Your SlideShare is downloading. ×
0
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Josep carner
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Josep carner

7,752

Published on

Published in: Education
2 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • molt ben fet noies es molt xulo
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Felicitats per aquesta deliciosa presentació.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total Views
7,752
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
62
Comments
2
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. J sep arner El príncep dels poetes catalans
  • 2. Josep Carner Puig-OriolNeix a Barcelona, el 9 de Febrer de 1884, fill únic d’un matrimoni declasse mitjana i cultivat.Llicenciat en Dret i en Filosofia.Director de la revista literària “Catalunya”, periodista a la “la veu deCatalunya”.Té dues filles amb Carmen de Ossa.Republicà durant la Guerra Civil.Es casa per segona vegada amb Émile Noulet.Viu a Mèxic i a Brussel·les.L’abril de 1970, torna a Catalunya en una breu visita.Mor a Brussel·les, el 4 de juny de 1970.
  • 3. Context històric Guerra de les colònies americanes Segona revolució industrial
  • 4. Guerra CivilEspanyola Segona Guerra Mundial
  • 5. Etapes de Josep Carner
  • 6. PRIMERA ETAPA: EL NOUCENTISMEUn moviment literari i artístic català de principis del segle Lobjectiu és reflectir la realitatXX:Creuen que la cultura clàssica ha de retornar a • Rebutgen lambientació rural, en laCatalunya. qual els personatges es troben amb Grècia i Roma són com origen de la cultura catalana. unes forces incontrolables.Rebutgen el modernisme i el romanticisme. • Rebutgen el que és passional. • D’ambientació urbana.El to: • Els personatges són predominantment• En contra de la nerviositat i del femenins, reflectint la classe burgesa.transcendentalisme.• Literatura minimalista • La natura urbanitzada, sobretot el• La ironia sutilitza amb una doble funció. paisatge mediterrani.La forma:• Gran perfecció formal • Lexaltació dallò artificial.• Busquen la bellesa, lharmonia i estan plenes decultismes i metàfores.
  • 7. SEGONA ETAPA (1924-1940)• Sallunya del noucentisme busca la seva personalitat.• Sequipara als poetes europeus contemporanis.• Perd la ironia substituïda per un intimisme més.• Teoria de lham poètic: la poesia pot néixer duna paraula qualsevol.• Es dedica a revisar i modificar tota la seva obra poètica.• A lany 1957 es va publicar Poesia ( tota la seva obra revisada) i també vapublicar Nabí.
  • 8. La poesiaVa publicar més de 30 llibres de poemes entre 1904 i 1966.Carner és un artista clàssic, de temperament, on crea una poesia basadaen : Mesura Contenció Equilibri Rigor IroniaTé una lluminositat, agilitat i entusiasme per la vida, i per això ha triomfaten tots els registres artístics des del simple divertiment a la composiciógreu i densa. També poden ser tràgics i pessimistes. Tema L’ esperança i la confiança en l’ésser humà i la natura principal
  • 9. La poesia de Carnerparteix: Anècdota, una historia molt breu o una simple imatge gràfica, queevoquen o suggereix el que el poeta ens pretén dir. Presenta les grans passions a escala reduïda, permeten eldesbordament emocional (aixecant el to), però d’una manera moderada. Latracció per la quotidianitat fa que sinteressi per la vulgaritat. passat • Delícia humanitat • Dubtós privilegi de • Ell home • En algun reconèixer-la exquisit i moment havia i contemplar- cultivatparticular Angle participat Carner la • Li es vedada • No de present participar-ne
  • 10. • Poeta acuradíssim, artífexs de larima, escriu poemes amb rima difícil, al ser unmestre de la musicalitat i el lèxic, ....• Dóna a la llengua catalana categorialiterària en el marc universal.• 1957 ofereix la versió definitiva de lescomposicions exposades en el volum. Seleccionarài ordenarà temàticament els poemes.
  • 11. CARACTERÍSTIQUES DELS FRUITS SABOROSOS Aquest llibre es va publicar l’any 1906, es un llibre compost per 18 poemes que reflecteix el moviment Noucentista Cada una d’aquestes etapes les relaciona amb una fruita relacionant-les amb les seves característiques (color, mida, olor, gust). També amb les estacions de l’any en que s’obtenen aquestes fruites. Tot el llibre es mou entre la nostàlgia i la ironia. Descriu la vida quotidiana de la burgesia amb tots elsTema el pas del temps, arribant a la maduresa amb una plenitud. seus problemes però allunyada de la vulgaritat.principalobra
  • 12. infantesa joventutmaduresa vellesa
  • 13. Com les maduixes Menja maduixes làvia dabans de Sant Joan; per més frescor, les vol collides dun infant. Perxò la néta més petita, que és Pandara, sabeu, la que sencanta davant duna clarori va creixent tranquil·la i en admiració i a voltes, cluca dulls, aixeca al cel la cara, ella, que encar no diu paraules ben ardides i que en barreja en una música els sentits, cull ara les maduixes arrupides, tintat de rosa el capciró dels dits. Cada matí lasseuen, a bell redós del vent, al jaç de maduixeres. I mira com belluga lairet ombres lleugeres, i el cossiró decanta abans que el pensament. li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, i creu que el cel sacaba darrera del jardí. En va la maduixera son bé de Déu cobria; en treure les maduixes del receret ombriu, Pandara s enrojola, treballa, sextasia: si nha trobat més duna, aixeca els ulls i riu. Pandara sempre ha vist el cel asserenat; ignora la gropada i el xiscle de les bruixes. És fe i és vida della la llum de bat a bat. El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes.
  • 14. Peres jovenetesAi la petita Ixena, voluble com lamor,que vols que et creguins muda, la boca ben estreta, i ta mirada xiscla tan fort com loreneta dessota les pestanyes, serrell del teu candor! Quan obres la finestra, ja tot el món és clar; lolor que tesperava del roserar, tremola; la llum et pren la cara i pel teu cos rodola i ta rialla dins un raig de sol sen va. I quan el cel és dor i cada cosa invita en el camí i el marge i el tros, sobtadament sents una esgarrifança del goig désser vivent, lesguard xipollejant en la llum infinita. ¡Ah si les albes roses i els branquillons dabril i el so de locellada i el riu sadelera poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera, de topar mai el dol, Ixena, més gentil que les primeres peres que es fan acolorades llavors que tant satarda el sol per la vesant; les peres jovenetes, penjant extasiades de cabre justes, dintre la boca dun infant!
  • 15. Aglae i les taronjes Aglae, sota un bell taronger deturada, al lluny sent les germanes com ocellada al vent. I ja no va a lencalç per lherba i la rosada, I té la cara pàl·lida dun gran defalliment. Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, altiva entre la fressa, joiosa de la llum. I ja de lhort samaga per les desertes viesI encara es fa més blanca, perduda entre el perfum. I arriba a les taronges, i en cull i se nemporta; la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta i del cabell afluixen el pes les dues mans. I Aglae, ja refeta, es bressa en lesperança; amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut; ella pogués besar linfant que ja satansa, batec tan avinent i tan inconegut. I veu la piadosa taronja que fou bella, i jeu abandonada del rec vora lespill. De la muller la sort li transpareix en ella: fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.
  • 16. La poma escollida Alidé sha fet vella i Lamon és vellet,i, més menuts i blancs, sestan sempre a la vora. Ara que són al llit, els besa el solellet. Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora. -Oh petita Alidé, com és que plores tant?-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada i sempre sec, i envejo les nores treballant, i quan els néts em vénen em troben tan gelada. I no et sabria péixer com en el temps florit ni fondret lenyorança dels dies que sescolen, i tu vols que tabrigui i els braços em tremolen i em parles dunes coses on mha caigut oblit. Lamon fa un gran sospir i li diu: -Oh ma vida, mos peus són balbs i sento que se men va la llum, i et tinc a vora meu com la poma escollida que es torna groga i vella i encara fa perfurn. Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa: el fred ens fa temença, la negra nit horror,criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa. Què hi fa danar caient, si ens ne duem lamor?
  • 17. NabíLa va començar al 1934 i va ser publicada al 1941És un poema narratiu i líric de 1300 versos repartits en 10 cants queexpliquen la historia bíblica del profeta Jonàs Jonàs, un vell profeta hebreu, cansat de la seva professió sent la veu de Iahvè, que li ordena que vagi a Nínive, a anunciar la seva destrucció però agafa un vaixell en direcció contraria (Occident). Aleshores Iahvè provoca una tempesta i Jonàs ordena als mariners que el llencin al mar on es devorat per un peix mentre reflexiona. Tres dies més tard el vomita) i es dirigeix cap a Nínive on el rei lescolta, es penedeix i es converteix per això Iahvè perdona la ciutat.
  • 18. Fragments de Nabí -Vés a l’escat de Nínive, trasbalsa cada Iahvè ordena a Jonàs que vagi a Nínive orella a anunciar la seva destrucció. retruny per la ciutat: “Jo, Iahvè, sé la vostra malvestat: de tant de pes la meva destra s’ha cansat i el rei baixà de son seient de pedreria -Et dol un poc de brosta; i no passaresi tombà els ulls que l’averany adolorida. pena Als quatre vents tirà sos amulets del a fer-ho néixer no hi pujares tu coll fou un present de la serena i cada auri penjoll i una rosada matinal se n’ho va dur. dels costats de sa cara, I a mi, que faig i peixo totes les coses i petjà sa tiara: nades, i per a prosternar-se en nuesa animal no ha de recar-me gens Nínive, la ciutat rebaté son cinyell de gemmes pures, de tres jornades, es va arrencar les brodadures amb cent vint mil infants, mali migpartí la túnica amb el darrer punyal coneixents d’on tenen la mà esquerra i la mà Iahvè li fa veure a Jonàs que si dreta, Jonàs arriba a Nínive on el rei lamenta la mort de la planta, Déu l’escolta i es penedeix. i amb tanta de gran destrucció també pot sentir-ne per la pleta i del devessallciutat. de la d’arments?
  • 19. La narrativa
  • 20. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS• La seva prosa és molt acolorida, esplendor i preciosisme inimitables. • Al dominar la llengua pot crear un estil brillant, molt ornamentat i net. • Escriu objectivament.
  • 21. ALGUNES OBRES NARRATIVE• La malvestat d’Oriana (1910) : manuscrit medieval que reescriu imitant lanarrativa lul·liana, va impactar ja que aquesta obra modernista es vapublicar en plena efervescència del noucentisme.• Les planetes del verdum (1918) és un recull articles sortits a La Veu deCatalunya. Tenen com a escenari la part vella de la ciutat. Hi descriu lagent que viu en aquests barris, que provoca la tendresa en lautor.• Les bonhomies (1925): bàsicament es diferencia de lanterior en la ubicacióde lescenari descrit; en aquest cas lobservatori triat per Carner són elsbarris de Sant Gervasi i de Sarrià, tot posant lèmfasi en el paisatge.• Tres estels i un ròssec (1927)
  • 22. El teatre
  • 23. • El giravolt de maig: va ser escrit durant l’any 1927 apartir d’un acord entre el poeta i un músic per tal escriureuna opera còmica. L’argument narra l’historia d’una antigaballarina i d’un ex-antic seminarista de la Catalunya delsegle XVIII.• El Misterio de Quanxhuata : va ser escrit durant el seuexili a Mèxic com a homenatge al país i a la cultura.•El Ben Cofat i l’Altre: és una llegenda dividida en cincactes i precedida per un pròleg. Aquest, inaugura la novaèpoca dels llibres de color taronja.•Cop de vent: és l’últim llibre que Carner va publicar. És undrama.
  • 24. Mireia Asensio, Carla Giménez. Judit Renau, Inés Romero, Sandra Vidal

×