• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Temes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
 

Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme

on

  • 2,990 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,990
Views on SlideShare
2,135
Embed Views
855

Actions

Likes
0
Downloads
25
Comments
0

2 Embeds 855

http://agora.educat1x1.cat 648
http://agora.xtec.cat 207

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Temes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme Presentation Transcript

    •  
    • Prehistoria Antigüedad s.II a c – IV Edad Media s. V – XV Edad Moderna s. XV-XVIII Edad Contemporánea s. XIX- XX
    • Climas y paisajes de España, Europa y la CA Catalunya, la fàbrica d’Espanya 05 L’època de l’Imperialisme 06 07 El període d’entreguerres (1919-1939) 08 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 01 Liberalisme i Nacionalisme 02 03 04 Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939) 09 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències 10 Un món bipolar 11 Els anys del franquisme 12 Democràcia i autonomia 13 La Unió Europea 14 El món actual 15 L’art del segle XIX La industrialització de les societats europees Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal L’art del segle XX 16
      • El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’ Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals .
      01
      • 1.1. Una agricultura senyorial
      • 1.2. Una monarqu ia absoluta
      • 1.3. L’expansi ó econòmica
      • • Europa al segle XVIII ( mapa )
      01
      • Des del punt de vista econòmic , l’agricultura era l’activitat més important. Es tractava d’una agricultura de subsistència .
      • L’economia es veia periòdicament colpejada per les anomenades crisis de subsistència : períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus.
      • La terra era a mans de la noblesa i el clero , que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.
      01
      • Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut . La monarquia era de caràcter diví. Els governats eren súbdits sense cap dret.
      • Per a alguns afers també havia de consultar els parlaments.
      • El Parlament era una institució nascuda a l’Edat Mitjana. Estava composta per representants dels tres estaments, que assessoraven el rei i tenien algunes atribucions.
      01
      • El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període d’ equilibri internacional .
      • En aquesta situació, es va produir un creixement demogràfic provocat per l’absència de grans epidèmies, pels nous cultius, etc.
      • L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una alça dels preus i els propietaris, estimulats per això, augmentaren la producció .
      01
      • 2.1. Una societat desigual
      • 2.2. Els privilegiats
      • • Palau Sully a París ( il·lustració )
      • 2.3. Els no privilegiats
      01
      • La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la seva desigualtat civil .
      • Estava dividida en dos grups ben diferenciats: els privilegiats (noblesa i clero) i els no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).
      01
      • La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats . Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament d’impostos.
      • La noblesa vivia de les rendes de la terra i acumulava grans riqueses.
      • El clero vivia de les rendes derivades de l’explotació del seu patrimoni territorial i també del delme .
      01
      • L’ estat popular constituïa el sector dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la població i agrupava persones molt diferents, econòmica i socialment.
      • La burgesia incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat.
      • Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.
      • Els pagesos constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.
      01
      • La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII , que va posar en qüestió tots els principis de l’Antic Règim.
      • La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món.
      • Els il·lustrats creien que la humanitat, conduïda per la seva intel·ligència, podia assolir el coneixement , que era per a ells la base de la felicitat .
      • Els il·lustrats eren partidaris de l’ educació i del progrés i van defensar la tolerància com a base de les relacions humanes.
      01
      • Els pensadors il·lustrats van defensar els principis de llibertat i igualtat de tots els éssers humans.
      • Es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals.
      • Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.
      • La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme .
      01
    • 01
      • El segle XVIII europeu es va caracteritzar per ser una època de transició.
      • La Il·lustració va ser un moviment que defensava l’absolutisme monàrquic.
      •  
      • A l’Europa dels segles XVII i XVIII l’agricultura era l’activitat més important.
      • El dret de tots els éssers humans a la igualtat i la llibertat va ser abolit al final del segle XVIII.
      • Fins al segle XX no es va defensar la raó i la intel·ligència humana com el mitjà d’entendre el món.
    • 1. L’esclat de la Revoluci ó Francesa 2. Les etapes de la Revoluci ó Francesa (1) 3. Les etapes de la Revoluci ó Francesa (2) 02 4. L’Imperi Napole ònic 5. Restauraci ó, liberalisme i nacionalisme 6. Les revolucions liberals i nacionals 7. Cap a una Europa de nacions
      • Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle XVIII conduïren a la revolució liberal burgesa .
      • La Revolució Francesa de 1789 va proporcionar els programes dels partits liberals i democràtics de la major part del món i va consolidar el concepte de nació .
      • El liberalisme finalment va triomfar, el poder absolut va ser enderrocat i moltes nacions van assolir la seva unitat o independència.
      02
    •  
      • El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Les causes eren les següents:
      • Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el descontentament popular.
      • La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
      • A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.
      02
      • La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l’aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals .
      • El 1789, els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona .
      • Estava en joc la idea de sobirania nacional .
      • Els diputats del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional .
      02
      • El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla , van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució.
      • La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial .
      • Davant la radicalització popular, l’Assemblea Nacional Constituent va abolir els privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà .
      02
      • La monarquia constitucional (1789-1792) . Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’Antic Règim.
      • La república democràtica (1792-1794) . Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que volien una transformació de la societat en un sentit democràtic.
      • La república burgesa (1794-1799) . Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.
      02
    • Revolución Francesa Antecedentes Estados Generales Asamblea Constituyente Asamblea Legislativa Convención Nacional Directorio 1795-1799
      • Sociedad Estamental
      • Crisis Agrícola y financiera
      • Crisis social
      • Crisis política
      • Lafayette solicita convocar a los Estados Generales, es apoyado por los aristócratas (5/05/1789)
      • Disturbios en París en junio de 1789
      • Redacción de los cuadernos de quejas
      • Transformación de los Estados Generales en Asamblea Nacional (17/06/1789)
      • Asalto a la Bastilla
      • El Gran miedo
      • Declaración de abolición de los derechos feudales (4 agosto 1789)
      • Declaración de los derechos del hombre y del ciudadano (26 de agosto de 1789)
      • Constitución de 1791
      • Obras económicas, financieras, religiosas, administrativas
      • Huída del rey (21 de junio 1791)
      • Inestabilidad interna en Francia
      • Guerra contra Austria y Prusia
      • Manifiesto del duque de Brunswick
      • Insurrección de los sans-cullotes del 10 de agosto de 1792: caída de la monarquía
      • Convención Girondina
      • Guerra contra Austria y Prusia: victorias
      • Proceso y ejecución del rey
      • Levantamiento de la Vendée
      • Formación de la 1º coalición
      • Convención Montañesa
      • Constitución 1793
      • Comités y Tribunal Revolucionario
      • El terror
      • Dictadura de Robespierre
      • Convención Termidoriana
      • Reacción termidoriana
      • Constitución de 1795
      • Obra de la Convención Nac.
      1788-1789 1791-1792 1789-1791 Monarquía Constitucional 1792-1795 REPÚBLICA 1774-1788 Monarquía absoluta
      • El 1789 l’Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària .
      • El 1791 es va promulgar una Constitució , que va exemplificar els ideals del liberalisme polític, encara que reservava al rei el dret de veto . Es va establir el sufragi indirecte i censatari .
      • Es va formar una Assemblea Legislativa .
      • Les reformes del període 1789-1791 satisfeien els grups burgesos però no a la noblesa, al clero, a la monarquia ni als sectors populars.
      02
    • 02
      • L’oposició de la família reial a la Revolució es va manifestar arran de la seva fugida de París per unir-se a l’exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l’absolutisme.
      • El monarca, desprestigiat, va ser retornat a la capital i es va evidenciar el seu rebuig al procés revolucionari.
      • La situació va originar un clima de revolta entre els sans-culottes , que van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la república (setembre de 1792).
      02
      • La Convenció girondina. La república va quedar a les mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional .
      • La Convenció jacobina. El juny de 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. Van promulgar una nova Constitució basada en la democràcia social.
      • La caiguda dels jacobins. Mitjançant el cop d’Estat de Termidor, el juliol de 1794 van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins.
      02
      • Després del cop d’Estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la Revolució.
      • El nou govern pretenia tornar als principis de la Constitució de 1791. Va perseguir els jacobins, va derogar la Constitució de 1793 i va anul·lar les mesures d’aquell període.
      • El 1799, Napoleó Bonaparte , amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va acabar amb el Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).
      02
      • 4.1. Napole ó: de cònsol a emperador
      • 4.2. Les conquestes napole òniques
      • 4.3. La ca iguda de Napoleó
      02
      • El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l’absolutisme.
      • Va permetre el retorn dels exiliats que acceptessin el nou ordre i va firmar un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa.
      • Va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació de la figura dels prefectes .
      • Es va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors i es va reformar la hisenda.
      • El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador .
      02
    • 02
      • Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors , van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris.
      • Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora.
      • L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi Napoleònic.
      • El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder.
      02
      • Què va canviar?
      • Perquè va ser tan important?
      • Igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
      • Divisió de poders.
      • Sobirania del poble (Sufragi universal)
      • Declaració Universal dels Drets Humans.
      • 1711
      • 1789
      •  
      • 1850
      •  
      • 1900
      • Els estats vencedors de Napoleó es van reunir, entre 1814 i 1815, al Congrés de Viena . El seu objectiu era la restauració de l’absolutisme monàrquic.
      • França va tornar a les seves fronteres de 1792 i l’Imperi Napoleònic es va dividir entre els vencedors.
      • Però les idees de la Revolució Francesa havien influït a Europa. A partir de 1815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en dues forces d’oposició a la Restauració.
      02
      • El liberalisme és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu. L’Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de les persones.
      • L’individu lliure és un ciutadà i el conjunt dels ciutadans constitueixen la nació, que té la sobirania .
      • El liberalisme propugna un sistema representatiu en el qual les decisions emanen d’una assemblea ( Parlament ), elegida per sufragi, que elabora les lleis.
      • Defensa la divisió de poders .
      • El dret de propietat és formulat com una llibertat fonamental.
      02
      • El nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.
      • Es pot definir nació com un conjunt d’individus que tenen una sèrie de lligams culturals propis i que volen viure en comunitat.
      02
      • Nació
      •  
      •  
      •  
      • Nacionalisme
      •  
      •  
      •  
      • Estat
      •  
      • Lluita pels interessos de la nació, les llibertats, la sobirania, etc.
      •  
      •  
      •  
      •  
      • Òrgan de poder de més jerarquia dins del sistema polític.
      •  
      •  
      •  
      •  
      • Característiques comunes com la llengua, les tradicions, la història, etc.
      •  
      • Les revolucions liberals del segle XIX partien del pensament il·lustrat.
      •  
      • L’any 1789 a França va esclatar una revolució que va posar fi a l’absolutisme. La Revolució americana es va oposar al desenvolupament de noves idees polítiques.
      • Napoleó Bonaparte va ser un militar francès que va conquerir gran part d’Europa.
      • La burgesia del segle XIX va acceptar que el poder polític estigués en mans de l’aristocràcia.