Economia internacional; apunts

  • 70 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
70
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 1 ECONOMIA INTERNACIONAL Hi ha tres mètodes per a calcular el PIB: 1. Via valor afegit: 2. Via despesa (o demanda o bé consum i inversió): ( ) 3. Via renda (salaris) i beneficis: ( ) Recordem que l’expressió del PIB és la següent: ( ) On només amb C+I seria una economia tancada i incloent-hi X-M es converteix en una economia oberta. A més, s’ha d’afegir les transferències, les quals per exemple seria el fet que s’enviés diners a l’estranger o al revés. ( ) Aquesta fórmula ens indica la capacitat o necessitat per finançar l’economia, resultant:  S > I –Capacitat de finançament (superàvit).  S < I –Necessitat de finançament (dèficit). Per intentar solucionar-ho, el que es fa és endeutant-se rebent préstecs o inversió estrangera (I). Per evitar la necessitat de finançament, el que s’ha de maximitzar són les exportacions. En el cas d’Espanya, la qual té sempre necessitat de finançament, és per què és poc competitiva.
  • 2. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 2 Una economia que té sempre capacitat de finançament, li interessa una moneda forta o feble? Una moneda forta, ja que podrà seguir exportant i invertint en l’estranger ja que la moneda en qüestió serà o tindrà un valor més elevat que l’externa (estarà apreciada). La cotització de divises depèn del mercat de divises, el qual depèn de la demanda i oferta. Això al mateix temps depèn dels moviments comercials i de capitals, com d’aspectes polítics, econòmics... a. Moviments comercials: importacions i exportacions de béns i serveis. i. Si  demanda  valor de la moneda. ii. Si  demanda  valor de la moneda. b. Moviments de capital: depenen del tipus d’interès (a més de l’estabilitat política, econòmica...). Per exemple, el mercat de divises del $, amb dos supòsits: amb apreciació i depreciació: S’ha d’entendre que no hi cap desplaçament de les corbes, sinó per sobre d’elles donant lloc a un excés d’oferta (E.O.), la qual vol dir que hi ha poca demanda de la moneda en qüestió, o bé un excés de demanda (E.D.) que és la situació actual de l’euro. L’euro no és una moneda intervinguda, no obstant, per baixar el valor d’aquesta, la solució seria imprimir més bitllets, amb la qual cosa provocaria inflació. TEORIA QUANTITATIVA DEL DINER On M és la quantitat de diners que hi ha en una economia i P és el preu. P S D Q e E.O. E.D.
  • 3. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 3 La producció (PIB) d’una economia depèn del capital físic, humà, de la innovació, de R+D... El que decideix la M és el BC, el qual té cura de la inflació (<2%). Quan augmenta M, baixa el tipus d’interès (el tipus d’interès és el cost d’oportunitat del diner), per tant: - M  i  inflació - M  i  inflació  Representació gràfica de l’expressió *Capacitat de finançament. **Necessitat de finançament. Les característiques són: - I té pendent negativa. Si augmenta i, baixa la inversió. - S no depèn del tipus d’interès, per això no té pendent. Quan I>S, vol dir que el saldo exportador és menor, és a dir: Com que l’interès és baix, consumim més, gastem més i aleshores tenim menys diners disponibles. En el gràfic anterior veiem la relació entre I i S. Ara anem a veure un model de moviments de capital. i I2 I1 S I I<S* I>S**  NX<0
  • 4. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 4 IEN és un saldo (inversió exterior neta) entre els capitals que surten i els que entren.  Situació 1: imaginem que augmenta l’interès, aleshores surten menys capitals i n’entren més. Per tant quedaria una cosa així: Ara anem amb un tercer model que relaciona el saldo exportador, el IEN i e (el tipus de canvi). IEN1: és la situació en que si es redueix, augmenta el tipus de canvi i es redueixen les exportacions netes.
  • 5. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 5  Imaginem que el BCE baixa el tipus d’interès, què passaria amb l’entrada de capitals, el tipus de canvi i el saldo exportador: Si i aleshores IEN, e i finalment NX. TEMA 2 Balança de pagaments i desequilibri externs Balança de pagaments: registre comptable de les actuacions comercials de serveis i moviments de capital realitzats, pels residents d’un país amb la resta del món. Registra totes les transaccions entre els residents i no residents. A més la podem dividir en 5 parts: 1. Balança per compte corrent (BCC). 2. Balança per compte capital (BCCap). 3. Balança financera. 4. Errors i omissions. 5. Variació de reserves. 1. BCC: indica la capacitat o necessitat de finançament, integrada per: a. Balança comercial: exportacions i importacions de béns i serveis (partida de turisme). b. Balança de rendes: pagaments, cobraments, interessos de dividends, beneficis.
  • 6. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 6 c. Balança de transferències: entrades i sortides de diners referents a remeses d’emigrants, impostos, donacions i premis. 2. BCCap: registra els canvis d’actiu i passiu (o entrades i sortides) de capital financer. 3. Balança financera: registra préstecs, dipòsits i inversions cap a l’estranger i que provenen d’aquest. TEMA 3 COMERÇ INTERNACIONAL Els països comercien entre ells per a dos motius essencials: i. Estructures productives diferenciades: amb la qual cosa cada un s’especialitza amb allò que se li dóna millor. Així apareix l’avantatge comparativa. Un país té això quan s’especialitza amb allò que el fa més productiu, formant comerç interindustrial. Per exemple, un s’especialitza en produir vi i l’altre a fer calçat. ii. S’especialitzen ja que volen aconseguir economies d’escala. Recordem la corba de costos totals mitjos: La qual diu que podrem augmentar aquesta quantitat d’equilibri fent una planta productiva major. Aleshores la corba s’aplanaria. Ampliant la quantitat, el que necessitarà l’empresa és vendre més, i la forma de fer-ho és vendre internacionalment, ja que el comerç internacional fa que augmenti la quota de mercat.
  • 7. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 7 Les economies d’escala donen lloc al comerç intraindustrial, comerç entre indústries de productes similars. A més a més cap afegir un punt 3 anomenat aspectes empresarials, els quals ens ajudaran a entendre els dos anteriors. Respecte a les economies d’escala, presenten restriccions i és que el consumidor vol diversitat. Aquest és el gràfic de les economies d’escala. La qüestió és com aconseguir diversitat en economies d’escala. La resposta és augmentant el mercat, és a dir, comerciant amb els altres països. És el que faria que la corba es desplacés cap a la dreta. Exemple explicat a classe referent a l’agricultor i el ramader: Carn 1kg Patates 1kg Agricultor 20h 10h Ramader 1h 8 Carn en 40h Patates en 40h Agricultor 2kg 4kg Ramader 40kg 5kg
  • 8. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 8 º En aquest cas, quan una persona o cosa té avantatge en tot es diu que té avantatge absolut respecte de l’altre. L’altre tipus d’avantatge és el relatiu. Aleshores, encara que sembli que el ramader no voldria intercanviar amb l’agricultor, no és així. Mirem els beneficis que obtindrien l’un de l’altre. Producció consum Producció Comerç Consum Comerç derivat del comerç A 1kg carn 2kg patates 0kg carn 4kg patates Obté 3kg carn Dóna 1kg patates 3kg carn 3kg patates 2kg carn 1kg patates R 20kg carn 2kg ½ patates 24kg carn 2kg patates Dóna 3kg carn Obté 1kg de patates 21kg carn 3kg patates 1kg carn 1/2 kg patates Amb això ens serveix per veure que el comerç beneficia a tots. Caldria reflexionar les següents frases: a. El lliure comerç només és beneficiós si el teu país és suficientment productiu per resistir la competència internacional? b. La competència exterior és injusta i perjudica a altres països quan es basa en baixos salaris. c. El comerç explota a un país i l’empobreix si els seus treballadors reben uns salaris molt inferiors als treballadors d’altres països. RESUM COMERÇ INTERNACIONAL. PRIMERA PART DEL 3.1 Hi ha dues fonts de comerç. La més important és el primer model. Més tard parlarem de l’economia d’escala (competència imperfecta). És a dir, hem vist: 1. Diferencies entre economies  Comerç interindustrial  Competència perfecta + H-O. i. Model ricardià: explica com les diferències entre països donen origen tant el comerç com els guanys del comerç. L’únic factor de producció és el treball i per tant els països difereixen només amb la productivitat del
  • 9. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 9 treball a les diferents indústries i en funció d’aquesta productivitat del treball comercien. On CLU és el Cost Unitari del Treball, la Y és la producció i L és el treball. Així veuen en què s’especialitzen. ii. En funció d’això, els països exportaran aquells béns que el seu treball produeix de forma relativament més eficient i contràriament importaran aquells béns que el seu treball produeix de forma relativament més ineficient. Per tant, el que determina la producció d’un país és l’avantatge comparativa. iii. Avantatges del comerç: beneficia a una economia/país i pot demostrar- se de 2 maneres: a. Podem pensar en el comerç com si fos un mètode de producció (en comptes de produir un bé per si mateix el que pot fer un país és produir un altre bé i intercanviar-lo per bé desitjat). Aquest model ricardià mostra que quan un bé és importat és perquè aquesta producció indirecta requereix menys treball que la producció directa (recorda: sempre en termes de treball). b. Es pot demostrar que el comerç amplia les possibilitats de consum d’un país. Això vol dir guanys del comerç. iv. El fet de que el comerç és beneficiós és incondicional, és a dir, que no presenta restriccions. Per tant, per tal que sigui beneficiós no es refereix a que un país sigui competitiu, ni que sigui just. Recordem els tres errors comuns: a. Un país guanya amb el comerç inclús si té menys productivitat que els seus competidors (o socis comercials) en totes les indústries (exemple del cas de l’agricultor). b. El comerç és beneficiós inclús si les exportacions del país incorporen més treball que les importacions. v. Amb les comprovacions empíriques s’ha demostrat que els països (o economies) tendeixen a exportar aquells béns on tenen productivitats relativament altes. TEORIA HECKSCHER-OHLIN (H-O) A més a més de que una economia funcioni pel factor del treball, diuen que el comerç també té lloc per la diferencia de recursos que tenen els països. És a dir, que els països tendeixen a exportar els béns en els que són intensius en algun factor
  • 10. Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 10 de producció. Per tant, l’avantatge comparativa està influïda també pels recursos de les economies com per la intensitat dels diferents factors de producció. EXEMPLE: Canadà exporta recursos forestals a USA i ho fa perquè és un país molt gran però amb poca població i per tant té més recursos forestals per càpita que USA, encara que USA sigui més gran globalment. Aquest tipus de comerç, teòricament, canvia els preus relatius, de manera que s’igualen. El que sí passa segur és que aquest comerç té efectes sobre la renda dels que integren l’economia en qüestió. Per exemple, els propietaris de recursos abundants surten guanyant i per això té efectes sobre la distribució de la renda. 2. Economies d’escala  Comerç intraindustrial  Competència imperfecta.