• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Avaluació i seguiment dels impactes dels parcs eòlics sobre l’avifauna - Jordi Solina
 

Avaluació i seguiment dels impactes dels parcs eòlics sobre l’avifauna - Jordi Solina

on

  • 278 views

Presentació de Jordi Solina (Servei de Projectes. Subdirecció General d’Avaluació Ambiental) que va tenir lloc en el marc de la jornada "Eines de suport per a l'avaluació ambiental de parcs ...

Presentació de Jordi Solina (Servei de Projectes. Subdirecció General d’Avaluació Ambiental) que va tenir lloc en el marc de la jornada "Eines de suport per a l'avaluació ambiental de parcs eòlics" el 15/10/2013 i organitzada per la Direcció general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Statistics

Views

Total Views
278
Views on SlideShare
278
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

CC Attribution License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • {}

Avaluació i seguiment dels impactes dels parcs eòlics sobre l’avifauna - Jordi Solina Avaluació i seguiment dels impactes dels parcs eòlics sobre l’avifauna - Jordi Solina Presentation Transcript

  • JORNADA: Eines de suport per a l’avaluació ambiental de parcs eòlics Avaluació i seguiment dels impactes dels parcs eòlics sobre l’avifauna Barcelona, 15 d’octubre de 2013
  • Marc on es desenvolupa la implantació de l’energia eòlica a Catalunya
  • PLA TERRITORIAL SECTORIAL DE LA IMPLANTACIÓ AMBIENTAL DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA Criteris per a la zonificació del territori per a la implantació de l’energia eòlica •Pla d’espais d’interès natural (PEIN) •Espais naturals de protecció especial (ENPE): Parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, parcs naturals i reserves naturals i altres espais assimilables (plans especials de protecció del medi natural i del paisatge, reserves naturals de fauna salvatge...) •Espais proposats a la Comissió Europea com a Xarxa Natura 2000 •Reserves nacionals de caça •Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) •Zones humides d’interès internacional •Ocells amenaçats
  • Criteris per a la zonificació del territori • • • • • • • Àliga cuabarrada (Aquila fasciata) Àliga daurada (Aquila chrysaetos) Voltor comú (Gyps fulvus) Aufrany (Neophron percnopterus) Esparver cendrós (Circus pygargus) Xoriguer petit (Falco naumanni) Trencalòs (Gypaetus barbatus) Bases de dades de vulnerabilitat eòlica Amb efectes informatius. Faciliten la redacció de projectes i EIA i condicionen l’AIA ... Altres vertebrats: •Quiròpters •Llangardaix àgil •Tortuga mediterrània
  • Prioritats d’actuació per al desenvolupament de l’energia eòlica Criteris energètics Criteris socioeconòmics Criteris ambientals •Elevat rendiment energètic i un mínim impacte ambiental. •Fora d’espais naturals d’interès natural i d’hàbitats d’interès comunitari i en àrees d’escassa vàlua natural. •Situats en zones de baix potencial faunístic. •Que es provoqui menor impacte visual i paisatgístic. • Menor obertura o ampliació dels accessos: que es produeixi un menor impacte sobre el substrat i la seva coberta. • Proximitat a la xarxa elèctrica d’alta tensió, menor línia d’evacuació i que aquesta discorri per espais de menor vàlua natural o paisatgística. • Efecte dels impactes deguts a l’acumulació d’infraestructures eòliques. • Evitar la massificació i garantir que la implantació de l’energia eòlica es formula dins la capacitat de càrrega del territori.
  • Possibles impactes ambientals de l’energia eòlica ... Flora i fauna •Els principals afectats són les aus, per alteracions de zones migratòries i de nidificació. •Cal respectar les ZEPA i les zones de pas migratori. Diversos estudis en instal·lacions en funcionament indiquen que aquest impacte té una incidència limitada. •Efectes sobre altres espècies de fauna: pertorbacions per increment de presència humana. Mesures per tal de prevenir, reduir i compensar els efectes ambientals Criteris generals ... •Impedir possibles afeccions a les zones d’especial interès natural i de protecció a les aus
  • Mesures generals de prevenció i reducció dels impactes ... Fauna i flora •Es fomentaran els projectes d’energia que siguin compatibles amb els valors naturals de l’entorn. •S’elaboraran estudis d’afecció de les diferents tecnologies sobre els espais d’especial interès ambiental. •S’intentaran evitar entorns caracteritzats per la seva importància en especies protegides i l’existència d’ecosistemes singulars. •Es deuran analitzar els efectes sinèrgics i acumulatius derivats de la instal·lació de noves infraestructures. Mesures relatives als parcs eòlics Fase de construcció ... •Minimitzar fins on sigui possible l’afectació a la fauna silvestre i arbres. Fase de funcionament ... •Establiment d’un Pla de vigilància ambiental
  • Directrius generals pels espais de muntanya interior En el cas concret dels parcs eòlics només es podran autoritzar, en espais de la xarxa Natura 2000, en les àrees definides en la planificació de la implantació de l’energia eòlica del Govern de la Generalitat. Aquestes àrees hauran de ser imprescindibles per assolir l’objectiu de producció de 8.800 GWh d’electricitat d’origen eòlic amb 3.500 MW de potència instal·lada perquè no tenen solucions alternatives fora de la xarxa Natura 2000. Així mateix, també es podran autoritzar tots aquells parcs eòlics que, en el moment de designació de l’espai de Natura 2000, comptin amb informe favorable de la Ponència Ambiental eòlica condicionat a un informe de seguiment faunístic sempre que es tingui en compte les condicions que aquest acabi determinant.
  • Objectius de conservació: espècies Baldriga mediterrània * (Puffinus yelkouan) Baldriga balear * (Puffinus mauritanicus) Tortuga babaua (Caretta caretta) Dofí mular (Tursiops truncatus)
  • Pla de determinació de les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) a) Recurs eòlic suficient. b) Capacitat i punt d’evacuació de l’energia elèctrica produïda. c) Viabilitat urbanística. d) Viabilitat paisatgística. e) Viabilitat ambiental. Criteris per a la delimitació de les ZDP
  • Criteris per a la delimitació de les ZDP
  • Memòria ambiental. Pla de determinació de les ZDP Mesures protectores, correctores i compensatòries •Priorització els treballs més sorollosos en èpoques de menys afecció a la fauna. Evitar o minimitzar les actuacions durant les èpoques de reproducció i en horaris nocturns. •Inspecció prèvia a l’inici de les obres de la zona d’influència del parc eòlic per detectar existència de nius i establir un perímetre de protecció al seu voltant. •Realització d’un seguiment en la fase d’execució i explotació del parc eòlic i establir les restriccions temporals per no afectar el procés reproductiu. Mesures correctores específiques per a cada ZDP ...
  • Memòria ambiental. Pla de determinació de les ZDP Mesures protectores, correctores i compensatòries •Prospecció de totes les ocupacions i afectacions del projecte permanents o temporals, per a detecció d’espècies protegides de fauna (també petits vertebrats, amfibis, etc.). S’establiran mesures preventives per evitar impactes negatius a les espècies amenaçades, en especial envers els territoris de reproducció i les àrees de campeig de les més vulnerables. •Preservació de les zones més sensibles per a l’avifauna: zones de nidificació o cria, zones de concentracions i els seus entorns, àrees de pas freqüent (zones migratòries), entre d’altres. •Prospeccions per a cercar nius d’aus protegides que puguin estar en època de nidificació abans d’iniciar les obres. •Adopció de distàncies de seguretat en cas d’afectació.
  • “Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental (EIA) dels parcs eòlics a Catalunya» (ICO, 2009) Anàlisi de 33 EIA en diverses fases de tramitació
  • “Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics a Catalunya» (ICO, 2009)
  • Alguns resultats “Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics a Catalunya» (ICO, 2009) Tramitació •Gairebé la meitat dels EIA (42 %) va haver de tornar-se a presentar. D’aquests per manca d’informació general (42 %) o el seguiment faunístic (21 %). Alternatives •No es descriuen alternatives reals, sinó que es justifica les del projecte amb relació a altres alternatives ja desestimades en fase d’avantprojecte (100 %) Sensibilitat ambiental de l’àrea d’afectació •Segons criteris del Mapa eòlic (71 %), d’aquests segons altres (IBA) (10 %) o altres índexs basats a partir del grau d’amenaça o estatus de les espècies (16 %) Àrea d’afectació •Acotació d’un polígon (66 %) que abasta instal·lació però no respon a límits naturals •No tipificació dels hàbitats segons el valor ecològic per a l’avifauna, com exclusivitat, idoneïtat, etc. (85 %). •Valoració dels hàbitats segons nidificació i campeig (100 %) especialment per rapinyaires .
  • Alguns resultats “Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics a Catalunya» (ICO, 2009) Fases del parc eòlic considerades •Construcció i explotació (100 %) i a més el desmantellament (30 %) Cicles biològics de l’avifauna •Valoració dels impactes segons alguna fase del cicle biològic (60 %), bàsicament l’època de reproducció i d’altres també l’època de migració (40 %). Valoració també del període d’hivernada (15 %). •Valoració dels hàbits nocturns dels ocells (12 %) •Valoració dels dormiders o concentracions d’ocells (0 %) Obtenció de dades •Inventari de fauna (bibliografia, etc.) (100 %), però d’aquests consulta no actualitzada o de baixa resolució (50 %). •Estudis de camp específics com a font principal font de dades (33 %) però manca detallar metodologia, esforç i temporalitat i especialment enfocada a rapinyaires. Mesures correctores i vigilància ambiental •Proposta d’estudi de l’avifauna en construcció i explotació del parc eòlic (66 %) però amb metodologia diferent •Proposta de seguiment de les col·lisions (27 %) •Detall de mesures correctores concretes (52 %)
  • Valoració “Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics a Catalunya» (ICO, 2009) •Calen directrius clares per a desenvolupar els EIA respecte l’avifauna. Disposar de la informació centralitzada (base de dades) per al seguiment de la tramitació. •Avaluació conjunta de parcs situats de manera consecutiva en especial a l’efecte barrera per proximitat aerogeneradors, continuïtat de l’hàbitat dins de l’àrea de campeig, presència d’hàbitats alternatius i capacitat de mobilitat de les espècies. •Existència d’eines cartogràfiques que ajudarien a l’anàlisi d’alternatives: Servei d‘informació ornitològica, programes de seguiment (Pernis, seguiment d’ocells comuns...) •Delimitació de l’àrea d’afectació que respongui a límits ecològics i l’àrea de campeig de les espècies i a partir de quadrícules UTM 1 km x 1 km. •Identificar els recursos que ofereixen els diversos hàbitats (refugi, alimentació, nidificació) per a totes els espècies, no només els rapinyaires i els hàbitats alternatius. •Elaborar un indicador complex que permeti valorar la sensibilitat vers els parcs eòlics, que integri vulnerabilitat de les espècies, mobilitat, estatus de conservació, continuïtat dels hàbitats, col·lisió, etc. •Incloure la fase de desmantellament en l’AIA.
  • “Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures eòliques» (ICO, 2010) Metodologia estandaritzada per: •Anàlisi d’alternatives •Identificació dels principals impactes •Plans de vigilància ambiental Anàlisi d’alternatives •Àrea d’afectació que respongui a límits ecològics i quadricules UTM 1 x 1 km •Definició de buffers (quadrícules) al voltant de la instal·lació fins a 15 km. •Ús d’informació de bases de dades: Atles d’ocells nidificants; Atles d’ocells a Catalunya a l’Hivern; ús d’índex valor de conservació de l’avifauna (Herrando, 2007); Seguiment ocells comuns (SOCC); anellament d’estacions d’esforç constant a la primavera i hivern; seguiment de rapinyaires i planadors; dades locals; BDBC.
  • «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures eòliques» (ICO, 2010) Identificació dels principals impactes Impacte 1. Destorb sobre les poblacions d’ocells a nivell de l’àrea d’afectació: •Anàlisi de l’efecte barrera. Percentatge d’ocells que travessen enmig de les pales respecte del total que passen per l’alineació dels aerogeneradors. •Alteracions de les rutes de moviment. Nombre de planadors i rapinyaires que passen per l’àrea d’afectació i segons el seu valor de conservació. •Efecte sinèrgics amb altres parcs eòlics. Sumatori d’un factor de pes segons proximitat. Impacte 2. Pèrdua d’hàbitat en les poblacions d’ocells en l’àrea d’afectació •Alteració de l’àrea de cria. Percentatge de territori alternatiu al voltant de l’àrea d’afectació.
  • «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures eòliques» (ICO, 2010) Impacte 3. risc de col·lisió en les poblacions d’ocells en l’àrea d’afectació •Col·lisions. Percentatge de d’ocells que potencialment passen enmig de les pales i de la línia elèctrica respecte la població de Catalunya. Impacte general avifauna = [3*Destorb + 5*pèrdua hàbitat + 4*Risc de Col•lisió)] + efecte sinèrgic amb d’altres aerogeneradors
  • «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures eòliques» (ICO, 2010) Plans de vigilància ambiental Anàlisi de 29 informes de seguiment corresponents a 19 parcs eòlics diferents Ús de quadrícules UTM (24 %) amb diferent retícula.
  • «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures eòliques» (ICO, 2010) Metodes de seguiment: avistament (escolta), transectes i col·lisions Consideració dels períodes del cicle vital dels ocells dels informes de seguiment
  • «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures eòliques» (ICO, 2010) Alguns resultats •L’àrea d’afectació de l’EIA ha de ser la mateixa que la del PVA. •Abast de totes les espècies i tot el cicle vital. •Cal disposar de dades de l’estat previ a la construcció i usar la mateixa metodologia. •Base de dades unificada amb tots els resultats dels seguiments. •Proposta d’indicadors d’impacte de l’efecte dissuasiu segons índex de valor de conservació, de canvis en els hàbitats i de col·lisions.
  • Algunes dades sobre els informes de seguiments avifaunístics en fase d’explotació (març 2013) •45 parcs eòlics en funcionament •25 parcs eòlics amb seguiments faunístics en fase d’explotació •6 parcs eòlics amb mesures compensatòries
  • Idoneïtat de les metodologies usades Metodologia I (exemple) Freqüència setmanal •Seguiment de la població d’ocells en l’entorn del parc eòlic: •Cens d'aus amb punt fixe d'observació proper a cada aerogenerador (5 minuts) i càlcul de les densitats de cada espècie. •Anàlisi de creuaments dels ocells amb els aerogeneradors. Alçada i distància als aerogeneradors i combinació d’ambdós.
  • • Ús de l'espai. Punts d'observació fixes (25 – 30 min), amb seguiment de desplaçaments de rapinyaires amb anotació d’alçada de vol, distància a aerogeneradors i comportament per la seva presència. • Estudi específic de l’avifauna nocturna, 2 campanyes (gener-febrer i maig), 5 punts escolta, separats 1.500 m i durant 10 minuts (programa Noctua). • Inventari de fauna amb categoria d’amenaça (Catàleg espanyol i UICN).
  • • Col·lisions. 114 aerogeneradors, 61 exemplars localitzats (2012)
  • Idoneïtat de les metodologies usades Metodologia II (exemple). Freqüència mensual (i setmanal durant un mes). •Seguiment de la utilització de l’espai per part de les aus amb recorregut de la instal·lació, anotació de distància als aerogeneradors. •Col·lisions. Revisió en un radi de 60 m al voltant dels aerogeneradors. No es detecta cap col·lisió. •Control de permanència i detectabilitat de cadàvers. Es comprova que entre 3 i 7 dies desapareix la meitat dels individus (mida d’una guatlla). Als 15 dies només en quedarien un 13 %. •Eficàcia de l’observador per a la detecció del 64 %.
  • Mesures compensatòries (exemple) Pla de millora de la disponibilitat d’aliment d’àligues cuabarrades (conill) Seguiment amb telemetria via satèl·lit de l’àliga cuabarrada Treballs de gestió. •Exclusió d’una part del territori de la pressió cinegètica de les espècies presa de l’àliga cuabarrada (acords amb societat de caçadors) amb creació de refugis interns de caça menor (240 Ha). Treballs d’intervenció •Desbrossades per creació de prats, sembres de cereals i lleguminoses. •Construcció de lludrigueres (106) i de refugis de pedres i branques, abeuradors (27) i basses d’aigua (2). •Repoblació amb conills, construcció d’un tancat.
  • Resposta positiva i immediata de les àligues a les actuacions de maneig de l’habitat amb la reducció de l’àrea de campeig Ubicació llorigueres
  • Gràcies per l’atenció !