Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso1TEMA 4 TRANSACCIONSRecordem que el resultat és una magnitud que es mou entre e...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso2És important saber quant de tems fa falta per recuperar 1 unitat monetàriainve...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso360 23 1.380 180 24 4.320PMP ENTRADES SORTIDES EXISTÈNCIESDATA OPERACIÓ Uts €/u...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso43.1. Aprovisionaments______________________________XX/XX/XX___________________...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso5i. S’hi abonaran:i. Per una compra (recepció de remeses dels proveïdors) ambcà...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso6XXXX 400 Proveïdors A608 Devolucionsde compresXXXXvi. Envasos i embalatges ret...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso7XXXX 430 Clients A 70_ Vendes XXXXii. Envasos i embalatges carregats a la fact...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso8XXXX 706 Ràpels sobre vendes A 430 Clients XXXXvi. Descomptes per pagament imm...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso9- Financera:XXXX 57_ Tresoreria A 440 Creditors XXXX8. PersonalCompte 460: aco...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso109. Administracions públiques (AAPP)Cal saber distingir la condició de l’entit...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso11L’IVA (impost sobre el valor afegit) és un impost que grava el consum. La mil...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso12Atenció! Tindran IVA tots els comptes del subgrup 62_ menys el 625 ja que est...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso13Vegem-ne un exemple amb números sobre la liquidació:31/03/X11.000 477 IVA rep...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso14X200 572 A 4700 20011. Operacions d’immobilitzat (2_ _)XXXX20_ i 21_472 IVA s...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso15Tenim la necessitat d’amortitzar per conservar el valor del patrimoni (o evit...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso16=valor inicial Valor que té el bé en el moment de serutilitzat.=valor residua...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso17sentit ja que la màquina serà més productiva al principi de la seva vida útil...
Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso18Si hi ha un deteriorament, l’assentament és:XXXX69_ PÈRDUES PERDETERIORAMENT ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Comptabilitat bàsica temes 7

825

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
825
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Comptabilitat bàsica temes 7

  1. 1. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso1TEMA 4 TRANSACCIONSRecordem que el resultat és una magnitud que es mou entre els mínims i unsmàxims. Amb això, es produeix una relativitat la qual ve donada per:- Variació d’existències.- Amortitzacions.- Provisions.- Periodificacions.A més, les existències (són < 1 any) romanen invariables en tot l’exercicicomptable, amb la qual cosa:- Entrades d’existències à COMPRES.- Sortides d’existències à VENDES.Aleshores, en parlar de les existències el que fem és interpretar la informaciócomptable. A més, dins el grup 3 trobem:- 30_ COMERCIALS O MERCADERIES- 31_ PRIMERES MATÈRIES- 32_ ALTRES APROVISIONAMENTS: poden ser emmagatzemats o bé elementsincorporables com per exemple una fàbrica de cotxer que utilitzi motors d’unaaltra fàbrica. O bé, materials d’oficina, combustibles...- 33_ PRODUCTES EN CURS.- 34_ PRODUCTES EN FASE DE FABRICACIÓ (SEMIACABATS).- 35_ PRODUCTES ACABATS.- 36_ SUBPRODUCTES, RESIDUS I MATERIALS REPARABLES.CICLE D’EXPLOTACIÓ D’UNA EMPRESAPeriode mig de maduracióAprovisionament Fabricació Productes acabats ClientsProveïdors Periode mig de maduració financer
  2. 2. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso2És important saber quant de tems fa falta per recuperar 1 unitat monetàriainvertida i que vingui per parts dels clients. A més, hi ha un subperíode que s’anomena“proveïdors” i vol dir el temps que triguem en pagar.La següent fletxa indica el temps que passa des que paguem i cobrem.Hi ha dos criteris de valoració o convenis:i. Preu mig ponderat (PMP).ii. FIFO: first in, first out.iii. Altres: LIFO, NIFO, HIFO...Els més importants són els dos primers. A més, aquests criteris de valoració notenen a veure amb les existències físiques, sinó amb el preu d’aquestes, és a dir, elpreu de compra (=preu d’adquisició). Important destacar que no interessa el PVP.1. Preu mig ponderat (PMP)Per exemple, si comprem 100 a 10€/ut i 200 a 15€/ut tenim un cost de 4.000€ i300 uts. Per a calcular el PMP, el que es fa és:Això és el que m’ha costat realment.2. FIFOComptem amb l’exemple anterior, però en aquest cas les valorar a 10€, és a dir, alpreu més baix.Tenint els dos casos, veiem un quadre comparatiu amb els dos valors diferents:FIFO ENTRADES SORTIDES EXISTÈNCIESDATA OPERACIÓ Uts €/ut Import Uts €/ut Import Ut €ut Import05/01 Compra 400 20 8.000 400 20 8.00020/01 Compra 300 22 6.60040030020228.0006.60031/01 Venda 200 20 4.00020030020224.0006.60005/02 Compra 160 23 3.6802003001602022234.0006.6003.68010/02 Venda20010020224.0002.20020016022234.4003.68028/02 Venda 120 22 2.6408016022231.7603.68005/03 Compra 180 24 4.320801601802223241.7603.6804.32030/03 Venda 80 22 1.760 100 23 2.300
  3. 3. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso360 23 1.380 180 24 4.320PMP ENTRADES SORTIDES EXISTÈNCIESDATA OPERACIÓ Uts €/ut Import Uts €/ut Import Uts €/ut Import05/01 Compra 400 20 8.000 400 20 8.00020/01 Compra 300 22 6.600 700 20,85 14.60031/01 Venda 200 20,85 4.171,4 500 20,85 10.428,605/02 Compra 160 23 3.680 660(20,85+23)/2=21,9314.108,610/02 Venda 300 21,93 6.578,4 360 21,93 7.69528/02 Venda 120 21,93 2.565 240 21,93 5.13005/03 Compra 180 24 4.320 420(21,93+24)/2=22,59.45030/03 Venda 140 22,5 3.150 280 22,5 6.300Com veiem, amb el FIFO valora per damunt les existències ja que els preus decompra són ascendents.Hi ha certs problemes a l’hora de comptabilitzar les vendes com per exemple si hiha un ràpel, una devolució, regals...· Les devolucions tornaran a entra si es pot posar a vendre un altre cop.SORTIDES: el que sigui que surti del magatzem i segueixi formant part del costde les vendes, encara que es cremin, es robin...ENTRADES: només entraran les compres i allò que ens retornin que haguemvenut i es pugui tornar a posar a vendre.3. Variació d’existènciesAl final de l’exercici es fa un assentament d’aquest tipus:______________________________31/12/X1________________________________Saldo inicial Variació d’existències a Existències Saldo inicialSaldo final Existències a Variació d’existències Saldo finalBaixa de les existències inicials Alta de les existències finalsAquests dos assentaments necessàriament han d’anar junts, un d’alta i un debaixa. Recorda que hi ha 2 (bàsicament) tipus: aprovisionament i exercici. És per aixòque s’inicia.
  4. 4. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso43.1. Aprovisionaments______________________________XX/XX/XX________________________________Saldo inicial 61_ a 30_ 31_ 32_ Saldo inicialSaldo final 30_ 31_ 32_ a 61_ Saldo finalSi el saldo inicial és 0, no fa falta aquest assentament. Si el saldo final és 0, no fafalta3.2. Fabricació______________________________XX/XX/XX________________________________Saldo inicial 71_ a 33_ 34_ 35_ 36_ Saldo inicialSaldo final 33_ 34_ 35_ 36_ a 71_ Saldo finalv El compte 61 té anotacions tant en deure com haver.o Si Si > Sf à Saldo deutor, amb la qual cosa suma aprovisionaments.Vol dir que has consumit tot el que has comprat.o Si Si < Sf à Saldo creditor, resta a aprovisionaments.v Fabricació:o Si > Sf à Saldo deutor à Resta.o Si < Sf à Saldo creditor à Suma.RECORDATORI TEMA 4- Transaccions:o Existències.o Operacions de tràfic.§ Proveïdors (compres).§ Clients (vendes).§ Creditors (serveis exteriors).§ Deutors (diversos).§ Personal§ Administracions públiques.4. ProveïdorsSegons el PGC (grup 4) els proveïdors en general estan inclosos en el subgrup 40_.El que més utilitzarem és el 400, ja que el 401 només s’usarà en casos molt específics.Definició: deutes amb els subministradors de mercaderies i d’altres béns definitsen el grup 3. S’hi inclouran els deutes amb el subministradors dels serveis emprats enel procés productiu. Per tant, figurarà en el passiu corrent del balanç.
  5. 5. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso5i. S’hi abonaran:i. Per una compra (recepció de remeses dels proveïdors) ambcàrrec als comptes del subgrup 60_.XXXX 60_ Despesa A 400 Proveïdors XXXXii. Els envasos i embalatges carregats a la factura delsproveïdors amb la facultat de tornar-los-els, amb càrrec al 406:XXXX406 Envasos i embalatges aretornarA 400 Proveïdors XXXXiii. La despesa financera acreditada (si escau) amb càrrec a la662:XXXX 662 Interessos de deutes A 400 Proveïdors XXXXii. S’hi carregaran:i. Formalització del deute en efectes de gir acceptats, ambabonament al compte 401:XXXX 400 Proveïdors A401 Ef. Com. ApagarXXXXii. Cancel·lació total o parcial dels deutes amb aquests, ambabonament a tresoreria:XXXX 400 Proveïdors A 57_ Tresoreria XXXXiii. Ràpels sobre compres, concedits pels proveïdors, ambabonament al compte 609:XXXX 400 Proveïdors A609 Ràpels percompresXXXXiv. Descomptes per pagament immediat, amb abonament 606:XXXX 400 Proveïdors A 606 Desc. ppi XXXXv. Devolucions de compres fetes, abonant al compte 608:
  6. 6. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso6XXXX 400 Proveïdors A608 Devolucionsde compresXXXXvi. Envasos i embalatges retornats, abonant al compte 406:XXXX 400 Proveïdors A406 Envasos iembalatges aretornarXXXXSi comprem mercaderies que van envasades, en realitat el que comprem és lamercaderia i l’envàs. Els assentaments, en aquest cas serien:1.000100600406A 400 1.100S’ha de veure si l’envàs és retornable. Si ho és s’ha de comptabilitzar amb el406, sinó es fa directament. En el cas de retornar, en el moment de fer-hol’assentament és:50 400 Proveïdors A 406 50L’import a retornar pot ser total o parcial, depenent de l’estat dels envasos, desi s’han perdut... Ara bé, si no es poden retornar, l’assentament és així:50602 Compres d’altresaprovisionamentsA406 Envasos aretornar50Per a calcular els aprovisionaments s’ha de tenir en compte:5. ClientsSón els crèdits amb els compradors de mercaderies i d’altres béns definits en elgrup 3, així com amb els usuaris dels serveis que presta l’empresa, sempre queconstitueixin una activitat principal. Els comptes complementaris són els del grup 7(sumin o restin).En aquest cas no ens interessaran els grups: 432 (operacions de factoring), 433(empreses del grup), 434 (empreses associades) i 435 (altres parts vinculades).Els clients figuraran en l’actiu corrent del balanç, i els seus moviments naturals són:i. S’hi carregaran:i. Vendes realitzades amb abonament a comptes del grup 7:
  7. 7. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso7XXXX 430 Clients A 70_ Vendes XXXXii. Envasos i embalatges carregats a la factura amb la possibilitatde que es retornin, abonant al compte 437:XXXX 430 Clients A437 Envasos pertornar pelsclientsXXXXiii. Ingrés financer acreditat amb abonament al 762. Aquest peròno ens interessa de moment. L’explicació de l’addiciód’interessos és per que segons la llei, si el crèdit és major al quedictamina se li han d’aplicar uns interessos.XXXX 430 Clients A762 Ingressosde crèditsXXXXii. S’hi abonaran:i. Formalització del crèdit en efectes de gir acceptats pelsclients, carregant al compte 431:XXXX 431 Ef. Com. A cobrar A 430 Clients XXXXii. Cancel·lació total o parcial dels deutes dels clients, ambcàrrec a tresoreria:XXXX 57_ Tresoreria A 430 Clients XXXXiii. Quan sigui classificat com a client de cobrament dubtós, escarregarà el compte 436:XXXX436 Clients de cobramentdubtósA 430 Clients XXXXiv. La part que sigui totalment incobrable, es carregarà al 650:XXXX650 Pèrdues de crèditscomercials incobrablesA436 Clients decobramentdubtósXXXXv. Ràpels sobre vendes, amb càrrec al 706:
  8. 8. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso8XXXX 706 Ràpels sobre vendes A 430 Clients XXXXvi. Descomptes per pagament immediat sobre les vendes:XXXX 706 Desc. Ppi A 430 Clients XXXXvii. Devolucions de vendes, carregant al 708:XXXX 708 Devolucions de vendes A 430 Clients XXXXviii. Envasos i embalatges tornats pels clients i carregatsinicialment a la factura, amb càrrec a 437:XXXX437 Envasos retornats pelsclientsA 430 Clients XXXX6. CreditorsXXXX 62_ SERVEIS EXTERIORS A410 Creditors411 Creditors, EC quepagar4109 Creditors,factures pendents deformalitzarXXXXNo obstant, el compte que més utilitzarem és el 401. Ara bé, s’ha de tenir en compteque hi ha dos assentaments d’acord amb la corrent real i la financera. La primera és elque hem fet al principi, comptabilitzant la despesa, i la financera serà aquesta:XXXX 410 Creditors A 57_ Tresoreria XXXX7. DeutorsAquests també tenen les dues corrents esmentades: la real i la financera, essent:- Real:XXXX 440 Creditors A75_ ALTRESINGRESSOS DEGESTIÓXXXX
  9. 9. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso9- Financera:XXXX 57_ Tresoreria A 440 Creditors XXXX8. PersonalCompte 460: acomptes de remuneracions à són els lliuraments a compte de lesremuneracions dels treballadors de l’empresa. Es tracta d’un actiu corrent.Compte 465: remuneracions pendents de pagament à es tracta de dèbits (passiu)de l’empresa amb el personal d’aquesta. Està relacionat amb els comptes de despeses.Així, per saber si una empresa és fiable el que s’hauria de fer és aquest assentament:Sou brutSS acàrrec del’empresa*640 Sous i salaris642 SS a càrrec de l’empresa a476 Org. De laSS creditors**4751 HPC perretencions460 AcomptesderemuneracionsSS a càrrecde l’empresa+ SS acàrrec deltreballadorIRPFSou net*Sobre el total del sou brut, l’empresa contribueix a la SS. El percentatge oscil·la del30 al 50%. També s’anomena quota empresarial.**Suma de la quota empresarial més la quota de l’empresa. El que paga s’anomena“ingressar a Hisenda” i no pas “pagar a Hisenda” (manies del professor).8.1. Exemple d’un assentament per a comptabilitzar una nòmina:Li paguem un sou de 10.000€, amb una quota empresarial del 36% i una retenció deltreballador a la SS del 6%. L’IRPF és del 12%:10.0003.600640642a47647514654.200(3.600+600)1.2008.2008.200 465 a 57_ Tresoreria 8.200
  10. 10. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso109. Administracions públiques (AAPP)Cal saber distingir la condició de l’entitat amb la que estem tractant. No obstant,sempre es començarà amb els comptes 47_ anomenats ADMINISTRACIONSPÚBLIQUES.TEMA 4, REPÀS FINAL1. Compres à 60_ a 40_2. Vendes à 43_ a 70_3. Despeses per serveis à 62_ a 41_4. Ingressos per serveis à 44_ a 75_5. Personal à 640+642 a 476+4751+465 (fet real) i 465 a 57_ (fet financer)6. AAPP à 47_a. HP creditora à 475 Saldo creditorb. HP deutora à 473 Saldo deutor (normalment).c. 630: impost de societats i similars à impost que penalitza el rendimenteconòmic de l’empresa.d. 631: Altres impostos à 63_ a 47510. Tractament comptable de l’IVAA més, si recordem:I l’IVA a ingressar és el total de:EmpresaClientsTresoreriaProveïdorsIVA soportatIVA repercutitMagnitud flux
  11. 11. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso11L’IVA (impost sobre el valor afegit) és un impost que grava el consum. La millormanera de gestionar-lo és tenir en compte íntegrament la xifra que he repercutitmenys la que he suportat, donant el valor que he de liquidar. Aquest normalment éspositiu, encara que en alguns casos pot ser negatiu i per tant Hisenda ens ha deretornar.A més, l’IVA grava totes les transaccions econòmiques menys les que afegeixen valorcom:- Personal.- Operacions financeres (interessos, comissions...).- Amortitzacions.- Provisions: pèrdues potencials de valor- Impostos: totes les operacions que comencen per 63_ no tenen IVA.Comptablement, l’IVA no afecta al resultat però sí que afecta al balanç (documentelaborat per a tercers).Les posicions deutora i creditora que l’empresa té per tractar l’IVA són:- 4700 à HPD per IVA- 4750 à HPC per IVAEls quals són subcomptes que pertanyen al compte d’Hisenda Pública. A més,reflecteixen el dèbit i el crèdit amb Hisenda. No obstant, hi ha uns altres dos:- 472 à HP IVA suportat- 477 à HP IVA repercutitEls quals NO FORMEN PART DEL BALANÇ, ja que són comptes de caire transitori ireflecteixen la magnitud de l’impost, per tant, no impliquen dret ni obligació. Nomésserveixen per a gestionar l’impost.Per a comptabilitzar-lo en una compra ho realitzarem així:XXXX60_ Despeses472 HP IVA suportatA 40_ Proveïdors XXXXEn el cas d’una venda:XXXX 43_ Clients A70_ Vendes477 HP IVArepercutitXXXXEn el cas d’una despesa per serveis exteriors:XXXX62_ Despeses per serveisexteriors472 HP IVA suportatA 41_ Creditors XXXX
  12. 12. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso12Atenció! Tindran IVA tots els comptes del subgrup 62_ menys el 625 ja que estracta d’una operació financera.En el cas d’un ingrés per altres gestions:XXXX 44_ Deutors varis A75_ Altresingressos degestió477 HP IVArepercutitXXXXA més, totes les operacions relacionades amb IMMOBILITZAT INTANGIBLE (20) iIMMOBILITZAT MATERIAL (21) van amb el 472 HP IVA suportat.10.1. LiquidacionsAquestes poden ser mensuals o trimestrals. Les primeres són emprades sobre totper a empreses grans i/o exportadores. A nosaltres ens interessa les liquidacionstrimestrals.Cal destacar que les regularitzacions de compres i despeses porten IVA suportat, és adir:XXXX 40_ Proveïdors A608 Devolucionss/compres472 HP IVAsuportatXXXXVegem un exemple:Si SH > SD:1er trimestre any X1XXXX Saldo creditor 477 A472 saldo deutor4750 HPCXXXXSi SH < SD:1er trimestre any X1XXXX Saldo creditor 477 A472 saldo deutor4700 HPDXXXXSi surt a ingressar, es tenen 15 dies per fer-ho. El mateix passa si surt a cobrar.
  13. 13. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso13Vegem-ne un exemple amb números sobre la liquidació:31/03/X11.000 477 IVA repercutit a472 IVAsuportat4750 HPC60040020/04/X1400 4750 HPC a 572 40030/06/X11.200800477 IVA repercutit4700 (surt a retornar)*a472 IVAsuportat2.00030/09/X1900 477 IVA repercutit a472 IVAsuportat4700 HPD500400*Com que Hisenda ens deu diners, el que faig és compensar ja que em tocariaingressar.31/12/X12.000 477 IVA repercutit A472 IVAsuportat4700 HPD*4750 HPC**900400700*Encara Hisenda ens devia 400, per això eliminem el compte.**És l’únic que anirà al balanç.20/01/X2700 4750 HPC A 572 700Aquí hem liquidat l’IVA que sortia. Es va al banc per a fer-ho. Podem fer una altreversió de l’assentament 4 anterior:31/12/X11.400 477 IVA repercutit A472 IVAsuportat47001.200200**Tenim com a sd=800 i com a sh=600, per tant ens queda de sd= 200. A Hisenda lihem de dir que els 200 que queden els volem amb diners o bé compensar. Si decidimque ens els retorni, l’assentament seria:
  14. 14. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso14X200 572 A 4700 20011. Operacions d’immobilitzat (2_ _)XXXX20_ i 21_472 IVA suportatA173 Proveïdorsimmobilitzat l/t523 Proveïdorsimmobilitzat c/tXXXXXXXX523* A 572XXXXXXXX173 A 523XXXX*Fet financerUn proveïdor d’immobilitzat a llarg termini passa a curt termini i s’anomenareclassificar. Al final de l’any, s’ha de tenir en compte els deutes a c/t i ll/t.L’acció correcte és que a final d’any, s’hauria de reclassificar els de l/t i passar-los a c/ta efectes de tresoreria i demés. Aquí estem aplicant el principi d’importànciarelativa.12. Correccions de valor, amortitzacions i provisions12.1. Amortitzacions:i. Definició.ii. Necessitat.iii. Causes.iv. Concepte.v. Subjecte.vi. Excepcions.vii. Fiscalviii. Sistema de càlcul.ix. Tractament comptable.Tot el que l’empresa té en forma de actius està sotmès a una pèrdua de valor. N’hiha de detectables i d’altres que no com per exemple les existències, els diners decaixa...Aquestes pèrdues de valor poden ser reversibles o irreversibles. Les segones són elque anomenem “amortitzacions”.12.1.1. DefnicióPèrdua irreversible de valor que pateix un bé (actiu NO CORRENT) per la sevacontribució al procés productiu.
  15. 15. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso15Tenim la necessitat d’amortitzar per conservar el valor del patrimoni (o evitar ladescapitalització), a més també per reconstruir l’actiu i finalment per mantenir el graud’eficiència (maximitzar la rendibilitat) de l’empresa.12.1.2. CausesEn distingim 3 de causes:x. Materials o tècniques:a. Perd valor pel seu ús o desgast diari.b. Per esgotament o disminució de quantitat: p.ex.: electrodomèstic.c. Pas del temps o envelliment.xi. Causes jurídiques: limitació d’ús d’un immobilitzat com les patents,concessions administratives o marques (es disposa d’un tems limitat pel seuús).xii. Causes econòmiques:a. Obsolescència: envelliment per causes tecnològiques. Actualment, elsavenços tecnològics i informàtics fan que els aparells d’aquest caire esquedin obsolets.b. Canvis de demandes: canvis de moda.12.1.3. SubjecteÉs amortitzable tot l’actiu no corrent (immobilitzat tangible, material i inversionsd’immobilitzat) els quals els trobem en els comptes 20_ , 21_ , 22_ .A més, altres elements que SÍ són subjecte són els terrenys (es revaloritzen), bénsnaturals (depenen de la situació)...12.1.4. Excepcions- Immobilitzat financer: tots els comptes que en la seva denominaciócontingui el concepte “financer” no són susceptibles d’amortització. Són elssubgrups 24_ , 25_ ...12.1.5. FiscalHi ha normes fiscals que afecten al percentatge d’amortització, és a dir, hi ha unaamortització fiscal. Aquestes normes dicten el percentatge i es pot consultar a la webd’Hisenda.12.1.6. Sistema de càlculPrimer vegem un quadre amb la terminologia emprada per a fer el càlcul:
  16. 16. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso16=valor inicial Valor que té el bé en el moment de serutilitzat.=valor residual Valor que té el bé quan ha deixat defuncionar. És el valor final de la seva vidaútil.t=tant d’amortització Expressat en temps. A més és igual aB= Base d’amortitzacióA Amortització acumulada ( ) fins l’any. Ésla suma de les amortitzacions.a Quota anualn Temps d’amortització, el qual no téperquè coincidir amb el tant (t)VNC= Valor net comptable o valor en llibres12.1.6.1.ConstantsSón lineals en el temps, i tenim:- Lineal o quotes fixes:- Funcional (no acceptat per Hisenda): amortitzar en base a la funcionalitat.On U és la funcionalitat total, com per exemple el número de km que el vehiclepot recórrer sense patir reparacions. La és el nombre d’unitats que ha consumit enl’any. Si fem un exemple d’un cotxe, el qual el valor inicial és de 35.000€, el residual de5.000, amb una funcionalitat total de 100.000km i ja n’hem fet 20.000km, essent:- Proporcional: sèrie de números naturals (1,2,3...). Es tracta d’un sistema dedígits.On d és el temps que ho volem amortitzar. Per exemple, si ho volguéssimamortitzar en 5 anys, el denominador de la fórmula seria 1+2+3+4+5. K és l’any en elque estem.És un sistema d’amortització creixent, que econòmicament vol dir que té unrendiment creixent. No obstant, aquest es pot fer decreixent, que en realitat té més
  17. 17. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso17sentit ja que la màquina serà més productiva al principi de la seva vida útil i menys afinal. Aleshores atorgarem a la :Seguint amb l’exemple de que ho volem amortitzar amb 5 anys.12.1.7. Tractament comptableLa reflectim com una transacció comptable. S’utilitzarà un assentament, com amàxim una vegada l’any.XXXX68_ Amortitzacions imm.Intangible A28_ Amortitzacióacumulada del’imm. IntangibleXXXXSi ho apliquem a l’exemple del cotxe:3.000 681 A 281 3.000El 281 amb un saldo actual de 32.000€ és el que figura en el balanç. Ara bé,l’operació simple matemàtica reflectint la quota que ja hem restat figurarà en lamemòria així:12.2. ProvisionsPèrdua reversible de valor que pot patir un actiu. Al igual que les amortitzacions,obeeix el principi de prudència (estimar el valor d’una pèrdua encara que siguipotencial/reversible).12.2.1. CausesForma part del passiu (ambsaldo creditor), és un comptepatrimonial. No obstant, ésinformatiu, per tant figuraràrestant a l’actiu.Compte de dotació del’amortització
  18. 18. Comptabilitat bàsicaMelanie Nogué Fructuoso18Si hi ha un deteriorament, l’assentament és:XXXX69_ PÈRDUES PERDETERIORAMENT I ALTRESDOTACIONSA 29_/39_/49_/59_ XXXXXXXX 29_/39_/49_/59_ A79_ EXCESSOS IAPLICACIONS DEPROVISIONSXXXXEl 69_ i el 79_ són sobre l’explotació i per això no van al balanç.Per exemple, si tenim un saldo de 300.000€ en clients (430), però el 5% eltenim com a morosos, al final de l’any s’ha de fer:15.000694 Pèrdues perdeteriorament d’existènciesA490Deterioramentde crèdits15.000Al final de l’any següent, ja tenim dades (com per exemple jurídiques) per a ferel següent:15.000 490 Det. Crèdits A794 Reversió dedet. De crèdits15.000A més, és probable que al segon any també haguem tingut un percentatge demorositat, tornant a obrir un nou assentament com el primer.El 694 i el 794 resten i sumen respectivament en el compte de resultats.Un altre exemple aplicant que cobrem una part:10.000436 Clients de cobramentdubtósA 43_ 10.00010.000694 Pèrdues per det.D’existènciesA 490 Det. Crèdits 10.0003.000 572 A436 Clients decobramentdubtós3.0003.000 490 Det. Crèdits A794 Reversió dedet. De crèdits3.000

×