Comptabilitat financera

1,167 views
1,091 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,167
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
272
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Comptabilitat financera

  1. 1. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso11INTRODUCCIO A LA COMPTABILITATTEMA 1 INTRODUCCIÓLa utilitat és el que fa moure el món econòmic, a més és mol diversa i relativasegons l’individu. Tots en movem per utilitats ja que busquem satisfer quelcom. Així, siresumim el que detingudament fa una empresa (la qual és objecte de la comptabilitat):Amb això, quan parlem de transaccions, definim: Compra: adquirí quelcom. Implica obligació. Venda: cedir quelcom. Implica dret (dret a cobrar). Cobrament: entrada de diners per part del client. Pagament: liquidem l’obligació amb el proveïdor.Recorda: necessàriament hi ha una obligació per després tenir un dret. Tinguesen compte aquestes definicions: Fluxos: indica moviment (compra, venda, cobrament...)o Reals: compra i venda.o Financers: cobrament i pagament.A vegades, aquests dos tipus de fluxos succeeixen de forma simultània. Demanera que, quan comprem es pot produir el pagament, però prèviamentsucceeix la DESPESA (equivalent monetari) i en una venda és l’ingrés.EmpresaProveïdorsTresoreriaClientsCompraVenCobramentPagament
  2. 2. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso22A més, quan compra ho fa a un preu de compra, anomenat preu de cost(PC), el qual s’ha de distingir del preu d’adquisició, és el que val la cosa mésls despeses per adquirir-la.Posteriorment, venem a preu de venda (PV) i ens queda:El fet de la successió: compra, venda, cobrament i pagament es diurotació (r), aleshores, per calcular la rendibilitat:Exemple fet a classe de la història de la botiga de queviures de la Maria i elsupermercat. Fons: l’obligació amb el proveïdor i el dret sobre el client.1. Comptabilitat d’àmbit externHi ha una sèrie de definicions que cal tenir presents: Compra: quantitat de bens i serveis adquirits al món exterior. És un aspectefísic i és difícil diferenciar-lo de l’aspecte econòmic. Està en unitats FÍSIQUES. Despesa: equivalent monetari de la quantitat de bis adquirits o rebuts(adquisició monetària d’una compra). Venda: quantitat de bis cedits al món exterior. Ingrés: equivalent monetari de la quantitat de bis cedits o prestats. Ésl’equivalent monetari d’una venda. Pagament: sortida de mitjans líquids (diners) corresponents a una despesa. Cobrament: entrada de mitjans líquids corresponents a un ingrés. Sortida de diners: concepte més ampli que el pagament. Entrada de diners: concepte més ampli que el cobrament, com per exemplecobrar un préstec.2. Comptabilitat d’àmbit internAquí també hem de distingir uns conceptes: Consum: aplicació al procés productiu dels bis comprats. Producció: quantitat de productes acabats o semiacabats d’un producte. Cost: equivalent al consum. Valor de producció: equivalent de la producció (equivalent monetari).
  3. 3. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso33TEMA 2 LA COMPTAILITAT COM A SISTEMA D’INFORMACIÓ.LA REGULARITZACIÓ COMPTABLE I EL MARC CONCEPTUAL DELPGCLa comptabilitat nom pren decisions, dóna informació la qual és útil. Treballa en 2àmbits: Microeconòmic: pimes, fundacions... Macroeconòmic: PIB, comptabilitat nacional, dèficit i superàvit...Es tracta d’un sistema que té tècniques (com l’assentament) comptables, la qualcom hem dit anteriorment dóna informació.EmpresaComptabilitat financeraresultat de lexercicicomptabilitat de costosvalora processos internsde lempresa, és a dirvalora els costos.Entitats públiquesComptabilitat financeraRecull el compliment delque sha proposatresultat delexercici=dèficit/superàvitPressupostosE. sense ànim delucreComptabilitatfinancera
  4. 4. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso44Els documents que presenten a tercers segons el PGC són: (es tractad’informació normalitzada) Comptes anuals: estan integrats per cinc documents:o Balanç de situació: busca l’equilibri patrimonial. Format per l’actiu (bensi drets) i el passiu (obligacions amb tercers), el qual se li suma el netpatrimonial (obligacions amb els accionistes/propietaris).En economia de l’empresa l’actiu s’anomena inversions i el passiu + PNs’anomena finançament.Sinònims d’actiu: inversions/aplicacions/estructura econòmica.Sinònims de passiu: finançament/orígens/estructura financera.o Els resultats es donen en el compte de pèrdues i guanys. RD 1514 part 8 i9.o Estat de fluxos d’efectiu. Poc usat.o Memòria: cal posar-hi al detall les accions realitzades.1. Marc conceptual del PGC. Imatge fidelEl real decret 1515 té 5 parts (el PGC). El 1515 és per a PIMES i el 1514 és per lessocietats més grans. A més, l’estat de fluxos i de canvis de PN la majoria d’empresesno els utilitzen.La llei en sí consta de dues parts. La primera diu que ha de denotar imatge fidel ila segona marca aquests requisits:i. Rellevant (útil).ii. Fiable (no errors materials i ha de ser neutral).iii. Comparable. Comparar per trobar diferències.iv. Ha de ser clara i que contingui tots els elements.ACTIUTRESORERIAPNRESULTAT (PIG)PASSIUEstat de canvi delPN
  5. 5. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso551.1. Principis comptablesSón generalment acceptats. Mundialment n’hi ha molts però en Espanya només n’hiha 6. No obstant, es pot obviar algun sempre i quan s’especifiqui a la memòriaexplicant el perquè.I. Empresa en funcionament: sigui la que sigui la situació de l’empresa,haurà de formular els comptes com si aquesta tingués una vida indefinida,ja que també condiciona els criteris de valoració; es valoren els comptescom si l’empresa fos indefinida.II. Data del fet o meritació (moment que assoleix l’obligació, en castellà ésel “principio del devengo (que proviene de)). La data del fet serà quan esprodueixi la transacció amb independència de la data de PAGAMENT OCOBRAMENT.III. Uniformitat. Quan s’adopta un criteri s’ha de mantindre sempre. Noobstant, si es vol variar algun aspecte s’ha d’especificar, sempre i quan comdiu el PGC s’ha de mantindré un criteri durant 3 anys. Pot ser que d’un aaltre any alguna dada sigui diferent.IV. Prudència: en les estimacions i valoracions. Les valoracions s’han de feramb termes monetaris. Per exemple, si quelcom ho tenim valorat a 60perquè ens ha costat 60, però ho venem a 80, la seguirem valorant a 60.No obstant, no et permet reflectir uns guanys no realitzats però si el PVPfos 40 i m’ha costat 60, s’ha de reconèixer aquest cost addiciona de 20.S’anomenen pèrdues potencials, ja que poden ser pèrdues reals.Introduïm el concepte d’amortització: pèrdues de valor reals.V. No compensació: no es pot compensar un deute amb un dret. Perexemple: tinc un client que em deu 1.000 i jo dec al mateix client 1.200,aleshores no es podria compensar ja que si una empresa tanqués segons elCCom els creditors es troben en 4ª posició per a cobrar. Per tant, no es potfer. Tampoc està permès el trueque.VI. Importància relativa: exemple de la comparació de l’empresa amb unactiu de 50MM d’euros i que volia comptabilitzar uns 300€ que proveniend’una impressora. El fet és que aquests 300 tenen poca importància teninten compte la quantitat d’actius que té. Aleshores es comptabilitzaria com a“altres despeses”. Per tant parlem d’importància relativa.
  6. 6. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso662. Elements dels comptes anualsA part dels actius i passius+PN (magnitud fons), el PGC inclou ingressos idespeses (magnituds flux).3. Criteris de registreS’ha de saber identificar els actius i passius i a més reconèixer-ho. No obstant,s’aprèn en el procés comptable.La definició exacte és: incorporació dels comptes anuals al balanç, al compte dePiG i a l’estat de canvi de PN.4. Criteris de valoracióAquests s’apliquen abans i després del procés comptable. N’hi ha 6 de criteris,encara que amb 1 ja n’hi ha prou doncs els demés es recolzen en aquest.I. Cost històric o cost: qualsevol transacció la valorem a preu d’adquisició. Amés qualsevol actiu és susceptible a adquisició, inclús els clients (com perexemple una cartera de clients).Així, el cost és el que paga l’empresari al proveïdor més totes les despesesque venen després fins que el producte estigui a disposició per produir ovendre. És a dir, cal diferenciar entre el PREU DE COMPRA i el PREUD’ADQUISICIÓ.a. Cost de producció (=cost històric)II. Valor raonable: valor que s’estableix en una transacció sempre que lesdues o més parts estiguin perfectament informades. Serà determinat sensededuir-ne els costos de transacció (és a dir, sense incloure’ls).a. No tindrà caràcter de valor raonable quan sigui una transacció urgent (obé una part interessi liquidar-la aviat, com per exemple elsdesnonaments).VENDES- COST DE VENDESMARGE BRUT- PERSONAL- AMORTITZACIONS- DESPESESGENERADESMARGE NET
  7. 7. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso77Aleshores, un mercat fiable és el de la borsa, on els preus cotitzats varienmilers de cops al dia.III. Valor net realitzable: el valor net realitzable d’un actiu és l’import quel’empresa pot obtenir a l’hora d’alienar-lo (o bé en el cas de que el vengui,ha de tenir en compte que el preu que fixi ha de tenir els costos detransacció més els costos que sorgeixen per a posar-lo al mercat). Perexemple, si venem per internet, els costos de correus es consideren costosde transacció.MARGE BRUT = VALOR NET REALITZABLEIV. Valor actual: és situar-te en el futur, veure el preu que pot tenir un actiu iveure aquest quin podria ser descomptant els interessos.V. Valor d’us: el contrari de l’anterior. És capitalitzar el valor actual per aveure el seu valor en un futur. És important que una valoració la faci untercer ja que farà una valoració objectiva.Com per exemple la tassació d’una companyia asseguradora que fa delteu cotxe en el cas que succeís un accident. Valora un preu del futur i el col·loca enel present.VI. Costos de venda: són els costos incrementals que s’atribueixen a la vendad’un actiu i que l’empresa no hauria tingut si no hagués pres la decisió devendre, excepte les despeses financeres i els impostos sobre el beneficis.VII. Cost amortitzat: què hem recuperat. L’amortització és la pèrdua de valorsistemàtic per seu ús consecutiu.VIII. Costos de transacció: despeses atribuïdes a l’adquisició d’unes accions.IX. Valor comptable o en llibres: és el valor inicial menys l’amortització (elque hem recuperat, el qual pot esdevenir en valor residual).X. Valor residual: és el valor que queda després de l’us.TEMA 3 EL MÈTODE COMPTABLES’aplica en aquestes etapes:i. Anàlisis de dades (estudiar la transacció): es basa en el principi dedualitat; qualsevol transacció, ja sigui mitjançant flux real o no (financer), hihaurà com a mínim dues parts contraposades.ii. Mediació i valoració dels fluxos (de les magnituds flux).
  8. 8. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso88iii. Registre de les transaccions.a. Llibres comptables: diari, major (llibre inventari i actes-opcionals) icomptes anuals.iv. Informació de síntesi: que donen a tercers.a. Balanç, PiG, memòria...(els 5 components dels comptes anuals).El llibre diari és el registre sistemàtic diari de les transaccions.Un compte indica el valor d’alguna magnitud que hi ha. Té dues partscontraposades anomenades deure i haver.La tècnica per enregistrar les transaccions s’anomena assentament, elqual s’estructura així:IMPORTPÀG.LLIBREDIARICOMPTEDEUTORACOMPTECREDITORPÀG.LLIBREMAJORIMPORTAquesta va ser la primera tècnica històrica de l’assentament. Amb això,l’escola personalista es feia dues preguntes:Qui rep? – Qui lliura?L’escola materialista ho va formular d’una forma diferent:Què entra? – Què surt?Anàlisi dedadesprincipidedualitatmediacióivaloracióde fluxosregistredetransaccionsús dellibrescomptablesinformacióde síntesi
  9. 9. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso99Més tard van criticar el que deia l’escola personalista perquè deien que estractava de coses.L’ultima aportació prové de l’economigràfica:Què aplica? – Quin és l’origen?Segons uns matemàtics, van elaborar un algoritme per tractar això:Anomenem A als actius, P als passius i N al net patrimonial:Substituïm en :Com que els comptables no treballen amb negatius, els canvien de lloc:No obstant, això són magnituds fons i fa falta afegir les flux:Quan és un compte, al final I i D es converteixen en M. Fons i es col·locaran enel resultat del patrimoni net.DEURE HAVERDESPESES INGRESSOS
  10. 10. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso10103. Segona part. El procés comptableEls següents punts s’anomenen procés comptable. Són obligatoris però novinculants:i. Llibre diari: registre cronològic i diari de les operacions.ii. Llibre major: traspàs del que hi anotem al llibre diari.iii. Inventaris i comptes anuals: balanç de comprovació o de sumes isaldos.iv. ActesVeiem un exemple (amb números inventats):DEURE CODI C.DEUTOR a C.CREDITOR CODI HAVER6.000 1 Existències A Proveïdors 2 6.0007.000 3 Clients A Existències 1 7.0005.000 4 Caixa A Clients 3 5.0004.000 5 Bancs A Caixa 4 4.0003.000 2 Proveïdors A Bancs 5 3.00025.000 25.000Cal afegir que hi ha tres tipus d’assentaments: simple, compost i múltiple. Totdepèn de la quantitat de comptes que es vegin afectatsPas del llibre major:Existències(1)Proveïdors (2) Caixa (4) Banc (5) Clients (3)(1)6000 7000(2) (5)3000 6000(1) (3)5000 4000(4) (4)4000 3000(5) (2)7000 5000(36000 7000 3000 6000 5000 4000 4000 3000 7000 5000Aquest pas no és obligatori, no obstant és necessari i com que es faràigualment no és necessària l’obligatorietat.Pas al balanç de comprovació o de sumes i saldos (actualment s’anomenainventaris)SUMES SALDOSCODI COMPTES DEURE HAVER DEUTORS CREDITORS
  11. 11. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso11111 Existències 6000 7000 10002 Proveïdors 3000 6000 30003 Clients 7000 5000 20004 Caixa 5000 4000 10005 Bancs 4000 3000 1000Totals 25.000 25.000 4.000 4.000Condicions del balanç de comprovació:i. La suma del DEURE i HAVER han de ser iguals.ii. La suma del DEURE i HAVER han de ser iguals a la suma del DEURE iHAVER del llibre diari.iii. La suma dels saldos deutors = suma dels saldos creditors.Aquest llibre NO es pot ensenyar a ningú ja que no interessa que vegin el saldo.És més, per saber si una informació és fiable el document interessant és l’inventari.Si analitzem les partides arribem a les següents conclusions: És estrany que les existències tinguin saldo creditor. Amb la qual cosa vol dirque surten més que n’entren.3.1. Tipus de procediments comptablesHi ha ds tipus de procediments: Procediment administratiu: és el més antic. Per administrar quelcom es fa:el que surt ha de ser igual al que entra. En el terme administrar s’inclou que esreflecteix les diferències. En el nostre exemple, és el pas 2. És a dir, suposemque venc 7.000 (PVP) a clients, però se’n va a existències amb un valor de4.000 perquè els 7.000 no són el que m’ha costat sinó és el preu de venda, pertant 7.000-4.000=3.000 és el benefici de la venda:DEURE CODI C.DEUTOR a C.CREDITOR CODI HAVER7.000 1Existències A ClientsBº vendes4.0003.000
  12. 12. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso1212Existències Bº vendes6000 4000 30002000 3000Cal destacar que aquest procediment no l’utilitzarem ja que no és d’ús. Procediment especulatiu de procediment incomplert. És el més adientper implementar a les empreses. Encara que sigui millor, és més complicat.L’essència és que s’ha de portar els comptes de forma especulativa, és a dir,que cada compte recull per si mateix el benefici que duu l’empresa.En el nostre exemple, l’assentament 2 seria:DEURE CODI C.DEUTOR a C.CREDITOR CODI HAVER7.000 3 Clients A existències 1 7000Existències600030007000*2000*Tenim un saldo creditor de 1.000. Ho veiem més clar en l’exemple d’una botigaque fa inventari i compta 1.000 però en els llibres de comptabilitat diu que hihauria d’haver 1.200. Per tant, a l’hora de comptar-ho es suma fictici.Això vol dir que surten existències a PVP i entren a preu d’adquisició. Aleshores,s’exigeix un sisè assentament amb el resultat de l’inventari:DEURE CODI C.DEUTOR a C.CREDITOR CODI HAVER3000 Existències A Bº vendes 3000
  13. 13. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso1313Aclarim:Cal recordar que la part 4 i 5 del PGC no és vinculant. Si s’afegís s’hauria de fer pelprocediment especulatiu amb desdoblament incomplert, és a dir, mitjançant el PGC.A més, aquest procediment només té dues comptes que es poden desdoblar, les qualssón les existències i el PiG, per això s’anomena desdoblament incomplert.L’altre condició és que durant el cicle comptable, aquests dos comptes no tindran CAPMODIFICACIÓ, cap moviment ja que compres (es pot considerar una despesa) ivendes substitueixen existències i despeses i ingressos al PiG.El cicle comptable està compost de quatre fases:1. Obertura/reobertura.2. Gestió (des del primer dia fins l’últim).3. Regularització (l’últim dia). Està compost per:a. Variació d’existències.b. Amortitzacions.c. Provisions.PNActiu IngressosDespesesCompres VendesPNPIGPASSIU N. CORRENTPASSIU CORRENTACTIU NO CORRENTEXISTÈNCIESACTIU CORRENT
  14. 14. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso14144. Tancament. Es tracta de posar tots els comptes a 0; els saldos creditors alDEURE i els saldos deutors a l’HAVER.a. Per a fer la reobertura s’han d’intercanviar i posar al revés.PROVA 1La prova 1 estarà composada de tres parts: el marc econòmic, el marc conceptual i elmètode comptable.Dins del marc conceptual hem d’incloure la codificació, la denominació i la posició delscomptes, així com en el procés comptable el llibre diari, el llibre major i el balanç decomprovació.Com sabem, ens regim pel PGC. La seva pròpia llei el dicta i és obligatori i vinculant(només la part 4 i 5).4. Els comptesUn compte pot tenir 3 dígits que van del 000 al 999. Això s’anomena codificació.4.1. Els comptes: actiu i passiuEl passiu corrent i l’actiu corrent s’han de servir constantment, és dir, que el que esmogui en AC es mourà en PC i a l’inrevés.1_ Finançament bàsic: aquí està el passiu i el patrimoni net, és a dir, fons aliè allarg termini més el net. A més,12_13_14_PASSIUPatrimoni net:Patrimoni netFons aliens a L/TPassiu no corrent:Fons aliens a C/TPassiu corrent:Obligacions depagamentACTIUActiu no corrent:ImmobilitzatExistènciesActiu corrent:Drets de cobramenttresoreriaPatrimoninet
  15. 15. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso1515En canvi, si és:15_16_17_18_Si és:19_  té la característica de que és transitori (per a corregir valors...) el quantambé es considera fons aliè a llarg termini.2_ Immobilitzat: qualsevol compte que comenci per 2 + un número es classificaràen actiu immobilitzat.3_ Existències: qualsevol 3 + un número s’incorpora en existències.4_ Creditors i deutors: es consideren creditors i deutors per operacions de tràfic. Ésun actiu o passiu circulant, vinculant directa o indirectament. És a dir, drets decobrament i obligacions de pagament.40_  Compte relacionat amb proveïdors. Segons el PGC només és proveïdoraquell que li hem comprat existències. És a dir, que està relacionat amb el grup 3.41_  Creditors diversos, per prestacions de serveis com lloguers, serveisindependents (advocats, gestors...), serveis bancaris, subministraments...43_ i 45_  Actiu. El 45_ el pot utilitzar l’empresari al seu gust.44_  Deutors diversos.46_  Va de drets de cobrament o pagament.46_ + [0,4]  indica deutors.46_ + [5,9]  indica creditors, els quals són remuneracions pendentsde pagament.47_  Administracions públiques.47_ + [0,4]  Drets de cobrament. Vol dir que ens deuen diners comper exemple si un ajuntament ha cobrat de més en un impost i ho ha de tornar.47_ + [5,9]  Va a creditors (Hisenda Pública Creditora...).5_ Poden ser tan actius com passius50_ - 54_  Passius: deutes de caire financer, els quals poden correspondre adeutes a L/T o C/T o simplement deutes.Passiu nocorrent a L/T
  16. 16. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso161655_  Grup comodí.56_  NO EXISTEIX57_  Actiu: tresoreria.6_ Compres i despeses. Descomptes per pagament immediat, rappels de compres idevolució de compres.7_ Vendes i ingressos. Cobrament per pagament immediat, devolució de vendes irappels per vendes.Els dos anteriors estan formats per assentaments compostos, ja que afectena més de dos comptes.Tant el grup 6 com el 7 són de tot tipus: d’explotació, financers i excepcionals.No obstant, el problema és identificar si es tracta d’un AC, ANC, PC, PNC o bé saberdiferenciar entre una despesa i un ingrés.Respecte a les despeses excepcionals és molt difícil col·locar-hi algun tipusde despesa o ingrés. Només s’utilitzarà en casos d’incendis, loteries...ATENCIÓ 606  Descomptes sobre compres per pagament immediat  Ingrés. Proveïments de l’empresa de bens inclosos en els subgrups 30, 31 i 32:o 600-607  Compres de...  Despesa. Transaccions que impliquen una sortida/lliurament dels bis objecte de tràfic del’empresa, amb la denominació específica que els correspongui:o 700-707  Vendes de...  Ingrés. Descomptes pels clients que fa l’empresa per pagament immediat que nos’inclouen en la factura:o 706  Descompte per prontopago, vendes  Despesa.RECORDATORI DEL PROCÉS COMPTABLEEstà constituït per:1. Llibre diari.2. Llibre major.3. Balanç de comprovació (sumes i saldos)4. Comptes anuals:a. Balanç de situació a 31/12/1X.b. Compte de PiG.c. Estat de fluxos d’efectiu.d. Estat de canvis de PN.e. Memòria.
  17. 17. Introducció a la comptabilitatMelanie Nogué Fructuoso1717El sumatori dels saldos dels comptes dóna el mateix resultat al balanç de situació.- Diferència entre efectes comercials a pagar i proveïdors: un ECP és una formade pagament, és com domiciliar un cobrament. Un proveïdor li podríem pagargirant un efecte comercial a pagar.

×