribuïts més enllà dels límits de les entitats estatals. Té a veure amb el dis- seny, la formulació de propostes des de la complicitat, el compromís recíproc, l’interès conjunt i la confiança; funci- ona més a nivell d’idees, prototips, etc. Coproduir va més enllà i s’orienta ja no només a trobar respostes adequades a problemes socials o políticament més complexos, sinó a com concretar aques- tes propostes en el terreny pràctic. Coproduir va en paral·lel amb aprofitar al màxim les capacitats i disposició de múltiples actors per afegir valor públic en els processos de creació, lliurament i provisió de serveis públics (i fins i tot més enllà) i articula els espais de col·la- boració, cooperació i coordinació entre una xarxa d’actors múltiple. En el cas de cocreació podem dir que el focus està més posat a fomentar, pro- moure i articular espais amplis per a la participació i la involucració ciutadana (citizen engagement), sobretot en la de- finició i resolució dels problemes que els afecten o contribuint a la resolució dels desafiaments que els governs tenen i/o volen afrontar de manera conjunta amb els actors socials. En l’àmbit de la coproducció, ja no només estem davant d’un espai de participació en alguna de les seves modalitats (informativa, con- sultiva, deliberativa, etc.), sinó més avi- at en un territori on l’element catalitza- dor per a l’èxit radica, principalment, en la col·laboració, la complicitat i l’apro- fitament de capacitats i recursos dis- ponibles fora dels límits de les entitats estatals. Un exemple freqüent d’aquest tipus d’iniciatives el constitueixen els anomenats laboratoris d’innovació ciu- tadana, tallers o hubs sobre canvi i in- novació social, les hackatons de dades obertes o les plataformes per a l’empre- nedoria cívica. Tots suposen àmbits de treball no convencional (sota models d’organització híbrids), els resultats dels quals impacten positivament en la soci- etat i en el treball del sector públic, com ho han demostrat recentment les inici- atives sobre visualització de dades, l’ús de dades obertes i la reutilització d’in- formació pública per al control social o la rendició de comptes, entre d’altres. Com esmentàvem abans, ambdós con- ceptes, no obstant això, estan íntima- ment relacionats i en la majoria dels casos no és possible explicar o separar un de l’altre, ja que generalment a par- tir de processos de cocreació o codis- seny (de polítiques públiques o serveis, per exemple), s’esdevé una segona fase associada a la coproducció o responsa- bilitat compartida per la gestió, imple- mentació i lliurament de determinades prestacions. La frontera és difusa però Coproducció de serveis thepowerofopengov.tumblr.com Álvaro V. Ramírez-Alujas @redmatriz és fundador i inves- tigador del Grup d’Investigació en Govern, Administració i Polítiques Públiques (GIGAPP), Espanya, i aca- dèmic de l’Institut d’Assumptes Pú- blics (INAP) de la Universitat de Xile. thepowerofopengov.tumblr.com 19 obeeix a la lògica sistèmica que funci- ona en els espais de treball de configu- ració oberta, on l’obertura de recursos (dades, informació, coneixement, pràc- tiques, etc.), les xarxes, la participació activa, el treball col·laboratiu i la con- fiança van consolidant noves formes d’innovació amb, per a i a través de la ciutadania que transforma, de manera radical, la manera d’entendre i practicar l’exercici del govern, les polítiques i la gestió pública en el segle XXI.
  30. 30. 30 Podem caracteritzar el rol de l’Admi- nistració com a tractora de la societat en les tres dimensions següents: Lideratge Una bona Administració és un factor determinant de benestar econòmic i de cohesió social. És constatable que els països més desenvolupats econòmica- ment i socialment compten amb insti- tucions públiques sòlides, i viceversa. Efectivament, les institucions públi- ques exerceixen un rol de lideratge generant les condicions perquè les activitats econòmiques puguin desen- volupar-se adequadament i, també, or- ganitzant els mecanismes de solidaritat que afavoreixin la cohesió i la justícia social. Des de la perspectiva concreta del go- vern obert, l’Administració ha de ser tractora de la col·laboració entre els diversos agents públics i privats que intervenen en les diferents polítiques públiques. Aquest rol adquireix una importància primordial en les actuals societats complexes, en les quals cap dels agents socials té tota la capacitat, per ell mateix, per donar resposta als grans reptes socials del nostre temps i, per tant, és imprescindible articular la col·laboració en xarxa de tots els agents que puguin aportar el seu coneixe- ment, el seu treball i els seus recursos per trobar les solucions que millor sa- tisfacin els interessos generals. Innovació L’Administració ha de ser, també, mo- tor d’innovació, mitjançant l’impuls de la innovació oberta amb la participació de la ciutadania, els grups d’interès i els professionals públics i, també, mitjan- çant la utilització exemplar de les noves tecnologies com a tractora de la socie- tat de la informació i el coneixement. La innovació implica una aposta de- cidida i permanent pel canvi, antici- pació de les demandes i necessitats de la ciutadania, així com adaptabilitat i obertura a les noves idees, conceptes i processos. Exemplaritat ètica El rol tractor de l’Administració ha d’incloure, també, una dimensió ètica, perquè el canvi que les nostres institu- cions necessiten s’ha de sostenir sobre una sòlida base ètica. Els líders públics, amb el seu exemple, han d’exercir una influència positiva sobre les actituds cíviques i democrà- tiques de la ciutadania. Els principis del govern obert: trans- parència, participació i col·laboració, constitueixen una bona referència per definir aquesta base ètica. Així mateix, aquesta exemplaritat èti- ca que es reclama es pot inspirar en els valors de l’Administració proposats per Alberto Ortiz de Zárate: equitat, servei, transparència, participació, in- novació i intensitat. l’Administració com a tractora Iñaki Ortiz @balapiaka treballa al Govern basc com a tècnic d’organització des de l’any 1983. El 1995 es va incorporar a l’Oficina per a la Modernització Ad- ministrativa, com a responsable de projectes. Entre els anys 2009 i 2013 va desenvolupar el càrrec de director d’Innovació i Administració Electrò- nica. Actualment treballa com a responsa- ble de projectes a la Direcció d’Aten- ció a la Ciutadania i Innovació i Mi- llora de l’Administració (DACIMA). És coeditor del blog Administracio- nes en red des de l’any 2005. 20
  31. 31. 31 Sigui de manera proactiva o bé reacti- va, les iniciatives de govern obert gua- nyen terreny i semblen destinades a quedar-se, per a satisfacció dels impli- cats i en especial dels ciutadans. Però sense dubtar de les bones intencions dels promotors, amoïna comprovar que en la creació i el desplegament de les plataformes tecnològiques que han de canalitzar el contacte i la supervisió dels ciutadans amb l’Administració no sempre s’apliquen els principis d’efici- ència i obertura que formen part dels principis del govern obert. En concret, és habitual que s’encoma- nin desenvolupaments específics per portar a terme funcions ja disponibles en altres administracions, desaprofi- tant la possibilitat de reutilitzar desen- volupaments aliens. Sovint s’addueix l’existència de peculiaritats que no per- meten clonar de manera idèntica un al- tre desplegament, però cal demanar-se si les diferències entre els dos casos jus- tifiquen l’increment de cost i de temps. En la majoria dels casos, la resposta és negativa i l’estalvi que s’obté adoptant una solució genèrica compensa el fet de no assolir d’entrada el 100 % dels objectius funcionals desitjats. Investi- gar quines aplicacions de codi obert es troben ja disponibles a escala interna- cional en l’àmbit d’interès hauria de ser el primer requisit a l’hora de plantejar el component tecnològic de qualsevol projecte de govern obert. En qualse- vol cas, les adaptacions i desenvolu- paments específics de la plataforma genèrica que s’acabin fent s’haurien de posar a disposició de la comunitat. La popularització dels dispositius mò- bils -telèfons avançats, tauletes- ha obert un nou front tecnològic en els serveis de govern obert. I en moltes ocasions, tampoc s’afronta de la ma- nera més eficient. En concret, l’enllu- ernament amb l’amplitud dels catàlegs d’aplicacions de les dues plataformes mòbils més populars -Android i iOS-, cadascuna amb més d’un milió de tí- tols disponibles, ha fet que es dediquin recursos públics a desenvolupar per duplicat aplicacions natives per als dos sistemes citats, quan pràcticament en tots els casos es poden aconseguir les mateixes funcions adaptant correcta- ment a mòbil els llocs web existents. Una bona web per a mòbils és molt més universal -i més econòmica- que dues aplicacions privatives que, a més, s’han de distribuir mitjançant catàlegs gestionats per dues empreses privades -Apple i Google- amb seu als EUA. Però el màxim exponent d’obertura de l’Administració en l’àmbit de la tecno- logia consisteix a posar a disposició dels ciutadans les eines d’accés a la in- formació que els permetin desenvolu- par aplicacions i serveis propis a par- tir de les dades públiques. La creació d’unes API -interfícies de programació d’aplicacions- completes i ben docu- mentades és la millor inversió possible, perquè sempre acaba donant lloc a més aplicacions i millors que les que es pu- guin crear amb els recursos propis. Desenvolupament Albert Cuesta @albertcuesta és periodista, ana- lista, traductor i conferenciant es- pecialitzat en tecnologia. Les seves col·laboracions en diversos mitjans de comunicació catalans, estatals i internacionals es poden consultar a http://albertcuesta.com. Impulsor de la traducció de Twit- ter al català, des de 1997 fomenta la participació ciutadana digital amb la creació i la gestió de la llista de correu ciutadana de Cardedeu, el municipi del Vallès Oriental on viu amb la seva família. 21
  32. 32. 32 No ens enganyem, la integració és, sens dubte, l’ingredient bàsic del govern obert. És més, m’atreviria a dir que és el llevat imprescindible per expandir els conceptes de col·laboració, transparèn- cia i participació, els tres esglaons de la piràmide del govern obert. ‘Completar un tot amb les parts que falten’. La mateixa definició del concep- te integrar ho diu tot, i ens situa davant la realitat de l’estat de l’art del govern obert en el món. Aquesta nova forma de governar, imprescindible per adap- tar-se als temps i a la demanda social, ha d’aglutinar tots i cada un dels ciu- tadans, amb independència de la seva manera d’organitzar-se. Perquè aquesta unitat real tingui lloc, s’ha de comple- tar el tot, o el que és el mateix, s’han d’integrar tots i cada un dels individus que componen la societat. La realitat, tossuda en els seus plantejaments, ens adverteix que estem lluny d’arribar al tot, per això ens situa en els inicis del govern obert, un espai al qual s’hi ani- ran sumant tots i cada un dels ciuta- dans del món democràtic, però al qual actualment tan sols s’hi han sumat, in- tegrat, una selecta minoria. Una integració real ens duria al paradís del que els americans en diuen engage- ment, una simbiosi en què no es podria diferenciar l’administrat de l’adminis- trador, o el ciutadà del polític. Men- tre aquesta unió es produeix, que ho farà, per descomptat, sense distinció de classes, procedència o grau d’im- mersió digital, cal anar preparant, amb la resta de conceptes de govern obert, el terreny de joc en què, units, tots els membres de la societat construiran el seu futur. Aprofitar el potencial social, de forma directa i indirecta, és la manera d’asse- gurar-se que el millor coneixement es- tarà plasmat en l’estratègia de govern. De forma directa, amb idees i propos- tes, i de forma indirecta, amb fórmu- les d’escolta activa que extreguin les veritables demandes en el disseny de polítiques i serveis. Només així acon- seguirem la cocreació, o si no pot ser, un cop més, la integració d’idees, com- partint-les de forma transparent per a la seva avaluació, millora, adaptació i execució. La integració, tot i que té en la seva vessant personal el perfil més rellevant, també té una altra vessant important que forma part ineludible de l’acció de govern obert. L’eina que possibilita la transparència, la col·laboració i la par- ticipació és un element fonamental en la responsabilitat de l’èxit. D’entrada, l’esperit de reutilització amb què s’ha d’afrontar qualsevol desenvolupament, respon a l’autèntic propòsit d’integrar de forma global els principis de gover- nança. D’aquesta manera, la integració de qualsevol comunitat a aquesta acció de govern descartarà com a principal escull per al seu compliment el cost. Igualment, afavorir la reutilització de qualsevol element útil que es compon- gui amb objectius de transparència so- bre la base de formats oberts, és un clar senyal d’invitació a la integració. Seguint la línia dels instruments neces- saris per a la creació d’un entorn de go- vern obert real, la interoperabilitat és una mostra més d’integració. Que to- tes les administracions parlin el mateix idioma i que els ciutadans l’entenguin a la perfecció, és el facilitador de la con- versa, element bàsic en la generació de dinàmiques participatives. No obstant això, perquè en aquesta conversa, un cop més, s’hi integrin tots els membres que corresponen, aquests han de tenir al seu abast tota la informació necessà- ria per generar un marc d’opinió real. L’obertura de dades total es fa més ne- cessària que mai perquè de debò tots els actors de la conversa juguin en el mateix terreny. Sense dades, definitiva- ment, no hi pot haver mai integració. Integració, sinònim d’assimilació, ens situa tots al mateix nivell. És mes- clar-se, conjugar-se, recolzar-se, com- Integració Guzmán M. Garmendia @GuzmanGarmendia és consultor tecnològic a ORACLE per a l’Ad- ministració pública i membre de la Junta Directiva de l’Open Knowled- ge Foundation (OKFN). Després de treballar al Govern de Navarra com a director general de Govern Obert i Noves Tecnologies, assessora dife- rents administracions en estratègia de govern obert i en la construcció de les seves lleis de transparència. A més, és un col·laborador habitual a seminaris, conferències i cursos de tecnologia, política, govern obert i transparència al sector public. 22 plementar-se i moltes paraules tan boniques com útils. Feliç integració. Benvingut govern obert.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×