Activitat d’inici de curs                                       Conceptes    1. Què es el disseny?Disseny: sentén com a ta...
inventor. Els invents poden basar-se en idees prèvies o objectes ja existents. El procésdinvenció pot incloure modificacio...
Relaciona aquestes definicions:-Diseny i funció: Disenyar alguna cosa pensant, posant enfàsi en la funció que haurà decump...
Origens Disseny GràficS’inicia a partir de la industrialització.És al segle XIX quan apareix el Disseny Publicitari com a ...
Arts and Crafts"Arts and Crafts" (Arts i Oficis). Reacció contra lestil victorià.El moviment Arts and Crafts va sorgir en ...
Rebuig dels mètodes industrials de treball, que separen al treballador de lobraque realitza, fragmentat les seves tasques....
Art NouveauEl desacord entre art i tecnologia que va aombrar gairebé tot el segle XIX, va ser resoltper aquest estil, que ...
Modernisme                           El modernisme consisteix en la renovació de les activitats                           ...
Autors                           Alfons MuchaIvancice, 1860-Praga, 1939Pintor i dibuixant txec.Instal·lat a París, va ser ...
Princezna HyacintaLeslie Carter
Josef HoffmannPirnitz, 1870-Viena, 1956Arquitecte, decorador i urbanista austríac. Va ser deixeble dO. Wagner i va partici...
Henry Van de VeldeAnvers, 1863-Zurich, 1957Arquitecte, decorador i pintor belga.Va assistir de 1882 a 1884 a lAcadèmia de ...
Werkbund InstitutWerkbund Institut, canviaria el concepte vist fins al moment i on una de les influènciesmés positives en ...
Si ens posem a comparar els cartells vists en aquella època amb els de lactualitatpodem notar que a sofert uns canvis més ...
La imatge corporativa                                     Peter BehrensHamburg, 1868 - Berlín, 1940Arquitecte alemany.Va i...
Der KussTurbine Hall
Café HAGCafè HAG és una marca mundial de cafè descafeïnatpropietat de multinacionals nord-americanes Kraft Foods.La marca ...
Tintes PelikanEls començaments de la Companyia Pelikan es remunten al químic Carl Hornemann,que el dia 28 dabril de 1838 v...
Cartells comercials                                   Lucian Bernhard15 març 1883-29 Maig 1972Va ser un dissenyador gràfic...
Més cartells de Lucian Bernhard
Hans Rudi ErdtHans Rudi Erdt va néixer al sud de Baviera el 1883.Després de sortir de lescola, va estudiar a lEscola de Mu...
Julius GipkensJulius Gipkens nascut el 16 de febrer 1883 a Hannover.Va ser un dissenyador gràfic alemany, il · lustrador i...
Ludwig HohlweinNascut el 27 de juliol 1874 a Wiesbaden - 15 setembre 1949 a BerchtesgadenVa ser un artista alemany cartell...
El dibuix era perfecte des del principi, res semblava aliè a ell, i, en qualsevol cas, ressuposava un problema per a ell, ...
Peter Saville       Va néixer a Manchester el 9 d’octube de 1955.       Es un director artístici diseñador gàfic anglés.  ...
Al 1979 es va trasladar a Londres on es va nombrar director artístic de Virgin Records i de DinDisco, treballant per artis...
Andrew WarholAndrew Warhol va néixer a Pittsburgh, EUA al 1928 i va morir a Nova York al 1987.Artista plàstic nord-americà...
El 1963 va crear la Factory, taller on es van reunir al seu voltant nombrosospersonatges de la cultura underground novaior...
James Montgomery FlaggIl·lustrador nord-americàVa néixer el 18 de juny de 1877 a Pelham Manor, Nova York.Des dels 12 anys ...
Definicions i Oilt Aicher - Lex DrewinskyPICTOGRAMAPictograma ve de picto, del llatí, significa imatge, picture en anglès,...
SENYALEs un signe, senyal, marca o mitjà que informa, avisa o adverteix alguna cosa. Aquestavís permet donar a conèixer un...
Otl Aicher (1922 – 1991)Va estudiar escultura a lAkademie der Bildenden Kunste (Acadèmia de Belles Arts) deMunic. El 1952 ...
Lex DrewinskiFamós cartellista mundial, estudi en la Facultat de Pintura, Art Gràfic iEscultura de lAcadèmia Estatal dArts...
Definicions de formaSegons el seu origen les formes es classifiquen en:Naturals: són les que provenen de la pròpia natural...
DintornCridem dintorn a totes les línies, els colors i les textures que configuren la superfícieduna forma. Es tria aquest...
Definicions colorEl color denotatiuEl color és un element essencial de la imatge realista ja que la forma incolora aportap...
El color connotatiiuÉs un component estètic que afecta a les subtileses perceptives de la sensibilitat. Elcolor connotativ...
LemblemàticÉs un color simbòlic, pràctic i utilitari, creat sota lesperit corporativista, per ajudar aidentificar i memori...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Historia del disseny (Resum) + Altres conceptes.

521 views

Published on

Published in: Design
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
521
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Historia del disseny (Resum) + Altres conceptes.

  1. 1. Activitat d’inici de curs Conceptes 1. Què es el disseny?Disseny: sentén com a tal a lart dordenar i compondre elements de la mateixa classeper formar un tot, amb un sentit estètic o una finalitat dús determinada.El disseny té el seu origen en el canvi social que els països industrialitzats van patir afinals del segle XIX i principis del XX, un fenomen més lligat a leconomia que alexpressió creativa i lart. Va sorgir i es va desenvolupar en moments de gran avençeconòmic i industrial. Com que es fenomen relacionat amb lexpansió del consum i laproducció i, per tant, contribueix a un canvi social.Es pot parlar de disseny de sabates, de moda, de joguines, i de tot tipus dactivitat quesuposi crear objectes perquè la gent els usi, sels posi o simplement els miri.Per al rector de lEscola de Disseny dAlts de Chavón, Stephen Kaplan, el disseny és el"motor de la indústria i el comerç: art aplicat."Es pot dir que Disseny és un conjunt de tècniques destinades a expressar de formapalpable o visible una idea o un concepte, o, en altres paraules, materialitzar una idea.Això quan ens referim a Disseny Visual.El que disenya es el disenyador. 2. Compara, defineix i contextualitza: Diseny, artesanía i invent.Disseny, en resum, és la planificació i realització dobjectes i ambients per a ús iestades de les persones així com de processos i programes dactivitats humanes.Artesania és lart i les obres dels artesans. Un artesà, és la persona que realitza treballsmanuals, sense lajuda de màquines o de processos automatitzats. No hi ha, per tant,dues artesanies exactament iguals.Invent es refereix a la cosa inventada o lacció i efecte dinventar, trobar o descobriralguna cosa nova o desconeguda. La persona que realitza l’acció d’inventar s’anomena
  2. 2. inventor. Els invents poden basar-se en idees prèvies o objectes ja existents. El procésdinvenció pot incloure modificacions o innovacions que deriven en una cosa inèdita. 3. Que suposa disenyar i quines finalitats té aquesta activitat?Tots els dies i a tot arreu, estem envoltats dobjectes sobre els quals molt poquesvegades ens preguntem com i per qui van ser creats. En rigor, el disseny ens envolta,està en tot el nostre entorn i moltes vegades gairebé no ens adonem daixò. 4. Ens quins àmbits actua el disseny? o Disseny de lentorn o disseny ambiental: socupa de resoldre problemes durbanisme i paisatges, així com també econòmics i dambientació i decoració en general. o Disseny arquitectònic: socupa de tot el relacionat amb la projecció i la construcció dedificis i obres denginyeria, ambientació i decoració dedificis, parcs i jardins, i elements urbans. o Disseny industrial: comprèn des dels cargols i peces de màquines, els elements prefabricats per a la construcció i el mobiliari de tota classe fins les màquines de tot tipus, des duna bicicleta fins a un avió, passant pels electrodomèstics. o Disseny gràfic: es refereix a tot tipus de composicions, plànols, dibuixos, cartells, portades de llibres, diaris i revistes, fotografies, projectes de propagandes, etc. 5. Què vol dir rediseñar?Tornar a diseñar alguna cosa que ja ho havia estat per millorar-ne les condicions.
  3. 3. Relaciona aquestes definicions:-Diseny i funció: Disenyar alguna cosa pensant, posant enfàsi en la funció que haurà decumplir, tenint en compte tots els requisits necessàris.-Diseny i moda: Disenyar alguna cosa pensant, o posant ènfasi en l’estètica d’aquest objecte, utensili, eina, roba, etc. Tenint en compte la moda de l’època, però sobretot en com es visualitzarà aquest.-Diseny i rediseny: Disenyar alguna cosa pensant, o posant ènfasi en millorar el inventja fet, s’hauria de tenir en compte totes les errades comeses en l’anterior i interntarmillorar-les.
  4. 4. Origens Disseny GràficS’inicia a partir de la industrialització.És al segle XIX quan apareix el Disseny Publicitari com a tal, els anuncis gràfics per aesdeveniments, establiments i productes. Artesans, impressors i dibuixantssencarregaven daquestes tasques (Arts gràfiques), encara que existeixen famososexemples en què artistes de lèpoca sencarregaven de la publicitat gràfica dels seusestabliments preferits, com va ser el cas de Toulouse Lautrec i els seus cartells pelMoulin Rouge.El disseny gràfic neix amb la finalitat de diferenciar, potenciar la creativitat i lesexpressions plàstiques, posant la tecnologia al servei de les persones. Amb aquestafilosofia, neix un dels moviments iniciadores del disseny gràfic, el Arts & Craftspersonalitzat en la figura de William Morris.No obstant això, no serà fins als inicis del segle XX quan comencen a asseures lesbases teòriques i la definició destils i processos, la investigació i experimentació perpart de lEscola de la Bauhaus. El disseny gràfic sempre ha estat estretament lligat alscorrents artístics de cada època i en moltes ocasions la linea de separació entreambdues disciplines, és molt difusa.
  5. 5. Arts and Crafts"Arts and Crafts" (Arts i Oficis). Reacció contra lestil victorià.El moviment Arts and Crafts va sorgir en les últimes dècades del segle XIX com areacció contra el primer estil industrial, que shavia desenvolupat a Anglaterra al llargdaquesta centúria. Lanomenat estil victorià.Es diu que quan els visitants de la Fira Universal de 1851 arribaven al Crystal Palace deLondres, a més de sorprendres pels avanços tècnics, se sorprenien pel mal gust de totel que es fabricava en massa. De manera que la idea de progrés industrial va començara barrejar-se amb la intuïció que era necessària una reacció que retornés als objectesde la vida quotidiana una certa dimensió estètica, que acompanyés a les funcionsnaturals per les quals eren fabricats. Aquesta reacció es va denominar Arts and Crafts,Arts i Oficis, ja que va pretendre elevar la dignitat social i estètica del disseny i de totesles arts aplicades, integrant-les en un entorn arquitectònic harmoniós i bell.Primeres propostes.Encara que la major part dels ciutadans anglesos del XIX romanien apàtics o satisfetsamb el nivell estètic aconseguit per la seva poderosa indústria, les reaccions alrecarregat estil dominant en lèpoca es van iniciar a la fi de la dècada de 1840.Des del punt de vista de lacció el Arts & Crafts vaexperimentar una embranzida important en 1861 quanWilliam Morris va fundar lempresa Morris, Marshall,Faulkner and Company, coneguda generalment com Morrisand Company.En 1890 Morris va fundar la Kelmscott Press, una impremtaartesanal de la qual van sortir tiratges reduïts dalguns delsllibres impresos més acuradament produïts de tota lahistòria, i que va ser capaç dexercir una poderosa influènciasobre les grans editorials comercials durant diverses dècades.Principis del Arts & CraftsEntre les idees més característiques del Arts and Crafts es troben principis filosòfics,ètics i polítics, tant com a estètics. Destaquem els més importants: Rebuig de la separació entre lart i lartesania. El disseny dels objectes útils és considerat una necessitat funcional i moral.
  6. 6. Rebuig dels mètodes industrials de treball, que separen al treballador de lobraque realitza, fragmentat les seves tasques.Proposta dun retorn al medievalisme, tant enlarquitectura (amb el neogòtic) com en les artsaplicades.Proposta de larquitectura com a centre de totesles activitats de disseny. Una idea que seriarecollida pel racionalisme de principis del segle XX.Proposta dagrupació dels artesans en guildes itallers, seguint el model medieval de treballcol·lectiu.Proposta del treball ben fet, ben acabat isatisfactori per a lartista i per al client. William Morris
  7. 7. Art NouveauEl desacord entre art i tecnologia que va aombrar gairebé tot el segle XIX, va ser resoltper aquest estil, que impulsa el desenvolupament de les tècniques constructives lúsmassiu de materials com el ferro, el formigó, cristalls. La producció en sèrie vacomençar en la Revolució Industrial.Lestètica experimenta una fascinació pel fantàstic, el mític, la influència decivilitzacions orientals. Hi ha una atracció pels elements decoratius i la simetria com aprincipi de rector lligat a lornamentació natural, exaltant la línia que roman enperpetu moviment, que es converteix en element estructural. La decoració supera el seu rol dadorn per constituir-se en un mitjà per definir la forma, la que es mostra viva, dinàmica i harmònica. A la fi del segle XIX, durant un breu i brillant període, el Art Nouveau, sorgit entorn de 1890 i que va començar a apagar-se poc abans de la Primera Guerra Mundial, va dominar el panorama cultural. La seva elegància curvilínia i les seves formes orgàniques inspirades en la naturalesa caracteritzaven des dels mobles domèstics i lart decoratiu fins a larquitectura i la publicitat. Fins i tot avui dia, més dun segle després de laparició del Art Nouveau, artistes i dissenyadors segueixen inspirant-se en els elements florals i trets i colors naturals daquest estil imperible. Louis Comfort TiffanyHector GuimardAcceso al MetropolitainParís, França
  8. 8. Modernisme El modernisme consisteix en la renovació de les activitats artístiques i literàries de les obres fetes fins a abans de finalitats del segle XIX, que és quan comença aquest nou art en un començament en països europeus, això enfront de la cerca duna nova manera dexpressar idees i de crear productes i utensilis que al seu torn tinguessin un component estètic important per així sortir de la uniformitat estètica amb la qual es convivia en aquells anys. La idea és que es comuniqui a través del disseny una nova forma de veure la realitat, posar al servei de les persones un nou llenguatge artístic, un llenguatge simbòlic, cridaner i generador de sensacions noves. Lanterior també saconsegueix gràcies al desenvolupamentde noves tècniques i mètodes per confeccionar els diferents elements usatscomunament per les persones, ja anessin dús domestic com a eines o immobiliari.La revolució industrial va portar amb si el desenvolupament de noves matèria primeresper a la construcció dhabitatges, això va ser una gran innovació en larquitectura, unexemple clar daixò és que en les obres edificades es comencen a utilitzar materialscom el ferro i el vidre.El fenomen mes destacable daquest modernismeés la socialització de lart, que té tot un rerefonsideològic – ètic, on lartista i dissenyador ha detenir en compte la individualitat de lhome, ha detenir en compte al subjecte i a les sevesproblemàtiques en un moment determinat de lahistòria, per així satisfer les seves necessitats icontribuir a la idea que és que el dissenyador és unagent social que inventi i creu solucions a lespersones.El dissenyador ha promoure que el seu disseny enser funcional no deixa de ser art, sinó més aviatreafirma el caràcter creatiu i innovador del seu treball, el disseny.Els dissenyadors solien ser artistes multidisciplinaris que passaven de la pintura, alarquitectura o al disseny relacionat amb immobiliari.El modernisme porta amb si una nova actitud cap a la naturalesa amb una mirada desdun punt de vista integrador per a les diferents àrees del disseny i de lart, com al seutorn es transforma en un fenomen cultural a nivell mundial, el llegat del qual va serfonamental per a les disciplines artístiques i acadèmiques.
  9. 9. Autors Alfons MuchaIvancice, 1860-Praga, 1939Pintor i dibuixant txec.Instal·lat a París, va ser un dels impulsors del art nouveau.Va realitzar cartells, estampes i il·lustracions, col·laborant enLÍllustration, Monde Illustré i altres publicacions.Després de retornar al seu país en 1910, es va dedicar a la pinturahistòrica.La seva principal obra pictòrica és lEpopeia Eslava, gran conjuntde quadres històrics en els quals es combina lestil tradicionalamb certs matisos de simbolisme, de vegades cruel.En 1939, quan es trobava pintant Tres edats, va ser detingut aPraga. Va morir poc després de ser alliberat. Rose Monaco Monte Carlo
  10. 10. Princezna HyacintaLeslie Carter
  11. 11. Josef HoffmannPirnitz, 1870-Viena, 1956Arquitecte, decorador i urbanista austríac. Va ser deixeble dO. Wagner i va participar, juntament ambJ.M. Olbrich i altres arquitectes, en la creació del movimentavantguardista de la Secessió (1897).La seva obra es caracteritza per lacurat tracte de lessuperfícies aconseguit a través de decoracionsgeomètriques; destaca el palau Stoclet de Brussel·les per laseva calculada elegància destil (1905-1911). Moravia Black & White Mocha CupSitzmachine
  12. 12. Henry Van de VeldeAnvers, 1863-Zurich, 1957Arquitecte, decorador i pintor belga.Va assistir de 1882 a 1884 a lAcadèmia de Belles arts dAnvers i va continuar els seusestudis de pintura a París (1884-1885), fet que li va permetre entrar en contacte ambels artistes impressionistes i simbolistes.Posteriorment, la lectura de J. Ruskin i lobra de W.Morris li van portar a reflexionar sobre la relació entreart i societat, i va centrar des de llavors la sevaactivitat en el camp del disseny i la producciódobjectes decoratius i mobles. De 1896 és la casaBloemenwerf (Uccle, Brussel·les), la seva primera obraarquitectònica, per la qual també va dissenyar elmobiliari.Es va convertir en un dels principals artífexs del ArtNouveau i va difondre els seus principis en obres coma Observacions generals per a una síntesi de les arts(1895).Va dirigir a més en Weimar, cridat pel gran duc deSajonia, el Kunstgewerbeschule Institut, antecedentdirecte de la Bauhaus. Boekentoren Clock Havana Tobacco Company
  13. 13. Werkbund InstitutWerkbund Institut, canviaria el concepte vist fins al moment i on una de les influènciesmés positives en el camp del cartelismo és la de laustríac Lucian Bernhard, en les mansdel qual el cartell és deliberadament homologat a lanunci, potenciant en ell les dadesinformatives mínimes, sense ornaments, figures ni motius compositius de cap tipus. Elcartell autènticament modern sinicia amb Bernhard. Lafany integrador del seu refinat estil li condueix a dissenyar els seus propis alfabets, densos i potents, per aconseguir així la total harmonia. Les definicions que comencen a donar-se del cartell alemany a partir de 1908 seran utilitzades amb semblants paraules pels més famosos cartellistes dels anys trenta i fins i tot més endavant. Alemanya no considera ja el cartell com un art, sinó com un mitjà de comunicació entre lanunciant i el públic. No ha de contenir informacions detallades i només exigeix dell que estableixi una clara i exacta connexió entre emissor i receptor. Werkbund Theatre, Cologne (from the Werkbund Exhibition) 1914. Kunstvollen Werkbund & German Expressionist Architecture. By Henri van de Velde
  14. 14. Si ens posem a comparar els cartells vists en aquella època amb els de lactualitatpodem notar que a sofert uns canvis més alla de de la mateixa forma de plasmar elcartell juntament amb la nova tecnologia que existeix; també sels dá un missatge mésenllà que duna simple imatge representariva del producte, es busca donar una relacióentre lobjecte amb la persona sigui bé o dolent tot té el seu motiu i el gir que se livulgui donar.
  15. 15. La imatge corporativa Peter BehrensHamburg, 1868 - Berlín, 1940Arquitecte alemany.Va iniciar la seva carrera com grafista dins del moviment Art Nouveau, encara que apartir de 1900 va començar a dedicar-se també a larquitectura, especialitat en la qualaviat va evolucionar cap a un estil geomètric i auster que es convertiria en modèlic pera larquitectura industrial.Va ser director artístic de lempresa alemanya AEG,per la qual va dissenyar fàbriques i habitatges perals treballadors, i va establir el paper de larquitectecom a dissenyador industrial humanizante delentorn tecnològic.Entre les seves obres exemplars per a la novaarquitectura destaca la nau de turbines per AEG aBerlín, construïda amb formigó colat, acer vist igrans vidrieres de vidre pla.Al costat dell van treballar joves figures tanimportants per a larquitectura moderna comWalter Gropius, Mies van der Rohe i Le Corbusier. Peter Behrens’ House Door
  16. 16. Der KussTurbine Hall
  17. 17. Café HAGCafè HAG és una marca mundial de cafè descafeïnatpropietat de multinacionals nord-americanes Kraft Foods.La marca es va originar a Bremen a Alemanya el 1906 i vaprendre el seu nom de la companyia de títol KaffeeHandels-Aktien-Gesellschaft, o Kaffee HAG.Lempresa va ser creada per Ludwig Roselius, co-desenvolupador del procés de descafeïnat primercomercial.En les dècades de 1920 i 1930 Kaffee HAG va ser conegut per la publicació dels àlbumsCafè Hag demblemes heràldics. General Foods va comprar lempresa nord- americana Roselius el 1932 i la companyia alemanya original el 1979. Lortografia de Cafè HAG es va estandarditzar el 1990. Tant Cafè HAG i Sanka són ara propietat de Kraft Foods, que es va fusionar amb General Foods el 1990.
  18. 18. Tintes PelikanEls començaments de la Companyia Pelikan es remunten al químic Carl Hornemann,que el dia 28 dabril de 1838 va fer als seus clients una oferta de pintures a loli,aquarel·les i el que es denominava "farbige Dinten", és a dir, tintes de colors. Aquestallista de preus -que es conserva fora de perill en els arxius de Pelikan- va constituir lafundació de la línia de fabricació de la companyia, a partir de la qual sha desenvolupatla marca comercial Pelikan, coneguda a escala mundial.El petit emplaçament de fabricació va seguir creixent iva ampliar constantment la seva gamma de productes.Els productes escolars es van crear a partir de lespintures, com, per exemple, lestoig daquarel·lesPelikan, que sha convertit en un element quotidiàessencial en les classes dart a Alemanya. El "Dinten" vagenerar, duna banda, els famosos instrumentsdescriptura de Pelikan i, per una altra, els seusaccessoris doficina amb tintes per a impressores de raigde tinta i cartutxos de tòner.
  19. 19. Cartells comercials Lucian Bernhard15 març 1883-29 Maig 1972Va ser un dissenyador gràfic alemany, dissenyadortipogràfic, professor, dissenyador dinteriors, i lartistadurant la primera meitat del segle XX.Va néixer a Stuttgart, Alemanya, el 15 de març de 1883,Emil Kahn en una família jueva, però el 1905 va canviaral seu pseudònim més conegut.Va ajudar a crear lestil de disseny conegut comPlakatstil (Style Pòster), que va utilitzar imatgesreductiva i pla de color, així com Sachplakat (objectecartell »), que restringia la imatge per simplementlobjecte que sanuncia i el nom de la marca. També vaser conegut pels seus dissenys de sabates Stiller,cigarrets i llumins Manoli Priester.Encara que ell va estudiar breument a lAkademie a Munic, va ser en gran partautodidacta.Es va traslladar a Berlín el 1901, on va treballar com a dissenyador de cartells i directordart per a revistes.El 1920 es va convertir en professor de lAkademie der Künste fins a 1923, quan vaemigrar a Nova York. El 1928 es va obrir lEstudi Contemporani amb Rockwell Kent, Paul Poiret, Pablo Bruno, i Erich Mendelsohn, on va treballar com a artista gràfic i dissenyador dinteriors. A partir de 1930 va treballar sobretot com a pintor i escultor fins a la seva mort el 29 de maig de 1972.
  20. 20. Més cartells de Lucian Bernhard
  21. 21. Hans Rudi ErdtHans Rudi Erdt va néixer al sud de Baviera el 1883.Després de sortir de lescola, va estudiar a lEscola de MunicIndustrial.El 1905 es va traslladar a Berlín, on es va convertir en unartista del cartell comercial. Influït per lobra de LudwigHohlwein i Bernard Lucian.Durant la Primera Guerra Mundial va produir cartells per algovern alemany. Això inclou els O-Boats Out!, Una pel ·lícula sobre la guerra submarina.Hans Rudi Erdt va morir el 1918.
  22. 22. Julius GipkensJulius Gipkens nascut el 16 de febrer 1883 a Hannover.Va ser un dissenyador gràfic alemany, il · lustrador i pintor, que va ser especialmentreeixida com a dissenyador gràfic i cartellista.La seva agència de publicitat va dissenyar el Sarotti Mohr.Va treballar a la Casa de Hohenzollern-Arts.Va ser el responsable de diverses revistes, incloent per Simplicissimus.Era un membre de la Deutscher Werkbund.El disseny innovador dissenyat cartells publicitaris, de manera que el 1907 perlempresa de calçat Leiser o 1913 un cartell amb un Kohlebrikett únic per a lempresa"Emperador". Durant la Primera Guerra Mundial, va dissenyar cartells per emetre bonsde guerra o botí de guerra alemanya (1917)En el període de la República de Weimar, va dissenyar gràfics publicitaris i embalatges.Va dissenyar motius per teixits de decoració, va crear una sèrie de gràfics per acobertes de llibresEl 1933 va emigrar als EstatsUnits. Sobre la seva vida fins a lamort lany 1968 no es coneix.
  23. 23. Ludwig HohlweinNascut el 27 de juliol 1874 a Wiesbaden - 15 setembre 1949 a BerchtesgadenVa ser un artista alemany cartell. Es va formar i va exercir com arquitecte fins 1906 quan va passar a disseny de cartells. Hohlwein de les adaptacions de les imatges fotogràfiques es basava en una comprensió profunda i intuïtiva dels principis gràfics. El seu ús creatiu del color i les composicions arquitectòniques dissipa qualsevol suggeriment que ell utilitza les fotos com un substitut per al disseny creatiu.Hohlwein va néixer a la regió de Rin-MaindAlemanya, encara que ell i el seu treball sassocienamb Munic i Baviera al sud dAlemanya. Hi haviadues escoles de "Gebrauchsgrafik" a Alemanya en elmoment, del Nord i del Sud. Alts contrastos tonalsHohlwein i una xarxa de formes entrellaçades va ferel seu treball instantàniament reconeixible.
  24. 24. El dibuix era perfecte des del principi, res semblava aliè a ell, i, en qualsevol cas, ressuposava un problema per a ell, les seves figures estan plenes de tocs de color i un jocde llums i ombres que els treu dels seus antecedents i els dóna substància.Fase més important artísticament Hohlwein era abans de la Segona Guerra Mundial enels anys 1912-1925.Una gran varietat de les seves millors cartellses remunta a aquest període.Va desenvolupar el seu propi estil ambformes ben definides, colors brillants i unahumor.Al 1925, ja havia dissenyat 3000 anuncisdiferents
  25. 25. Peter Saville Va néixer a Manchester el 9 d’octube de 1955. Es un director artístici diseñador gàfic anglés. Va entrar a l’escena musical després de conéixer Tony Wilson que el va introduir al segell disgografic, Factory Records on va fer molts disenys per artistes com Joy Division o New Order.New Order - Power, Curroption & Lies 1983 New Order - Temptation 1982 Joy Division – Unknown Pleasures 1979
  26. 26. Al 1979 es va trasladar a Londres on es va nombrar director artístic de Virgin Records i de DinDisco, treballant per artistes com Roxy Music, Duran Duran, Zas!, Ultravox i Orchestral Manoeuvres in the Dark.Orchestral Manoeuvres in the Dark, 1980 Ultravox – Quartet 1982 Més tard va fundar l’agencia de diseny Peter Saville Associates, però amb la portada del primer àlbum de Joy Division, Unknown Pleasures, havia creat el look new wave que li va donar el reconeixement d’altres dissenyadors. Des d’aquell moment i, a partir de l’any 1982 com a Peter Saville Associates, crearà l’imaginari d’una gran part dels amants de la música rock. OMD, Visage, Brian Eno, Wham!, China Crisis,King Crimson, Aztec Camera, Depeche Mode, Peter Gabriel, Paul McCArtney, Pulp, Suede, Goldie, Björk, Everything But the Girl, Beth Orton, etc. Són alguns dels músics que encarregaran d’aquest estudi la creació de les cobertes dels seus discos. Beth Orton - Daybreaker 2002
  27. 27. Andrew WarholAndrew Warhol va néixer a Pittsburgh, EUA al 1928 i va morir a Nova York al 1987.Artista plàstic nord-americà.Va iniciar els seus estudis dart a lInstitut Carnegie de Tecnologia, entre 1945 i 1949.En aquest últim any, ja establert a Nova York, va començar la seva carrera com adibuixant publicitari per a diverses revistes com Vogue, Harper s Bazaar, Seventeen iThe New Yorker.Alhora va pintar llenços la temàtica es basava en algun element o imatge de lentornquotidià, de la publicitat o el còmic. Aviat va començar a exposar en diverses galeries.Va eliminar dels seus treballs qualsevol tret expressionista fins a reduir lobra a una repetició d’una serie d’algun objecte de la cultura de masses, el món del consum o els mitjans de comunicació. Els exemples més representatius són les sèries dedicades a Marilyn Monroe, Elvis Presley , Elizabeth Taylor o Mao Tse-tung, així com el seu cèlebre tractament de les llaunes de sopa Campbell, obres totes elles realitzades durant els anys 60. També va treballar amb CocaCola o situacions reals, com accidents, lluites de carrer, funerals o suïcidis, dins daquesta temàtica Electric chair és una de les seves obres més significatives.Marilyn Monroe Llaunes de sopa Campbell
  28. 28. El 1963 va crear la Factory, taller on es van reunir al seu voltant nombrosospersonatges de la cultura underground novaiorquesa.El 1963, va iniciar una carrera cinematogràfica: Empire, Kiss, Chelsea girls., The love iWomen in revolt.Electric Chair, 1967 (pàgina anterior) Chelsea girls, 1966
  29. 29. James Montgomery FlaggIl·lustrador nord-americàVa néixer el 18 de juny de 1877 a Pelham Manor, Nova York.Des dels 12 anys els seus dibuixos van aparèixer en revistes de tirada nacional. Als 14publicava a la revista "Life" i poc forma part de "Judge Magazine". Des de 1894 a 1898va ser alumne de lArt Students League de Nova York i, als 20 anys, va cursar estudis debelles arts a Londres i París.Va il·lustrar llibres, portades de revistes, vinyetes polítiques i còmiques, va treballar ala publicitat i als anuncis. Va arribar a ser el dibuixant millor pagat dels Estats Units.Reconegut pintar el retrat més conegut de Sam que figurava en un cartell de lExèrcitper atreure reclutes, pintat el 1917. El cartell mostra a Sam amb el semblant seriós, elsllavis estrets i el dit índex que apunta directament a lobservador. En grans lletres estanles paraules: "VULL QUE FORMES PART DE LEXÈRCIT DE ESTATS UNITS!". El cartell varesultar tan eficaç en la inscripció de reclutes que lhi va usar novament en la SegonaGuerra Mundial.Va morir el 27 de maig de 1960 a Nova York.Cartell Oncle Sam, 1917 Wake Up America,Civilization Calls Every Man Woman and Child!
  30. 30. Definicions i Oilt Aicher - Lex DrewinskyPICTOGRAMAPictograma ve de picto, del llatí, significa imatge, picture en anglès, i gramma,del grec, significa paraula; així, pictograma ve a significar imatge-paraula, osigui, un significat que pot ser expressat en una única paraula.Tots els pictogrames sexpliquen per si mateixos, no necessiten anaracompanyats per paraules per a la seva comprensió ni tampoc necessiten serinterpretats. Té lobjectiu dinformar i/o senyalitzar.Les formes dels pictogrames són extremadament sintetitzades i reduïdes a la sevaexpressió més bàsica per poder entendre’ls en qualsevol idioma o cultura.Per exemple: els pictogrames de «home» o «dona» expliquen aquest significatdextrema síntesi. Cap dells indica tret personal algun de les persones representades,si és jove o vell, maco o lleig, si és de raça blanca o negra, casat o no; no informa degens excepte el que representa el pictograma: Home - dona.SIGNETota classe dimatges, dibuixos, pintures, fotografies o escultures.Han de tenir certa semblança amb lobjecte al fet que es refereixen.Així, el retrat duna persona o un diagrama són signes icònics perreproduir la forma real.No son reals, si no transcriuen segons un codi algunes condicions delexperiència.Característiques: ser naturals, convencionals, analògics i destructuradigital.SIMBOL Un símbol és la representació perceptible duna realitat. Els símbols són pictografies amb significat propi. Un símbol és tot allò al que se li pot atribuir un significat. Normalment el símbol és molt ric en significats. Els símbols estan vius ja que neixen, es desenvolupen i moren. Ex: el color negre és símbol quan se li atribueix el significat de dol, funerari, defunció, etcSe li atribueixi un significat concret, i en segon lloc perquè es pugui considerar símbolaquest significat ha de ser arbitrari, és a dir el significat ha de ser el fruit dun acord peraixí poder arribar a una futura comunicació sense malentesos..
  31. 31. SENYALEs un signe, senyal, marca o mitjà que informa, avisa o adverteix alguna cosa. Aquestavís permet donar a conèixer una informació, realitzar un advertiment o constituir-secom a recordatori.Els senyals han de ser reconegudes per la major quantitat de gentpossible. Han de ser situades en llocs visibles per estar encondicions de cridar latenció.Els senyals de tràfic o trànsit són aquelles que organitzen i regulenels desplaçaments dels vehicles. Estan situats als carrers ocarreteres i assenyalen la velocitat màxima permesa, la prohibiciódel pas, lobligatorietat de detenció i altres qüestions vinculades altrànsit.Un senyal també pot ser un gest que realitza una persona per advertir a una altra unadeterminada circumstància. Aquest tipus de senyal pot ser feta mitjançant unmoviment de mans o dels braços.Per a la física, un senyal és una variació del corrent elèctric o duna altra magnitud quesutilitza per transmetre informació. Per exemple: “El telèfon no té senyal”, “El senyalindica que el telèfon està ocupat en aquest moment”.IDEOGRAMAUn ideograma o ideografia és un símbol gràfic que representa una idea. Exemplesdideogrames inclouen els sistemes de senyalització per trobar llocs específics, com és el cas dels aeroports i altres contextos on la gent no està familiaritzada amb el llenguatge del lloc i es troba allà, com també podrien ser els nombres aràbics i els símbols matemàtics, els quals són utilitzats a tot el món sense importar com es pronuncien en llenguatges diferents. El terme “ideograma” és comunament utilitzat per descriure sistemes descriptura logogràfics com són els jeroglífics egipcis i els caràcters xinesos. No obstant això, els símbols en sistemes logogràfics generalment representen paraules o morfemes més que idees.
  32. 32. Otl Aicher (1922 – 1991)Va estudiar escultura a lAkademie der Bildenden Kunste (Acadèmia de Belles Arts) deMunic. El 1952 es casa amb Inge Scholl.Al 1953, amb la seva esposa i juntament amb altres col·laboradors entre els quals hidestaca Max Bill, funda a Ulm la Hochschule für Gestaltung(HFG), lEscola Ulm, unaescola de disseny que seguia els principis de la Bauhaus i que es va convertir en unreferent a Alemanya els anys 50 i 60. A lescola, Otl és profesor de comunicacionsvisuals mentre que el seu amic Max nés el director. Dieferencies d’opinions sobrel’escola provoquen que Max sen vagi al 1956.LHFG crea grups de treball independents dintre de la propia escola encarregats deldesenvolupament de noves idees i conceptes per a la indústria, posteriorment Otlcol·labora en els dissenys de ràdios per a Braun que es van convertir en el signedidentitat de la marca.El 1962 dirigeix el grup de disseny que crea la imatge corporativa de Lufthansa. Otl esconverteix en director de lHFG entre el 1962 i el 1964. Lany 1967 és lencarregat deldisseny visual dels Jocs Olímpics de Munic.
  33. 33. Lex DrewinskiFamós cartellista mundial, estudi en la Facultat de Pintura, Art Gràfic iEscultura de lAcadèmia Estatal dArts de Polònia, ha rebut premisinternacionals i ha participat en la Biennal Internacional del Cartell de MexicoIX edicion com a jurat.El seu disseny es caracteritza per prendre com a eix central els temes socials, utilitza ideforma símbols o monogrames de caràcter internacional donant-los una novaperspectiva. Gairebé en 10096 dels seus cartells són minimalistes, no existeixen moltelements gràfics i el contingut total de tintes en els seus disseny solen ser de 2 o 3incloent el suport.
  34. 34. Definicions de formaSegons el seu origen les formes es classifiquen en:Naturals: són les que provenen de la pròpia naturalesa; per exemple les flors, elsnúvols, les figures danimals i les déssers humans.Artificials: són les que han estat construïdes per lésser humà; per exemple, un llum, undibuix abstracte o el disseny dun vestitAtenent a la seva estructura les formes poden classificar-se en:Geomètriques: són les que sorganitzen a partir dun ordre matemàtic. Per exemple unquadrat o les cel·les hexagonals dun rusc.Orgàniques: tenen un perfil i una superfície interior irregulars. Poden ser naturals, comels arbres, o artificials com el disseny per a una tela.Classificació segons la seva estructura diferencia entri:Planes: tenen dues dimensions, com les fulles de paper.Volumètriques: tenen tres dimensions, per exemple una pilota.SiluetaLa silueta és la representació duna forma mitjançant un sol color.Sutilitzen siluetes per destacar lessencial duna forma, o per imitar un efecte decontrallum.ContornEl contorn és la línia que voreja el perfil duna figura. Al mónreal les formes no tenen contorn, per això en triar aquest recurs ensallunyem duna representació fidel a la realitat. Generalment sutilitzen contorns perdibuixar formes sense detalls, i per aconseguir un efecte visual de simplicitat i claredat.
  35. 35. DintornCridem dintorn a totes les línies, els colors i les textures que configuren la superfícieduna forma. Es tria aquest recurs quan es volen descriure formes detalladament,destacant linterior de la figura pel que fa al seu perfil.Formes tancadesLes formes tancades tenen vores definides, per això es perceben fàcilment i esdestaquen de les formes situades a la seva al voltant. Per tant, les siluetes i les figuresdibuixades a força de contorns, que no deixen trams sense traç, poden considerar-seformes tancades.La qualitat visual més destacada de les formes tancades és que simplifiquen laspectede les figures i fan centrar la vista sobre elles.Formes obertesLes formes obertes són aquelles que trenquen els seus contorns deixant que els colorsi les textures del seu interior sentremesclin amb els de altres superfícies.Per representar formes obertes és necessari barrejar els grafismes i els colors entreelles de manera que no es percebi on acaben unes i on comencen les altres.La principal qualitat visual de les formes obertes és que produeixen sensació detransparència i lleugeresa, i es perceben amb més dificultat que les formes tancades.SuperposicióSi sobre un suport pla dibuixem o peguem formes que es tapenparcialment estem creant un efecte despai tridimensional.Disminució de la grandàriaQuan sobre un suport pla dibuixem o peguem formes de diferents grandàriesaconseguim crear un efecte de profunditat.
  36. 36. Definicions colorEl color denotatiuEl color és un element essencial de la imatge realista ja que la forma incolora aportapoca informació en el desxiframent immediat del representat. Pensem en una mateixafotografia en color o blanc i negre.Així, quan el color està sent utilitzant com a atribut realista, descriptiu, de larepresentació (en el nostre cas fotogràfica), es defineix com a color denotatiu.En aquesta divisió sestableixen tres categories: color icònic, color saturat i colorfantasiós.El color icònicÉs una diferenciació redundant del propi color denotatiu, que susa quan aquestexerceix una funció clarament potenciadora i identificadora del realisme de la imatge:la vegetació és verda, el cel és blau.Laddició dun color natural accentua lefecte de realitat, permetent que la identificaciósigui més ràpida. Així el color exerceix una funció de realisme que se superposa a laforma de les coses: una maduixa resulta més real si està reproduïda en el seu colornatural.El color saturatFa al·lusió a un cromatisme exaltat de la realitat mostrada per la imatge. Els colorsdaquesta representació es veuen alterats i són més densos, més purs, més lluminosos.El color fantasiósÉs una altra variant de la denotació cromàtica realista que esdevé de la manipulaciófantasiosa del color de la imatge, que no obstant això deixa sempre recognoscible laiconicitat de la forma representada.Aquesta alteració expressiva crea una ambigüitat o dissociació color-forma, fins alpunt, que aquesta pot quedar semioculta per lalteració cromàtica.Exemples daquest apartat serien els múltiples efectes (virats, acolorits selectius,solaritzacions, etc.) obtinguts pel tractament digital de la imatge, on sense alterar laforma només es veiés afectat el color.
  37. 37. El color connotatiiuÉs un component estètic que afecta a les subtileses perceptives de la sensibilitat. Elcolor connotativo és loposat al denotativo. Fa referència a significats no descriptius nirealistes del representat, sinó a valors psicològics, simbòlics o estètics, en elsintervenen múltiples factors dàmplies subjectivitats.El color psicològicFa referència a les diferents impressions que emanen de lambient creat pel color, quepoden ser de calma, de recolliment, de plenitud, dalegria, opressió, violència...(La psicologia dels colors va ser estudiada per Goethe, que va examinar lefecte delcolor sobre els individus)El color simbòlicEls colors, també suporten un significat simbòlic més o menys reconegut, si béaltament condicionat per altres factors adjacents. Així sestableix com el color .El color esquemàticÉs el color considerat exclusivament com a matèria cromàtica i extret de qualsevolcontext icònic. Sutilitza per acolorir els objectes de disseny i els missatges gràfics. Elcolor esquemàtic és combinable en tons i matisos, però sempre susa com a color pla.Dins daquesta distinció del color esquemàtic sinclouen les categories definides com acolor emblemàtic i color senyalétic.
  38. 38. LemblemàticÉs un color simbòlic, pràctic i utilitari, creat sota lesperit corporativista, per ajudar aidentificar i memoritzar, organitzacions, o institucions de lentorn social. Són colorsemblemàtics, els que emplenen símbols com les banderes nacionals i els colorsinstitucionalitzats pels partits polítics, clubs esportius...El senyalèticFa servir tota la força del color esquemàtic, per convertir-se a la base dun amplíssimrepertori de signes gràfics de fort impacte visual que coneixem com a codi senyalétic.Són colors dalta saturació, emprats en la seva condició de "colors plans", en el seugrau de major esquematització i visibilitat.Sapliquen per senyalitzar i centrar latenció en punts estratègics (de carreteres,carrers, fàbriques...), expressant un significat concret segons el color, així: vermell,prohibició (girar, aparcar, fumar); groc: perill (contaminació, electricitat); blau:informació (aparcament, minusvàlids...)Aquests colors segueixen les formes i normes de senyalització utilitzada en cada cas,com els senyals de tràfic, codis aeri o marítim, seguretat industrial, etc...

×