Durant els mesos de maig i juny de 2013 s’han realitzat quatre jornades, adreçades al personal de les àrees d’activitats, urbanisme i medi ambient de les diferents administracions, amb l’objectiu de donar a conèixer les guies per a la gestió i l’avaluació de la contaminació acústica. Durant la jornada s’han presentat casos pràctics resolts de manera didàctica i s’han resolt dubtes respecte la metodologia de càlcul i/o avaluació.
3- Jornada de presentació de les guies per a la gestió i l’avaluació de la contaminació acústica : casos pràctics (1/2)
1. GUIES PER A LA GESTIÓ I AVALUACIÓ DE
LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA:
CASOS PRÀCTICS
Carles López Sala, carles.lopez@gencat.cat
Eduard Puig Solé, epuigs@gencat.cat
Servei per a la Prevenció de la
Contaminació Acústica i Lluminosa
Direcció General de Qualitat Ambiental
Departament de Territori i Sostenibilitat
Maig - Juny de 2013
2. 2
Cas 1. Infraestructura Viària
Les infraestructures viàries poden considerar-se,
majoritàriament, com una font continua de soroll amb
increments o disminucions dels nivells de soroll en funció del
trànsit que hi circula.
4. 4
A nivell acústic, aquestes infraestructures queden definides pels següents
indicadors:
La intensitat mitjana diària (IMD) de vehicles que hi circulen
El percentatge de vehicles pesants que hi circulen
La velocitat de circulació dels vehicles
El pendent de la via
El tipus de ferm
Les reflexions de soroll que provenen dels edificis situats a cada banda de la via
El període d’avaluació per a una infraestructura viària és d’un dia, entre dilluns i
divendres, i sempre que no siguin festius ni vigília de festius.
Quan es duguin a terme mesuraments de llarga durada, s’aconsella, fer com a
mínim mesuraments d’una durada de 24 hores, essent recomanable ampliar-les
quan la infraestructura es troba allunyada dels habitatges exposats i si els
mesuraments són de curta durada han de ser representatius.
El nivell d’avaluació es calcula mitjançant l’expressió:
LAr = LAeq,T
T = 840 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 480 minuts per
a l’horari nocturn.
5. 5
607070(C2) Predomini de sòl d’ús industrial
586868(C1) Usos recreatius i d’espectacles
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
556565(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)
556565
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb
activitats i/o infraestructures de transport
existents
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
506060(A4) Predomini del sòl d’ús residencial
475757(A3) Habitatges situats al medi rural
455555(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)
Ln (23 h – 7 h)Le (21 h - 23 h)Ld (7 h – 21 h)
Valors límit d’immissió en dB(A)
Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl
Ara bé, en les infraestructures existents i per als usos de sòl (A2), (A4),
(B2), (C1) i (C2), i per a habitages existents en el medi rural (A3), el valor
límit d’immissió dels índexs Ld, Le i Ln s’incrementa en 5 dB(A).
6. 6
Si es fan mesuraments de curta durada s’ha de dur a terme, com a mínim,
un mesurament de 15 minuts, incrementant aquest temps fins al 30
minuts per vies poc transitades i duent a terme les correccions
següents:
K1, correcció per variacions de trànsit
K2, correcció per percentatge de vehicles sorollosos.
LAeq,T, = LAeq,Ti + K1 + K2
7. 7
1) Correcció per variació del trànsit, K1
Es determina mitjançant la següent expressió:
K1 = 10 log IHM (mitjana) / IH (mesurada) , dB(A)
On:
- IHM és la intensitat horària mitjana del trànsit durant els períodes de dia,
vespre i nit. Si no es disposes de dades horaris:
IHM del trànsit del període de dia = IMD x 0,061
IHM del trànsit del període de vespre = IMD x 0,035
IHM del trànsit del període de nit = IMD x 0,010
IH és la intensitat horària del trànsit comptada en una hora del període de dia,
vespre i nit. El comptatge de la IH s’ha de realitzar durant els mesuraments.
8. 8
2) Correcció per la variació del percentatge de vehicles sorollosos, K2
Els vehicles sorollosos són els vehicles a motor que comprenen els
camions, els remolcs, els autocars i autobusos, les motocicletes, els
ciclomotors, i els tractors.
La correcció per la variació del percentatge de vehicles sorollosos entre la
intensitat mitjana del trànsit i el percentatge de vehicles sorollosos
comptats durant l’hora en què s’han realitzat els mesuraments és
calcula de la forma següent:
K2 = 0.2 (Vsm – Vs) , dB(A)
On:
- Vsm és el percentatge mitjà de vehicles sorollosos durant el període de
dia, vespre o de nit. Dades que es poden obtenir del titular de la
infraestructura.
- Vs és el percentatge de vehicles sorollosos en una hora comptats durant
el període de mesurament.
El percentatge de vehicles sorollosos es determina en relació del trànsit
total.
9. 9
Cas pràctic
Cal avaluar l’impacte acústic d’una carretera mitjançant mesuraments de
curta durada:
Dades de trànsit obtingudes del titular de la infraestructura:
IMD: 30.000 vehicles
Vsm,d-v, percentatge vehicles sorollosos, dia-vespre: 18%;
Vsm,n, percentatge de vehicles sorollosos en el període de nit: 12%
Dades del comptatge del trànsit i dels nivells de soroll obtingudes durant els
mesuraments:
60.8102121023:30 – 23:45NIT
63.0144532021:30 – 21:45VESPRE
65.2209648011:00 – 11:15DIA
Nivells
LAeq dB(A)
Percentatge de
vehicles
sorollosos%
Nombre de
vehicles
sorollosos
Nombre de
Vehicles
HorariPeríode
10. 10
Determinació del nivell d’avaluació, LAr
A partir de la IMD es calcula la intensitat horària mitjana: IHM:
Dia: IMD 30.000 x 0.061 = IHM 1830 vehicles/hora
Vespre: IMD 30.000 x 0.035 = IHM 1050 vehicles/hora
Nit: IMD 30.000 x 0.010 = IHM 300 vehicles/hora
A partir del comptatge de vehicles durant 15 minuts es calcula la IH:
Dia: 480 x 4 = IH 1920 vehicles/hora
Vespre: 320 x 4 = IH 1280 vehicles/hora
Nit: 210 x 4 = IH 840 vehicles/hora
12. 12
Nivell d’avaluació LAr:
LAr = LAeq,T
En el cas de mesuraments de curta durada:
LAeq,T = LAeq,Ti + K1 + K2
Aplicant l’arrodoniment corresponent, els resultats són:
Període de dia: LAr = 65 dB(A)
Període de vespre: LAr = 65 dB(A)
Període de nit : LAr = 57 dB(A)
56.9-0.4-4.561.8NIT
64.6+0.8+0.863.0VESPRE
64.6-0.4- 0.265.2DIA
LArK2K1
LAeq,15min,
mesurats
dB(A)
13. 13
556565
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb
activitats i/o infraestructures de transport
existents
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA
MODERADA (B)
Ln (23 h – 7 h)Le (21 h - 23 h)Ld (7 h – 21 h)
Valors límit d’immissió en dB(A)
Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl
Es considera que es respecten els valors límit d’immissió de soroll
establerts quan es compleixen:
• Cap nivell d’avaluació LAr supera els valors límit d’immissió.
En aquest cas, els nivells d’avaluació compleixen l’establert per l’horari de
dia i vespre, però superen els establerts per horari nocturn.
Període de dia: LAr = 65 dB(A)
Període de vespre: LAr = 65 dB(A)
Període de nit : LAr = 57 dB(A)
14. 14
Cas 2. Veïnatge: Ascensor
La maquinària de l’ascensor la compon motor
d’arrossegament, quadre elèctric i conjunt de
politges i corretges. La principal font de soroll
detectada és el motor que es troba situat a la part
alta del forat de la cabina de l’ascensor, ancorat
sobre la paret contigua a la sala d’estar de
l’habitatge afectat.
Es perceben sorolls propis del
motor i cops provocats pels
contrapesos de la cabina de
l’ascensor.
15. 15
Normativa d’aplicació
Atès que la font es troba en el mateix edifici o en edificis contigus i la
propagació és estructural li és d’aplicació:
L’Annex 4, Immissió sonora aplicable a l’ambient interior produïda per les
activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnatge de la Llei
16/2002, de protecció contra la contaminació acústica.
Escenari a avaluar
Habitatge que es troba en contigüitat amb la maquinària d’ascensor,
situada al mateix edifici. El funcionament de l’ascensor és aleatori. El
punt on es percep més el soroll de l’ascensor és a la sala d’estar, per
tant, efectuarem els mesuraments des d’aquesta habitació.
16. 16
Preparació del mesurament
Atès el caràcter aleatori del funcionament de l‘ascensor, tant en la
freqüència d’ús (nombre d’usuaris) com en el temps de funcionament
(nombre de pisos que ha de desplaçar-se) s’ha d’establir un nombre
representatiu de moviments i una durada mitjana de cada moviment.
Es recomana fer una mesura de llarga durada de tot el temps
d’avaluació. En el cas que no sigui possible és convenient realitzar una
sèrie de, com a mínim, 3 mesuraments de 3 moviments. S’han de
realitzar també mesuraments del soroll residual per poder establir la
contribució de la font.
És molt important determinar, en els casos de funcionament aleatori de
la font, el temps de cada fase de soroll. Per establir el temps de
funcionament es realitza una observació de l’esdeveniment per tal
d’extreure un criteri de funcionament al més objectiu i aproximat
possible.
En aquest exemple es va determinar que el funcionament mitjà de
l’ascensor era de 40 segons per moviment i a partir de les 23 hores,
horari nocturn, es produïen uns 6 moviments per hora.
17. 17
Condicions del mesurament
Els mesuraments s’han de fer en dependències d’ús sensibles al soroll,
que s’han de mantenir amb portes i finestres tancades durant el
mesurament.
Es prendran, com a mínim, tres posicions de mesurament. Els punts de
mesurament s’han d’escollir a l’atzar, s’ha de procurar mantenir una
distància mínima entre punts de 0,7 m. i han d’estar, com a mínim, a
0,5 m respecte a les parets o altres superfícies reflectants i entre 1,2 a
1,5 m d’altura. Si s’instal·la un equip que mesuri de manera
continuada, per exemple, per enregistrar el que succeeix durant tota la
nit, s’ha de situar el micròfon en el centre de la dependència.
En el cas de sales petites (menys de 75 m3), almenys un dels
mesuraments s’ha de prendre en una cantonada.
Si l’habitació és buida, sense mobiliari, i no té cap tractament
absorbent al sostre, cal sostreure 3 dB(A) als nivells mesurats.
Totes les distàncies s’han d’anotar en un full de seguiment, de manera
que aquest mesurament sigui reproduïble en altres condicions.
En el moment dels mesuraments, només l’operador, o com a màxim
una altra persona, poden ser presents a la dependència on hi ha la
immissió del soroll.
18. 18
Mesuraments
Es realitzen 3 mesuraments de 3 moviments de l’ascensor i 3
mesuraments més de 3 minuts amb l’ascensor aturat per tal de
determinar el soroll residual.
Durant el mesurament s’han d’anotar en el full de seguiment les dades
d’emplaçament, els equips utilitzats, els valors de verificació inicial i
final, la descripció de la font i del receptor i la ubicació dels punts de
mesurament, la data i l’hora, el tècnic responsable i els resultats de les
dades acústiques.
19. 19
Taula del principals resultats obtinguts:
27,725,7Fase 2. Soroll residual
56,444,6
Fase 1. Ascensor en
funcionament
LAIeq
dB(A)
LAeq
dB(A)
#12 Leq 1s A dB SEL dBMIE01/10/08 23h36m21 39,1 0h03m00 61,7
ascensor No codificado
Espectro
20
25
30
35
40
45
50
55
60
23h37 23h38 23h39
Soroll de l’ascensor
en funcionament
20. 20
Correcció per nivell del soroll residual
S’observa que el soroll produït per la fase de l’ascensor en funcionament és
superior a 10 dB(A) respecte del soroll residual, per tant, no s’ha de
realitzar correcció per soroll residual.
Correcció per la presència de components de baixa freqüència (Kf)
De l’espectre que s’obté d’amitjanar els 3 mesuraments amb l’ascensor en
moviment es realitza el càlcul dels nivells LC i LA entre les freqüències de
20 Hz i 160 Hz i es calcula la diferència entre els valors obtinguts:
Lf =LCeq,20-160Hz – LAeq,20-160Hz = 18,2 dB
Atès que el resultat obtingut és menor a 20 dB, es considera que no hi ha
components de baixa freqüència significatius. Per tant, la correcció és Kf=0.
21. 21
Correcció per la presència de components tonals emergents (Kt)
A partir dels espectres mesurats no es detecta cap component tonal
emergent, per tant, la correcció és Kt = 0.
Correcció per la presència de components impulsius (Ki)
Pel tipus de font que s’avalua és molt probable que s’obtinguin
components impulsius. Cal, però, assegurar-ho mitjançant el
procediment següent:
S’ha de calcular la diferència entre els valors obtinguts, Li = LAIeq – LAeq
Quan l’ascensor està en funcionament, la diferència entre LAIeq i LAeq és
d’11,8 dB(A).
Si Li > 6, els components impulsius són forts, Ki = 6.
22. 22
El resum de les correccions efectuades de la fase 1 és:
60044,61. Ascensor en funcionament.
KiKtKf
LAeq,Ti
dB(A)
Fase
Nivell d’avaluació
El període d’avaluació és de 30 minuts per a l’horari nocturn. Dins d’aquest
període s’han marcat dues fases diferenciades:
Fase 1: T1 correspon a l’ascensor en funcionament i és de 40 segons per
moviment. Es compten 3 moviments durant aquests 30 minuts, per tant, la
durada d’aquesta fase és de 120 segons (2 minuts).
Fase 2: T2 correspon al soroll residual. Aquesta fase té una duració, dins del
període d’avaluació, de 28 minuts.
El nivell d’avaluació LAri es determina a partir del nivell LAeq;Ti, que s’obté de
la font corregit pel soroll residual més les correccions Kf, Kt, i Ki, en cada
una de les fases
LAri = LAeq,Ti + Kfi + Kti + Kii
23. 23
25,700025,7282
50,660044,621
LAri dB(A)KiKtKfLAeq,Ti dB(A)Temps (m)Fase
)(8,381028102
30
1
log*10 10
7,25
10
6,50
AdBLAr =
⋅+⋅=
El nivell d’avaluació LAr s’obté calculant la mitjana energètica dels valors
LAri ponderats en el temps de cada fase de soroll.
El valor obtingut s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0.5 dB(A), i prendre la
part sencera del resultat, per tant:
LAr = 39 dB(A)
24. 24
Avaluació
Es considera que es respecten els valors límit d’immissió de soroll establerts
quan es compleixen aquestes dues condicions:
Cap valor del nivell d’avaluació LAri supera en més de 5 dB(A) durant 30
minuts, de manera contínua o discontínua, en els períodes de dia, vespre
o nit, els valors límit d’immissió.
Cap nivell d’avaluació LAr supera els valors límit d’immissió.
En aquest cas, com que la fase 1, de funcionament de l’ascensor, és inferior a
30 minuts durant tot el període nit, només haurem de considerar la segona
condició.
En horari nocturn i ambient interior d’una sala d’estar, el valor límit, Ln (23-7
h), és de 30 dB(A).
Superació de 9 dB(A)39 dB(A)30 dB(A)
ComplimentNivell d’avaluació
Valor límit per a ús
residencial/sales
d’estar