Sa quintana 2011 12
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Sa quintana 2011 12

on

  • 8,268 views

 

Statistics

Views

Total Views
8,268
Views on SlideShare
1,641
Embed Views
6,627

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

6 Embeds 6,627

http://cpsaquintana.wordpress.com 6577
http://ceiprodamilans.wordpress.com 43
https://cpsaquintana.wordpress.com 3
http://cwww.cpsaquintana.wordpress.com 2
http://translate.googleusercontent.com 1
http://www.google.es 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Sa quintana 2011 12 Document Transcript

  • 1. Síííí,,Neeeu!!Revista nº 12 Juny 2012
  • 2. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! EDITORIAL JA FA 80 ANYS! Les coses canvien, ho fan tan aviat que quasi no ens adonam del moment en que vivim per entrar dins un altre sense a vegades ésser conscients de si val la pena caminar tan aviat. Les coses canvien i tot pareix més fàcil. Tan fàcil que no ens aturam a pensar amb el que costen i demanam i exigim, oblidant moltes co- ses que sempre hauríem de tenir presents. Per això enguany volem fer un fi de curs un poc especial. Especial perquè per alumnes, familiars, mestres... serà el darrer que farem a aquest lloc tan emblemàtic pel poble de Sineu com és Sa Gra- duada, actualment Ceip Sa Quintana. Per això pensam que aquest fi de curs ha destar dedicat a retre un petit home- natge a tot el que va suposar i a tot el que ha suposat durant més de 80 anys lescola Sa Graduada de Sineu. Un reconeixement a lesforç fet per tot un poble per poder tenir una escola digna per atendre els nins i nines de Sineu. Dic nins i nines perquè en principi, com era costum aleshores, només havia désser per a nins i per causes econòmiques va passar a ser Escola Graduada Mixta, amb els nins a una aula i les nines a laltra, es clar. També volem que sigui un reconeixe- ment als alumnes i professors que han après i ensenyat aquí. Un reconeixement al que era i com era lescola abans, recordant i mostrant anècdotes, jocs, mate- rials i entrevistant a persones que puguin donar testimoni del seu pas per lesco- la. També volem que aquest fi de curs sigui un reconeixement a les dificultats que la societat ha anat superant fins aconseguir que lensenyança arribi a tothom. Gràcies als treballs fets pels alumnes, la implicació de tot el professorat i el su- port de tota la comunitat educativa podrem recordar, conèixer, reviure i agrair tot el passat abans esmentat. Recordarem doncs el passat amb la il·lusió de millorar el present, entre altres co- ses, gràcies a la construcció de la nova escola, on els espais seran ben segur del gust de tothom, tenint molt en compte que el més important serà el rendiment que en sapiguem treure dells, sempre pensant amb el benefici que pot aportar als nostres infants. Personalment penso que la nova escola, juntament amb una bona gestió, ens ajudarà a millorar la qualitat de lensenyança i la tasca docent. Sííí,, Neeeu!! PORTADA Revista del CEIP Sa Quintana La portada d’aquesta revista va de- dicada al 80è aniversari de l’escola COORDINADORS DE LA REVISTA Caty Bel Navarro CEIP Sa Quintana. Maria Jordà Miquel Mascaró Joan Gual Bergas Aquí tenim, a la foto de l’esquerra, Maria Beltrán la construcció de l’escola als anys 20. COL·LABOREN Al mig una imatge actual. A la dreta Mestres, nins i nines de l’escola. una foto de la construcció del nou DIPÒSIT LEGAL: centre. PM 1694-2007 2. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 3. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PROFESSORATEQUIP DIRECTIUDIRECTOR Arnau Mateu GelabertCAP DESTUDIS Joan Gual BergasSECRETÀRIA Joana Maria Munar VallespirEDUCACIÓ INFANTIL3 Anys A Antònia Maria Font Salas3 Anys B Mª Isabel Riutort Vicens4 Anys A Catalina Cirer Varquier4 Anys B Bàrbara Pol Mesquida5 Anys A Maria Magdalena Jordà5 Anys B Catalina Isabel Navarro Palmer / Maria Delacio AmengualMestra +1 Juana Puiggrós RamisMestra +1 Miquela Barceló AlzamoraEDUCACIÓ PRIMÀRIA1r A Joana Maria Sureda Escat1r B Margalida Mestre Amengual2n A Maria Antònia Beltran Amengual2n B Apol·lònia Maria Riutort Ribot3r A Catalina Puiggrós Fontirroig3r B Pilar Amengual Borràs (Substituta Cristina Magaña Miró)4t A Antònia Torres Canet4t B Miquel Mascaró Pastor5è A Maria González Llompart5è B Isabel Mayol Manera6è A Toninaaina Santamaría Villalonga6è B Maria José Campaner DíazESPECIALISTESMÚSICA Martina Plomer JuanEDUCACIÓ FÍSICA Antonina Aina SantamariaEDUCACIÓ FÍSICA Catalina Pons PorquerANGLÈS Pilar Amengual (substituta Cristina Magaña)ANGLÈS Joana Maria Pérez FerrerANGLÈS Maria González LlompartPEDAGOGIA TERAPÈUTICA (PT) Miquela Tugores PonsAUDICIÓ I LLENGUATGE (AL) Maria Jordà MoraguesATENCIÓ A LA DIVERSITAT Miriam Montes (substituta Cristina Núñez)RELIGIÓ Tomeu Ballester PuigATE Antònia Sampol AloyPSLE (projecte suport a la Felip Crespí (1r trimestre)/ Marta SerraLectoesriptura)EOEP Marga Comas (PS) i Jaume Ferrà (PTSC)COORDINADORS DE PROJECTESECO I HORT: Arnau Mateu GelabertFILOSOFIA/ EF. LECTORA: Mª José Campaner DiazXARXIPÈLAG: Catalina Isabel Navarro PalmerPROGRAMA FONS DE LLIBRES Miquela Tugores PonsI BOTIGUETA http://www.cpsaquintana.wordpress.com 3.
  • 4. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! INFANTIL 3 ANYS A TUTORA: Antònia Mª Font Nins/Nines: César Balboa, Joan Bergas, Francisco Javier Bonnin, Janka Buñola, Michael Douglas Campos, Juan Pedro Cejudo, Mohamed El Jouhri, Abdelkader El Mansouri, Sara Fardassi, Maria Ferriol, Aina Forteza, Eduard Garau, Biel Gelabert, Elvira Genovart, Angel Giménez, Pau Lladó, Ariant Llodra, Biel Llull, Erkan Medzhitov, Agnes Munar, Pep Oliver, Toni Ramis, Marta Santamaria, Miquel Socias, Zoe Clara Supervia. INFANTIL 3 ANYS B TUTORA: Bel Riutort ATE: Antònia Sampol Nins/Nines: Raúl Arufe, Maria Aurora Balcázar, Guillem Carbonell, Carla Coll, Biel Company, Maya Czuchwicka, Leonardo Da Luz, Darifa El Jouhri, Martí Ferriol, Arnau Fuster, Omar Kasshi, Mohamed Lasgaa, Lluc Llaneras, Toni Moragues, Isabel Munar, Victor Ortiz, Caterina Pericas, Josep Prieto, Maria Ramis, Aina Ramis, Carmen Taboada, Macià Valdivieso, Koddy Bryan, Gerard Vidal.4. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 5. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! DESCOBERTA DE LA PSICOMOTRICITATEls infants a través de les seves accions corporals: com jugar, saltar, manipular objec-tes, etc. aconsegueixen situar-se en el món i adquireixen intuïtivament els aprenentatgesnecessaris per a desenvolupar-se a lescola i en la vida. Daquesta manera lúdica i gairebé sense assabentar-se treballen conceptes relatius a lespai, al temps, destreses ne-cessàries per a lequilibri, la vista, la relació entre altres nins, etc. amb els conseqüentsefectes sobre la millor capacitació pel seu desenvolupament integral (afectiu, psicològic,motriu, lingüístic, social ...).Per altra banda, descobrim també el món de la psicomotricitat. Una activitat més quedesenvolupa i afavoreix la creativitat, el joc , les habilitats motrius,...Les sessions de psicomotricitat es divideixen en quatre moments:En el ritual dentrada ens llevam les sabates i fent una rotllana grossa què és quanl’encarregat reparteix els calcetins , recordam les normes i explicam el què hi ha de noua la sala.Ens preparam pel desenvolupament de lasessió. El primer que feim és preparar-nosper tomar la torre de coixins. Aquest mo-ment es caracteritza per l’experimentacióque viuen els infants en l’explosió del seu tomuscular . Continuam amb el joc motriu. On l’infant juga al seu lloc i ex- perimenta amb el seu cos, gaudint de totes les sensacions pro- vocades per ell mateix, pels seus companys o pel material que empri. També experimen- El joc dirigit és on tam el joc simbòlic, els infants seguei- que afavoreix el joc xen les pautes do- de imaginació, de nades per la psico- col·laboració,... Ho motricista. poden experimentar de moltes formes; a través de les teles, els coixins, les cor- des, material reci- Després del joc motriu i simbòlic, la psico- clat, ... motricista convida als infants a començar una fase d’expressivitat plàstica i grà- fica; a través d’una conversa, amb un di- buix, amb un massatge,.. Aquests tipus d’activitats ajuden a passar del plaer de fer, al plaer de pensar. I finalment, per concloure la sessió, arraconam el material em- prat entre tots, ens llevam els calcetins, posam sabates i en fila anam a l´aula. I fins la pròxima sessió!!!!! http://www.cpsaquintana.wordpress.com 5.
  • 6. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! INFANTIL 4 ANYS A TUTORA: Catalina Cirer ATE: Antònia Sampol Nins/Nines: Judit Aguilà, Nuria Aguiló, Maria Alorda, Nariman El Jouhari, Joan Arnau Fontcuberta, Valentina Galeano, Xesc Gelabert, Dany Hernández, Vicente López, Aníbal Marcos, Andrés Méndez, Lucía Méndez, Lucía Munar, Margalida Nadal, Neus Picó, Lluïsa Ramis, Pere Sales, Marc Sancho, Marta Serra, Rafa Vairoletti. INFANTIL 4 ANYS B TUTORA: Bàrbara Pol Nins/Nines: Pere Oliver, Martín Ribes, Maria Genovart, Paula Gelabert, Maria del Mar Ferrer, Marta Sastre, Aina Bauça, Marc Gomila, Laura Valle, Joan Cabot, Bernat Alzamora, Claudia Méndez, Mª Esperança Miralles, Mohamed Fegrach, Rania Afrigh, Javi Cantano, Aya Fatmi, Paola Unterguggenberger, Naroa Egurrola, Lluc Valdivielso, Joan Toni Jordà.6. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 7. 2009/10 nº 12 Síííí,,Neeeu!!http://www.cpsaquintana.wordpress.com 7.
  • 8. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! INFANTIL 5 ANYS A TUTORA: Maria Magdalena Jordà Nin/es: Tatiana Buchanan, David Calderón, Alejandro Chávez, Ricky De la Lastra, Safaa El Jourhari,Núria Estrany, Pau Ferriol, Julià Ferriol, Marina Gayà, Maria Gelabert, Esther Martorell, Sión Massip, Jamila Oufrirh, Neus Pascual, Aina Pericas, Marta Roldan, Llorenç Torrens, Aurora Villagran. INFANTIL 5 ANYS B TUTORA: Caty Bel Navarro - Maria Delacio (substituta) Nin/es: Maria Abellán, Marina Aveledo, Inmaculada Ballester, Nadika Buultejens, Marta Caldentey, Joan Crespí, Radoan Fardassi, Lluc Florit, Aina Frau, Ona Jaume, Oliwia Krawiec, Nadal Larrea, Paula Martínez, Rafel Monedero, Naima Oufrirh, Caterina Ripoll, Rubén Villalón, Kamal Zammouri.8. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 9. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!http://www.cpsaquintana.wordpress.com 9.
  • 10. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE Al començar cada curs escolar, ens trobem en les classes dEducació Infantil nombrosos casos de nens que parlen molt poc, o amb molts errors darticulació. També nins amb un vocabulari escàs i els resulta difícil expressar-se i comu- nicar-se amb companys i adults. Quan un nen menor de quatre anys presenta errors en la pronunciació, està considerat com a normal, una etapa en el desenvolupament del llenguatge in- fantil. En aquesta etapa, no saplica tractaments ja que la seva parla encara es- tà en fase de maduració. No obstant, si els errors es mantenen més enllà dels quatre anys, sha de consultar un especialista Què podem fer els pares? Com podem estimular des de làmbit familiar el llenguatge dels nostres fills? Des que el nostre fill neix, hem de donar importància a la comunicació amb ell, a través de gestos, paraules i afecte. Hem doferir un model de parla clara i correcta. Evitarem lús de diminutius i paraules infantils i que ens semblen més fàcils (tete, noneta...) oferint-li sem- pre un vocabulari el més ric possible. • Prolongar l’ús del xumet i biberó pot causar malformacions dificultant la pro- nunciació. És recomanable començar a re- tirar el xumet cap als 2 anys. • Vigilar lalimentació cuidant que tingui hà- bits correctes de masticació, deglució. • Parla a poc a poc i de manera clara. • No farem correccions directes. Oferirem el model correcte inserit en altres oracions. • Mira amb el teu fill algun programa infantil de televisió, demana sobre els personatges, com es diuen, que fan… • No imitis la seva forma de parlar. • No renyar-lo si parla malament. • Conversar en totes les oportunitats que sofereixin. • Fer visites a l’otorrino per assegurar-se que hi sent bé. Aprofita ocasiones en les que estàs amb el teu fill per parlar amb ell, jugar, llegir contes, dibuixar... http://www.cpsaquintana.wordpress.com10.
  • 11. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRAXIES BUCOFONATÒRIESQUÈ SÓN LES PRAXIAS BUCOFACIALES?Són uns exercicis que realitzem amb la llengua, llavis, galtes per aconseguir que aquestsadquireixin un grau òptim de tonicitat (força), agilitat, direccionalitat...És a dir, perquè siguin capaços de moures correctament mentre parlem. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 11.
  • 12. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 1r A TUTORA: Joana Mª Sureda NINS-ES: Hicham Afrigh, Cristhian Chamba, Neus Comas, Leandra Da Luz, Óscar Dominguez, Ekaitz Egurrola, Rafel Toni Ferriol, Antònia Gelabert, Martina Gelabert, Archie Hebdon, Jaume Hernández, Silvia Jofre, Hafida Kasshi, Maria Lladó, Mireia López, Lorena Marin, Sofia Menéndez, Tomeu Mestre, Aina Mulet, Hanane Oufrigh, Marta Picó Sergi Pons, Marc Puigros, Miquel Ramis, Noelia Judith Ramos, Claudia Rodríguez, Carla Sanna, Francesc Socias, Manuel Taboada. ELS ALUMNES DE 1r A ENS RECORDEN COM CELEBRAREM EL NADAL A LESCOLA. Antònia: Per Nadal ens visiten els patges reials i venen a recollir les nostres cartes. Aina: Els patges ens donen cara- mels. Miquel: Mentre esperam els patges estam molt nerviosos. Marc: Enguany tardaren molt en entrar a la nostra classe. Aina: Perquè no feiem silenci.12. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 13. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!Maria: Menjam coca amb xocolata. LAmipa ens convida (altres)Clàudia: Anam a cantar a lesglésia. Tots canten la nadala.Xesc: El dia que anam a lesglésia és un dia de festa.Clàudia: A lesglésia hi havia molta gent.Aina i Carla Ens filmaven, ens feien fotografies,...Martina: També nosaltres escoltam les nadales que canten els altres.Marc: Els mestres també canten.Marta: Per Nadal feim panallets.Mestra: A lescola feim tallers de cuina i cada cicle elabora un dolç típic deNadal.Xesc: El tercer cicle fa coques de torró.Marta: El segon cicle bombons i els dinfantil mantecados.Marc: Nosaltres a classe vàrem aprendre una poesia. Vàrem fer grups i cada unen deia una part i la vàrem filmar i la podien veure en el blog.Aina: Vàrem fer estrelles i bolles amb taps de plàstic.Xesc: Férem bolles per decorar larbre de la classe de primer B. També féremun fanalet amb un pot de vidre.Carla: Vàrem fer una postal amb la poesia i a la portada hi pintarem un dibuix. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 13.
  • 14. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 1r B TUTORA: Margalida Mestre Nins i nines: Mercè Aguila, Rafel Alomar, Mateu Alorda, Maria Amengual, Kristian Atanasov,Venus Maria Balcazar, Joan Bergas, Elias Boulaaouali, Tupak Cortez, Ouassim El Jouri,Asmahan El Mansouri, Isabel Estela, Yazmin Esteva, Joan Ignasi Ferreer, Mar Garcia, Salvador Gaya, Jaume Genovart, Julia Karnicka, Metelal Kaser, Samia Meziani, Aurora Moreno, Maria de la Pau Oliver, Kimberly Pacheco, Maria Magdalena Perelló, Elionor Sabater, Daniel Sánchez, Neus Serra, Pedro Socias. QUE NECESSITAM PER CELEBRAR SANT ANTONI A L’ESCOLA Per poder passar un dia ben divertit i conèixer les nostres tradicions ho hem de preparar bé. Ara llegireu tot el que feim perquè tot surti bé. Tot comença dies abans: La mestra de música ens ensenya a cada curs, una o dues gloses i ens mostra com se toca la ximbomba. A plàstica preparam una careta de Dimoni. A les classes de català o medi, cercam informació sobre aquesta tradició i també inventam gloses. Els dEducació Infantil fan un ninot de roba per cremar damunt el fogueró. Els que podem duim troncs per fer el fogueró.14. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 15. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! Tots sortim amb les caretes o la cara pintada a veure com s’encen el fogueró i es crema el ninot.El dia de la festa, elsalumnes de 6è preparenel fogueró amb els troncsque han duit els alumnes.Quan hi ha caliu comencen a Al pati gran tots els cursos canten lestorrar la llonganissa i els boti- gloses acompanyats de les ximbom-farrons. bes.Sortim tots al pati i començam a Els alumnes que són de la colla Dimo-berenar. nis de sa Cova des Fossar surten al pati i fan una lluita amb Sant Antoni. Gloses Es un dia molt divertit pels qui no te- Els alumnes de primer nen por als dimonis. hem fet un gran fogueró per torrar llangonissa i qualque botifarró A l’escola sa Quintana ha vengut el dimoni Sant Antoni li ha donat una bona emblanquinada. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 15.
  • 16. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 2n A TUTORA: Maria Beltrán Nins-es: Marta Callejas, Albert Canoves, Tifani Chamba, Francesc J. Coll, Zakaria El Jourhi, Santiago Facius, Daniel Garcia, Angela Gili, Alejandro Gómez, Armando Bestard, Emiliia A. Leggett, Antònia Llull, Marc Martorell, Ayoub Meziani, Cristina Montenegro, Alba Peralta, Antoni Ramis, Maria Lluc Ramis, Rafel Sans, Antoni Socias, Daniel Troya, Alejandro Unterguggenberger. LESCOLA DANTANY SA GRADUADA “Transcripció literal de lentrevista” Mestra: Sr. Toni, benvingut i gràcies per dedicar-nos aquest temps. Els alumnes de 2nA i els de 2nB estam investigant un poquet com era sEscola fa 80 anys, o no tants... Molt bé, aquests nins i nines han preparat una sèrie de preguntes per a fer-li. Sr Toni: Jo, dins lo que sabi, vos contestaré. Mestra: Moltes gràcies per haver-nos ajudat a trobar in- formació. Li agradava anar a Escola? Sr Toni: Sí magradava? Bueno, com voltros mateixos, Sr. Toni Font Costa, antic alumne de Sa Graduada de Sineu dies sí, dies no, però vamos más o menos sí. Quants anys tenia vostè quan va començar a venir a aquesta Escola? Sr Toni: set me pareix, a nes set anys, sí perquè antes començàvem més tard a les- cola, anàvem primer a ses monges i després de ses monges veníem a sescola Gradua- da, se deia sescola Graduada antes. Vostè quan tenia set anys quin curs feia? Sr Toni: No ho sé, no en tenc ni idea, es cursos eren molt distints, no existia... jo de lo que men record és quan vaig començar a s’ingrés o sigui que era antes de fer es Batxiller, però antes de s’ingrés no sé quin cursos feien, sé que veníem a sescola però no sé els cursos...16. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 17. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!Quan vostè era petit a lescola hi havia electricitat? Sr Toni: Sí.Hi havia normes a lescola? Sr Toni: bueno sí, ses normes, hi havia... com ses...,mas o menos com ara, ses normes des recreo, tal hora recreo, tal hora gimnàsia, tal ho-ra..., sí nhi havia de ses distintes activitats.Quants de nins i nines hi havia al vostre grup? Sr Toni: bueno, els grups no erencom ara, els grups eren distints, eren més... jo que sé devíem esser una trentena, peròno hi havia... es que només hi havia tres classes, no hi havia res més i esteien separa-des per distines edats, a lo millor, de set a nou, o de set a deu, anàvem a una classe ide deu a onze, o dotze, a saltra i així.I en total a tota lescola? Sr Toni: Hi devia haver...jo no sé que the de dir, però si hihavia seixanta o setanta eren molts. Això, esteim parlant de fa quaranta i pico danys,no hi havia tanta gent.Els alumnes es solien portar bé? Sr Toni: bueno... hi havia de tot, un poc de tot.A lescola teníeu un corralet amb un hort? Sr Toni: No, no, no, no... això que teniuara no, no hi era.Vosaltres sortíeu una estona al pati? Sr Toni: sí, es temps des recreo, bueno se lideia recreo antes.I a que jugàveu? Sr Toni: pues... a nes nostre temps hi havia bolles, un joc que sedeia de bolles, hi havia un joc que se deia de baldufes, i... no tenc més record, bolles ibaldufes men record. No sé si encara existeix sa baldufa, me pareix que sí.Quines juguetes teníeu a lescola o amb què jugàveu? Sr Toni: No nhi havia, no,no hi havia juguetes a lescola, no hi havia tants de preparatius com ara, sescola eramolt distinta.Podíeu dur jocs de ca vostra per jugar a lescola? Sr Toni: sí... no, no sen duien, osigui se podien dur... se podien dur ses baldufes o bolles, però no se duia res més, cabiadins sa butxaca i...A quines aules recordau haver anat? Sr Toni: només nhi havia tres que són ses tresque estan enrevoltant sa cisterna, o es pou, no sé que li deis... ( alguns alumnes): Cis-terna, sa cisterna. No nhi havia daltres. En aquelles tres són ses que he anat: a una, asaltra i a saltra, segons ledat.Quines assignatures teníeu? Sr Toni: Pues hi havia Educació Física, daquesta sí quemen record, hi havia Història, hi havia Matemàtiques, hi havia Religió, que sen donavamés que ara. Un temps sa Religió era molt important, també hi havia Ciències Polítiques,que ara no se... a ne que sequipara. Más o menos com ses que hi ha ara lo que més re-duïdes.Quin horari teníeu? Sr Toni: Shorari era diferent, era dematí i capvespre de nou adotze i de tres a cinc, quatre i mitja, cinc, sí. Si saps que estau de bé voltros!A lescola quins llibres teníeu? Sr Toni: Bueno, llibres, llibres teníem es llibres queabans de començar es curs shavien de comprar, però res més. No hi havia.... a què terefereixes a llibres que teniu aquí a lescola per si heu de... no, no, no, no hi havia res.Cadascú havia de dur ets seus que li tocaven i res més.A lescola vos donaven fulls fotocopiats? Sr Toni: No hi havia fotocopiadora, noexistia això. Continua pàg 18 http://www.cpsaquintana.wordpress.com 17.
  • 18. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 2n B TUTORA: Maria Riutort Nins-es: Margalida Artigues, Marc Bergas, Antonio Bergas, Toni Costa, Kevin Durán, Javier Far, Joan Ferriol, Joan Marc Fuentes, Paula Fuster, Neus Gelabert, Pablo Gómez, Erika Gutierrez, Marta Hernaiz, Lluc Jaume, Juan Sebastián Lugo, Antònia Mestre, Margalida Montenegro, Catalina Maria Munar, Biel Oliver, Rafel Prieto, Tonina Ramis, Marc Ramis, Daniel Salinas. Vé pàg 18 Amb quins estris escrivíeu abans? Perdona mho vols repetir? Amb quins estris? Que vol dir estris? Amb quins objectes? Pues amb boli, amb so bolígraf o llapis i goma de borrar. Quan vostè venia a lescola fèieu servir una pissarra com la nostra? (es gira per mirar la pissarra) idò sí, mas o menos sí hi havia una pissarra i guixos, lo que no hi havia tants de colorins, només hi havia guixos quadrats blancs. Es feia una rua quan vostè anava a lescola? Sr Toni: No, no hi havia rues encara. Anàveu dexcursió? Tampoc. Quan vostè venia a lescola hi havia menjador? No. A on dúieu a tirar els fems? A on anàvem a tirar el fems... no, no en tenc record però no hi havia fems encara, fa quaranta anys, qui mas qui menos shavia de... a ca seva les se nhavien de dur, o al camp o les duen allà on les duguessin, no, no hi havia ni recollida de fems al poble. Empràveu carpeta, arxivador i estoig? No..., bueno l’estoig de pintures sí, això ja existia, però ara carpetes i arxivadors...( pensa un moment) es que tenien una miqueta més doblers tenia un estoig de pintures, però res més.18. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 19. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!A on guardàveu ses fitxes? No, no ,no... no hi havia fitxes tampoc...era molt distintadensenyança dantes a densenyança dara.Quan vostè veníeu a lescola teníeu classe dinformàtica? Tampoc no existia sa in-formàtica.Hi havia daquestes pissarres digitals que funcionen amb un ordinador? No hihavia ni pissarres digitals, ni ordinadors, ni electrònica. No existia res de tot això.Lescola era petita o grossa en comparació a lactual? Sescola era molt més reduï-da, o sigui només hi havia sa miqueta des pati, sa porta, aqueixa que teniu aquí davantno existia, només hi havia sa porta que dóna al carrer, aquella que hi ha amb escales. Ihi havia es pati, una miqueta de pati devora sa cisterna, tot això de per aquí darreresha anat comprant posteriorment ses distintes administracions, però no existia tot això.Allà on hi ha ara... sa secretaria hi havia quatre o cinc pins (fa un cercle amb els braços)molt grossots i res més.Fèieu grups quan fèieu feinetes? No això de racons... i grups i tot això no.. no.Què li agradava més de lescola? Pues imagino que es recreo com a tots. I què liagradava menys? Des recreo? No, que li agradava més poc? Bueno, a jo l’EducacióFísica. Per què? Bueno, perquè a jo no manava molt bé l’Educació Física, no, no,no...sa gimnasi no manava molt bé, no magradava.Hi havia motxilles? No, aa...en aquell temps per anar a escola solíem anar amb unacartera, una maleta que li deien, però motxilles no existien. Era grossa sa cartera? Sí,una maleta... normal i corrent, tipus cartera, jo que sé, vint centímetres damplària,daltari (ho mostra amb les mans) i samplari quatre o cinc centímetres.Com ho feien els encarregats per repartir els llibres? No hi havia encarregats. Nor-malment el dematí, i que jo recordi, el mestre apuntava la data a la pissarra i normal-ment tota la feina la fèiem a la pissarra.Cóm eren ses taules? Ses taules eren altes com aquestes però eren totes de fusta.Teníeu calendari? Sí, teníem calendari com ara això, no ha variat gaire. I teníeu tim-bre? No, lescola estava oberta com a ca teva.Vos feien memoritzar coses? En aquell temps la manera densenyar era més de me-moritzar. Sí, ens feien memoritzar coses.A la classe hi aferràveu cartells com aquests? No, només hi havia penjada la fotodel general Franco, el rellotge i un crucifijo.Hi havia res més important que fer els deures? Cada dia ens donaven deures i to-thom els feia. Si un no senrecordava, no me demanis perquè però només se li oblida-ven una vegada.Si no vos portàveu bé vos ho apuntaven a lagenda? No teníem agenda perquè noera necessari. Ens deien: demà digues al teu pare que vingui a parlar amb mi, però vajaleducació era diferent hi havia més ordre, més disciplina.I com vos castigaven? Només ens castigaven un pic, perquè ara ja no és fa, peròabans el càstig consistia en pegar-nos amb un regla a la mà, a lesquena... Era molt di-ferent a ara. No havíem de menester tants descrits per enrecordar-nos de les coses.Moltes gràcies per haver vingut. Ha estat molt interessant tot el que ens heu anat con-tant i nosaltres ens ho hem passat molt bé. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 19.
  • 20. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 3r A TUTORA: Catalina Puiggrós Nins-esNada Atenea Balcazar, José bauzá, Antonio Blanch, Vicenç Carbonell, Maria Agnès Crespí, Isabel Dopico, Safia El Jouhari, Maria Fernández, Bernardo Garcia, Ismael García, Jorge Giménez, Mateu Hernández, Francesc Jaume, Claudia Jofre, Rhyan Christofer Mason, Laura Oliver, Núria Ribas, Jaume Ripoll. L´any 2001-2002 varen construir el pri- mer hort a l´escola Sa Quintana. Era pe- tit i estava entre dos pins. Estava darre- ra ledifici nou. Aquell lloc no era apropiat perquè li pe- gaven les pilotes damunt i espanyaven les plantes. Com que pensàvem que era una bona idea tenir un hort, però el que teníem no estava ben situat, li demanàrem a l´Ajuntament que si podia fer un nou hort devora el pati gran. http://www.cpsaquintana.wordpress.com20.
  • 21. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!L’hort de l’escola Sa Quintana actualment té sembrades cebes, (que hem sembrat elsalumnes de tercer), faves, lletugues, cols i pèsols. L’hort està envoltat d’arbres fruiterscom per exemple: la perera, la llimonera, el magraner, el nesprer i una figuera. Aquestany hem anat a lhort a observar els arbres per saber com eren i quins canvis fan. Tambéhem anat a regar les hortalisses que hi ha sembrades.Devora lhort hi ha una caseta on guardam les eines i un tancat amb animals entre elsqual podem trobar: gallines, pollets, conills, coloms, guàtleres, perdius i tudons.També hi haurà hort ecològic a lescolanova!!Als nins i nines de tercer ens agradaria quehi hagués hortalisses com: tomatigueres, ce-bes, lletugues, pastanagues, cols, alls i cara-basses. Enmig plantes aromàtiques com elromaní, flors com: roses.I envoltant lhort arbres com: tarongers, lli-moneres, nesprers, pereres, pomeres,ametlers.També ens agradaria fer el mateix que ara:sembrar, donar menjar als animals, observarels arbres i els animals.I això és el que ens agradaria fer al nou hortecològic.LA IMPORTÀNCIA DE L’HORT• L’hort és un projecte molt bonic i ens agrada molt anar-hi.• No totes les escoles tenen la sort de tenir un hort ecològic.• És important tenir arbres, plantes i flors perquè les plantes donen oxigen.• També és important tenir l’hort perquè podem aprendre més coses de la natura, a pro- tegir i tenir cura de les plantes.• A través de l’hort aprenem a ser responsables.• Un projecte interessant seria tenir una granja. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 21.
  • 22. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! IMATGES DEL CURS22. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 23. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!http://www.cpsaquintana.wordpress.com 23.
  • 24. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 3r B TUTOR: Pilar Amengual – Cristina Magaña (substituta) NINS-ES: Marc Aparicio, Pedro Bauzà, Jaume Blanch, Mª Francisca Blando, Joan Gabriel Ferriol, Joan Gelabert, Gisela Gili, Kevin Gutiérrez, Sofia Mas, Magdalena Matas, Ilham Meziani, Antonia Munar, Andreu Puigrós, Guillem Rosselló, Llucia Ruiz, Donovan Dustin Sánchez, Marc Sastre, Marco Vairoletti. EL PROCÉS DELABORACIÓ DE LOLI A UNA TAFONA. Antigament amb les someres anaven a Quan les someres estaven arreglades cercar les olives al camp. Les olives estaven dolives, els homes les conduïen cap el a les marjades. Les dones i els nins recollien poble. les olives den terra i les carregaven dins les beasses damunt les someres.24. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 25. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! A continuació, els homes descarregavenArribaven a la tafona que estava a una les olives de les someres, les tiraven percasa del poble on trencaven les olives i els forats i caien dins una pica que hifeien loli. havia a la tafona.La tafona era una habitació rectangularper fer loli. Hi havia una biga de premsaon trencaven les olives i una somera. El trull servia per trencar les olives i que- dava una pasta. Feien girar el trull amb una somera. Una vegada plensFeien foc a la caldera per encalentir els transportinslaigua. de pasteta hi tira- ven un litre i migLhome que feia feina a la caldera es deia daigua. Els posa-Dimoni. Laigua havia destar més o ven davall la bigamenys a uns 80ºC perquè no havia de de premsa, escla-cremar ni havia destar freda, havia faven i sortia loli.destar tova.A continuació posaven la mescla dins elstransportins. Els transportins tenien un foratenmig on hi ficaven un pal, així estavenrectes i estaven un damunt laltre, posavenlaigua teba duns 80ºC. Finalment de la tafona duien loli al poble iEls transportins estaven fets despart. el venien. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 25.
  • 26. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! ESCOLA I BIBLIOTECA Al darrer número de la revista local de Sineu (Díngola), en concret a la secció Bibliodíngola que és la secció de la biblioteca, vaig dedicar l’article al binomi escola – biblioteca. Vaig parlar dels meus inicis com a bibliotecària i de com ben aviat vaig entendre la importància que tenia el fet d’implicar l’escola (alumnes, mes- tres, pares) dintre del projecte de bi- blioteca que volia. Així vaig presen- tar-me a Sa Quintana. Explicant que era el que volia i cap a on volia encaminar la biblioteca. “Despertar el gust per la lectura, crear hàbits lectors, facilitar l’accés a la infor- mació en tots els seus suports i, mitjançant el préstec, permetre que qualsevol infant pugui tenir al seu abast els documents que siguin del seu interès”, són al- guns dels objectius que amb molta il·lusió em vaig posar en iniciar aquesta tasca. Tant en Pep Sabater, com més tard, n’Arnau Mateu com a directors han estat sempre receptius a tot allò que els hagi pogut plantejar, així com tots els mes- tres els quals sempre m’han ofert la seva col·laboració en tot allò que els hagi demanat. Amb algunes mestres s’ha establert una relació especial, na Catalina, la senyoreta Bel, en són alguns exemples. Però en general he tengut sempre el suport de tots, el seu ajut. Des d’aquí i, tal i com vaig fer des de Bibliodíngola, vull agrair-los profundament que sempre hagin estat allà, disposats a escoltar- me, a donar suport al projecte de biblioteca, participant en totes les activitats que se’ls ha presentat, ... Pels qui no ho sabeu, són moltes les activitats que fa la biblioteca juntament amb l’escola. Activitats que al llarg dels anys s’han anat consolidant i que han ajudat considerablement al bon funcionament de la biblioteca. Podem parlar de les visites escolars, el programa de visites didàctiques per a escolars fa molts d’anys que està en marxa. A principi de curs s’ofereix aquest programa a tot el professorat. Tanmateix ara ja és habitual que cada cicle faci la seva visita. Les visites escolars estan pensades per donar a conèixer la bibliote- ca, els seus serveis i les activitats que du a terme la biblioteca. Amb elles hem aconseguit que durant el curs escolar tota la comunitat educativa del CEIP Sa Quintana passi per la biblioteca. Per a cada cicle educatiu hi ha un model de visita així com un quadern d’activi- tats: Així pels d’educació infantil la visita consisteix en una explicació senzilla de que és la biblioteca, que hi poden trobar, se’ls mostren contes per a la seva edat i al final se’l conta un conte.26. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 27. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!Pels de 1r cicle de primària la visita consta d’una explicació un poc més completaencara que també acabam amb un conte.Pels de 2n cicle de primària l’explicació ja és més extensa i l’activitat consisteixen jocs d’endevinalles, lectura d’alguns poemes i el joc “encertem el personatge”on els alumnes a través de la mímica han d’endevinar de quin personatge estracta, sempre és un personatge d’algun conte conegut i una vegada endevinatse’ls mostra a quin conte pertany.Pels de 3r cicle, s’entén que ja han passat per tots els cicles anteriors i es dedicamés a ensenyar-los eines que els puguin servir pels seus estudis i a fer activitatsde dinamització lectora, per exemple: el joc dels llibres viatgers (alguns llibress’escapen de la biblioteca i s’amaguen dins els mostradors de negocis del poble),lectures en veu alta, endevinalles, etc.Tan important crec que és la relació escola–biblioteca que també des de fa unparell d’anys faig el contacontes, un dia per setmana, als petits de 2-3 anys del’escoleta municipal Sa Rota que seran els nous alumnes de Sa Quintana.Altres activitats que es duen a terme en col·laboració amb l’escola és el concursde dibuix i redacció Sant Marc, enguany ha estat la devuitena edició i el te-ma: “Què ha significat per a tu sa Quintana? en motiu de l’aniversarid’aquesta. El concurs es presenta a l’escola i és allà on els nins fan el seu treball,ja sigui el dibuix o la redacció, i una vegada acabat el termini els mestres lliurenels treballs a la biblioteca. Són també els mestres, una representació d’aquests,part el jurat que escull els guanyadors, aquests reben el seu guardó durant la ce-lebració de la festa del dia del llibre.Sant Jordi també és una fita clau dintre del programa de la biblioteca i sempreens ha agradat celebrar-ho amb l’escola. Per a celebrar el dia del llibre preparamtot un seguit d’activitats per a tots els cicles i muntam paradetes de llibres i ro-ses. Sempre que el temps acompanya ens queda una festa ben lluïda.Així mateix la biblioteca també és present a la festa de fi de curs de Sa Quintanafent el lliurament de diplomes als lectors més fidels de la biblioteca de la cam-panya M’agrada llegir que durant tot el curs escolar es fa a la biblioteca.I moltes més activitats, com les lectures en veu alta que des de fa anys es venenfent als alumnes de 5è i 6è, lectures a càrrec de n’Eulari Arlés. Activitats de su-port amb material per a treballar alguns temes dins les aules. Així mateix l’escolaens fa de pont entre la biblioteca i els alumnes i pares, ja que totes les activitatsque ofereix aquesta, ja sigui el contacontes, tallers de manualitats, diades espe-cials, etc, es publiciten gràcies a la col·laboració dels mestres. Per acabar solament em queda tornar a agrair a tota la comunitat escolar el recolzament constant cap a la biblio- teca i desitjar-los que en aquesta nova etapa que començaran en un col·legi nou els acompanyi tota la sort que es mereixen. Per molts anys. Antònia Real Noguera Bibliotecària. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 27.
  • 28. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 4t A TUTORA: Antònia Torres NINS-ES: Antònia Alomar, Joan Artigues, Marc Barbera, Maria Magdalena Estrany, Joan Font, Yessenia Estefania Guaman, Kalthoum Kasshi, Joan Monedero, Catalina Munar, Fátima Oufrirh, Lourdes Ramon, Pep Rosselló, Marc Socias, Óscar Toro. Aquí teniu un recull deDONES IMPORTANTS que en són una mostra del dia INTERNACIONAL DE LA DONA, el 8 de març: UNA DONA IMPORTANT Viu a Sineu, nom Bel, té 37 anys. És prima. Té la cara estirada, els ulls marrons, el nas gros, la boca normal, igual que les orelles. Té els cabells marrons i llargs, llisos i suaus. Sol anar vestida amb uns calçons esportius o texans, un jersei qualsevol i unes botes o unes sabates . Es simpàtica però quan feim alguna cosa malament li pega la ràbia. Fa feina a un estanc. Li agrada anar a caminar, anar a veure el meu germà a futbol, ... L’he triada perquè és la meva mare i l’estim molt i quan vaig néixer l’única que va estar sofrint va ser ella i es va rompre un os perquè pogués viure. Quan estic devora ella me sent alegre i feliç de què sigui la meva mare. Te don les gràcies per tot el que has fet per jo. Lourdes Ramon Esteva UNA DONA IMPORTANT La meva padrina és massa bona al.lota. Sempre me compra alguna cosa, me fa dinar ca- da dia, me fa el llit i també maixeca per venir a lescola. També me fa el sopar, a pics . Don les gràcies a la meva padrina. Joan Artigues Ferriol28. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 29. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! UNA DONA IMPORTANTViu a Sineu i sempre fa feina, sol estar sempre dins casa meva. Cada dia majuda a ferels deures.Nom Margalida del Pilar Alomar Munar, té 42 anys, té la cara rodona, els ulls de colormarró, el pèl llarg, les cames curtes, és baixa i sol anar vestida amb roba elegant i vis-tosa. No és gelosa, és un poc nerviosa però és molt equilibrada. Per sopar sol menjaruna pera, fresses, un plàtan. És molt responsable.Fa feina de fer net a les cases i les seves aficions són el camp com el meu padrí, anar acaminar cada dia si no hi ha cap imprevist.Aquesta persona que és la meva mare és molt important per jo perquè me cuida moltbé.Em sent amb aquesta persona molt feliç, alegre i afortunat.Li donc les gràcies perquè em fa molt feliç i lestim molt i és molt important però quemolt important per jo i també és carinyosa i fa molta feina per jo. Joan Monedero Alomar UNA DONA IMPORTANTÉs una dona guapa, alegre, carinyosa, aguda, generosa i fanera . Lestim molt perquèens cuida: ens fa el dinar, el sopar, ens planxa la roba i plega, i m´estima moltíssim. Té42 anys, viu a Sineu, té el pèl curt, marró i llis, és un poc alta, prima, du roba abrigada.És molt fredolera, li agrada dormir molt . És mestra.Em sent molt feliç, contenta de tenir-la al meu costat.A les 10:00 se nha danar a fer feina a Villafranca.Després a un dinar amb els seus amics de la feina.Nom Esperança.Li don les gràcies perquè m’ha cuidat durant tots aquests anys. Maria Magdalena Estrany Mateu UNA DONA IMPORTANTHe triat la meva mare, perquè quan em du una cosa em poso: alegre, feliç, content,il·lusionat i animat.També quan ve de viatge, quan arriba a casa nostra em sento feliç i alegre. Ellamestima molt i jo també.Sense ella estaria tirat pel carrer, bé també si no fos pel meu pare.Ella es nom Maria. Té la cara ovalada, els ulls marrons, el nas llargarut.Jo em sento orgullós de tenir una mare com aquesta.Gràcies per cuidar-me tant bé, per ajudar-me a fer els deures, per cuidar-me quan esticmalalt, comprar-me coses i per sempre estar a devora jo. Moltes gràcies! Pep Rosselló Ferriol. UNA DONA IMPORTANTVivia a València. La meva àvia és morta i se deia Maria Antonia Garcia de Arriba,quan penso en ella me sento optimista i un poc trist. L he elegida perquè lestimava molt.Tenia 69 anys. Vivia a les muntanyes i en un lloc que es diu Alcira. El seu cos eranormal, la seva cara era rodona, el seu pèl era castany. Anava vestida amb mànigacurta i molt florida. Les seves aficions eren cuinar i jugar al dominó. Era mestressade casa. Li don les gràcies per haver estat amb mi moltes vegades. http://www.cpsaquintana.wordpress.com Marc Barberá García 29.
  • 30. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 4t B TUTORA: Miquel Mascaró NINS-ES: Guillem Barbera, Margalida Buades, Joan Campins, , Jaume Bernat Dalmau, Omaima El Jouhari, Paula Ferrer, Víctor Giménez, Pep Joan Gomila, Alejandro Gutiérrez, Miquel Jordà, Hana Kaser, Elisha Louise Leggett, Francesca Oliver, Joan Perelló, Sion Perelló, Joan Miquel Riutort, Iván Simeonov. LESCOLA DE SINEU I SINEU FA 80 ANYS Enguany feim laniversari de lescola de Sineu, com suposam que ja sabeu, per això els alumnes de 4t hem fet feina sobre la història de Sineu, la construcció de lescola de Sineu, (abans li deien lescola graduada). Vos explicarem que hem fet per estudiar-ho. Primer vàrem fer una sèrie de preguntes sobre lo que volíem veure i estudiar. Aquestes són algunes de les preguntes que ens vàrem demanar: • Perquè anaven separats els nins i nines? • Perquè havien danar amb uniforme? • Que varen celebrar quan es va inaugurar lescola? • A que jugaven? • Quin material empraven? • Quines assignatures hi havia? Quins llibres tenien? • Quin horari tenien? • Quants alumnes hi havia? • Com era Sineu? • Quins vehicles empraven? Quants vehicles hi havia? • Quines característiques tenia Sineu quan es va inaugurar lescola? (habitants, roba, com eren les cases,...)30. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 31. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!Varem anar a la biblioteca per cercar informació de Sineu i de lescola i en Juanjo ensva ensenyar els arxius i ens va mostrar fotos, i també mos va explicar com era Sineu icom es va construir lescola. Aquí vos mostram un parell de fotos i documents:Varem emprar la informació dalguns dels nostres padrins i varem mirar el llibre dels700 anys de mercat a Sineu de Bartomeu Mulet i Ramis. Daquest llibre varem veure fo-tos de com era Sineu, el mercat i com es vestien la gent dabans.De tot això hem après moltes coses del que era abans, quan varen construir lescola:• Hem après com era Sineu i lescola antigament.• Algunes coses que hem après són que la plaça des Fossar era un cementeri dels mu- sulmans i que a les classes hi havia plantes.• Hem après que a lescola els nins i les nines anaven separats.• Els nins només anaven a lescola dues hores i després anaven a ajudar als pares i pa- drins a fer feina. Feien feines del camp.• Hem après que a Sineu feien totes les feines a mà perquè no hi havia màquines.• Només tenien cotxe els rics. A Sineu només nhi havia 4.• Sineu i Lloret estaven junts• Les fotos eren en blanc i negre• Tenien un vestit pels diumenges i els dies de festa.• Les dones duen falda llarga, mantó i rebosillo• En comptes de comprar utilitzaven lintercanvi.• Hem après que Mallorca abans estava habitada per musulmans.• Hem après que el Rei en Jaume I va conquerir les Illes Balears i les va repoblar de ca- talans.• Hem fet una escala per classificar les coses de Sineu i de lescola. Per exemple, quins jocs hi havia, quines assignatures hi havia, etc.• Hem après a manejar millor lordinador, a escriure més ràpid i a fer menys faltes.Hem estat un mes treballant en aquest projecte i ens ha agradat molt. Els alumnes de 4tB http://www.cpsaquintana.wordpress.com 31.
  • 32. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! ENTREVISTA AL DIRECTOR DE LESCOLA Bon dia, com veis som els alumnes de 6è A i li volíem fer una entrevista per mor de lexposició del 80è aniversari de la nostra escola (Maria Alomar) Nom (Maria Alomar) Arnau Mateu Gelabert Lloc i data de naixement: (Alex) Lloret, 25/10/1953 Estudis realitzats: (Alex) Magisteri. Aficions: (Alex) De més jove futbol i de més gran: caçar i caminar i anar en bicicleta. 1.-De petit ja volia ser mestre? Per què? No sé que volia ser de petit. De més gran t´has de decidir a fer una feina i vaig optar es- tudiar magisteri i després vaig voler ser mestre. (Alícia) 2.-Estudiareu a Sineu? A quina escola anàreu? I a quin institut? No, vaig estudiar a ca ses monges a Lloret, més tard a lescola i després vaig haver de continuar a lInstitut de Ciutat, al col·legi “Carmelitas Descalzos”, i, finalment, al col·legi de Sant Francesc dInca. (Jordi) 3.-Era obligatori anar a escola? Fins a quina edat? Si. Fins als catorze anys. (Judith) 4.-Quines assignatures es feien abans i quina era la seva preferida? Estudiàvem en castellà. A lescola solíem fer castellà, matemàtiques, geografia, “For- mación del Espiritu Nacional”, dibuix i a vegades cantàvem alguna cançó i, també, a ve- gades, anàvem al camp de futbol a jugar. A lInstitut també fèiem llatí i francès. (Toni Jordà) 5.-Les classes eren mixtes? Com anaven vestits els alumnes, duien uniforme? Les classes eren només de nins. A Lloret a vegades venien nines que eren les filles del mestre. Fins que vaig estudiar magisteri només vaig anar a classe amb nins. No, no dúiem uniforme. (Maria Magdalena) 6.-Dins les aules teníeu els mateixos recursos i comoditats que tenim ara? Per exemple, calefacció, ordinadors, pissarres digitals,... No. Teníem les taules i cadires, un mapa dEspanya i un dEuropa. Per suposat no hi havia calefacció, ni ordinadors, ni pissarres digitals. De petits només teníem un llibre i un quadern. També hi havia molt poc material fungible (pintures, paper,..) (Tolo) 7.-El temps de pati era de 30 minuts com ara? No men record. Però lúnic que record és que passàvem el temps del pati jugant a unes escales, no hi havia més espai. (Alba) 8.-On sestudiava la carrera de magisteri? A quina edat vàreu començar a fer de mestre? Abans la carrera de magisteri es feia a un edifici en el qual a la planta inferior hi havia una escola de primària i al primer pis lescola Normal de Mestres. Fins als vint-i-tres anys vaig fer el servici militar i vaig començar a fer de mestre als 24 anys. (Tomeu) 9.-En quin idioma fèieu les classes? En castellà. (Toni Munar) 10.-Els alumnes dara són diferents als dabans? I els mestres? Els temps canvien i tot canvia, jo penso que lactitud dels alumnes i dels mestres són molt diferents. Abans la figura del mestre shavia de respectar just pel fet de que era el mestre, ara el mestre sha de guanyar aquest respecte i el té molt difícil per distints mo- tius. El mateix passa amb els alumnes, abans creien més al mestre, també per diferents motius, i ara el mestre ha de fer un gran esforç per aconseguir latenció i linterès de lalumne. (Mateu)32. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 33. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!11.-Quants alumnes hi havia tants mestres com hi ha abans a cada classe? I alescola hi havia tants de mestres com hi ha ara? (Lucas)Hi havia entre trenta i quaranta alumnes i per tant hi havia manco professors. Tampochi havia especialistes12.-Els mestre eren més estrictes que els dara? Com eren els càstigs? (Hakima)Els mestres eren una autoritat i com a tal lhavíem de respectar amb raó o sense. Elscàstigs eren de tots tipus: Estar de genollons, pegar amb un regla... o anar a donar lalliçó a les deu del vespre o copiar mil vegades un text sense sentit...13.-Quants anys fa que sou director? Quin ha estat el problema més greu quevos heu trobat?Ara farà 10 anys. Un, va ser quan un nin dinfantil que quedava a menjador, va sortir delescola i no el trobàvem de cap manera, ens va donar un bon ensurt, al final el vàremtrobar bo i sa. (Júlia)14.-Que li ha semblat a vostè lexperiència de fer feina a aquesta escola?Bona, molt bona. Al principi només érem una dotzena de mestres i tots érem coneguts.Ara som trenta mestres i no és tant fàcil la convivència. Totes maneres ha estat unaexperiència molt enriquidora, he intentat ensenyar als alumnes al que tocava i allò quejo creia que també era necessari i a la vegada també he aprés moltes de coses. (CatiMari)15.-Com creus que està leducació ara, millor o pitjor?Millor. Però, també pens com a mestre, que hi ha algunes coses sens han escapat deles mans. Pens que leducació ha de tenir integrats una sèrie daspectes: coneixements,procediments, valors, drets i deures... avui en dia hem millorat en quant a co-neixements, procediments, drets... Però pareix que no hem sabut conjugar aquestsaspectes de leducació amb altres que són imprescindibles valors, deures... (Rafel)16.-Què enyorareu de la vostra feina quan vos jubileu?Recordaré bons moments, però sobretot intentaré viure el present i que sigui aquest elque mompli la nova vida. (Maria Alomar)17.- Ens pots contar alguna anècdota graciosa, divertida, curiosa, ... (Alex)En record una especialment. Era a un dinar de fi de curs. Lequip directiu acabava el seumandat. En Josep Ferriol, en Gabriel Company i jo, formaven lequip directiu que aca-bava el seu mandat. Decidirem concedir-nos una condecoració per la gran tasca duita aterme els quatre anys que havíem estat a lequip directiu. Cada un de nosaltres va pen-jar a laltre una gran medalla que férem amb una corda i una fulla de moro. Eren altrestemps en bona gent.18.- Què milloraríeu o canviaríeu daquesta escola?Aquesta escola té i ha tengut moltes coses bones. Sempre es poden millorar les coses.A vegades el problema està en que tots pensem que podem millorar i que ningú té unasolució fàcil. El més important és fer feina junts i arribar a acords i acceptar-los per in-tentar millorar la nostra tasca. (Alicia) MOLT PERSONALUn equip...El barça, és clar. (Jordi) Una ciutat... Roma. (Lucas)Un esport... Ciclisme i caminar. (Judith) Un lloc per viatjar... Àfrica. (Hakima)Un color... Verd. (Toni jordà) Un lloc per viure...Lloret. (Júlia)Un animal... Un ca. (Maria magdalena) Un personatge...Jesús. (Cati mari)Un llibre...Jardineros del mundo. Una virtut... Lamistat. (Rafel)Una obra dart...La capella sixtina. (Tolo) Què no suportes duna persona? LaUna cançó...La música pop, llatina, hipocresia.american pie.(Alba) UNA El seu punt dèbil...(Maria alomar) ser unaPel·lícula...Casablanca, venur, dirty dàncing persona molt inquietade ball llatí. Una qualitat important per unaUna actriu...Julia Roberts. (Tomeu) persona...Constància. (Alex)Una beguda...Laigua i la cervesa. (Toni Un refrany...munar) ·No es oro todo lo que reluce.Un plat preferit... La paella i el gall de sant ·El cel entevellat daquí tres dies, eixut opere bollit i torrat. (Mateu) banyat. (Jordi) Un desig...Salut, pau i feina. (Judith)Moltes gràcies per l’entrevista i ara ens agradaria fer-mos una foto amb vostè. Alumnes de 6èA http://www.cpsaquintana.wordpress.com 33.
  • 34. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 5è A TUTORA: Maria González NINS-ES: Biel Albertí, Héctor Arufe, Juan Manuel Bauzá, Maria del Mar Callejas, Maria Fernández, Matias gamez, Jose Arturo, Jordi Gelabert, Anelkis Marie Gómez, Mia Carol La Greca, Juan Pablo Marín, Jess Alexandre Mason, Carlota Palmer, Josep Lluís Perelló, Marc Ramis, Zaira Ribas, Maria Victòria Riutort, Josep Miquel Servera. El passat 15 de febrer va venir a visitar-nos en Pep Ferriol, un mestre que va fer feina aquí i que fou director del nostre centre. Els alumnes de 5è A vàrem tenir la sort de po- der-lo entrevistar. Va venir a la nostra aula i vàrem passar una bona estona amb ell, fent-li preguntes i escoltant totes les coses que ens va contar. Va ser una entrevista molt interessant. Aquí vos mostram algunes de les preguntes que li férem. Quins records té de la seva infància? Fèiem molta vida de carrer, solíem jugar-hi amb els amics. No teníem tantes noves tecnologies. Es va sentir bé treballant aquí? Si, molt bé. No només amb el sentit professional sinó també en lemocional. Si no hagués estat mestre, quin altre ofici li hagués agradat tenir? Mon pare era fuster, i jo havia de ser fuster. Crec que mhagués agradat, perquè a ca nostra ho he tengut. I perquè magrada fer feina amb les mans. Quines coses li agradaven més i quines manco de fer feina a Sa Quintana? Hi va haver una època molt bona, vàrem començar lensenyança en català. Vàrem fer moltes coses interessants que encara ara es mantenen. Els pares participaven molt a les tasques de lescola. Hi havia molt de voluntariat. Anàrem de viatge destudis amb els pares.34. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 35. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!Apart de mestre, ens han dit que també va ser director. Quina feina li vaagradar més de mestre o de director? La feina que més magrada és la de mestre,sens dubte. A jo magrada molt fer classe, quan estic realment bé és dins laula. La ve-ritat és que magrada més tractar amb nins que amb gent gran. A la gent gran és méscomplicat fer-li veure les coses, engrescar-los, convèncer-los. Per això quan vaig ser di-rector vaig tenir més problemes que de mestre, perquè la gent adulta sempre es méscomplicada en general. Però va ser també una bona època ja que férem moltes cosesbones.Des del seu punt de vista, era molt estricte com a mestre, i com a director? Crecque això ho haurien de dir els meus alumnes. Jo sempre he tengut unes poques di-rectrius, no massa però unes poques i clares. I no hem de sortir delles.Fer classe implica dues coses, per una part dur-te bé amb els alumnes i per altre hi hadhaver un rendiment i a partir daquí hem de trobar un equilibri. Me consider un poc ca-parrut, quan vull una cosa faig el possible per aconseguir-ho. I això a vegades mha duitqualque enfrontament.Quin és el primer record que li ve al cap quan li parlen de la nostra escola? Unsol record més difícil. Daquesta escola tenc dos records que me venen molt ràpid. Lolorde llet amb pols, aquí cada dia el temps del pati ens donaven un tassó de llet amb pols. Ilaltre record és el fred que passàvem.Què ens podria contar alguna anècdota de quan va estar fent feina aquí. Nhi haque es poden contar i nhi ha que no. En contaré una que ara mha vengut al cap. Ensvam engrescar molt en celebrar les festes a lescola; bunyols, panades... El primer anyque férem els bunyols no sabíem ben be com fer-los. El que més ens costava era fer-losel forat. Vàrem decidir fer-ho amb un bastonet. I ens van sortir bunyols no massa benfets.Està content què la nostra escola faci 80 anys?Si, per suposat. També estic content que vos facin una escola nova. Jo no soc massanostàlgic, i per això estic content, no em fa llàstima que es deixi aquesta, perquè lescolano és ledifici sinó la gent que la forma. A jo personalment em faria més il·lusió poder es-trenar lescola nova que no haver de deixar aquesta. Ens contestaria unes preguntes un poc personals? El seu esport és fins fa poc ciclisme, ara natació El seu equip és el Barça Un lloc per viatjar un lloc que no hagi estat mai. Un lloc per viure Sineu. Un color el cel i el verd. Un animal el ca. Un personatge Woody Allen Un menjar fideus. Una beguda cervesa. Un llibre “Històries res més que històries” Una pel·lícula “Los descendientes” Una virtut xerrador Pep Ferriol i alumnes de 5èA Un defecte caparrut. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 35.
  • 36. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 5è B TUTORA: Bel Mayol i Manera NINS-ES: Alicia Alfageme Kuster, Salma Berjal, Elaine Campos Saltos, Jaume Corró Rebassa, Francesc Xavier Costa Ferriol, Josep Estela Riutort, Julià Gayà Gamundí, Rafel Antoni Gelabert Ballester, Aina Gili Gelabert, Antonio Gómez Casas, Judith Montes Bartels, Antoni Mulet Gual, Caterina Munar Llabres, Rafel Quetglas Alomar, Maria Magdalena Ramis Segovia, Deissa Rodríguez Rodríguez i Josep Mateu Tarongí Vert. ENTREVISTA AL Sr. PERE RIOS MARTORELL, INSPECTOR DEDUCACIÓ Hola: Bon dia nosaltres som els alumnes de 5èB de lescola pública de Sineu CEIP Sa Quintana i volíem fer-li una entrevista en motiu del 80è Aniversari de lescola. I ara si ens permet, li podríem fer algunes preguntes?. És clar. Idò, ara començarem la entrevista. NOM: Sr. Pere Rios Martorell LLOC I DATA DE NAIXAMENT: Sa Pobla 29 de lluny del 1.948 ESTUDIS: De mestre i llicenciatura ecologia. LLOC DE FEINA: Sa Conselleria dEducació AFICIONS: Caminar, senderisme, llegir... Quin és el treball dun inspector? Quants danys ha estudiat per ser inspector? Per què va decidir fer-se inspector? Per millorar la meva feina. És fàcil aquesta feina? Gens perquè i a molts de problemes. Quants danys fa que és inspector de Sineu? Fa 12 anys.36. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 37. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!Quins canvis ha fet lescola al llarg del temps? Ha canviat molt al llarg del tempsdels 30 anys. Hauria de canviar molt més.Abans de ser inspector feia de mestre? A on? Si. A PalmaVostè creu que està bé que a Sineu es facin les classes en català? Si, a Sineu siCreu que nosaltres estrenarem lescola nova? Segurament síVostè també serà linspector de lescola nova? Si tot va bé si.De quines escoles també és inspector? De totes les adscrites a lIES Sineu i dalgu-nes de Palma.On és el seu despatx?. I la Conselleria? A la plaça dEspanya ledifici Cena. On estalinspector a la creu roja.Qui és el seu cap? Un altre inspector (Antonio González)Li agrada aquesta feina? Si, perquè ajut a les escoles a que estiguem millor.Està content de que la nostra escola faci 80 anys? Si, perquè fa molts danys queho volem celebrar.Quins records té de quan vostè anava a escola? A quina escola anava? Anava auna escola molt petita i tots estaven a una classe de 6 a 10 anys .Jugaven molt. A Muro,a una privada.Li agrada examinar als mestres que es presenten a ses oposicions? No, nhi aque son bons però els he de suspendre, hi ha places l nhi ha de millors.Vostè creu que està bé que les classes es facin en català? Si perquè si no perdríemla nostra llengua.Com se pot evitar el fracàs escolar o que els nins deixin de estudiar? Han de can-viar moltes coses, cada nin/a necessita el seu temps.Ens contestaria unes preguntes un poc personals? El seu esport és caminar. El seu equip és Barça Un lloc per viatjar: Les Illes Gregues, bé tot el Mediterrani Un lloc per viure Mallorca Un color: El verd, el color de lesperança. Un animal: Làguila. Un personatge: El flautista de Hamelin. Un menjar: Frit de Sineu Una beguda: Cervesa i Vi. Un llibre: Tirant lo blanc Una pel·lícula: 2001, Una Odisea a lespai. Una virtut: Perseverança Un defecte: Exigència Un desig: Poder-me jubilarVoleu afegir alguna cosa més. Què sou molt bons alumnes i ho heu fet molt bé.Moltes gràcies per respondre aquestes preguntes. I passar aquesta agradable estonaamb nosaltres.Ara ens agradaria fer-nos una foto per posar a la revista. I convidar-lo a la festa del80è Aniversari de Sescola. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 37.
  • 38. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! AMIPA SA QUINTANA DE SINEU Vol donar les gràcies a totes les mares i pares associades/ats que fan possible la dinamització de l’escola de Sineu, sens dubte facilitau que l’orga- nització d’esdeveniments, tant culturals, gastro- nòmics i educatius, així com l’equipament dels ma- terials necessaris per dur a terme les activitats pro- gramades, pugui ser una realitat. Aquest curs escolar estam especialment agraïts a totes les persones que han fet possible l’organització de les activitats extraescolars, per l’acceptació que han tingut, ja que més de 120 alumnes hi participan, i sobre tot per les dues representacions que han donat lloc, on el local del Teleclub ha tornat petit per veure les habilitats adquirides, tant en música, teatre i Hip Hop. Per això volem que el proper 16 de juny totes les persones que vulguin gaudir d’un gran festival, acomiadar-se de l’escola, o simplement passar una vetllada digna dels millors espectacles que es representen arreu del món, venguin a les 8h del vespre al CEIP Sa Quintana. Vos anirem informant dels actes que hi haurà, fins i tot si hi ha suficient participació es podrà realitzar un “flashmod” de la cançó “ai se eu te pego”. Gràcies a tots i cap a s’escola nova dit CAMPIONAT DALOHA Som na Maria Oliver i na Júlia Ramis i volíem contar que el dissabte 21 dabril de 2012 anàrem al campionat regional de Mallorca dAloha mental aritmètic. Aquesta activitat consisteix en calcular ràpidament operacions amb làbac, les mans o mental. A part de matemàtiques també ajuda a desenvolupar la part artística i el cervell. El campionat es va celebrar aquest dissabte 21 a les 16:00h de lhorabaixa a lAula Magna del Poble Espanyol. Va consistir en: el grup dels Tiny Tots, que són els més petits feren la prova primer. Després, nosaltres el grup dels més grans, Kids, entràrem a una sala on duguérem a terme les operacions. El públic estava a una altra sala de on ens veien per una pantalla. Tota la celebració va durar més de tres hores encara que la nostra prova sols va durar cinc minuts. Després, vam anar a la sala gran on hi havia el públic. Allà, lanimadora Maria Bombolles va entretenir fins que la presentadora va donar els premis. Primerament, ens enduguérem un disgust perquè al primer grup de Kids 1 no ens anomenaren a ningú del nostre grup. Però després una gran sorpresa! Ens cridaren a les dues per repartir-nos un premi. Na Maria Oliver va quedar la se- gona i na Júlia Ramis la primera. De la categoria Tiny Tots i va participar na Maria de la Pau Oliver. I de la categoria Kids 1 hi participaren nAntònia Amer, na Lola Palma, en Julià Munar, na Mª Magdalena Ramis, na Maria Oliver i na Júlia Ramis. Ens ho vàrem passar molt bé encara que vam tenir nervis. Volem donar lenhorabona a tots els participants daquesta activitat que tan ens agrada.38. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 39. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! RESUM DE L’ENTREVISTA Mª ANTÒNIA VICENS.Antònia Maria Vicens, de petita sempre deia que en ser gran, volia ser mestra ometge. Va estudiar magisteri perquè ho podia fer a Palma; en canvi, per es-tudiar medicina, havia danar a Barcelona i els seus pares en aquells momentsno sho podien permetre.No va estudiar a Sineu perquè vivia a Palma. Fins als vuit anys, va estudiar alescola “Santa Isabel.” Després, fins als disset anys, a les Tersianes, a Palma.En aquella època era obligatori anar a lescola fins als catorze anys. A la sevaescola, sestudiava: llengua castellana, naturals, geografia i història, matemà-tiques, gimnàstica, “Labores del hogar”, “Formación político-social”. La sevaassignatura preferida era matemàtiques.El seu col·legi era sols de nines i a algunes escoles duien una bata de diferentcolor segons el centre. A les aules, tenien pocs recursos, la pissarra, alguns ma-pes murals bastant vells, globus terraqui i les més afortunades tenien àbac. Ales escoles privades, que era on ella va anar, disposaven de més material i es-pai: gimnàs, laboratoris, saló dactes, sala de música... Però no tenien ordena-dors, pissarres digitals perquè encara no les havien inventat. Però tenien cale-facció.El temps de pati, no recorda si era de 30 minuts però creu que sí.Va estudiar magisteri a lescola de magisteri de Palma i va començar a fer demestra als 21 anys. Feien les classes en castellà perquè el català no estava per-mès. Quan va anar a Maria, i després a Sineu, ja va fer-les en català. Ja havienentrat a la democràcia. Els alumnes dara són diferents perquè formen partduna societat diferent a la dabans.Havia entre 18 i 30 alumnes per classe. Quasi tots els alumnes eren sineuers detota la vida. No sap si els mestres eren més estrictes però el que pot dir és queels mestres eren més respectats.Va ser directora durant sis anys. El problema més gros, van ser els petits pro-blemes del dia a dia. Dels 38 anys, 25 han estat a aquesta escola, quasi totalexperiència que té de la seva vida com a mestra és daquí. Va estar moltsdanys a aquesta escola perquè li agradava molt. Alumnes 6è ASABIEU QUE...Al 1975 es va crear la “Asociación Padres Alumnos Es-cuela Nacional Graduada Mixta Sineu”.Al 1978 es començà a donar classes de mallorquí a la se-gona etapaAl 1985 l’ensenyament és en catalàAl 1987 es substitueix el tradicional timbre, per anunciarles entrades i sortides de l’escola, per música.Al 1988 Hi ha un representant del CEP a l’escola.Al 1988 s’inicien els jocs escolars.Al 1988 Carreres de Sant MarcAl 1996 Sinaugura el menjador escolar http://www.cpsaquintana.wordpress.com 39.
  • 40. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 6è A TUTOR: Toninaina Santamaría NINS-ES: Maria Alomar, Aleksandar Atanasov, Alicia Casado, Jordi Escandell, Judith Esteva, Antoni Jordà, Maria Magdalena Martorell, Bartolomé Martorell, Alba Mateu, Bartomeu Mestre, Antoni Munar, Mateu Munar, Maria Oliver, Lucas Miguel Oliver, Hakima Oufrirh, Julia Ramis, Catalina Maria Ramis, Rafel Ramis. ENTREVISTA MARIA ALANDETE El mestre Arnau ens va presentar a na Mari Alandete antiga directora de lescola. Ella va néixer a València però viu a Sineu des del 6 anys, actualment té dues netes a la nostra escola i el que més li ha sorprès quan ha entrat a laula ha estat la pissarra digital i les noves tecnologies. De petita ja volia ser mestra? Sí, a Mallorca només se podia estudiar magisteri o comerç, però jo hem vaig decidir per la carrera de mestra perquè ma mare ja ho era i a jo m agradava molt, (jugava a escoles amb les pepes). Vares estudiar a Sineu? Vaig estudiar batxiller a Sineu i magisteri a Palma, a “Sa Normal”. Era obligatori anar a escola, fins a quina edat? Sí, fins els 11, 12 anys i et donaven un Certificat descolaritat, que deia quants anys havies anat a escola. També hi havia el Certificat destudis on te feien fer uns exàmens, linspector venia a lescola a fer-los i vendria a ser el Graduat Escolar. Jo no tenc aquest títol perquè als deu anys ja vaig fer lingrés al batxillerat i després magisteri. Quines assignatures es feien abans? Es feien més o menys les mateixes assigna- tures. Bé, el català no sestudiava perquè no hi havia llibres, el que teníem eren unes enciclopèdies de grau elemental, mitjà i superior. A la part de darrera daquestes enci- clopèdies hi havia unes pàgines amb traduccions de català-castellà, perquè com que no hi havia tele molts dels nins no tenien vocabulari castellà i això els ajudava. Quina era la seva assignatura preferida? Les assignatures de lletres: llengua cas- tellana, literatura, ... però manaven millor les matemàtiques. Les classes eren mixtes? Quan vaig arribar no. Hi havia Ca Ses Monges on estudia- ven les nines i els nins estudiaven a Sa Graduada. Després van passar tots aquí (només hi havia ledifici antic amb 3 aules) però encara eren classes separades. Quan va començar lEGB sí que es va xerrar deducació mixta, les Monges tancaren la seva escola i a Sa Graduada es va haver de construir el nou edifici perquè es necessitaven 8 aules. També record que quan mexaminava de batxiller i magisteri ho feia en edificis separats, un institut per nines i un per nins. Duien uniforme? No, de vegades utilitzàvem un “babero” per fer feines dins laula. Hi havia calefacció? No, com a molt una estufa de butà i veníem més abrigats, però no teníem gaire fred, llevat dels dies que feia neu.40. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 41. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!El temps de pati era com ara? Sí, el que era diferent era lhorari de classe. Fins queme vaig jubilar fèiem classe matí i horabaixa.Quan vares començar a fer de mestra? A lany 64 vaig acabar magisteri, tenia 20anys, vaig fer oposicions i al setembre vaig començar a fer feina.En quin idioma fèieu les classes? En castellà, però quan veia que els alumnes no hoentenien bé ho explicava en mallorquí, encara que els exàmens els havien de fer encastellà.Els alumnes eren com els dara? Els alumnes sí, el que eren diferents eren elsgrups, segons quines quintades. Si en el grup hi havia més nines que nins solia sermés tranquil, ara crec que ja no és així.Quants alumnes hi havia per classe? En vaig arribar a tenir 35 ,36 alumnes.I quants de mestres hi havia a lescola? Quan va començar lEGB nhi havia 8 unper cada curs i un de pàrvuls. Les mestres havien de fer la “gimnàssia”, la música, ...no hi havia especialistes.Els mestres eren més estrictes que els dara? Depenia del caràcter. Record quequan jo anava a escola mestiraven les orelles i el nas.Quants anys féreu de directora? Crec que 5, però no magradava gens, gens, gens.Va venir un inspector i mho va imposar, i tot duna que vaig poder ho vaig deixar.Quins problemes vares tenir com a directora? Haver de començar amb lEGB, và-rem inaugurar aquest edifici i no teníem mobiliari, els nins havien de començar i noteníem les classes preparades. Problemes grossos no nhi va haver; una vegada vàremarribar i els extintors estaven buits i els passadissos tots blancs, també hi va haver al-guna vaga, però res greu.Què li ha semblat lexperiència de fer feina en aquesta escola? Hi he fet feina 30anys i ara ja no, però abans me pareixia que lescola era meva, per exemple algun diaa la setmana quedava amb un grupet dalumnes per fer neta laula, com si fos casameva.Com creus que està leducació ara, millor o pitjor? Leducació en està per sestil,però el saber ho teniu més fàcil ara, abans ho havíem de cercar tot en enciclopèdies,llibres,... i ara només pitjant un botonet ja teniu moltíssima informació, ho teniu unpoc més fàcil.Què enyorau de la vostra feina? Ho vaig enyorar molt tot, els mestres, la feina i elsal·lots. Ara ja fa 10 anys que me vaig jubilar, he agafat altres coses i me despenjat delescola. Al principi no ho podia consentir, venia moltes vegades el temps del “recreo”a veure que passava per aquí.Ens podria contar alguna anècdota divertida,curiosa, trista,... ? Quan feiem excursions a peuamb els al·lots i nArnau, que és un llagost percórrer i caminar. Una vegada que anàrem al Puigde Sant Salvador ell anava davant, davant i joanava amb en Miquelet, una alumne que teniadificultats i ell me deia “no mho pensava mai queme duguessis per aquí”, però poc a poc tambéarribàrem. Tenc molt bon record daquest alumne,perquè mai va tenir una mala contesta i sempresomreia, és una persona molt agradable.Ara te farem unes preguntes més curtes sobre els teus gustos personalsUn color ... el cel Un lloc per viure... SineuUn animal... Un ca Un personatge... GandhiUn llibre... “El código da vinci” Una virtut... La sinceritatUna cançó qualsevol den serrat o den nino Un defecte... La mentidabravo Una qualitat important per una persona...Una pel·lícula “un paseo por las nubes” i “el Que sigui sincera, que no sigui violenta i shidiscurso del rey” pugui xerrarUna beguda aigua i a lestiu qualque cervesa Un valor... SamistatEl teu plat preferit paella, entre daltres Un refrany... “No dejes para mañana lo queUna ciutat Barcelona o Madrid puedas hacer hoy”Un lloc on viatjar Italia, París, Austria Un desig... Que no hi hagi discussions http://www.cpsaquintana.wordpress.com 41.
  • 42. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!! PRIMÀRIA 6è B TUTORA: María José Campaner NINS-ES: Antònia Amer, Joan Miquel Caldentey, Aina Maria Comas, Álvaro Del Río, Chaymae El Jouhari, Joana Mª Estrany, Sanaa Fegrache, Antoni Garí, Jaume Gelabert, Pau Josep Jaume, Lena Valentina Kupper, Caterina Llull, Joana Mª Mas, Antoni Matas, Julià Munar, Dolores Palma, Mateu Pujadas, Sebastià Salas, Maria de Lluch Socias. ENTREVISTAM A: JOSEP SABATER VANRELL Neix a Maria de la Salut, estudia Magisteri i Història a Palma. On va anar a escola de petit? Anava a la guarderia a Maria, i després a Sineu. Record que hi anava amb bici, i feia molt de fred i hi havia clots per tot, a vegades havia de lle- var el fang de les rodes. On va estudiar el batxiller? El primer a Sant Marc de Sineu i els altres a Palma. A quina universitat va estudiar? A Palma, però perteneixia a la de Barcelona. Quina especialitat va triar i per què? Magisteri perquè magradava i era la única que podia acabar a Palma. Què trobeu què és el més important que ha de tenir una escola? Tenir bons mestres, només hi ha dos tipus de mestres, els que estimen els alumnes i els que fan feina per guanyar doblers, encara que tots els mestres fan feina per guanyar doblers, pe- rò és diferent. Quin any va començar a fer feina a Sa Quintana? Quants danys hi va estar? Se- tembre del 1983 i vaig estar 19-20 anys.42. http://www.cpsaquintana.wordpress.com
  • 43. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!Es va trobar bé treballant en aquesta escola? Molt, molt bé, he estat molt feliç, hetengut molts bons companys, i a més hi havia una amistat i un companyerisme moltimportant entre el poble i lescola.Quin és el primer record que troba al parlar daquesta escola? Quan vaig venir hihavia 8 cursos, 8 mestres i fèiem totes les hores de classe amb tots els alumnes, queeren uns 20-30.Què li agradava més fer? Vaig venir a fer Castellà i Francès, quan va desaparèixer elFrancès vaig fer un poc de tot.A quines escoles va fer feina abans de Sa Quintana? Un any a Tarragona, un altreals pirineus, set a Sant Josep, vuit al Felip Bauçà, i després ja aquí.A part de mestre, va ocupar qualque altre càrrec a lescola? Sí, vaig ser director.Quines són les seves aficions? Anar en bicicleta i fer de pagès. Tinc animals i els cuit, iara posaré ovelles.Realitza qualque activitat esportiva? Sí, anar en bicicleta i cada quinze dies faig unaexcursió amb un grup de jubilats de la meva edat.Si no hagués estat mestre, quin altre ofici li hagués agradat tenir? Pagès.Quina sensació va tenir en el moment de la seva jubilació? Estava molt contentper-què deixava la meva feina però enyorava molt la relació amb els nins.Una sèrie de preguntes personals:Un valor: La generositat. Un esport: Bicicleta per practicar i futbolUna música: Magrada molt un grup que per veure.es diuen “Els set jutges” Un animal: El cavall.Un llibre: “La Conjura de los necios” Una qualitat important en una perso-Una obra dart: La Gioconda. na: La sinceritat.Una pel·lícula: Amarcort. Una virtut: La conformitat.Un actor i una actriu: Pol Newman i Un defecte: Sestufament.Catherine Hepburn. El seu punt dèbil: El “món femení”, noUna ciutat: Roma. sabria dir que no a una dona.Un lloc on viatjar: Egipte. Un refrany: “No és ric es que molt té,Un lloc per viure: Es Pla de Mallorca sinó el que poc necessita”.Un color: El verd. Un desig: Que la societat se conformiUn menjar: Sopes mallorquines. amb el que té, que visquem decentment iUna beguda: Vi i cervesa. sense masses desigualtats.Un personatge: En Cabrit i en Bassa. http://www.cpsaquintana.wordpress.com 43.
  • 44. 2011/12 nº 12 Síííí,,Neeeu!!