Planificació de l'empresa; economia de l'empresa

  • 73 views
Uploaded on

 

More in: Business
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
73
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso 1 TEMA 4 PLANIFICACIÓ, ÓBJECTIUS I CÓNTRÓL 1. PLANIFICACIÓ La planificació és un procés per determinar objectius i definir com assolir-los. A més, planificar és el procés de com desenvolupar plans. I, per últim, els plans són esquemes que ens indiquen com podrem obtenir les finalitats. Per a què serveix planificar? i. Per tenir dates d’acabament. ii. Saber quins recursos econòmics, humans... necessitarem. iii. Fàcil d’extreure’n diferents alternatives. iv. Optimitzar la programació. v. Comunicar als afectats (quant falta per fer, quant hem fet...) vi. Fàcil revisió: millor revisar un esquema que no pas un text. 1.1. TIPUS DE PLANS Segons Diez i Redondo (1996) feien la següent classificació: a. Estratègics: grans objectius i línies d’acció. És a llarg termini, i són poc precisos. b. Tàctics permanents: instrumentalitzen els plans estratègics. Requereixen molta precisió i són a curt termini. c. Tàctics d’un sol ús: són per un temps i finalitat específics. Requereixen alta precisió i són efímers. Segons Koontz i Weihrich (1998), feien una classificació segons el concepte del que es fer el pla en qüestió: a. Missió: identifica la funció o la tasca de l’empresa. b. Objectius: resultats a obtenir pels diferents àmbits de l’empresa. c. Estratègies: determinar objectius bàsics a llarg termini i ús de recursos per a complir-los. d. Polítiques: plans que orienten el pensament en la presa de decisions. e. Procediments: descripció detallada d’un procés. f. Regles: accions específiques no discretes. g. Programes: conjunt de metes, polítiques, processos i de recursos. h. Pressupostos: formulació dels resultats esperats en termes numèrics. Amb els punts anteriors, es formula el procés de planificació, quedant: a. Identificació de les oportunitats. Objectius primaris Objectius secundaris
  • 2. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso 2 b. Fixació d’objectius. c. Desenvolupament de premisses. d. Desenvolupament de cursos alternatius. e. Avaluació d’aquests. f. Selecció d’un curs d’acció. g. Formulari de plans derivats. h. Pressupostació. 1.2. COORDINACIÓ DE PLANS I PERÍODE DE PLANIFICACIÓ En l’elaboració de plans a curt termini s’ha de tenir en compte els de llarg termini, ja que es produeixen moltes pèrdues quan es prenen decisions sobre situacions immediates que no consideren el seu efecte sobre els objectius llunyans. 1.3. EINES DE LA PLANIFICACIÓ Per a planificar, s’han de prendre decisions, les quals han de relacionar-se amb:  Quines activitats farem.  Quan es farà cada activitat.  Quin serà l’ordre.  Qui les durà a terme... I, a l’hora de prendre aquestes decisions, és important tenir informació sobre:  Quant costarà.  Quan s’haurà de pagar o cobrar.  Què necessitem.  Quins terminis tenim.  Quines activitats es poden fer més tard i quines no.  Controlar l’estat del projecte... Per tant, per a obtenir informació i prendre les decisions, s’han desenvolupat un conjunt d’eines de planificació:  Estat econòmic: models de pressupost.  Evolució temporal: utilització dels grafs com PERT (1) i el gràfic de Gantt (2). 2 1
  • 3. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso 3 No obstant, existeixen tècniques que permeten integrar els dos aspectes, com una utilització combinada de grafs amb models de pressupost, o bé l’anomenat PERT-Cost o bé programes informàtics integrats de planificació. 1.4. MODELS DE PRESSUPOST Els ingressos i les despeses  Pressupost de compte d’explotació. Els cobraments i els pagaments  Pressupost de tresoreria. - Resultat financer: obtingut en funció de les activitats financeres implícites en la gestió de la tresoreria. - Resultat d’explotació: resultat de l’activitat per a la que va ser fundada la nostra empresa. Comptes de resultats provisionals Suma Resta - Vendes - Altres ingressos - Consums - m/o directa - Altres despeses directes - Despeses d’estructura - Despeses financeres - Amortitzacions Benefici abans d’impostos Impost de societats Benefici net previst Pressupost de tresoreria Suma Resta - Saldo inicial Cobraments previstos: - Per vendes - Venda d’actius - Financers Pagaments previstos: - D’explotació - Energia - Impostos - Despeses generals - Altres despeses - Extraordinaris (compra d’actius) - Financers Saldo final Cash flow Suma Resta Saldo inicial del període Aplicacions: - Inversions - Impostos - Dividends - Devolució de préstecs Origen de fons: - Benefici net d’explotació - Amortització - Subvencions - Préstecs sol·licitats
  • 4. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso 4 - Venda de patrimoni - Previsions i provisions de l’exercici Saldo al final del període 2. OBJECTIUS Els objectius són finalitats perseguides per mitjà d’una activitat; són els resultats a obtenir pels diferents àmbits de l’empresa. Hi ha una jerarquia entre els objectius i en el mateix objectiu de per sí. Un cop sabem el temps en que farem el projecte i l’estat econòmic d’aquest, podrem fixar objectius, els quals venen derivats d’una programació d’un projecte (tàctics). Per tant, els objectius requerits per a una planificació estratègica són els que defineixen les línies d’acció de l’organització. Com hem mencionat anteriorment, hi ha una jerarquia. És a dir, una correlació entre el tipus d’objectiu i el nivell jeràrquic de qui l’estableix: Alta direcció Intermedis Nivell baix Propòsit Objectius globals de les àrees clau Objectius de departament Missió Objectius de divisió: partició de l’empresa en la qual hi ha departaments Objectius d’unitat Objectius generals Objectius de departament Objectius dels subordinats Objectius globals de les àrees clau Com es pot veure, hi ha un cert solapament dels objectius dels diferents nivells dels gerents d’una empresa. A més, els que provenen de l’alta direcció són els que més tard generen els dels intermedis i els del nivell baix. 2.1. CARACTERÍSTIQUES Des d’un punt de vista psicològic, els objectius han de ser:  Comprensibles.  Acceptables.  Ambiciosos.  Atractius.  Motivadors.  Realistes. Des d’un punt de vista natural, és a dir, del mateix objectiu, serà bo si és:
  • 5. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso 5  Mesurable: ha de tenir un indicador per entendre millor si no és mesurable directament.  Centrat en resultats: mirar el resultat obtingut.  Realitzable.  Flexible: que es pugui modificar si fa falta. 2.2. ADMINISTRACIÓ PER OBJECTIUS (APO) És un sistema administratiu, una manera d’administrar l’empresa. Normalment afecta a l’alta direcció. Es determinen objectius específics (per a cada persona de l’organització) de forma conjunta (pactant el gerent amb els treballadors) pels diferents nivells de l’administració. Es revisa de forma periòdica i es concedeixen premis (si s’escau) basant-se en el progrés. - Visió tradicional: les idees parteixen de l’alta direcció (autoritat) i van des d’alt a baix. Aquesta és la visió tayloriana. - Visió japonesa (mètode ascendent): va néixer al Japó. Les idees venen del nivell inferior, les quals es transformen en informació i es dirigeixen cap amunt. Per tant, l’APO es pot definir com una síntesi del taylorisme i de la visió japonesa. És per això que: i. Fixa metes tangibles. j. Definides amb mecanismes participatius. k. En un període de temps definit. l. Fent un feed-back constant: informar als empleats sobre els desenvolupament de la seva tasca. A més a més, existeixen varies visions complementàries de l’APO: com a eina d’avaluació, com a tècnica de motivació o bé com a dispositiu de planificació i control. 2.2.1. PROCEDIMENT Per a poder establir el sistema APO, ha de seguir aquestes passes: I. Establir els primers objectius. a. Que procedeixin de la Direcció General. b. Establir les metes per a un temps determinat. c. Tenir en compte els punts febles i les àrees de millora. d. Tenir en compte que podran ser modificats en un futur. II. Aclarir qui fa què (els rols a l’organització): cada objectiu a algú en concret i que no es repeteixi. III. Establir els objectius als subordinats. S’ha de tenir en compte als subordinats, els quals mostren les visions que poden intervenir a l’hora de marcar els objectius.
  • 6. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso 6 IV. Fer un reciclatge d’objectius (renovació). Això és així, ja que els subordinats van donant les seves idees i per tant, els objectius preliminars van variant. Avantatges Inconvenients Augmenta la motivació dels treballadors Difícil comprensió el concepte d’APO (no hi ha autoavaluació ni autocontrol) Millora l’administració No es poden establir metes en totes les àrees de l’empresa Aclareix l’organització S’ha de fixar objectius a curt termini Genera compromís personal Permet desenvolupar controls efectius Sistematizació 3. CONTROL Els procés de control, segons diferents autors, es pot dividir en 4 fases: I. Què hem de controlar: determinar les zones de control. S’ha de veure quines mereixen ser controlades i quines no (si ens donen benefici o no). II. En quin cas direm que està bé i quan haurem de corregir els errors. Per això s’ha de: a. Establir normes i estàndards de comportament: establint criteris d’estabilitat (per una certa mesura és o no acceptable; si ho és, no serà rebutjat). b. Mesurar les realitzacions. III. Què farem si constatem que la marxa no és correcta: correcció de les desviacions. Procés a controlar Estàndards establerts Comparació amb els estàndards Establir mesures correctores Input Output
  • 7. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso 7 3.1. REQUERIMENTS PER A CONTROLS EFICAÇOS Els controls han de tenir en compte una sèrie de requisits per tal d’evitar que hi hagin errors. Aquests són:  Congruents amb l’activitat.  Correcció ràpida.  Objectivitat.  Flexibilitat.  Adequats a l’organització.  Econòmics.  Enfocats a metes.  Acció correctiva: si hi ha quelcom que no sigui correcte, que s’accioni aquest mecanisme correctiu automàticament.  Acceptats. 3.2. TÈCNIQUES DE CONTROL Les primeres eines per a controlar són les de planificació, com per exemple els pressupostos, programacions com PERT, gràfic de Gantt, ús de dades estadístiques, informes i anàlisis especials, auditoria interna... 3.2.1. PRESSUPOST Podem distingir entre dos tipus de pressupostos:  Pressupost en base zero: se li demana a cadascun dels responsables que identifiquin les activitats que s’han de realitzar en el seu departament i que proposi les despeses precises per fer-les. Cada cop es parteix de zero.  Pressupost per programes: divideix el pressupost segons programes o projectes previstos i no segons l’organigrama. 3.2.2. EINES DE PROGRAMACIÓ El gràfic de Gantt i PERT poden ser utilitzats com a tècniques de control. A més, la majoria de programes informàtics de programació aporten rutines que permeten controlar l’avenç de les activitats programades així com els recursos emprats (tant humans com materials).
  • 8. Economia de l’empresa 1er Empresa i tecnología Melanie Nogué Fructuoso 8 3.3. EFECTES DEL CONTROL Segons Mintzberg: “...cuanto más sujeta està una empresa al control externo, más se centraliza y formaliza su estructura según los parámetros de diseño de una burocràcia maquinal”. Una burocràcia maquinal és aquella que el mecanisme de coordinació és la normalització de processos i la part fonamental és la tecnoestructura.