Dialectes del català final 1

5,457 views
4,924 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,457
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,699
Actions
Shares
0
Downloads
43
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Dialectes del català final 1

  1. 1. Els dialect s del catalàMireia Asensio, Carla Gimènez, Judit Renau, Inés Romero, Sandra Vidal
  2. 2. Origen del català• Del 1000 al 218 a.C. diferents pobles s’estableixen en el que avui dia coneixemCatalunya.• Al segle I a.C. comença la romanització.• Cada zona tenia la seva forma de parla del llatí degut a les llengües indígenes.• Al segle 5 l’Imperi Romà comença a descompondre’s , el llatí per força.• Naixement de les llengües romàniques.
  3. 3. Mapa de dialectes  -Mapa de dialectes: - El català nord occidental - El valencià - El rossellonès - El català central - El baleàric - L’alguerès
  4. 4. Septentrional o Rossellonès - Septentrional de transició - Salat Central - XipellaDialectes Català oriental - Barceloní - Tarragoní - Mallorquí Balear - Menorquí - Eivissenc Català occidental Alguerès - Ribagorça Nord-occidental - Pallarès - Tortosí - Septentrional Valencià - Apitxat - Meridional
  5. 5. Característiques generals del català oriental Fonètica Els sons [a] i [e] en posició àtona sonen igual, la vocal neutra. Els sons [o] i [u] en posició àtona sonen igual [u]. La i del grup –ix és muda. En general no pronuncia la –r final. Morfosintaxi Plurals acabats en –s darrere de vocal àtona. Ús de les formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles. Increment –eix o –esc en els verbs incoatius. Lèxic Mirall, xai, escombra…
  6. 6. Català septentrional o rossellonès• És parlat per 100.000 persones a el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, elCapcir i l’Alta Cerdanya.• Només la coneixen passivament• Revitalització creixent (cançons, classes...)• Han sofert una imposició política i cultural de la llengua francesa.• Té trets comuns amb l’occità i ,a vegades, influenciats per ella.• Subdialecte: el Capcinès (arcaïtzant i occitanitzat)
  7. 7. Característiques generals Pas de la O tancada tònica en U . Desaparició de la –A al final de la terminació –IA. Fonètica Existència d’una E i una O mitjanes. Absència de mots esdrúixols. La primera persona del sing. del pres. d’ indicatiu amb –i final.Morfosintaxi El plural del mots aguts acabats en –N es fa només amb -S Abundància de participis en –it Negació amb pas Mots exclusius: nugues (nous), aper (arada) Lèxic Occitanismes: fedes (ovelles), veire (got) Gal·licismes : roba (vestit)
  8. 8. Català oriental central• Sestén per les conques dels rius Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix,Gaià, Francolí i llurs afluents• Inclou la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i lamajor part de la de Girona menys el dialecte de transició.• Es considera la llengua estàndard.• La frontera amb el català nord-occidental coincideix amb la de la divisió entredialectes orientals i occidentals.• Els seus límits són poc clars amb el rossellonès (català septentrional detransició).
  9. 9. Característiques generals El sistema vocàlic àton consta de tres valors: /i/, /u/ i vocal neutra. El sistema vocàlic tònic, de set : /a/, /e/, /ε/, /i/, /o/, i /u/. Sons [a] i [e] en posició à tona es pronuncien igual. Fonètica Sons [o] i [u] en posició àtona es pronuncien igual. Emmudiment de la –t en el grups –nt i –lt. Iodització a moltes comarques: palla( pronunciat “paia”, ull (pronunciat “ui”). La desinència [u] de la 1a persona del sing. del present d’indicatiu.Morfologia Desinència [és]en la 1a i 3a pers. del sing. de l’imperfet d’indicatiu. Formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles . Lèxic Escombra, papallona, noi, mirall...
  10. 10. SubdialectesTarragoní: • Localització:Tarragonès, Alt Camp, el Baix Camp i la Coca de Barberà • Zona de transició entre el català oriental i l’occidental • Característiques: • Presència d’afinitats lèxiques • Pervivència del fonema làbio-dentalBarceloní: • Localització: Barcelona i algunes zones de rodalies. • Característiques: • Ensordiment d’alguns sons palatals • Africació de fricatius • No neutralitza algunes vocals àtones i n’obra de tancades • Ús de castellanismes
  11. 11. El salat: • Localització: Cadaqués, zona costanera entre Begur i Blanes. • Característiques: • Ús dels articles es, sa i ses. • Els articles procedeixen d’IPSE/IPSAEl xipella: • Localització: Alt Urgell, Segarra, Conca de Barberà • Característiques: • pas de la –e final a la –i final
  12. 12. Balear• Es parla a les Illes Balears i a les Pituïses• Té origen en el català central• Al segle Xll són repoblades per persones procedents del Principat de Catalunya• L’aïllament geogràfic li ha permès conservar arcaismes
  13. 13. Característiques generalsFonètica Pronunciació neutra de la “e” tancada en posició tònica. Distinció entre els sons [u] i [o] en posició àtona . Emmudiment de la “a” quan acaba en –ia. Pronunciació generalitzada de la t i de g/c. Iodització. Reducció dels grups qua i gua a [ko] i [go]. Distinció entre b i v.Morfosintaxi No es pronuncia la o final de la 1a pers. sing. Infinitiu. Ús de l’article salat es. Ús dels articles personals en/na. Ús del jo darrere de preposició. Ús de les formes plenes dels pronoms .Lèxic Ca(gos), nin (nen), arena (sorra).
  14. 14. SubdialectesEl mallorquí: • Parlat a l’illa de Mallorca. • Format per la colonització des de làrea del català central. • La seva característica principal és l’arcaisme.El menorquí: • Parlat a l’illa de Menorca. • És una variant molt uniforme del català. • La diferència entre la fonètica de Mallorca i Menorca és el tancament de la o en u.L’eivissenc: • Parlat a Eivissa. • A Formentera pren el nom de formenterer.
  15. 15. Alguerès• Es parla a l’Alguer i a Sardenya.• El seu origen es troba en la repoblació feta pel rei català Pere III durant el segle XIV.• El seu distanciament geogràfic i polític el fan força peculiar i difícil d’entendre.
  16. 16. Característiques generalsFonètica No té vocal neutre, però totes les a i les e sonen com a [a] Les consonants l i d entre vocals es pronuncia [r]. El dígraf ll, davant de consonant i a final de mot es pronuncia [l]Morfosintaxi No es pronuncia la o en la primera p. del sing. del present d’indicatiu. Present d’ind. del verb ser: só, sés, és, sem, seu, són. Ús generalitzat dels articles lo és [lú] i los és [lús]Lèxic Italianismes: assai (prou/bastant), ecco(ve’t aquí), autista(taxista)… Sardismes: anca (cama), mestre de llenya(fuster), molendo (ase)… Arcaismes i mots propis: mes (però), calqui (algun), llong (llarg)…
  17. 17. Característiques del català occidentalFonètica Els sons [a] i [e] en posició àtona es distingeixen Els sons [o] i [u] en posició àtona es distingeixen La i del grup –ix es pronunciaMorfosintaxi Plurals acabats en –ns darrere vocal àtona. Ús de les formes plenes dels pronoms febles. Increment –ix o –isc en els verbs incoatius.Lèxic Espill, cordell, granera…
  18. 18. Català nord-occidental• Es situa a les comarques del riu Segre fins l’Ebre i els seus afluents.• Té unes zones de transició, com són les de la plana alta, Alcalatén,Maestrats i els Ports de Morella, constitueixen una zona de transicióentre el valencià i el nord-occidental.• També se situa a la franja entre Catalunya i Aragó on es parla el català,aquesta zona s’anomena franja oriental d’Aragó.
  19. 19. Característiques Nord-Occidentalfonètica El sistema vocàlic tònic igual que el central, però no coincideixen en la distribució. Distinció entre la a i la e en posició àtones. Distingeix també la o i la u.Morfosintaxi Els plurals dels antics mots esdrúixols llatins acabats en nasal tenen terminació –ns . L’article masculí és lo/los. La 1a pers. sing. pres. d’indicatiu de la 1a conjugació té el morfema [o]. Increment –ix en els verbs incoatius tenen . Els pronoms personals solen mantenir la forma plena. Els possessius femenins són: meua, teua,...Lèxic Mots exclusius: mixó, silló, etc..
  20. 20. SubdialectesPallarès: • Se situa en les comarques del Pallars (Jussà i Subirà). • Només es característica d’aquesta zona ja que està aïllada. • Utilitzen articles –les per mots masculins i abundància del mot –eva –iva en imperfets.Ribagorçà: • Se situa al sud de la Vall d’Aran fins sud de Tamarit de Llitera • Consonantisme en grups cl, pl, fl. • Ensordiment africanes i s sonora • Plural femení acabat en –asTortosí: • Se situa a les comarques del Baix Ebre, Terra Alta i Montsià . • És un dels dialectes de transició que comparteix característiques amb el català nord- occidental i el valencià.
  21. 21. El valencià• El parlen tres quartes parts del territori valencià.• En la part occidental de València mai han sigut catalanoparlant, sónterres que es parla laragonès, aquest fet té un origen històric.• És una llengua problemàtica avui en dia, ja que en les zones rurals esparla el català però a les grans ciutats com Alacant i València es parlasobretot el castellà.• A València no accepten que el valencià sigui un dialecte del català,han convertit aquest en una qüestió política.
  22. 22. Història del valencià Diverses teoriesSanchis Guarner Alarcos Llorach Darrers últims anys• Repobladors orientals • Aragonesos i occidentals • Àrabs no van abandonar com a repobladors del país. el país quan Jaume I el• causa substrat pre- conquerir.romà • Hipòtesi no molt clara, ja que només podria servir • Al 1609 expulsió• romanització i per la ciutat de València. moriscos.arabització. •Zones que shavien quedat• català oriental dels despoblades s’ocupen percolonialitzadors modificat mallorquins, catalans i aragonesos incrementant el castellà.
  23. 23. Característiques generalsFonètica Pronunciació de la g i la j com a –tj. Pronunciació de la –r final. Pronunciació generalitzada de la t en els grups –nt, -lt i de – nc/g en posició final. Emmudiment de la –d- intervocàlica.Morfosintaxi Desinència –e en la 1a persona del singular del present indicatiu, verbs 1a conjugació. Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb. Desinències –ara, -era, -ira a l’imperfet de subjuntiu. Eliminació article personal. En les combinacions pronominals de CI(sing) + CD, -li mai no pren la forma –hi. Ús dels demostratius este, eixe, aquell/esta, eixa... Ús dels possessius meua, teua, seua,...Lèxic Arabismes: alficós, dacsa... Mots propis: vesprada, vórer, xic, pareixer
  24. 24. SubdialectesValencià septentrional • Se situa a les comarques del ports de Morella alt i baix Mestrat, Alcalatén i Plana alta. • Les característiques de la seva llengua son de transició al català nord occidental.Valencià apitxat. • Es el parla valencià amb més diferència. • Ocupa la zona central del País Valencià • L’ensordiment de les consonants z en s , tg en tj , tz en ts.Valencià meridional • Limita el nord amb l’apitxat i el sud i a l’oest amb el castellà. • En el consonantisme es destaca la caiguda molt acusada de la –d- intervocàlica i la –r final. • L’article plural adopta la forma –es per al masculí i femení . • El lèxic mostra formes dobles a partit de la barreja de pobladors de les comarques.
  25. 25. Diferències lèxiquesCatalà central Baleàric Valencià jove jove tjove diners dobbés dinés home homo homa noi al·lot xic gat moix gat petó besada bes nen nin xiquet escombra granera granera

×