Ments Curioses Copia

MENTS CURIOSES  COM AFAVORIR L’INTERÈS PER LA RECERCA   A TRAVÉS DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA A L’ESCOLA.                                                                      Dimas Fàbregas Gomis         dfabrega@xtec.cat   Equip de formadors d’educació arMsNca (ICE / UAB) 

QUÈ ENS DIU EL CURRÍCULUM?  OBJECTIU:  • Cal parNr d’una  concepció  • nsenyar per  E construcNvista  aprendre i  de  seguir aprenent  l’aprenentatge  tota la vida 

COM APRENDRE ?  ‐Cercant,  interpretant,  integrant i  ‐Analitzem,  relacionant noves  documentem,  informacions amb  reﬂexionem,  els coneixements ja  contrastem,  existents.  discuNm,  ‐Fent  que el el  experimentem,  coneixement sigui  comprenem…  signiﬁcaNu  i  aplicable. 

L’APRENENTATGE ENTÈS COM A INTERCANVI  MITJANÇANT  EL  PROCÉS  CREATIU  EN  L’ÀREA  D’EDUCACIÓ  ARTÍSTICA  PODEM  AFAVORIR  L’INTERÈS  PER  PLANTEJAR  HIPÒTESIS,  CONFRONTAR  OPINIONS,  CERCAR  SOLUCIONS,  RESOLDRE  QÜESTIONS,  RAONAR  RESPOSTES,  EXPERIMENTAR, INNOVAR, COMPARTIR IDEES…   “HI HA TANTA QUANTITAT D’EXISTÈNCIES QUE ÉS NECESSARI CONNECTAR‐HI I COMPARTIR”      Thomas Bayrle 

L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA HA DE SER  GENERADORA DE:  Coneixement  Experimentació  Diàleg  AIXÍ, DONCS, COM DESVETLLEM LES MENTS CURIOSES ? 

LA METODOLOGIA DIALÒGICA:  Les respostes  Prenent el  Fent preguntes  provoquen altres  llenguatge com a  que intenNn  preguntes:  principal eina  desenvolupar el  INTERCANVI  d’aprenentatge  raonament  DIALÒGIC 

L’APRENENTATGE CONJUNT.   Els tres Npus de conversa:  DISPUTATIVA:  ACUMULATIVA:  EXPLORATÒRIA:  • Discrepància  • Es comparteixen  • S’interactua i  idees però no hi  s’interpensa.  i presa  ha una  • ComparNnt  individual de  construcció  paraules es  decisions.  conjunta.  comparteix  coneixement.  Neil Mercer: www.thinking‐together.org.uk  

CARACTERÍSTIQUES DE LA   CONVERSA EXPLORATÒRIA  • ELS PARTICIPANTS S’INVOLUCREN.  • ES PRESENTA INFORMACIÓ RELLEVANT.  • ES QÜESTIONEN PROPOSTES I  CONTRAPROPOSTES.  • ES DISCUTEIX ABANS DE PRENDRE UNA  DECISIÓ.  • S’AFAVOREIX LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS  MEMBRES DEL GRUP.   onfrontant les idees creix el coneixement.  C  l CONEIXEMENT el crea un col∙lecNu de persones.  E

OBRIM LES CONVERSES D’AULA   MITJANÇANT EL DIÀLEG A PARTIR DE L’ART 

• Aprenem a formular hipòtesis.  • Adquirim habilitats expressives.  • Desenvolupem l’esperit críNc.  • Respectem les opinions dels altres.  • Donem més respostes i més raonades.  • Consolidem la idea de treball en grup així com  l’interès per arribar a acords.  • Prenem consciència que conversar també és  part del nostre aprenentatge. 

SOM‐Hi, DONCS: ‐QUINA HISTÒRIA ENS EXPLICA  AQUESTA OBRA D’ART? 

L’ACTIVITAT ARTÍSTICA:  Primordial:   introduir un comportament   de cerca.  Recerca o invesNgació com a condició  per a desenvolupar al màxim :  ‐La força invenNva.  ‐La realització d’un esNl personal. 

PERÒ CAL TENIR MOLT EN COMPTE QUE…  • Trobem 2 =pus de diàleg amb el/la mestre/a :  1. L’interac=u: aquell en què les idees dels  alumnes es poden dur a terme.  2. El d’autoritat: aquell en què el/la mestre/a parla  als alumnes amb la seva ciència.  • També  és  important  que  els  nens  i  nenes  coneguin  que  hi  ha  una  veu  amb  autoritat  fruit  d’un  bagatge  cultural  i  de  transmissió  de  coneixements. 

Si l’art és la representació  d’experiències cal insisNr en la qualitat.  Tant de l’experiència com dels mitjans de representació. 

A LES MENTS CURIOSES ELS AGRADA INVESTIGAR   I LES INVESTIGACIONS ARTÍSTIQUES IMPLIQUEN:  1) ATENCIÓ A  LES PROPIETATS  DELS MATERIALS 

2) Atenció a les propietats dels instruments. 

3) Aprenentatge de tècniques. 

4) Experimentació. 

5) Expressió de l’intel∙lecte i els senNments. 

COM COMENÇAR PARTINT   D’UN CONCEPTE PLÀSTIC ?  REPRESENTACIÓ  DE LA FIGURA  HUMANA:  EL RETRAT 

 OBSERVEM EL/S ROSTRE/S.  • La forma de la cara.  • Els ulls (color, forma, pestanyes, celles…)  • Les orelles.  • El nas.  • La boca, els llavis, les dents (el somriure).  • Els cabells (colors, formes, penNnats o bé  despenNnats…)  • Conversem sobre allò que ens fa semblants i  allò que ens fa individuals.  

ENS DOCUMENTEM:  prenem l’art com a referent   i veiem com ho han fet els arNstes.   Lucien Freud  Amedeo Modigliani  Egon Schiele 

  Spencer Stanley    André Derain  Joan Miró  Conclusió: cadascú retrata  segons com ho veuen els  seus ulls…  Vincent Van Gogh 

La pell: una qüesNó de color.  Podem barrejar colors ﬁns a trobar el to de la pell…  però no totes les pells tenen el mateix to ! 

Podem fer la carta de colors   de les pells de tots els nens i nenes   de la classe !  PERÒ PER QUÈ LES NOSTRES PELLS SÓN DIFERENTS I,  (Proposta d’Anna Serrano,  FINS I TOT, CANVIEN DE COLOR ?  …INVESTIGUEM‐HO !  Equip ICE de la UAB) 

… ﬁns i tot podem uNlitzar la pell   com a suport expressiu !!! 

COM COMENÇAR   PARTINT DE L’OBRA D’UN ARTISTA ?  • Plantegem una  qüesNó:  – Què us sembla el  treball d’aquest  arNsta ?  – Iniciem la discussió. 

• Comencem un procés de documentació:  o im knowles és un arNsta  T de la Gran Bretanya.  o renca totalment amb la  T idea d’arNsta convencional.  o i agrada plasmar el traç  L del moviment provocat per  l’atzar.  h|p://www.Nmknowles.co.uk 

• Com treballa Tim Knowles ?  • … i nosaltres ? Com treballariem si féssim com ell ? 

ALGUNS ARTISTES   PER A MENTS CURIOSES…  Anouk Kruithov 

Eugènia Balcells:   la percepció i la llum. 

Hans Peter Feldman:   les parts d’un tot. 

Hundertwasser:   les 5 pells dels humans. 

Joan Brossa:  la poesia dels objectes. 

Chema Madoz:  el llenguatge fotogràﬁc. 

Giuseppe Arcimboldo:  ens agraden les verdures ! 

Mark Rothko:   els paisatges interiors. 

Piet Mondrian:  la geometria i el disseny. 

Keith Haring:  ﬁgura humana i senNt de l’humor.  www.haringkids.com 

Jorge Oteiza:  construcció i deconstrucció de l’espai. 

Boris Hoppeck:  una altra manera de treballar el volum. 

Antoni Tàpies:  l’art amb els cinc senNts. 

Mike Kelley:  acumulacions de records. 

Andy Goldsworthy:   art a / amb la natura 

Joan Miró:  el món dels somnis. 

Olafur Eliasson:  l’art i la ~sica. 

Mario Merz:  les sèries matemàNques.  Successió Fibonacci,  Passeig de Joan de Borbó (BCN) 

GEGO:  …L’ESPAI ÉS BUIT O PLE DE BUIT ? 

COM COMENÇAR PARTINT DE LA  REPRESENTACIÓ D’UN OBJECTE ?  • Observem l’objecte amb atenció.  • Procurem fer‐ho amb tots els cinc senNts.  • Prenem un punt de vista.  • Representem l’objecte a la nostra manera:   om el veiem ?  C  erò també: com el senNm ?  P • Pensem en tot allò que ens suggereix:       idees, sensacions, records… 

…i COM CONTINUAR   ESTIRANT EL FIL CREATIU:  • Pensem a qui pot pertànyer:   ’on l’ha tret ?  D  uin és  l’orígen de l’objecte ?  Q  uina relació s’estableix entre el personatge i  Q l’objecte?    er a què l’uNlitza ?  P  em una pluja d’idees entre tots.  F • Contemplem totes les possibitats que  se’ns acudeixin.  • Quina és la seva història ? Escrivim‐la ! 

http://mentscurioses.edubcn.cat	79
http://www.edubcn.cat	73
http://www.scoolday.com	45
http://www.slideshare.net	10
http://translate.googleusercontent.com	4

Ments Curioses Copia

by mentscurioses on Nov 26, 2009

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 211

Statistics

Ments Curioses Copia — Presentation Transcript