ELABORACIÓ DUNITATSDIDÀCTIQUES INTEGRANT LES TIC
ÍNDEXPresentacióObjectius1. Mòdul 1: Què és una unitat didàctica?2. Mòdul 2: Condicions per al disseny dunitats didàctique...
PRESENTACIÓ       La presència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (daraendavant TIC) actualment le...
• Interactivitat entre els participants en leducació (professors, pares, alumnes).   • Ajudar de forma especialitzada als ...
MÒDUL 1: QUÈ ÉS UNA UNITAT DIDÀCTICA?                                         ÍNDEX1. Què és una unitat didàctica?2. Defin...
Tema 1       Què és una unitat didàctica?         La unitat didàctica com a instrument pràctic de planificació dels proces...
Tema 2       Definició dUnitat Didàctica 2.0    Dacord amb això, en aquest apartat ressaltarem algunes definicions que han...
2. Amb influència piagetiana, permet ordenar esquemàticament la tasca del      docent, segueix 4 passos:       1. Promoció...
Tema 3       Integració de la unitat didàctica en el Projecte Curricular de Centre usant lesTIC        Com que les unitats...
apareix un breu resum dels elements fonamentals que una Unitat didàctica potrecollir.                       ELEMENTS DE LA...
Tema 5Decàleg: Què ha de tenir una bona unitat didàctica TIC?
ACTIVITAT 1   A partir del desenvolupat en aquest mòdul aneu al següent link,   observeu algunes unitats didàctiques que i...
MÒDUL 2: CONDICIONS PER AL DISSENY DUNITATS                   DIDÀCTIQUES                                         ÍNDEX1. ...
Tema 1         Unitat didàctica i currículum.         Si bé una unitat didàctica és una estructura pedagògica de treball q...
b. Lanàlisi del context.       Possibilita que el projecte del grup de professors es converteixi en mediadorentre una dete...
Tema 2      Lavaluació dels coneixements previs com a clau en la determinació de què icóm es va a ensenyar       Un cop co...
ACTIVITAT 2  1. Llegeixi larticle "Algunes teories per al disseny instructiu dunitats didàctiques. Unitat  didàctica: Lalf...
MÒDUL 3: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR:              ELS CONTINGUTS                                             ÍNDEX1...
Tema 1       Els continguts: canvis didàctics        Davant els tradicionals llibres, vídeos i jocs, els nous continguts e...
Canvi en els CONTINGUTS didàctics:                           •   Més fonts dinformació.                           •   Nous...
Encara que aquest és un element de la Unitat important, hi ha ocasions en queen la formulació dels objectius didàctics es ...
1. fets o dades       • El seu aprenentatge és literal en si mateix       • És informació descriptiva       • És indispens...
No tots els procediments presenten la mateixa dificultat per aconseguiradquisició i domini. Alguns són més senzills que al...
Àmbits dels continguts actitudinals:       •   Referides a la persona mateixa. (Exemple: respectar el seu cos,           r...
ACTIVITAT 3Selecciona la resposta correcta:1. Els continguts curriculars canvien quan susen les TIC perquè:    a) Es fan m...
SOLUCIONSSelecciona la resposta correcta:1. Els continguts curriculars canvien quan susen les TIC perquè:    a) Es fan més...
MÒDUL 4: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR:               ELS OBJECTIUS                                     ÍNDEXIntroducc...
Introducció       Els educadors han de preparar als alumnes per viure en la Societat de laInformació, a la Societat del Co...
Aquestes destreses i coneixements serveixen perquè els alumnes esfamiliaritzen des de molt prest amb les TIC i els treguin...
Exemples:      Objectiu més ampli. Lalumne desenvoluparà les habilitats necessàries per a unmaneig eficient de la informac...
Capacitat                  Tipus                         Comunicació             De relació social                        ...
a) Priorització dun determinat objectiu.      Exemple: la vacunació com una mesura de salut pública, després de laugmentde...
Tema 2       Formulació dobjectius didàctics        Amb el propòsit que els objectius més generals guiïn directament lactu...
ACTIVITAT 4Respon les següents preguntes: 1. "Lestudiant desenvoluparà la seva capacitat dexpressió artística a través dex...
ACTIVIDAD 4Respon les següents preguntes: 1. "Lestudiant desenvoluparà la seva capacitat dexpressió artística a través dex...
MÒDUL 5: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS        PROGRAMADOR: LA METODOLOGIA                                   ÍNDEX1. Com enseny...
Tema 1       Com ensenyar: Determinació de mètodes i estratègies daprenentatge, idisseny dactivitats        Per tal de gar...
Tema 2      Planificació de les estratègies didàctiques (metodologia i recursos humans,materials, espacials i temporals)  ...
Resumint:        Tenint en compte tots els elements anteriors, es passa a identificar aquellesactivitats que considerem mé...
Sigui quina sigui la selecció dactivitats és important que totes elles estiguinorganitzades dacord amb una seqüència dapre...
des de diferents nivells, anàlisi i contrast de les diferents explicacions dun  mateix fenomen. Per organitzar conceptualm...
ACTIVITAT 5     Observi el vídeo "Treball en equip"     http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view...
MÒDUL 6: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS              PROGRAMADOR. ELS RECURSOS                                        ÍNDEX1. E...
Tema 1       Els llocs web educatius        Per desenvolupar aquest apartat a continuació exposem algunes idees puntualsi ...
virtual podrem trobar els objectius, els continguts, les activitats i lavaluació daquestcurs destinat a que el visitant ad...
a) Webs institucionals. Són aquells llocs web duna institució, grup, associació o   empresa relacionada amb leducació. En ...
Educaweb        (http://www.educaweb.com),      Educàlia     (www.educalia.org),   Maestroteca (http://www.maestroteca.com...
d) Materials didàctics web. Lúltim tipus de llocs web que vull comentar són els   anomenats com webs tutorials, webs docen...
Tema 2       Catalogar els recursos        Atès el tema anterior, i reprenent a John Dewey quan proposa que a través deles...
a) Mitjans per a la Comunicació.1. Preparació de Documents.    •   Processador de Textos    •   Verificador d’Ortografia  ...
Daltra banda, Jonassen va plantejar una classificació per a aquells recursos quees poden usar com eines de la ment. Classi...
Quan els computadors actuen com a tutors (instrucció dirigida), reemplacenmoltes de les funcions del mestre ubicant-lo en ...
Lautor està capacitat per expressar els continguts al lloc web?   Quins són els seus estudis?   Hi ha formes de posar-se e...
també depèn de la seva organització i de la ubicació daquells elements que a cada   moment poden resultar importants i nec...
Hi ha vincles en els continguts? Són apropiats?   És bona la informació i la forma en què es presenta?5. Consideracions ex...
1. Taula o reixeta                                1. Dades generals del recursTítol o nom:Identificació del recursÀrea o à...
Tenir en compte:• Lestructuració serà clara i ordenada• Ladaptació personalitzada i adequació a la diversitat• El que afav...
competències, ...), potenciant capacitats dindagació i elaboració i danàlisi,    crítica i proposta.•   Afavoreix el treba...
activitats?Presentació de      Lògica:            Profunda:    Concisa: _____ Pràctica:continguts          ______         ...
Quins elements      Text:             Gràfics:           Àudio:         Animació:apareixen?          _____             ___...
continguts?                  Com avalua?                  Es poden                             Si_______       No_______  ...
Estratègies daprenentatge (marqueu amb una X)Motivació personal amb tasques dinterès per a lalumneDescobriment personalExp...
Tema 4   Presentació del contingut: Material curricular amb format multimèdia   Les principals característiques dels mater...
Materials la informació dels quals està connectada hipertextualment.        Entre cada segment o part del mòdul destudi ha...
• Materials amb una interfície atractiva i fàcil dusar.        Els materials han de tenir un disseny gràfic acurat tant en...
• Han de tenir una interfície atractiva i fàcil dutilitzar. És a dir, els materials han  de tenir cura del seu disseny grà...
Característiques bàsiques dun SGA
Eines bàsiques dun SGAEines de distribució de continguts   • Editor de continguts en línia   • Dipòsit darxius   • Inserci...
Seguiment i Avaluació   • Estadístiques i fitxa personal per alumne   • Seguiment de cada activitat   • Sistemes dexàmens ...
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Manual unitats tic
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Manual unitats tic

1,762 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,762
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
548
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Manual unitats tic

  1. 1. ELABORACIÓ DUNITATSDIDÀCTIQUES INTEGRANT LES TIC
  2. 2. ÍNDEXPresentacióObjectius1. Mòdul 1: Què és una unitat didàctica?2. Mòdul 2: Condicions per al disseny dunitats didàctiques3. Mòdul 3: Components del procés programador. Els Continguts4. Mòdul 4: Components del procés programador. Els Objectius5. Mòdul 5: Components del procés programador. La Metodologia6. Mòdul 6: Components del procés programador. Els Recursos7. Mòdul 7: Components del procés programador. Les activitats i lAvaluació8. Conclusions finals9. Examen final10. Bibliografia11. Annexos: material de suport
  3. 3. PRESENTACIÓ La presència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (daraendavant TIC) actualment les sentim com una cosa imperiosa que sha instaurat en lesnostres vides i activitats quotidianes sense haver-nos adonat. En els nostres dies nocomptem només amb la televisió, la ràdio i el telèfon fix com a únics mitjans decomunicació i dactualització, sinó que també són Internet, lordinador, el telèfonmòbil i altres recursos doci (càmera digital, mp4, ipod, vídeo consola portàtil o fixa)que ara es consideren bàsics a la llar. Daquí la revolució tecnològica en tots els nostres contextos socials i formatius,sent aquest últim, lelement més important en leducació de ciutadans competents enles exigències i demandes de la societat actual. En aquest sentit, comprendre la necessitat daplicar o, millor dit, integrar les TICen leducació, és el primer pas que tant els docents i directius en el seu quefer iconstant qualificació pedagògica i didàctica han dadoptar. Tenint això present, la finalitat del Curs de "Elaboració dUnitats DidàctiquesIntegrant Les TIC" és oferir moments de reflexió sobre limpacte de les TIC i pautesmínimes sobre coneixements tecnològics que permetin realitzar projectes dintegraciócurricular i propostes concretes daplicació a l’aula. Avantatges que ofereixen les TIC en el desenvolupament dunitats didàctiques Les següents avantatges són destacades per la professora Ana García Valcárceli el seu grup de recerca de la Universitat de Salamanca, avantatges que han anatobservant en el desenvolupament dactivitats didàctiques amb TIC: • Eliminar les barreres espai-temporals entre professor i estudiant. • Afavorir tant laprenentatge col·laboratiu com l’autoaprenentatge. • Potenciar laprenentatge al llarg de la vida.
  4. 4. • Interactivitat entre els participants en leducació (professors, pares, alumnes). • Ajudar de forma especialitzada als subjectes amb necessitats educatives especials. • Afavorir una aproximació de lescola a la societat (conèixer el món real). • A través de la xarxa (Internet) combatre laïllament de moltes escoles. • Facilitar la formació del professorat. • Desenvolupar tasques de comunicació permetent laproximació a molt diferents realitats. • Afavorir la interdisciplinarietat i la globalització. • Facilitar laccés a informació (bases de dades, fòrums temàtics, pàgines web ...) • Afavorir un apropament a la informació des duna perspectiva constructivista. • Definir nous rols per a professors i alumnes, de manera que els alumnes assumeixin una major activitat i implicació en laprenentatge i leducador assumeixi el paper dajudar en el procés de transformar les informacions en coneixement, actuant com animador, coordinador i motivador de laprenentatge.OBJECTIUS • Facilitar un sistema dautoformació que permeti lús de les TIC i Internet com a mitjans didàctics. • Posar a disposició del professorat materials i recursos de la xarxa per desenvolupar, adaptar i treballar a laula activitats curriculars de cada àrea. • Aprendre a avaluar les possibilitats didàctiques dun programa informàtic educatiu, duna pàgina web, i jocs. • Conèixer diferents metodologies que es poden aplicar per organitzar lensenyament tenint com a principal recurs el ordinador.
  5. 5. MÒDUL 1: QUÈ ÉS UNA UNITAT DIDÀCTICA? ÍNDEX1. Què és una unitat didàctica?2. Definició dUnitat Didàctica 2.03. Integració de la unitat didàctica en el Projecte Curricular de Centre4. Elements duna unitat didàctica5. Decàleg: Què ha de tenir una bona unitat didàctica TIC?
  6. 6. Tema 1 Què és una unitat didàctica? La unitat didàctica com a instrument pràctic de planificació dels processosdensenyament-aprenentatge i en resposta al principi de globalització psicodidàctica,sorgeix com a mètode per a planificar i sistematitzar, a la pràctica escolar, les diferentstasques que un professor porta a terme amb un grup específic dalumnes, el queimplica la determinació de què es pretén ensenyar, com fer-ho i com i amb quinsprocediments avaluar-lo. Però no només és això, ja que, al costat dels coneixementsque proporcionen les diferents assignatures dels currículums educatius, és necessari -en les unitats didàctiques - contemplar en els alumnes el desenvolupament de certesdestreses que vagin possibilitant la formació integral de la seva personalitat, així comla realització duna sèrie dactivitats de clar valor formatiu.
  7. 7. Tema 2 Definició dUnitat Didàctica 2.0 Dacord amb això, en aquest apartat ressaltarem algunes definicions que hanrealitzat alguns pedagogs en funció de la relació que sestableix entre unitat didàctica iles TIC. • Una unitat didàctica 2.0 és aquella unitat daprenentatge que incorpora aplicacions i serveis de la web 2.0. M. Àrea (1993): unidades didácticas e investigación en el aula. • És un curs dacció que mostra seqüències de tasques que encarnen els continguts i dóna sentit als objectius. És una via molt apropiada per a aprendre de la pràctica. (M ª Mar Rodríguez Romero) • Segment o porció densenyament i aprenentatge significatiu configurat al voltant dun tema o eix organitzador. (M. Àrea (1993): unidades didácticas e investigación en el aula. • És una unitat de treball en el procés densenyament que ha de ser articulat i complet. (MEC "Ministeri dEducació dEspanya", 1989) • Articula objectius, continguts, metodologia i avaluació. (De Pablo i altres, 1992) Seqüències didàctiques Les unitats didàctiques 2.0 requereixen de formes clares per abordarl’APRENENTATGE. És a dir, en quin ordre es realitzen les tasques? I cóm sarticulen elsobjectius, continguts, metodologies i avaluació. Tipus de seqüències didàctiques 1. De caràcter expositiu receptiu, treballa amb continguts conceptuals, basada en el mètode deductiu. Lestratègia és rectilínia en el metodològic, centrada en el treball individual.
  8. 8. 2. Amb influència piagetiana, permet ordenar esquemàticament la tasca del docent, segueix 4 passos: 1. Promoció - aparició del conflicte cognitiu – exempleTècnica individual, motivadora, presentant una situació problemàtica.Possible activitat de lalumne: lectura dun article periodístic. 2. Recuperació - coneixements previs – exempleTècnica individual, dindagació com la interrogació dialògica.Exemple: el docent a través de la pissarra digital i un diari en línia, indaga als alumnessobre aspectes que requereixen major profunditat conceptual.Tècnica individual: expositiva, a través de recurrent exemplificació.Tècnica grupal: a través de lanàlisi compartida dexperiències. 3. Presentació - nou coneixement – exempleÉs més complexa i elaborada en les seves activitats; intenta motivar els alumnes através de la presentació dun tema dinterès o actualitat; sanima a expressar opinions ien paral·lel al treball actitudinal 4. Ubicació en lesquema cognitiu del nou coneixement – exempleEs propicia laprenentatge per descobriment: inclou els tres tipus de continguts(conceptuals, procedimentals i actitudinals)
  9. 9. Tema 3 Integració de la unitat didàctica en el Projecte Curricular de Centre usant lesTIC Com que les unitats didàctiques s’han de dissenyar atenent els alumnesconcrets als quals van dirigides, convindria començar per explicitar les característiquespsicopedagògiques dels alumnes, així com els seus condicionaments socioculturals,perquè això implicarà latenció específica de les seves necessitats personals, dacordamb els seus nivells dinstrucció, graus de maduresa i, en general, amb totes lesdiferències individuals puguin condicionar els processos densenyament-aprenentatge,a fi de garantir la màxima eficàcia daquests. En aquest sentit, la inclusió de les TIC aporta un gran valor a la diversitat per altractament de continguts, desenvolupament dactivitats, facilitat per accedir adiferents fonts informatives, així com laccés a recursos per a seleccionar i avaluar lainformació. Tema 4 Elements duna unitat didàctica És important considerar que tots aquests aprenentatges necessiten serprogramats, en el sentit que per abordar-los cal marcar-se objectius i continguts,dissenyar activitats de desenvolupament i avaluació i preveure els recursos necessaris.Les unitats didàctiques, sigui quina sigui lorganització que adoptin, es configuren alvoltant duna sèrie delements que les defineixen. Aquests elements haurien decontemplar els següents aspectes: descripció, objectius didàctics, continguts, activitats,recursos materials, organització de lespai i el temps, avaluació. Establir aquests aspectes amb el grau delaboració que cada equip considerinecessari, és molt útil per al centre perquè suposa la confecció duna mena de "bancde dades" que afavorirà sens dubte la tasca daltres companys i impedirà la sensació,que sovint es produeix, de trobar-se sempre en el punt zero. Aquesta tasca rendibilitzaels esforços, fins i tot a curt i mitjà termini. En el quadre que sofereix a continuació,
  10. 10. apareix un breu resum dels elements fonamentals que una Unitat didàctica potrecollir. ELEMENTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA1. Descripció de En aquest apartat es pot indicar el tema específic o nom de la unitat, elsla unitat coneixements previs que han de tenir els alumnes per aconseguir-los, lesdidàctica activitats de motivació, etc. Caldria fer referència, a més, al nombre de sessions de què consta la unitat, a la seva situació respecte al curs o cicle, i al moment en què es posarà en pràctica2. Objectius Els objectius didàctics estableixen què és el que, en concret, es pretén queDidàctics adquireixi lalumnat durant el desenvolupament de la unitat didàctica. És interessant a lhora de concretar els objectius didàctics tenir presents tots aquells aspectes relacionats amb els temes transversals. Cal preveure estratègies per fer partícip a lalumnat dels objectius didàctics3. Continguts En fer explícits els continguts daprenentatge sobre els quals es treballarà aldaprenentatge llarg del desenvolupament de la unitat, shan de recollir tant els relatius a conceptes, com a procediments i actituds4. Seqüència En aquest apartat, és molt important establir una seqüènciadactivitats daprenentatge, en que les activitats estiguin íntimament interrelacionades. La seqüència dactivitats no ha de ser la mera suma dactivitats més o menys relacionades amb els aprenentatges abordats en la unitat i han de ser coherents amb els recursos informàtics que es seleccionin. Daltra banda, és important tenir present la importància de considerar la diversitat present a laula i ajustar les activitats a les diferents necessitats educatives dels alumnes a laula5. Recursos Convé assenyalar els recursos específics per al desenvolupament de lamaterials unitat (web, informàtics, impresos ...)6. Organització Sassenyalen els aspectes específics al voltant de la organització de lespai ide lespai i el del temps que requereixi la unitat (temps de recerca i selecció de latemps informació, debats en línia sobre la informació o un tema en concret ...)7. Avaluació Les activitats que permetran la valoració dels aprenentatges dels alumnes, de la pràctica docent del professor i els instruments que sutilitzaran per a això, han de ser situades en el context general de la unitat, assenyalant quins seran els criteris i indicadors de valoració daquests aspectes. Així mateix, és molt important preveure activitats dautoavaluació que desenvolupin en els alumnes la reflexió sobre el propi aprenentatge
  11. 11. Tema 5Decàleg: Què ha de tenir una bona unitat didàctica TIC?
  12. 12. ACTIVITAT 1 A partir del desenvolupat en aquest mòdul aneu al següent link, observeu algunes unitats didàctiques que integren les TIC i, finalment realitzi la seva pròpia unitat didàctica. Utilitzi el quadre, li serà dajuda! http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jug ar&grp=eso&pag=35&id=11106 UNITAT DIDÀCTICATÍTOLJUSTIFICACIÓOBJECTIUSCONTINGUTSMETODOLOGIAACTIVITATSRECURSOSTEMPS ESTIMATAVALUACIÓALTRES INDICACIONS
  13. 13. MÒDUL 2: CONDICIONS PER AL DISSENY DUNITATS DIDÀCTIQUES ÍNDEX1. Unitat didàctica i currículum2. Lavaluació dels coneixements previs com a clau en la determinació de què i cóm es va a ensenyar3. Lentorn sociocultural i familiar de lalumnat
  14. 14. Tema 1 Unitat didàctica i currículum. Si bé una unitat didàctica és una estructura pedagògica de treball quotidià alaula, és la forma destablir explícitament les intencions densenyament-aprenentatgeque es desenvoluparan en el medi educatiu. És un exercici de planificació, realitzatexplícitament o implícitament, per tal de conèixer el què, qui, on, cóm i perquè delprocés educatiu, dins duna planificació estructurada del currículum. El Currículum és el conjunt dobjectius, continguts, mètodes pedagògics icriteris davaluació dins dun sistema educatiu que regulen la pràctica docent. Els nivells de Currículum a la Unitat didàctica. No obstant això, hi ha diferents nivells de currículum que tenen a veure amb elnivell de presa de decisions i la seva concreció. 1r És el que fixa els aspectes més generals i fonamentals de leducació. Estableixnivell motius comuns de leducació de tots els alumnes i les alumnes. Projecte institucional 2n Es refereix al conjunt de decisions que prenen els professors i professoresnivell adaptant els plantejaments més generals a la realitat de lÀrea i lalumnat. Projecte docent 3r Cada professor, en el marc del projecte (de lÀrea) realitza la seva pròpianivell programació, en la qual planteja els processos educatius que proposa desenvolupar a laula. Proposta personal Per a lelaboració del tercer nivell daquest element de planificació shandutilitzar diferents fonts dinformació que es poden agrupar així: a. El projecte educatiu de la Institució - Àrea. Proporciona pautes de definició, ja que en ell shi estableixen tretsdidentificació de la Institució-Àrea i les grans finalitats que orientaran el rumb de lapràctica docent.
  15. 15. b. Lanàlisi del context. Possibilita que el projecte del grup de professors es converteixi en mediadorentre una determinada intencionalitat educativa i els processos de socialitzaciócultural que tenen lloc a linterior de les aules c. Lexperiència derivada de la pràctica docent del Grup de professors i professores. Evita una ruptura entre els treballs dels professors i el projecte de lÀrea.Saprofita el capital dexperiències educatives existents com un element positiu. El projecte educatiu docent a la Unitat didàctica. La consideració daquestes fonts implica la participació, apropiació, construcciócompartida, reflexió i la focalització dels problemes a resoldre entre els professors iprofessores. És esforç de mediació entre la intencionalitat educativa i els processospràctics dintervenció en linterior de les sales de classe. Aquest projecte elaborat pels professors i professores (segon nivell curricular)és un instrument bàsic però flexible, dinàmic, obert que es concreta en la formulaciódun conjunt dhipòtesis de treball que regularan les experiències educatives queoferirà lÀrea. Està atent als canvis que sindiquen des dels processos davaluació de laposada en marxa. Així doncs, el seguiment i avaluació no són accions puntuals sinórespostes a una actitud de reflexió. Un cop realitzat el projecte del grup de professors. El següent nivell deconcreció curricular són les programacions daula. Selabora la proposta personal decada professor. És aquí on tenen lloc les unitats didàctiques.
  16. 16. Tema 2 Lavaluació dels coneixements previs com a clau en la determinació de què icóm es va a ensenyar Un cop conegut lenfocament curricular, un dels aspectes fonamentals que caltenir en compte per a la programació duna unitat didàctica basada en TIC és valorarels coneixements previs dels estudiants. Si fem activitats de tipus diagnòstic que ens permetin veure què saben elsestudiants, què tant saben, quants estudiants ho saben i cóm han conegut sobre eltema; tindrem loportunitat de desenvolupar els continguts curriculars a través derecursos TIC que mobilitzin aquests coneixements cap a la construcció de nousconeixements o enfortiment daquests. Daquesta manera podrem orientar processoseducatius més significatius, amb instruments o recursos com diaris digitals, els vídeos,els pretests ..., Tema 3 Lentorn sociocultural i familiar de lalumnat Sí bé tot procés densenyament i aprenentatge està fonamentat en el contextsociocultural de la comunitat educativa, i específicament dels estudiants, shan de teniren compte els següents factors: • El nivell o estatus social. • Facilitat que posseeixen tots els integrants duna família a lús de recursos tecnològics. • A casa per a què utilitzen les TIC: oci, treballs acadèmics, tasques laborals, ... • Considerar si en la comunitat o barriada tenen punts de suport i orientació de recursos tecnològics ja sigui per facilitar laccés a la informació, crear ambients doci cultural ...
  17. 17. ACTIVITAT 2 1. Llegeixi larticle "Algunes teories per al disseny instructiu dunitats didàctiques. Unitat didàctica: Lalfabet grec "de José María Rodríguez (Inspector dEducació. Comunitat de Madrid). Faci clic aquí per accedir al text http://www.um.es/ead/red/20/rodriguez.pdf i realitzi un mapa conceptual on defineixi i caracteritzi laprenentatge constructivista segons Mayer (1999). 2. Miri el vídeo "El rol de lordinador a laula". Li ajudarà a enfortir i completar el que hem vist fins ara. http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout= detalle&id_guia=1&Itemid=114
  18. 18. MÒDUL 3: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR: ELS CONTINGUTS ÍNDEX1. Els continguts: canvis didàctics2. Què ensenyar? A la caça dels continguts
  19. 19. Tema 1 Els continguts: canvis didàctics Davant els tradicionals llibres, vídeos i jocs, els nous continguts educatius creatsamb recursos tecnològics permeten presentar la informació duna altra manera. Elscontinguts es fan més dinàmics (interactivitat), més atractius (presentació simultàniade text, sons i imatges) i més variats. Aquestes noves presentacions poden facilitarlaprenentatge i permetre millores cognitives sobretot dels alumnes amb dificultats, enaplicar metodologies més actives i menys expositives. Les TIC han permès que els continguts educatius no sols els creïn elsproductors, sinó que també siguin els propis professors o fins i tot els alumnes que,sols o treballant en grup, desenvolupIn continguts curriculars propis o sadaptin elsdaltres. En aquest sentit, cal dir que els materials didàctics shan multiplicat, sobretottenint en compte que la tendència és la de la convivència dels materials tradicionalsamb els nous. No obstant això, la creació de continguts no és tan senzilla com traspassar unllibre a una pantalla, sinó que la dificultat rau a oferir algun valor afegit, com lapossibilitat dinteractuar o presentar simulacions o realitat virtual o fins i totadaptacions dels materials a les característiques nacionals, regionals i fins i tot locals.Daltra banda, els nous continguts resulten més adaptables i es modifiquen amb mésfacilitat. Els professors tenen loportunitat de generar continguts educatius dacord ambels interessos o les particularitats dels seus alumnes i del seu context educatiu.Aquests continguts, a causa del seu escàs cost, es poden crear per a grups dalumnesreduïts o fins i tot per algun alumne en particular. Aquesta facilitat en la creació de materials educatius ha donat lloc, sobretot enalguns països, a lexistència dun major volum de continguts, el que ha plantejat elproblema de lavaluació daquests.
  20. 20. Canvi en els CONTINGUTS didàctics: • Més fonts dinformació. • Nous creadors • Interactivitat • Fàcilment adaptables • Convergència d’idiomes • Materials individualitzats Tema 2 Què ensenyar? A la caça dels continguts Els continguts hauran de servir per reflectir les competències curricularsbàsiques que es vagin a afrontar en el desenvolupament de la unitat; competènciesque estiguin vinculades amb els diferents blocs de continguts que els currículumsoficials determinen. I, quan sigui oportú, sinclouran aquells continguts relacionats ambels "temes transversals" que serveixin per desenvolupar en els alumnes determinadesactituds i valors antropològics i sociològics que incideixin en la seva formació integralcom a persones. Els continguts que se seleccionin per a ser treballats en cada unitat han decontribuir a respondre de manera adequada a les diferències individuals entre elsalumnes. Així, al costat dels continguts bàsics o nuclears de la unitat, poden incorporaraltres insuficientment treballats per alguns alumnes i, igualment, poden inclourecontinguts que es considerin daprofundiment o dampliació.
  21. 21. Encara que aquest és un element de la Unitat important, hi ha ocasions en queen la formulació dels objectius didàctics es reconeixen de forma clara els contingutsque seran abordats, de manera que enumerar de nou els continguts pot resultar unamica reiteratiu. Així doncs, objectius didàctics i continguts són elements que estanestretament relacionats i que no sempre necessiten duna formulació independent. És convenient organitzar i distribuir els continguts de manera quesinterrelacionin continguts de diferents àrees i que aquests, a més, girin al voltant detemes o projectes propers a lalumnat, atès que contribueixen a comprendre millor lessituacions reals que encara lalumne. A partir dels continguts establerts en el disseny curricular base, amb elscontinguts agrupats en grans blocs, la primera tasca ens porta a seleccionar aquellsblocs dels que anem a extreure informació sobre els continguts que treballarem en laUnitat Didàctica. Normalment són diversos els blocs relacionats amb una unitatdidàctica, encara que és poc probable que en la mateixa unitat apareguin contingutsde tots els blocs de làrea. Normalment el criteri dinterrelació de continguts de diferent tipus(conceptuals, procedimentals i actitudinals) i de procedència de diferents blocsproporciona una bona estratègia per seleccionar tots aquells continguts que siguinrellevants per a la unitat didàctica. Aquesta reflexió sha destendre a les diferentsàrees presents en aquelles unitats didàctiques que no siguin unidisciplinares. Relacionarem els continguts dels objectius didàctics i amb els criterismetodològics: principis de globalitat, activitat, ... Tindrem present la seqüenciació de continguts elaborada en el projectecurricular de centre (o etapa) i, en tot cas, tractarem de posar en relació els contingutsde les diferents unitats didàctiques perquè al llarg de tot el curs i / o cicle haguemtreballat tots els continguts necessaris. Tipus de continguts En el moment de seleccionar el contingut a treballar és important distingir 3tipus: Conceptuals, procedimentals i actitudinals. Continguts conceptuals. Els continguts conceptuals es componen de:
  22. 22. 1. fets o dades • El seu aprenentatge és literal en si mateix • És informació descriptiva • És indispensable considerar-los dins dun context més ampli. • El seu valor és ser instruments per ajudar a lassoliment dobjectius relacionats amb conceptes.Exemples de fets: • Característica duna persona específica: El rei dEspanya és alt • Característica dun lloc: Mallorca està en el mar Mediterrani • Característica duna cosa: els diaris digitals són molt interactius, és ric en hipertextos • Característica dun esdeveniment específic: La construcció de la Torre de Pisa va començar el 11742. Conceptes • Requereixen comprensió i aquesta és gradual. • Ajuden a donar significat a una dada o informació. • No tots els conceptes són igual dabastables hi ha alguns més importants que altres. • Els més abastables són les idees bàsiques • Proporcionen un suport per discernir i comprendre. • Ajuden a entendre molts fets específics • Alt grau de generalitat. • Són transferibles.Exemples didees bàsiques: • La matèria no desapareix ni es destrueix, es transforma. • A tota acció li correspon una reacció. • El procés de construcció del significat implica la relació del coneixement previ amb el nou. Continguts procedimentals Es defineixen com un conjunt daccions ordenades i orientades a la consecucióduna meta. Requereixen de reiteració daccions que portin als alumnes a dominar latècnica, habilitat o estratègia que és objecte daprenentatge.
  23. 23. No tots els procediments presenten la mateixa dificultat per aconseguiradquisició i domini. Alguns són més senzills que altres pel que el temps dadquisicióvaria. Hi ha continguts procedimentals: • Generals. Comuns a totes les àrees que es poden agrupar en: Procediments per a la recerca dinformació. Procediments per processar la informació obtinguda (anàlisi, realització de taules, gràfiques, classificacions etc.) Procediments per a la comunicació dinformació (elaboració dinformes, exposicions, posades en comú, debats etc.) • Algorítmics. Indiquen lordre i el nombre de passos que shan de realitzar per resoldre un problema. Sempre que es realitzin els passos previstos i en lordre adequat, els resultats seran idèntics (per exemple, copiar, treure làrea duna figura ...) • Heurístics. Són contextuals, és a dir, no aplicables de manera automàtica i sempre de la mateixa manera (a diferència dels algorísmics) a la solució dun problema. (Exemple: la interpretació de textos ...) Per programar continguts procedimentals cal preguntar-se: • Quins objectius procedimentals es volen incloure? • Quin tipus de requisits daprenentatge implica el seleccionat? • En quin lloc del recorregut daquest procediment es troben els alumnes? • Quins recursos digitals ajuden al desenvolupament dels continguts? • Quin tipus d’adequacions he de fer en base a lanterior? • Redactar-los incloent el substantiu (contingut conceptual). Continguts actitudinalsEls tipus de continguts actitudinals són: • Generals: presents en totes les àrees. (Exemples: observació, atenció, actitud de diàleg ...) • Específics: referits a certes àrees. (Exemples: curiositat davant lús dels recursos informàtics)
  24. 24. Àmbits dels continguts actitudinals: • Referides a la persona mateixa. (Exemple: respectar el seu cos, responsabilitat cap al treball) • Referides a les relacions interpersonals. (Exemple: respecte per les idees dels altres) • Referides al comportament de lindividu amb el medi. (Exemple: respecte cap al medi ambient) Per programar els continguts actitudinals cal preguntar-se: • Quines actituds es volen promoure? • Sadeqüen als valors de la institució? • Sadeqüen a les característiques psicoevolutives dels alumnes? Exemple: Unitat temàtica: usos i abusos de laigua. Part del contingut de la Unitat.Part del contingut • Laigua com a element que configura elconceptual paisatge natural. • El cicle de laigua. • Els usos de laigua: consum, higiene, oci ... Laigua com a vehicle de comunicació i transportPart del contingut • Observacions dirigides a la localització de llocsprocedimental on hi ha abundància i escassetat d’aigua. • Realització dexperiments que produeixen precipitacions. • Elaboració denquestes a través de les xarxes socials • Recerca dinformació • Seguiment de notícies en línia sobre laiguaPart del contingut • Valoració de la importància de laigua.actitudinal • Sensibilitat per la precisió i rigor de les observacions sobre laigua. • Promotor didees, debats i fòrums en línia per a la difusió de missatges sobre lús racional i responsable de laigua ...
  25. 25. ACTIVITAT 3Selecciona la resposta correcta:1. Els continguts curriculars canvien quan susen les TIC perquè: a) Es fan més dinàmics, atractius i són més variats. b) Exigeixen al docent ser tècnic en informàtica. c) Laula sha de equipar amb projector, portàtil, connexió a Internet, cascos i altres aparells.2. Limportant en seleccionar els continguts per a ser desenvolupats amb recursos TIC és que: a) A través dells sempre utilitzi recursos i activitats interactives. b) Desenvolupin les competències bàsiques curriculars. c) Treballin només continguts conceptuals, ja que aquests són la base del coneixement.
  26. 26. SOLUCIONSSelecciona la resposta correcta:1. Els continguts curriculars canvien quan susen les TIC perquè: a) Es fan més dinàmics, atractius i són més variats. b) Exigeixen al docent ser tècnic en informàtica. c) Laula sha de equipar amb projector, portàtil, connexió a Internet, cascos i altres aparells.2. Limportant en seleccionar els continguts per a ser desenvolupats amb recursos TIC és que: a) A través dells sempre utilitzi recursos i activitats interactives. b) Desenvolupin les competències bàsiques curriculars. c) Treballin només continguts conceptuals, ja que aquests són la base del coneixement.
  27. 27. MÒDUL 4: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR: ELS OBJECTIUS ÍNDEXIntroducció 1. Què són els objectius 2. Què ensenyar?: Formulació dobjectius.
  28. 28. Introducció Els educadors han de preparar als alumnes per viure en la Societat de laInformació, a la Societat del Coneixement. Per això, han de potenciar des de molt prestles habilitats necessàries perquè els alumnes aprofitin al màxim les possibilitats de lesTIC. Canvi en els OBJECTIUS educatius: • Crear coneixement "de valor" • Aprendre "de per vida" efectivament • Processar la informació • Resolució de problemes eficaçment • Utilitzar la informació responsablement El nou objectiu és dotar els alumnes de les capacitats i dels coneixementsnecessaris. Marques Graells, en el llibre de la professora de la Universitat dAlacantRosabel Roig "Les Noves Tecnologies aplicades a leducació", sintetitza tals habilitats iconeixements en: • Saber utilitzar les principals eines dInternet. • Conèixer les característiques bàsiques dels equips. • Diagnosticar quina informació es necessita en cada cas. • Saber trobar la informació. • Saber resistir la temptació de dispersar-se en navegar per Internet. • Avaluar la qualitat i la idoneïtat de la informació obtinguda. • Saber utilitzar la informació. • Saber aprofitar les possibilitats de comunicació dInternet. • Avaluar leficàcia i leficiència de la metodologia emprada.
  29. 29. Aquestes destreses i coneixements serveixen perquè els alumnes esfamiliaritzen des de molt prest amb les TIC i els treguin partit. També són necessàriesper a laprenentatge al llarg de tota la vida, tan necessari en una societat que estàcanviant constantment. Roig Vila, Rosabel, (2002). Las Nuevas Tecnologías aplicadas a la educación:elementos para una articulación didáctica de las Tecnologías de la Información y laComunicación. Universidad de Alicante, Alcoy. Tema 1 Què són els objectius Els objectius expressen les capacitats que els alumnes han dassolir al final delcurs. Els objectius poden referir-se a diferents àmbits: • Capacitats cognitives o intel·lectuals: comprendre, relacionar, conèixer, comparar ... • Capacitats corporals: coordinar ... • Capacitats afectives: gaudir, valorar, apreciar ... • Capacitats socials, dintegració, relació o actuació social: col·laborar, compartir ... • Capacitats morals o ètiques: respectar ... Sabem que lhome és un ésser integral, és una totalitat i mentre aprènsinvolucren les seves diferents dimensions, però algunes poden rebre més pes quealtres o bé es considera que resulten més importants per certa situació o moment. Es separen per poder tenir claredat respecte a làrea que interessa propiciarespecialment, no vol dir que no puguin entrar altres en forma simultània, de fet aixísucceeix. Cal anar precisant els objectius generals (de més abast) en altres més específicsque orientin de manera més precisa les accions educatives del professor o professora.
  30. 30. Exemples: Objectiu més ampli. Lalumne desenvoluparà les habilitats necessàries per a unmaneig eficient de la informació utilitzant recursos tecnològics. Objectiu específic: Lalumne serà capaç de fer cerques dinformacióespecialitzada a través de lús de cercadors a Internet. Objectiu més ampli: Lalumne desenvoluparà la seva capacitat dexpressióescrita a través de lelaboració de productes específics. Objectiu específic: Lalumne desenvoluparà la seva capacitat per comunicar elsseus punts de vista elaborant assaigs. No obstant això, existeix el risc de perdre de vista lobjectiu més general perpreocupar-se massa pels més concrets. Procés danàlisi, adequació i contextualització. Els objectius necessiten ser analitzats, adaptats, situats en un context i fer-losoperatius per guiar el procés densenyament - aprenentatge de determinats alumnes. El procés danàlisi. Consisteix en estudiar-los bé, tractar didentificar quin és elseu contingut, com es relacionen per: • Triar les capacitats a treballar. • Seleccionar els continguts més apropiats. (Exemple: Un dels objectius del programa contempla fomentar el pensament crític. És possible llavors triar si ho faig amb anàlisi de les notícies dahir, o si ho faig a partir de successos del passat o a partir de la retroalimentació que puguin donar a la feina elaborada per un company etc.) • Elaborar criteris davaluació. Exemple dun procés danàlisi dun objectiu: Comunicar-se a través de mitjans dexpressió verbal, corporal, visual, musical...,desenvolupant el raonament verbal, així com la sensibilitat estètica, la creativitat i lacapacitat per gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.
  31. 31. Capacitat Tipus Comunicació De relació social Raonament Cognitiva Verbal Sensibilitat Afectiva Estètica Creativitat Cognitiva Gaudir Afectiva El procés dadequació. Consisteix a adaptar lobjectiu dacord amb levoluciópsicològica de lalumne. Exemple. Objectiu a adequar: Desenvolupar la capacitat de traduir obtinguda dunamanera determinada i presentar-la dun altre. Objectiu adequat per a alumnes de primària. Desenvolupar la capacitat dedescriure amb paraules un objecte observat. Objectiu adequat per a alumnes de preparatòria. Desenvolupar la capacitatdexpressar de forma escrita el representat a través duna gràfica. El procés de contextualització. Consisteix a ajustar lobjectiu que es planteja demanera general a làmbit específic en què es desenvolupen els alumnes. (Lloc físic,social ...) Exemples de possibles consideracions del context: Els valors de solidaritat i ajuda mútua després dhaver viscut un desastrenatural en una comunitat. La importància de la seguretat de la informació després dhaver patit unafallada de la xarxa. Plantejar el tractament dun cert tema afí a la carrera que estan cursant elsmeus alumnes. Es poden usar diversos mètodes per a la contextualització entre ells:
  32. 32. a) Priorització dun determinat objectiu. Exemple: la vacunació com una mesura de salut pública, després de laugmentde malalties que poden evitar a través daquest mitjà en una comunitat. b) Matisació dalguns aspectes dun objectiu. Exemple: un objectiu que parli sobre la promoció del valor de lestalvi com amitjà per propiciar el benestar familiar. Incloure el valor de lestalvi en termes devitar el malbaratament i les despesesinnecessàries per ajudar a disminuir la despesa familiar. c) Realitzant comentaris annexos. Exemple: Valorar la importància dels usos i costums de la comunitat com a partde la seva cultura regional. Comentaris annexos: Destacar la importància de la festa patronal. Destacar el costum de la visita a la gent gran el dia de ... Destacar la importància de les activitats de diumenge al poble. Anar a la unitat,visita a la plaça, reunir després de la missa. d) Unificació de diversos objectius. Exemple: Daquests 2 objectius: • Ampliar el vocabulari dels alumnes. • Coneixement de les parts que integren laparell respiratori en lésser humà. Objectiu unificat: Ampliar el vocabulari dels alumnes integrant paraules combronquis, pulmons, bronquíols, etc. e) Mitjançant nova redacció.
  33. 33. Tema 2 Formulació dobjectius didàctics Amb el propòsit que els objectius més generals guiïn directament lactuació delprofessor o professora a laula, és necessari que descriguin el tipus i grau delaprenentatge que haurà dassolir lalumne o alumna respecte a un cert contingutprevist en la Unitat didàctica. Daquesta manera, els objectius didàctics són aquells quenecessiten el tipus i graus daprenentatge que ha de realitzar un alumne o alumnarespecte a uns continguts en finalitzar la UD. El propòsit dels objectius didàctics es pot concretar en: • Delimitar continguts ja que concreten en quin grau es volen treballar. • Servir de referent per elaborar activitats densenyament-aprenentatge. • Oferir criteris davaluació. Els objectius poden ser formulats de la següent manera: Lalumne + descripció del resultat esperat + contingut específic El subjecte que aprèn + loperació cognitiva + sobre el que sexercirà loperació cognitiva. Exemples: Lalumne + classificarà + fonts dinformació. Lalumne + reconeixerà + com aprendre. Lalumne + produirà + textos escrits per comunicar la seva opinió. Lalumne + valorarà i respectarà + laigua com a recurs escàs. Els objectius poden referir-se als 3 tipus de continguts: conceptuals,procedimentals o actitudinals.
  34. 34. ACTIVITAT 4Respon les següents preguntes: 1. "Lestudiant desenvoluparà la seva capacitat dexpressió artística a través dexercicis físics continusi de lobservació de vídeos de gimnàstica". Aquest objectiu correspon a. a) Un objectiu específic. b) Un objectiu ampli o general. c) Un objectiu intermedi.2. En què consisteix el procés dadequació dun objectiu: a) En ampliar-lo en la seva redacció el que màxim que es pugui. b) En adaptar lobjectiu dacord amb levolució psicològica de lestudiant. c) En adaptar només a situacions socioculturals.3. El propòsit dun objectiu didàctic es pot concretar en: a) Determinar continguts, establir criteris davaluació, i ser referent per a lelaboració dactivitats. b) Identificar quins són els continguts actitudinals. c) Els recursos informàtics i de la web 2.0.
  35. 35. ACTIVIDAD 4Respon les següents preguntes: 1. "Lestudiant desenvoluparà la seva capacitat dexpressió artística a través dexercicis físics continusi de lobservació de vídeos de gimnàstica". Aquest objectiu correspon a. a) Un objectiu específic. b) Un objectiu ampli o general. c) Un objectiu intermedi.2. En què consisteix el procés dadequació dun objectiu: a) En ampliar-lo en la seva redacció el que màxim que es pugui. b) En adaptar lobjectiu dacord amb levolució psicològica de lestudiant. c) En adaptar només a situacions socioculturals.3. El propòsit dun objectiu didàctic es pot concretar en: a) Determinar continguts, establir criteris davaluació, i ser referent per a lelaboració dactivitats. b) Identificar quins són els continguts actitudinals. c) Els recursos informàtics i de la web 2.0.
  36. 36. MÒDUL 5: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR: LA METODOLOGIA ÍNDEX1. Com ensenyar: Determinació de mètodes i estratègies daprenentatge, i disseny dactivitats2. Planificació de les estratègies didàctiques (metodologia i recursos humans, materials, espacials i temporals)
  37. 37. Tema 1 Com ensenyar: Determinació de mètodes i estratègies daprenentatge, idisseny dactivitats Per tal de garantir la major rendibilitat didàctica de les activitats, consideremoportú incloure en la unitat determinats mètodes i estratègies daprenentatgedestinats a adquirir informació, interpretar-la, analitzar-la, organitzar conceptualment,i comunicar-la de forma coherent i sistematitzada, per mitjà dels quals es preténaconseguir una major autonomia en els aprenentatges dels alumnes. Pel que fa a lesactivitats, es procurarà que siguin clares, és a dir, fàcils dentendre, la qual cosa implicaque els alumnes, abans dabordar la realització de qualsevol activitat, han de saber quèhan de fer i com han de fer-ho (i aquesta claredat ha de venir garantida per lús dunllenguatge senzill i precís en la seva formulació, amb instruccions breus i, alhoradetallades, i "seqüenciades" pas a pas, per facilitar, així, la seva comprensió). També hauran dadequar tant a les característiques psicològiques de lalumnata qui van destinades com als continguts curriculars que shi treballen, i, així mateix,presentaran diferents graus de dificultat, per tal dajustar-se als diferents ritmesdaprenentatge dels alumnes (caràcter progressiu de les activitats que ha dafectar tanta la complexitat dels continguts com a les estratègies per a la resolució de lesmateixes). Daltra banda, la varietat de les activitats ajudarà a evitar que sobrevingui en elsalumnes la sensació de cansament que es derivaria de la monotonia daquelles (pelque lalternança de les activitats pot convertir-se en un bon estímul per augmentar elsnivells de motivació ), una varietat que sestendrà fins i tot a la forma dexpressió deles mateixes -oral, escrita, plàstica, dinàmica, simbòlica ...- i que serà en cada cas la quemillor convingui al seu contingut. I, pel que fa al seu nombre, les activitats han de sersuficients per assolir els aprenentatges previstos, la qual cosa suposa, a més, quehauran de ser proporcionalment equilibrades en relació amb els continguts proposatsi, també, que hauran de seleccionar per la seva major o menor idoneïtat en funció delsritmes daprenentatge dels alumnes, de manera que quedi, així, garantida latenció ales seves diferències individuals. Finalment, les activitats han de resultar prou gratificants per als alumnes, peròtenint present que el caràcter lúdic de certes activitats ha de fer compatible eficàciadidàctica i rigor científic i que, per tant, lelement lúdic incorporat a les activitats estàrenyit amb qualsevol intent de baratar en trivials els continguts curriculars o lesestratègies daprenentatge.
  38. 38. Tema 2 Planificació de les estratègies didàctiques (metodologia i recursos humans,materials, espacials i temporals) La metodologia es pot inscriure en la psicopedagogia del constructivisme. Però,en qualsevol cas, afavorirà la capacitat de lalumne per aprendre per si mateix (el queimplica el maneig de certs mètodes i estratègies daprenentatge); per treballar enequip (el que suposa la potenciació de les "relacions socials" de convivència) , lapotenciació de tècniques dindagació i investigació, les aplicacions i transferències delque sha après a la vida real (el que és tant com dir que els aprenentatges han de venirpresidits pel "funcionalisme"), i la presència -quan això sigui possible- de contingutseducatius imprescindibles en leducació antropològica i sociològica dels alumnes(formació en valors i desenvolupament de "temes transversals"). Les estratègies didàctiques impliquen, així mateix, lestabliment de la durada dela unitat didàctica -suggerim un temps mínim duna setmana i màxim duna quinzenaper unitat, temporalització que pot permetre abastar un nombre "suficient" dunitatsdidàctiques al llarg del curs escolar -, la determinació dels espais materials en què launitat es desenvoluparà -especialment si exigeixen el trasllat dels alumnes a espaisdiferents de laula que habitualment ocupen -, i els diferents tipus de recursosbibliogràfics i tècnics que es requereixen , tant per a ús del professor com delsalumnes: llibres de text, monografies, material informàtic, etc.
  39. 39. Resumint: Tenint en compte tots els elements anteriors, es passa a identificar aquellesactivitats que considerem més rellevants per al desenvolupament de la unitat triada. Dissenyar les activitats densenyament-aprenentatge exigeix tenir presents elscriteris metodològics que es plantegen en el Projecte curricular, les característiques delgrup (professor i alumnes) i els mitjans de què es disposa. No hi ha dubte que laimportància daquests tres factors variarà duna unitat a una altra. Dissenyar activitats coherents amb els objectius i continguts de la unitat.Identificar les activitats que realitzaran tant el / la professor / a com els / les alumnes.Necessitat dactivitats que treballin els tres tipus de continguts (conceptuals,procedimentals i actitudinals). Necessitat dactivitats dacord amb procés (motivació,diagnòstic, síntesi, reforç ...). Definit aquest marc per a les activitats es decideix la seqüència en què, llevatposteriors modificacions, es desenvoluparan i es preveu el temps que sutilitzarà encadascuna delles. Previsió dels agrupaments i de la dinàmica del grup. Es determina el que faranels alumnes, individualment o en grup, el paper del professor en cada moment. En els casos de treball en grup sha dindicar la tècnica de treball escolarcooperatiu més dacord. En elaborar les activitats convé considerar que: • ofereixin contextos rellevants i interessants; • promoguin una activitat mental en lalumnat; • presentin graus de dificultat ajustats i progressius; • estimulin la participació, solidaritat i no discriminació; • integrin continguts de diferent tipus; • puguin resoldre’s utilitzant diferents enfocaments; • admetin nivells de resposta i tipus dexpressió diversos que propiciïn la participació de tots; • admetin nivells diferents dintervenció del professor i els iguals. • admetin nivells diferents dintervenció del professorat i dinteracció a laula.
  40. 40. Sigui quina sigui la selecció dactivitats és important que totes elles estiguinorganitzades dacord amb una seqüència daprenentatge en què es donin relacionsclares i pertinents. Aquesta consideració és important ja que una mera sumadactivitats no sha dentendre com una unitat didàctica. Les estratègies daprenentatge poden agrupar-se en els blocs que es recullen acontinuació, i en què es detalla la seva àmplia varietat. • Per adquirir la informació. Selecció dinformació de textos o gràfics mitjançant la realització de subratllats, presa dapunts, resums, esquemes i mapes conceptuals. Recerca dinformació en llibres de text de les assignatures corresponents, a la biblioteca, en textos facilitats pel professorat, en textos dirigits, en revistes i materials especialitzats, en suports informàtics i en mitjans de comunicació (premsa, TV, Internet ... ). Repàs i memorització de la informació adquirida mitjançant la realització dexercicis de repàs i repetició, i lús de tècniques de memorització. • Per interpretar la informació. Establiment de connexions entre la nova informació i els continguts que lalumne ja té, mitjançant la traducció, transformació i interpretació dinformacions del codi verbal al gràfic, del verbal al numèric, del gràfic al verbal, del numèric al verbal, etc., La comprensió i realització de laplicació dun "model" a una situació real, la comprensió i aplicació de determinats conceptes, fets, teories, fórmules, etc., a una situació pràctica dins el context escolar, i la comprensió i producció danalogies i metàfores utilitzant els diversos llenguatges. • Per analitzar la informació. Aquesta anàlisi suposa la realització dinferències, a fi dextreure nous coneixements implícits en la informació amb la qual es treballa, forma aquesta de potenciar la destresa del raonament. El que implica exemplificar models; treure conclusions de dades diverses, fent exercicis de deducció, inferència lògica, causal, predictiva, etc., Com a desenvolupament del pensament hipotètic; considerar les solucions alternatives que poden tenir diversos problemes plantejats i les conseqüències que se segueixen de això, realitzar treballs dinvestigació planificant-los i dissenyant, formulant hipòtesis i comprovant a través de lavaluació dels resultats. • Per comprendre la informació i organitzar-la conceptualment. Per a la comprensió de la informació: diferenciació de diversos tipus dexpressió; identificació de lestructura de textos de diferent naturalesa, distinció de les idees principals respecte de les secundàries, per extreure informacions específiques; realització de subratllats, resums i esquemes de textos; integració en un text de síntesi de la informació obtinguda en diverses fonts. Per a lestabliment de relacions conceptuals: anàlisi dun determinat fet o fenomen
  41. 41. des de diferents nivells, anàlisi i contrast de les diferents explicacions dun mateix fenomen. Per organitzar conceptualment la informació: realització de classificacions, mapes conceptuals i xarxes semàntiques; establiment de relacions jeràrquiques.• Per comunicar la informació. En làmbit de lexpressió oral: planificació i elaboració de guions expositius; realització dexercicis dexposició, emprant diverses tècniques i diferents recursos expressius; resposta a preguntes concretes referides a les diferents assignatures del currículum; justificació i defensa de la pròpia opinió, oralment . En làmbit de lexpressió escrita: utilització de tècniques dexpressió escrita, com ara resums, esquemes, informes, treballs monogràfics, desenvolupament per escrit de respostes a preguntes de les diferents assignatures del currículum, etc., Anàlisi de textos escrits; exposició i defensa per escrit de la pròpia opinió. Pot, igualment, recórrer a altres formes dexpressió -al marge de loral i de lescrita -: ús de recursos gràfics (mapes, diagrames, quadres sinòptics, mapes conceptuals, etc.), Així com de recursos procedents de noves tecnologies (ordinador, vídeo, fotografia, transparències, diapositives, etc.).
  42. 42. ACTIVITAT 5 Observi el vídeo "Treball en equip" http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout= detalle&id_guia=3&Itemid=114 i després descrigui en què consisteixen els models estratègics (centralitzat, descentralitzat i distribuït) que proposa el Xef (docent) per treballar col·laborativament usant Internet. _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________
  43. 43. MÒDUL 6: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR. ELS RECURSOS ÍNDEX1. Els llocs web educatius2. Catalogar els recursos3. Anàlisi del contingut en les webs educatives4. Presentació del contingut: material curricular amb format multimèdia5. Presentació del contingut: web educativa i edublog6. Presentació del contingut: Eines dautor7. Com estimular linterès de lalumne: la motivació
  44. 44. Tema 1 Els llocs web educatius Per desenvolupar aquest apartat a continuació exposem algunes idees puntualsi sàvies del professor Manuel Àrea Moreira de la Universitat de la Llacuna.Els llocs web educatius: entre la informació i la formació Un lloc web educatiu podríem definir-lo, en un sentit ampli, com a espais opàgines a la WWW que ofereixen informació, recursos o materials relacionats amb elcamp o àmbit de leducació. Daquesta manera, sota la categoria de web educatiu odinterès educatiu saglutinen pàgines personals del professorat, webs dinstitucionseducatives com les universitats o el Ministeri dEducació, Cultura i Esports, entorns oplataformes de teleformació en els quals es desenvolupen cursos a distància, pàginesdempreses dedicades a la formació, bases de dades en les quals es poden consultarrevistes o documents sobre lensenyament i leducació, webs en què es trobenactivitats perquè siguin emplenades pels alumnes o unitats didàctiques per a laula,etc. En què sassemblen i en què es diferencien uns i altres llocs webs dinterèseducatiu? Des del meu punt de vista la principal diferenciació entre un llocs web ialtres rau en la finalitat i naturalesa del mateix. És a dir, si la finalitat és de naturalesainformativa, o bé si aquesta és pedagògica o didàctica. En el primer cas el lloc web esdissenya i, en conseqüència, es consulta per obtenir informació o dades. Per exemple,si saccedeix al lloc web duna universitat o dun centre educatiu normalmentsobtenen dades sobre la seva història, sobre la seva localització geogràfica, sobre laseva oferta de cursos i titulacions, sobre el professorat, etc. De manera similar, si esconsulta un web que té una col·lecció denllaços bé de documents, bé dinformacions. En el segon cas, hi ha un altre conjunt de webs de naturalesa específicamentpedagògica o formativa, és a dir, que han estat creats, i en conseqüència són utilitzats,per generar un procés determinat densenyament-aprenentatge. Per exemple, sisaccedeix al lloc web duna determinada assignatura universitària es podrà trobar elprograma de la mateixa, els textos de lectura, i possiblement les activitats o pràctiquesque han de cursar els alumnes. Daltra banda, si sentra a la web dun curs en línia o
  45. 45. virtual podrem trobar els objectius, els continguts, les activitats i lavaluació daquestcurs destinat a que el visitant adquireixi una sèrie de coneixements o destreses. Com es pot comprovar els llocs webs educatius són variats en la sevanaturalesa, utilització i finalitat i oscil·len entre un continu que va del meramentinformatiu al específicament didàctic. És a dir, el conjunt de webs relacionades ambleducació bé ofereixen un recull de dades i informacions, bé són materials didàctics enformat web, o bé són una simbiosi o barreja dambdues funcions. Tipus de llocs web educatius El conjunt de llocs web relacionats amb leducació poden classificar en quatregrans tipus: webs institucionals, webs de recursos i bases de dades, webs deteleformació, i materials didàctics en format web (vegeu el gràfic adjunt). Els dosprimers són llocs web en el que preval és la informació, mentre que els dos últims sónwebs amb fins formatius.
  46. 46. a) Webs institucionals. Són aquells llocs web duna institució, grup, associació o empresa relacionada amb leducació. En aquest tipus de webs sofereix, fonamentalment informació sobre la naturalesa, activitats, organigrama, serveis o recursos que ofereix aquesta institució, col·lectiu o empresa. Exemples daquest tipus de webs institucionals serien el web del Ministeri dEducació, Cultura i Esports dEspanya (www.mecd.es), el de qualsevol Conselleria dEducació de les comunitats autònomes (per exemple de Canàries http://www.educa.rcanaria.es/), el de qualsevol universitat (una llista de les webs institucionals de les universitats espanyoles es pot veure a http://www.rediris.es/recursos/centros/univ.es.html), o centre escolar, el dempreses com CCC (http://www.centroccc.com) o CEAC (www.ceac.com), o el de qualsevol col·lectiu de docents com per exemple La Confederació Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica (http://cmrp.pangea.org/). En aquests llocs web el rellevant és la informació sobre el propi organisme o institució. És una web educativa en la mesura que aquestes institucions ho són, però estan creades i concebudes com llocs informatius, no didàctics. Exemples de web Institucional o Associació Educativa:b) Webs de recursos i bases de dades educatius. Aquest altre tipus de llocs web també són de naturalesa informativa ja que el que proporcionen a lusuari són dades en forma denllaços, documents, adreces, recursos, programari, ... classificats seguint algun criteri. En aquest sentit, hi ha una àmplia varietat daquest tipus de webs com són les hemeroteques virtuals de revistes educatives (http://www.quadernsdigitals.net/), base de dades dinvestigacions (http://www.mcu.es/TESEO/teseo.html), de publicacions de documents (http://bddoc.csic.es:8080/basisbwdocs_educac/educacinf.html), (http://www.eurosur.org/DOCE/), webs personals de docents, o portals amb informació educativa de molt divers tipus (fòrums, programari, enllaços, ...) com
  47. 47. Educaweb (http://www.educaweb.com), Educàlia (www.educalia.org), Maestroteca (http://www.maestroteca.com/). Aquest tipus de llocs web, igual que lanterior cas, són de naturalesa informativa, no pedagògica, encara que, de vegades, entre els seus enllaços es puguin trobar materials didàctics i cursos en línia. Exemples de web de base de dades:c) Entorns de teleformació i intranets educatives. El tercer tipus de webs educatives són les que ofereixen un entorn o escenari virtual restringit, normalment amb contrasenya, per al desenvolupament dalguna activitat densenyament. Solen ser llocs web dedicats a la teleformació o educació a distància emprant els recursos dInternet. Per a la creació daquestes webs es sol utilitzar un programari específic anomenat com a plataforma, sistema o entorn de teleformació. Actualment hi ha diversos programes daquest tipus entre els quals destaquen el WebCT, Learning Space, luvita, FirstClass, entre daltres. Aquest tipus dentorns o intranets solen ser desenvolupats bé per universitats per a loferta de cursos dins dun campus virtual. Vegeu els exemples de la U.O.C. (http://www.uoc.es) la UNED (http://virtualdb.uned.es/), o la Universitat Barcelona Virtual (http://www.ubvirtual.com/es/index.html), i per empreses dedicades a la teleformació o e-learning. Per exemple ciberaula (http://www.ciberaula.com) o Aulavia (http://www.aulavia.com) o Centre virtual de formació del directiu (http://www.apdaula.com). Com ja s’hae assenyalat, aquest tipus de webs són daccés limitat i requereixen lús de claus per a laccés a la seva Intranet. La naturalesa daquests llocs és clarament formativa ja que el que ofereixen són cursos, activitats o programes densenyament a distància.
  48. 48. d) Materials didàctics web. Lúltim tipus de llocs web que vull comentar són els anomenats com webs tutorials, webs docents o materials didàctics en format web. Són webs de naturalesa didàctica ja que ofereixen un material dissenyat i desenvolupat específicament per ser utilitzat en un procés densenyament- aprenentatge. En aquest sentit, podríem indicar que aquests llocs web són materials curriculars en format digital que utilitzen la WWW com una estratègia de difusió i daccés a aquest. Solen ser elaborats per professors per a lensenyament de la seva matèria i / o assignatura. Existeixen abundants exemples tant en la docència universitària vegeu per exemple http://www.edulab.ull.es/tecedu/html/index.htm. També són abundants en lEducació Secundària, Primària i Infantil. Al web del CNICE (Centre Nacional dInformació i Comunicació Educativa) pot accedir a un llistat ampli daquest tipus de materials curriculars digitals (http://www.cnice.mecd.es/programa/matcurr.htm)
  49. 49. Tema 2 Catalogar els recursos Atès el tema anterior, i reprenent a John Dewey quan proposa que a través deles TIC "sha dimpulsar als nens a investigar i descobrir coses, a usar el llenguatge i pertant entrar al món social, a construir o fer coses; i a expressar les idees i sentimentspropis ". Per la seva banda, Bruce i Levin combinen aquests interessos naturals del nenamb una visió de les TIC com a mitjà per proposar la següent classificació:Mitjans per a la Recerca1. Construcció de Teoria – mitjans per pensar. • Simulacions (tirs parabòlics, laboratoris virtuals, etc). • Programari de Visualització (organitzadors gràfics, representació de molècules, etc). • Ambients de Realitat Virtual (museus interactius en línia, viatges virtuals, etc). • Models Matemàtics (Simcalc, creixements poblacionals, geometria dinàmica, etc). • Xarxes Semàntiques (organitzadors gràfics, mapes conceptuals, línies de temps, etc).2. Accés a Informació • Bases de Dades • Museus • Biblioteques • Hemeroteques3. Recol·lecció de Dades – ús de la Tecnologia per estendre els sentits. • Instruments científics remots, accessibles per Internet • Laboratoris basats en microcomputadors amb suport de sensors, sondes, etc. • Plantilles per dissenyar enquestes, disponibles a Internet.
  50. 50. a) Mitjans per a la Comunicació.1. Preparació de Documents. • Processador de Textos • Verificador d’Ortografia • Programari de Presentacions • Programari per Diagramar • Programari per Dissenyar Pàgines Web2. Comunicació amb Altres – estudiants, mestres, experts, etc. • Correu electrònic • Fòrums • Xats3. Mitjans per Col·laborar • Preparació de Documents o Projectes en grup • Ambients Col·laboratius4. Mitjans per Ensenyar • Programari de tutoria o de pràctica • Plataformes per a cursos en líneab) Mitjans per a la Construcció • Suite d’oficina (processador de text, presentador multimèdia, full de càlcul, base de dades). • Programari de Disseny Assistit per Computadora • Llenguatges de Programació (Logo) • Robòticac) Mitjans per l’Expressió • Programes per Dibuix • Programes per Composició Musical • Programari d’Animació
  51. 51. Daltra banda, Jonassen va plantejar una classificació per a aquells recursos quees poden usar com eines de la ment. Classificació que es refereix a aplicacions delscomputadors que, quan les fan servir els estudiants per representar els seusconeixements, necessàriament involucren pensament crític enfront del que estanestudiant. El suport que les TIC han daportar a laprenentatge no és el de proveirinstrucció als estudiants (reemplaçament pobre del docent), sinó, més aviat, el deservir deines de construcció de coneixement, perquè els estudiants aprenguin ambelles, no d’elles. Daquesta manera, els estudiants actuen com a dissenyadors i elscomputadors operen com Eines potenciadores dels seus processos mentals que elsfaciliten interpretar i organitzar el seu coneixement personal. Sobre el tema de la diferència existent entre aprendre "dels" ordinadors iaprendre "amb" els ordinadors resulta valuosa la distinció proposada per ThomasReeves qui descriu així aquestes diferències. Quan un estudiant està aprenent "de" elscomputadors (instrucció dirigida), aquests funcionen essencialment com a tutors. Enaquests casos les TIC donen suport a lobjectiu dincrementar els coneixements i leshabilitats bàsiques dels estudiants. En canvi, quan aquests estan aprenent "amb" elscomputadors, les TIC assumeixen el paper deines poderoses que poden potenciar almàxim la construcció de coneixements per part de lestudiant i emprar-se per assoliruna varietat dobjectius dins del procés daprenentatge (“eines de la ment”)
  52. 52. Quan els computadors actuen com a tutors (instrucció dirigida), reemplacenmoltes de les funcions del mestre ubicant-lo en lloc secundari. Per contra, quansaprèn "amb" els ordinadors, el docent compleix una tasca fonamental: dissenyarexperiències daprenentatge en què els estudiants tinguin un rol actiu, utilitzant les TICcom a eines per resoldre problemes, prendre decisions, aclarir conceptes, organitzar iprocessar informació, dissenyar o crear. Per aprofundir en el plantejament de Jonassen, consulta la taula amb laclassificació detallada de diferents eines de les TIC, el seu ús perquè els estudiantsaprenguin amb elles i el que això requereix de part dells. Tema 3 Anàlisi del contingut en les webs educatives Localitzar informació ja no és un problema, Internet i la World Wide Web posena disposició dels seus usuaris milions de continguts en bits relacionats amb el tema quees requereixi, en el moment i lloc que es necessiti. És cert, el problema ja no és la faltadinformació, ara el problema és saber seleccionar la informació útil daquella que noho és. En aquesta enorme i creixent onada dinformació, dades, estudis, bromes,recursos, entreteniment, estafes i intents destafa es troba un dels problemes quehauran denfrontar les institucions densenyament: "Ensenyar, Aprendre i Entendre laXarxa". Però, quins elements hem de considerar per avaluar els llocs web als qualsaccedim? Quins elements converteixen un lloc en una web educativa? Com avaluaruna web educativa i la seva qualitat? A continuació, es presenten algunesconsideracions i preguntes importants que ens hem de fer en el moment de valorar unlloc web educatiu, els quals ens poden ajudar durant la recerca i selecció dinformaciódigital.1. Autoria: Una web educativa ha de ser fiable. La "Autoria" es refereix a la informació relacionada amb lautor o els autors del lloc. Una web educativa basada en lanonimat pot ser un risc, no només per al nostre equip de còmput, sinó també per a nosaltres mateixos (Phishing). Aquesta informació relacionada amb lautor o autors sol trobar-se en seccions anomenades: "Sobre ...", "FAQ" o "About me ...", i pot ajudar-nos en el moment de distingir entre un medi educatiu formal i un intent educatiu sense sentit i sense un autor responsable de lacció.
  53. 53. Lautor està capacitat per expressar els continguts al lloc web? Quins són els seus estudis? Hi ha formes de posar-se en contacte amb el o els autors? Sexpressa el propòsit, objectius del lloc o línies temàtiques del lloc web?2. Navegabilitat: Es refereix a la facilitat que lusuari experimenta en el moment dexplorar la web educatiu, la comprensió del seu funcionament sense fer una anàlisi profunda daixò. Una bona web educativa no necessita explicacions sobre el seu funcionament i ordenament: és intuïtiva. El lloc pren molt de temps a carregar? Algun dels elements no es mostra correctament? Els títols en les seccions i articles li són útils i denoten el seu contingut? La forma de navegació és útil? Els enllaços funcionen correctament? Es pot localitzar ràpidament el contingut del seu interès? Es presenta algun mapa web? És necessari? És la URL del lloc web fàcil de recordar? Pot tornar amb facilitat al "Home" o pàgina principal del lloc web? Té cercador propi? Identifica fàcilment els continguts del lloc web?3. Disseny: En el disseny dun lloc web sinclouen diferents aspectes de planificació, organització i presentació visual de lespai de treball. Part del disseny també inclou elements intuïtius, és a dir, aquells que no es veuen. Un bon disseny en una web educativa no es limita a la presència dun bon color o una bona font tipogràfica,
  54. 54. també depèn de la seva organització i de la ubicació daquells elements que a cada moment poden resultar importants i necessaris. Els colors del lloc web són adequats? Es pot fer una lectura adequada dels continguts? La mida i font tipogràfica són adequades? Lexcessiva publicitat interfereix en la lectura dels continguts? El menú és accessible? Els títols, seccions i categories estan ben ubicades?4. Continguts: Una web educativa sense continguts educatius no té sentit. Un contingut pot ser qualsevol recurs publicat en el lloc, pot ser un vídeo, un text, una imatge, etc., Però, un contingut educatiu inclou els recursos multimèdia, el propòsit del contingut, la seva coherència amb altres continguts, la seva relació amb els objectius de la web educatiu i, si és possible, també ha dexpressar algun tipus dactivitat necessària perquè lusuari desenvolupi laprenentatge esperat. Els títols dels continguts són adequats? Expressen el seu missatge? Els continguts estan relacionats als objectius o propòsits del lloc? Els continguts es mostren sota algun tipus destructura daprenentatge? Hi ha faltes ortogràfiques? Són excessives o sense més importància? El llenguatge és adequat? ¿Ofensiu, sexista ...? És de lliure accés? És un servei de pagament? La qualitat dels recursos multimèdia són adequats? El contingut textual i el multimèdia estan relacionats? Es citen les referències o fonts de consulta emprada? Els continguts són rigorosos o només són simples comentaris?
  55. 55. Hi ha vincles en els continguts? Són apropiats? És bona la informació i la forma en què es presenta?5. Consideracions extres: Hi ha activitats didàctiques o només sexposen continguts? Quin tipus daprenentatge es busca, autònom, individual, col·lectiu, col·laboratiu...? Lenfocament és atractiu o molt similar a altres llocs? Sofereixen continguts útils o molt similars a altres? Hi ha un balanç adequat entre els aspectes tècnics i educatius? El lloc web possibilita la interacció entre usuaris? Només navegant amb intel·ligència la salvatge onada dinformació podremaprendre en xarxa. La bona pràctica constitueix una responsabilitat tant del docentcom de lestudiant. Com avaluar un recurs TIC? Algunes idees o propostes possibles que cal tenir en compte per a lelecció dematerial per a lús a laula i on convé obtenir les respostes per al seu coneixement iaplicació.
  56. 56. 1. Taula o reixeta 1. Dades generals del recursTítol o nom:Identificació del recursÀrea o àmbit daplicació:Inclusió en el procés daprenentatgeConeixements previs que es requereixen:Tant referits al docent com a lalumnatEstructura:Característiques generals daquestTipologia: informació general, unitat didàctica, exercicis concrets, webquest i altres,desenvolupament de competències,...Tenir en compte:• Senzillesa, fàcil accés i ús, presentació, varietat, navegabilitat• Continguts de qualitat i fiables, pertinents i actualitzats• Motivadora: desperti interès i curiositat• Interactivitat i / o integració deines TIC• Utilitat: per a laprenentatge, estudi, desenvolupament dhabilitats, ... 2. Dades Pedagògiques del recursObjectius didàctics: justificació:Context educatiu: objectius que sassenyalen, característiques de lalumnat,procediments, etc.Identificació clara: pla de desenvolupament, nivells competencials, eines quesincorporen, etc.Tenir en compte:• Les possibilitats reals del seu desenvolupament a laula.• La resposta que es dóna als interessos i necessitats concretes, tant pel que fa al procés daprenentatge com a la de lalumnat.Continguts:Adequació: tant als objectius com a la seva integració curricular i desenvolupamentdaprenentatges, adaptats a ledat i necessitats personals de lalumnatEstructura: sistemàtica, ordenada, organitzada i adaptada, que incorpori estratègiesdiverses per a la resolució de problemes i generar nous coneixementsDesenvolupament:De continguts curriculars i competències digitalsDe recursos didàctics variatsDe procediments, actituds i valors
  57. 57. Tenir en compte:• Lestructuració serà clara i ordenada• Ladaptació personalitzada i adequació a la diversitat• El que afavoreixin tant l’autoaprenentatge com el treball en equip• Que sofereixin altres possibilitats de desenvolupament daprenentatges• Que estableixi lenfocament pedagògic que requereix• Que facilitin i fomentin el desenvolupament personalMetodologia:Agrupament: gran grup, grup, parella, individualDisseny: interactiu, interdisciplinari, col·laboratiu, elaborat, ...Adaptabilitat: a les habilitats i competències digitals, a les necessitats personals idaprenentatge.Desenvolupament metodològic: processos daprenentatge elaborats i estratègies,autonomia, àmbits daplicació, resolució de problemes, treballs dinvestigació ocreació, intercanvis o treballs col·laboratius.Aplicació de temps i espaisTenir en compte:• Lús i coneixement deines web 2.0• Desenvolupament del raonament, planificació, aprenentatge reflexiu, creació de coneixement i comunicació.• Importància del plantejament de resolució de problemes• Establir itineraris metodològics• El plantejament indagació recerca 3. Avaluació del recurs: resum• És fàcil dutilitzar i instal lar.• És versàtil (nivells de dificultat, avaluació dels progressos, modificable, etc.)• La navegació és senzilla i clara.• La interfície és amigable.• Adequació de laula i equips• Qualitat i diversitat• Identificació clara dobjectius, metodologia, recursos, ...Aspectes pedagògics• És adequat per al nivell indicat.• És motivador.• Fomenta lautoaprenentatge.• Permet interacció entre lusuari i el recurs.• Afavoreix laprenentatge significatiu, actiu i constructiu.• Desenvolupa procediments i estratègies adequats als objectius (contribució a
  58. 58. competències, ...), potenciant capacitats dindagació i elaboració i danàlisi, crítica i proposta.• Afavoreix el treball en equip (aprenentatge col·laboratiu, dialògic ...).• Afavoreix el desenvolupament dhabilitats i competències 2. Guia per a lavaluació de recursos La finalitat daquesta guia és la de servir com a instrument per a lanàlisi dematerials curriculars informatitzats en CD o en línia i perquè puguin ser integrats, comun mitjà més en les nostres aules, facilitant el procés densenyament-aprenentatge delalumnat. Centrant-se principalment en els aspectes pedagògics. GUIA DAVALUACIÓ DE RECURSOS I PROGRAMES MULTIMÈDIAObjectiu del programa (General)Objectius específicsQuins coneixements previs sobre eltema requereix lalumne? Continguts del programa Conceptuals Procedimentals ActitudinalsSadeqüen als dels programes de Sadeqüen als Sadeqüen als dels programeslaula? dels programes de laula? de laula? Quins continguts predominen?És un programa SI________ NO_______ Quines àrees treballa?interdisciplinari?Tracta temes SI _______ NO ______ ¿Quins?transversals? Descripció del programa (estructura, parts ...)Proposa Si_______ No_______ ¿De quin tipus?
  59. 59. activitats?Presentació de Lògica: Profunda: Concisa: _____ Pràctica:continguts ______ _____ _____ Clara: Original: Lúdica: ______ _______ ______El llenguatge és assequible per als alumnes? Si_______ No_______Presenta una concepció constructivista de Si_______ No_______laprenentatge?Presenta varietat de recursos? Si_______ No_______Presenta activitats obertes? Si_______ No_______Proposa exercicis amb diverses solucions vàlides? Si_______ No_______Promou laprenentatge per descobriment? Si_______ No_______Possibilitats dinteracció? Si_______ No_______Permet introduir modificacions? Si_______ No_______Proposa solucions a problemes habituals? Si_______ No_______Planteja activitats problemàtiques? Si_______ No_______Permet associacions lliures didees? Si_______ No_______Permet correcció derrors? Si_______ No_______Indueix a la percepció destructures totals? Si_______ No_______Excita la imaginació? Si_______ No_______Possibilita el pensament divergent? Si_______ No_______Trenca amb estereotips? Si_______ No_______
  60. 60. Quins elements Text: Gràfics: Àudio: Animació:apareixen? _____ _____ _____ ___ Altres: És adequada la seva utilització: Valoració de la funció de Imatge So Color Motivadora Informativa Instructiva Investigadora Formativa Aporta dades rellevants Representa la realitat Reforç positiu Reforç Negatiu Animació EstèticaÉs adequada i suficient en relació als objectius i Si_______ No_______continguts? Què destacaries?Avalua el Si_______ No_______programa alsalumnes? És adequada i suficient en Si_______ No_______ relació als objectius i
  61. 61. continguts? Com avalua? Es poden Si_______ No_______ guardar o imprimir les avaluacions?Respon a la Si_______ No_______diversitat delalumnat? Hi ha diferents nivells de Si_______ No_______ dificultat? Es graduen aquests nivells? Si_______ No_______ És adequada la graduació? Si_______ No_______ Respecta el programa els Si_______ No_______ diferents ritmes daprenentatge de lalumnat? Tipus dinteracció:Programa - Motivadora: Informativa: Demostrativa: Explicativa:alumne __ ___ ___ _ Oberta a la interacció de lalumnat: Altres:Programa - Paper del Guía Consultor: Observador:professor - professor: mediador:___ ___ ___alumne Altres:Programa - Individual: Parelles: Grup petit: Grupalumne - alumne __ ___ __ gran:__segonsagrupament Altres:
  62. 62. Estratègies daprenentatge (marqueu amb una X)Motivació personal amb tasques dinterès per a lalumneDescobriment personalExplotació guiada per part del programaEnsenyament directiu per part del programaAdquisició dhabilitats de procedimentMemorització de conceptes Quan utilitzar el programa? (Marqui amb una X)MotivacióConeixements previsIntroducció a un temaComplement - reforç - suport a la programació daulaAmpliació de contingutsRepàs de contingutsAvaluacióAltresNombre de sessions:Aspectes més destacatsdel programaAspectes més deficitarisValoració final
  63. 63. Tema 4 Presentació del contingut: Material curricular amb format multimèdia Les principals característiques dels materials didàctics per a la web: Material web elaborat amb finalitat formativa. Aquesta ha de ser la primera característica daquests materials, que devegades, no se li presta la deguda atenció. El que realment distingeix un material multimèdia de naturalesa didàcticarespecte a altres llocs web és que ha estat elaborat amb la intencionalitat de produircerts aprenentatges en subjectes amb certes demandes i necessitats educatives.
  64. 64. Materials la informació dels quals està connectada hipertextualment. Entre cada segment o part del mòdul destudi ha dhaver connexions o enllaçosque permetin a lalumne anar dunes a altres. Daquesta manera laccés a cada part o segment del mòdul és una decisió querealitza lalumne segons els seus propis criteris. En altres paraules, el material haurà dorganitzar hipertextualment tota lainformació perquè l’estudiant pugui "navegar" a través del mateix sense un ordreprefixat i daquesta manera permetre una major flexibilitat pedagògica en lestudidaquest mòdul. • Materials amb un format multimèdia. Els materials didàctics han dintegrar textos, gràfics, imatges fixes, imatges enmoviment, sons, ... sempre que sigui possible. Això redundarà en què aquests materials siguin més atractius i motivants alsestudiants i en conseqüència, facilitadors de certs processos daprenentatge. • Materials que permeten laccés a una enorme i variada quantitat dinformació. Davant dun text imprès, un casset o una cinta de vídeo que a causa de lesseves característiques físiques contenen una quantitat limitada dinformació delsmaterials electrònics (bé a Internet o en un CD-ROM) pot emmagatzemar o permetrelaccés a una quantitat ingent i enorme dinformació. Per això, en tot material didàctic ha dhaver una opció de "enllaços a altresrecursos a la xarxa" • Materials flexibles i interactius per a lusuari. Els materials han de permetre a lestudiant una seqüència flexible destudi delmòdul, així com diferents i variades alternatives de treball (realització dactivitats,navegació per webs, lectura de documents, etc.). És a dir, els materials que selaborin no han de prefixar una seqüència única ideterminada daprenentatge, sinó que han de permetre un cert grau dautonomia iflexibilitat perquè el mòdul sadapti a les característiques i interessos individuals delsalumnes.
  65. 65. • Materials amb una interfície atractiva i fàcil dusar. Els materials han de tenir un disseny gràfic acurat tant en els aspectes formals(color, distribució espacial, icones,...) com en la seva dimensió informativa per a laccésa cada part o element de la web. En altres paraules, la interfície o disseny gràfic ha de ser motivant i atractiu pera lalumne, i facilitar laccés i navegació dins del lloc web sense que lusuari li siguicomplex. • Materials que combinin la informació amb la demanda de realització dactivitats. Enfront dun model daprenentatge per recepció, es pretén desenvoluparmaterials que estimulin laprenentatge a través de la realització dactivitats. És a dir, aquests materials han de combinar la presentació del contingutinformacional amb la proposta duna sèrie de tasques i activitats per a que lalumne alrealitzar-les desenvolupi un procés daprenentatge actiu, basat en la seva pròpiaexperiència amb la informació. • Materials que permeten la comunicació entre els seus usuaris. Una de les potencialitats més interessants i que diferencien notòriament alsmaterials distribuïts a través del WWW respecte a qualsevol material sigui imprès,audiovisual o de disc digital, és la possibilitat dutilitzar els recursos de comunicació béasincrònics (el correu electrònic o el fòrum telemàtic ), bé sincrònics (el xat, lavideoconferència) disponibles a Internet. En resum Els materials didàctics en la web han de ... Des dun punt de vista pedagògic • Han de ser interactius. És a dir, demanen a lalumne que realitzi algun tipus dactivitat o tasca i reaccionen, en la mesura del possible, davant la resposta daquest. • Han de respondre a un model o procés constructivista del coneixement. És a dir, lalumne aprèn a través de la seva experiència i deu, en funció daquesta, elaborar aquest coneixement. Aquest enfocament es contraposa a laprenentatge per recepció
  66. 66. • Han de tenir una interfície atractiva i fàcil dutilitzar. És a dir, els materials han de tenir cura del seu disseny gràfic, han de resultar atractius per a lalumne, i la seva utilització ha de ser intuïtiva.• Han de ser multimèdia i hipertextuals. És a dir, shan de dissenyar incorporant diferents formes de representació simbòlica (textual, gràfica, audiovisual, icònica, ...) i dorganització de la informació en format hipertext.• Cal adequar-se a les característiques dels seus potencials usuaris. És a dir, la selecció del contingut i de les formes de presentar han de partir i tenir en compte els coneixements, capacitats i habilitats prèvies que tenen els alumnes als quals es destina• Han de integrar-se i respondre a les necessitats de desenvolupament del currículum escolar. Tot material educatiu és un recurs o instrument que respon a les exigències curriculars duna matèria i nivell educatiu. Aquestes shan de tenir en compte en lelaboració.SGA (LMS)Sistema de Gestió dAprenentatge Learning• Una plataforma de teleformació, o un sistema de gestió daprenentatge en xarxa, és una eina informàtica i telemàtica organitzada en funció duns objectius formatius de manera integral (és a dir que es puguin aconseguir exclusivament dins d’ella) i duns principis dintervenció psicopedagògica i organitzatiu. Pres de: http://www.um.es/ead/red/9/SGA.pdf
  67. 67. Característiques bàsiques dun SGA
  68. 68. Eines bàsiques dun SGAEines de distribució de continguts • Editor de continguts en línia • Dipòsit darxius • Inserció dhipervincles, imatges i vídeos • Administració de calendari de continguts. • Bitàcola per o weblogs • GlossarisComunicació i Col·laboració • Fòrums de discussió electrònic • Sala de xat • Conformació de grups de treball • Comunicació amb el tutor i participants del curs • Novetats i calendari del curs. • Ambients de treball col·laboratiu (Wiki)
  69. 69. Seguiment i Avaluació • Estadístiques i fitxa personal per alumne • Seguiment de cada activitat • Sistemes dexàmens editables pel docent o tutor • Informes dactivitat.Eines dadministració i assignació de permisos • Atorgament de permisos i autoritzacions • Assignació de permisos per perfil dusuari • Administració personal de perfils dusuari • Procés dinscripció • Desincorporació destudiants • Creació de nous cursos Tema 5 Presentació del contingut: Web educativa, portals educatius, bloc, wiki, webquest Què és una web educativa? És una web dinterès educatiu, dissenyada amb un objectiu pedagògic. Cercafacilitar aprenentatges o accés a recursos didàctics. Proporciona informació,comunicació i formació, convertint-se en un espai virtual de treball individual icol·laboratiu. Poden ser web personals (web docent), institucionals (portals educatius),formatives (campus virtuals). Disseny de Web educatives • Disseny pedagògic: objectiu, públic, continguts. • Disseny estructural: estructura general del web, sistema de navegació • Disseny de la interfície: estructura de les pàgines (marc), composició dels elements (textos, fons, imatges, icones, taules, marcs)

×