• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Teatre xx
 

Teatre xx

on

  • 2,187 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,187
Views on SlideShare
773
Embed Views
1,414

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

4 Embeds 1,414

http://litecatalanaclot.blogspot.com.es 1308
http://www.litecatalanaclot.blogspot.com.es 95
http://litecatalanaclot.blogspot.com 10
http://litecatalanaclot.blogspot.fr 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Teatre xx Teatre xx Presentation Transcript

    • Teatre: Espriu, de Pedrolo i Brossa Anna Mendo Inés Romero
    • Teatre mític Després de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil a Espanya, els artistes opten per referir-se a aquests dos fets utilitzant els mites clàssics i utilitzant el significat de rerefons per no ésser censurats.
    • Obres de Salvador Espriu en teatre mític • Antígona és una obra que tracta sobre com la protagonista veu que els seus dos germans lluiten a mort per aconseguir el poder de Tebes. El nou rei, Creont, dictamina que Etèocles, l’antic rei, fos enterrat, mentre que a Polinices, el traïdor, se’l mengessin els corbs. Antígona, seguint les tradicions dels Déus, dóna sepultura a Polinices i és condemnada a mort per això. • Primera història d’Esther, la qual està extreta de la Bíblia, té com a finalitat la reflexió sobre el càstig, el perdó i la comprensió que hi ha entre germans. • Una altra Fedra, si us plau, és un mite que presenta la mort predestinada d’una tragèdia on la mare s’enamora del seu fillastre Hipòlit.
    • Antígona: segona lectura Com va ser escrita al final de la Guerra Civil, justament amb l’arribada de les tropes franquistes a la capital catalana, es pot interpretar que l’autor vol representar aquest enfrontament. El fet que va ser publicada molt després -1957- es podria deure que Espriu va pensar que la publicació del mite seria relacionat amb els bàndols de la guerra. A la història d’Espriu, els dos germans enfrontats representen les tropes franquistes i Catalunya: Etèocles-Tropes franquistes (vencedor) Polinices-Catalunya (vençut) La guerra pel poder de Tebes estaria represetant la Guerra Civil pel poder de la península, és a dir, una lluita entre germans on, tan sols, hi ha vençuts.
    • El personatge d’Antígona, qui desobeeix els manaments polítics per seguir la sevapròpia creença i així ser lliure, podria ser una representació d’aquelles persones que noestaven d’acord amb el Franquisme i quan expressen la seva ideologia contrària alpoder, són castigats –amb la mort.En aquesta mateixa opinió, Antígona, qui s’ofereix a morir per tal que el seu germàaconsegueixi la pau, és una representació de l’autor, que va fer un exili interiordeclarant-se mort civilment.El fet que al vencedor se’l pugui honorar enterrant-lo i al vençut se l’esborri de lamemòria, seria comparable amb el fet que l’Espanya franquista imposa els seus ideals,es fan estàtues, etc. I en canvi, a Catalunya, per haver sigut un dels rivals, s’hiprohibeixen les tradicions con la llengua o la llibertat d’expressió
    • Teatre de l’absurd: Manuel de Pedrolo i Joan Brossa •Rebuig de la relació causa efecte –lògica aristotèlica- de forma que no existeix l’esquema exposició, nus i desenllaç. •Es dóna importància, no solament al que es diu, sinó també a l’ambientació, vestuari, etc.Característiques: •L’obra no té sentit en sí mateixa, ja que el món humà tampoc obeeix la raó –reflexió del món contemporani. •Els personatges no segueixen una conducta que es pugui classificar –no hi ha psicologisme tradicional.Va aparèixer a Catalunya amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i, de seguida, algunsautors catalans s’hi van sentir atrets.
    • Obres més destacades al teatre de l’absurd de Manuel de Pedrolo: • Cruma, 1958; • La nostra mort de cada dia, (1958) • Homes i no, (1959) • Tècnica de cambra, 1961; • Algú a laltre cap de peça, (1962) • Darrera versió per ara, (1963) • Situació bis, (1964) • Pell vella al fons del pou, (1976) • Aquesta nit tanquem, (1978) • Aquesta matinada i potser per sempre, (1980) • Dara a demà, (1982) Els temes que predominen son la problemática de la llibertat i la comunicació entre els homes. Els seus personatges representen abstraccions genèriques, mai individus.
    • Obres més destacades al teatre de l’absurd de Joan Brossa: • Ahmosis I, (1947) • Amenofis IV, ( 1947) • Tutenkhamon, (1947) • La pregunta perduda, (1952) • Or i Sal, (1959) • Cavall al fons, (1962) • Calç i rajoles, (1963) • Suite bufa, (1966) • Striptease, (1966) • Teatre irregular, (1969) Les seves obres, peces breus de vegades properes al teatre de cabaret, són extensions de la seva poesia (Poesia escènica). Juga amb la successió de tòpics mal interpretats on la forma dialogada accentua el grotesc de les situacions.
    • webgrafia• http://www.xavigran.com/13.%20El%20teatre %20despres%20del%20Modernisme.pdf