• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
4. el moviment obrer (1789 1914)
 

4. el moviment obrer (1789 1914)

on

  • 1,067 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,067
Views on SlideShare
546
Embed Views
521

Actions

Likes
1
Downloads
8
Comments
0

1 Embed 521

http://www.iesbrugulat.net 521

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    4. el moviment obrer (1789 1914) 4. el moviment obrer (1789 1914) Presentation Transcript

    • Història del Món Contemporani INS JOSEP BRUGULAT 1r de Batxillerat
    •  1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.  2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME.  3.- L`’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL (1864-81)  4.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.  5.- LA IIª INTERNACIONAL.
    •  1.- Industrialització i associacions d’ofici.  2.- Repressió, radicalisme i lluita social.  3.- El ludisme.  4.- El socialisme utòpic.  5.- Les primeres organitzacions sindicals.  6.- El cartisme.  7.- L’impacte de la revolució del 1848.
    • REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Burgesos Proletaris Societat de classes PROLETARIS Treballadors que sols posseeixen la seua força de treball Dures condi- cions de: Vida: problemes d’habitatge, analfabe- tisme, treball infantil, mortalitat alta,... Treball: llargues jornades, sous baixos, males condicions, disciplina,... Els proletaris prenen cons- ciència de la seua situació (consciència de classe) S’organitzen per a intentar millorar la seua situació. MOVIMENT OBRER ure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentar-los, l i la seua família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu de ar-lo de la consciència dels seus pesars; l’obrer no pretén res, no espera oleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer dels Fems, que està, si exclusivament, ocupat per aquesta classe. Entreu ajupits en una questes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell. haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com una cova fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casa quests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida no us fa retrocedir. I reu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts. És aquí on, amb üència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espel- de resina a la nit, els homes treballen durant catorze hores per 15 o 20 s” A.GUEPIN: Nantes al segle XIX, 1825. “(...) ens queden tretze hores de dur treball, d’un servei malsà on ni una mica d’aire ve a refrescar-mos quan ens asfixiem i ens sufoquem, durant el qual mai veiem el sol per una finestra, en una espessa atmosfera de pols i borra de cotó que respirem constantment, que destrueix la nostra salut, la nostra gana i la nostra resistència física.” Relat d’un obrer de Pennsylvania (28-8-1833). a classe es transforma en realitat quan alguns homes, a conse- ència d’unes experiències comunes (heretades o compartides), rceben una identitat d’interessos i els articulen entre ells i en ontra d’altres homes amb interessos diferents i oposats als seus.” P. THOMPSON: La formació de la classe obrera en Anglaterra.
    • ELS OFICIALS DELS GREMIS Són els primers en organitzar-se. Causa: la competència de les noves fàbriques → baixen els seus salaris i empitjoren les seues condicions de vida. Forma d’organitzar-se: associacions d’ofici que defensen el seu treball amb vagues i accions de protesta.
    • Els governs prohibeixen i reprimeixen les associacions obreres i les vagues Els obrers emmascaren les seues associacions en forma de confraries religioses o festives. Pel suport dels governs a la burgesia, els obrers es radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines: sufragi universal, reformes socials, igualitarisme. Ludisme Cartisme Socialisme utòpic a partir del 1815 Sindicalisme
    • Males condicions Repressió dels governs LUDISME+ = Es va desenvolupar per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i 1840 i rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes dels obrers en G.B. Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals, dret d’associació orma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seues peticions i, si aquests no complien actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment inconoclasta). Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques. Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, 1819). nyor, se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquila Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents q destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres sassinar-lo a vostè i cremar la casa” Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812). esta és per a informar-vos del que us passarà, cavallers, si no destrosseu les vostres trilladores i puge dels pobres i doneu dos xílings i sis penics als casats i dos xílings als solters. Incendiarem els vostres ners amb vosaltres dins. Aquest és l’últim avís. Capità Swing. vesprada del divendres, al voltant de les quatre, un nombrós grup de revoltosos va atacar la fàbrica de ts propietat dels senyors Wroe i Duncroft a West Houghton (...), i, trobant-la desprotegida, prompte an apoderar d’ella. Immediatament la van incendiar i tot l’edifici, amb la seua valuosa maquinària, teixi va ser completament destruït. Els danys ocasionats són immensos, havent costat la fàbrica sola 6.000 es. La raó adduïda per justificar aquest acte horrible és, com a Middleton, el “teixit a vapor”. A causa uest espantós succés, dues respectables famílies han patit un dany greu i irreparable i un gran nombre res s’ha quedat sense treball. Els revoltosos semblen dirigir la seua venjança contra tota classe d’avan es maquinàries. ¡Què enganyats estan! Què haguera segut d’aquest país sense aquests avanços? ual Register, 26 d’abril del 1812.
    • Cronologia: 1815-1848. Característiques: Critiquen el sistema social i econòmic capitalista. Denuncien l’inidvidualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada capitalista. Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestar general, rebutjant la competència i l’explotació. Desconfien de la política i els polítics. La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar la societat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista. L. A. BLANQUI Volia construir de manera gradual una societat igualitària (comunisme Creia que sols es podia fer a partir d’una revolució i un govern dictatori Participà a les revolucions de 1830 i 1848 i va ser dirigent de la Comun LOUIS BLANC El sufragi universal i els tallers cooperatius dirigits per l’Estat com a mill Va participar a la revolució del 1848 i va dirigir els Tallers Nacionals SAINT-SIMON Era partidari d’una tecnocràcia que reduira les diferències entre rics i p bres i que transferira gradualment el poders dels “ociosos” als producto Creia en la ciència i el progrés i era partidari dels tallers cooperatius
    • CHARLES FOURIER Proposava crear falansteris: comunitats de propietat col·lectiva amb activitats agrícoles, industrials i administratives. Partidari de la igualtat d’homes i dones. da grup o col·lectivitat en què es dividirà la nova societat estarà format per 1200 o 1800 vidus i s’anomenarà falansteri. Els individus s’ocuparan naturalment, segons les seues nacions, en el cultiu de la terra, en el govern de la casa comuna, en indústries manuals, i ciències. La propietat immoble és comuna, però el producte i benefici del treball es dirà al final de cada any en dotze parts iguals: cinc per als treballadors mecànics, quatre per quells que faciliten el capital, i tres per als individus de talent, els artistes i els doctes. ntrestant, cada individu rep el que necessita per a la seua vida material dels magatzems del nsteri, i se li carrega en compte per a quan es faja el repartiment i balanç de finals d’any. a la col·lectivitat és administrada per un consell d’ancians que s’elegeix cada any, havent de nir cadascun una majoria de set vuitenes parts de tots els vots. Aquest consell és purament ministratiu i no pot fer lleis. Es conserva la institució de la família mentre els matrimonis ntinuen d’acord; cessant aquest, queden ambdues parts divorciades (...)” FOURIER: Tractat de la Unitat, 1823. E. CABET Dissenya una societat ideal (Icària) amb una igualtat econòmica i social completa i un govern elegit entre tots els seus membres. Intenta dur a terme el seu projecte a EUA, però mor i el projecte fracass ROBERT OWEN Comença aplicant millores laborals a la seua fàbrica de New Lanark Defensa la formació de cooperatives (les inventa ell) que s’unirien entr elles formant una xarxa que substituiria l’Estat (paper de l’educació)
    • treballadors comencen a organitzar-se en societats de resistència i socors mutu: tots posa diners per ajudar els obrers amb problemes (accidents, vídues,...) i fer front a les vagues. uestes societats es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824 (Trade Unio Es tracta de sindicats d’obrers qualificats (vells artesans) que volen mantindre els privilegis Els sindicats d’ofici s’uneixen en els primers sindicats de classe a partir del 1830: l’Associac Nacional per a la Protecció del Treball, pagant els afiliats quotes sindicals. 1833 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obre Great Trade Union, el primer sindicat general de classe. Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació. Utilitzen la vaga com a forma de lluita (fracàs inicial contra burgesia i Estat). A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota Europa, a imitació dels britànic Daumier Les societats de socors mutu van permetre sobretot la supervivència en situacions advers com que no els pagaren o no treballaren. La garantia de tindre uns recursos, encara que fo mínims, va facilitar la seua resistència activa, per la qual cosa aquestes associacions van estar molt vigilades. Més tard l’associació va exigir el reconeixement d’allò que consideraven els seus drets. GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales Madrid, Eudema, p.24. Les Unions d’Ofici van ampliar les finalitats de les societats de socors. El seu objectiu pr cipal era la reivindicació de les millores laborals, quedant les seues funcions principals relegades a un segon plànol. La Unió va permetre exercir una força comuna per part de treballadors d’una mateixa activitat per aconseguir una major valoració del temps de treb i una reducció de la jornada laboral. GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industrial Madrid, Eudema, p.24.
    • Cronologia: 1836-48. auses: fracàs de la Great Trade Union, repressió contra els pobres, sufragi censatari. r què es diu així?: Perquè reclamaven en els seus drets en la Carta del Poble, dirigida al go arreplegant més de tres milions de signatures, a més de vagues i manifestacions eivindicacions: sufragi universal masculí, vot secret, dret a ser elegit, sou per als diputats i re mes democràtiques i anticapitalistes → creuen que participar en política és la forma de millor cassa per la negativa del Parlament a acceptar les seues demandes, la repressió i les divis Però aconsegueix conscienciar els obrers dels seus interessos polítics i la jornada de 10 hor
    • es revolucions del 1848 tenen un caràcter més social per tota Europa: els obrers recolzen a xicoteta burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos. A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pe ministre socialista Louis Blanc. La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables. 1848 suposa: La confrontació clara i definitiva entre burgesia i proletariat. El moviment obrer cada vegada creix més i s’organitza millor, fins a la Iª Internacional. Debat al moviment obrer sobre si és possible ampliar drets dins d’una república burgesa o és necessària una revolució de classe (per la força Naixement del marxisme: Marx i Engels publiquen el Manifest Comunista (1848) Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848)
    •  2.1.- El marxisme o socialisme científic.  2.2.- L’anarquisme.
    • a ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848) alitzen les lleis que expliquen el funcionament de la societat, sobretot la capitalista (El Capit Funcionament de les societats BASE (mitjans de producció + relacions socials de producció) SUPERESTRUCTURA (política, lleis, cultura, mentalitats,...) determina en última instància er a viure fan falta, per damunt de tot, menjar, beguda, venda, roba i algunes coses més. El primer fet històric , consegüentment, la producció dels mitjans indispen- bles per a la satisfacció d’aquestes necessitats, és a , la producció de la vida material mateixa, i no cap bte de que és aquest un fet històric, una condició fo- mental de tota la història, que el mateix hui que fa lers d’anys necessita complir-se tots els dies i a totes s hores, simplement per assegurar la vida dels homes. ARL MARX: La ideologia alemanya, 1846. El motor de la història és la lluita de classes entre: Opressors (controlen l’economia) Oprimits (no controlen l’economia) Etapes històriques o modes de producció: Societat primitiva igualitarista (no hi ha excedent Societat esclavista: amos contra esclaus Societat feudal: senyors contra camperols Societat capitalista: burgesos contra proletaris Societat socialista: acaba amb la lluita de classe
    • ANÀLISI CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA Mode de producció capitalista Forces de producció Mitjans de producció: màquines,... Mà d’obra Relacions socials de producció Proletariat (classe dominada)Burgesia (classe dominant) explotaci ó Plusvàlua (benefici del capitalista) a través de la Proletaris i burgesos estan con- demnats a enfrontar-se per aug- mentar el salari o la plusvàlua Les diferències entre rics i pobres cada vegada són majors Els obrers han d’unir-se i organitzar-se políticament per organitzar una Revolució que acabe amb el capitalisme i instaure una dictadura transitòria del proletariat. Societat comunista: sense classes La moderna societat burgesa, que s’alça sobre les runes de la societat feudal, el que ha fet ha segut crear noves classes, nove condicions d’opressió, que han vingut a substituir a les antigues. Hui, tota la societat tendeix a separar-se, cada vegada més ober ment, en dos grans camps enemics: la burgesia i el proletariat. K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista (1848) El treballador es converteix en obrer quan ven la seua força de treball a un altre anomenat patró, posseïdor dels mitjans de producció i el capital necessari per a que produeisquen. És a dir, el desenvolupament de la societat capitalista porta a la creació de la classe obrera. K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista (1848 VALOR TOTAL DEL PRODUCTE TREBALL PAGAT AL TREBALLADOR TREBALL NO PAGAT → PLUSVÀLUA Ja hem dit que el primer pas de la revolució obrera serà l’exaltació d proletaria al Poder (...). El proletariat es valdrà del Poder per anar llevant-li a la burgesia tot capital, tots els instruments de la producció, centralitzant-los en man de l’Estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe governant i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesa possible les energies productives. Clar està que, al principi, açò sols es podrà fer mitjançant una acció despòtica sobre la propietat i el règim burgés de producció. K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848. (...) La dictadura transitòria del proletariat com a punt de transició necessària per arribar a la supressió de les diferències de classe a la supressió de tot el règim de producció sobre el qual descans aquestes, a la supressió de totes les relacions socials que corres ponen a aquest règim de producció, al trastocament de totes les idees que emanen d’aquestes relacions socials. K. MARX: La Lluita de classes en França, 1850. La classe treballadora substituirà, en el curs del seu desenv lupament, a l’antiga societat civil per una associació que exclourà les classes i el seu antagonisme; i no hi haurà ja poder polític pròpiament dit, perquè el poder polític és precisament el resum oficial de l’antagonisme en la societat civil. K. MARX: Misèria de la filosofia, 1847.
    • Principals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin oposen a tota forma d’autoritat coactiva (poder) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individ S’oposen a L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats, que es senten degradats. tat és l’autoritat, és la força, és l’ostentació i la infatuació de la força. No s’insinua, no tracta de convert mpre que ho intenta, ho fa amb molt mala pota; perquè la seua naturalesa no consisteix en persuadir, s mposar-se, en forçar. S’esforça poc en emmascarar la seua naturalesa de violador legal de la voluntat es, de negació permanent de la seua llibertat. Fins i tot quan ordena el bé, el perjudica i el llença a per isament perquè ho ordena, i que tota ordre provoca i suscita les rebel·lies legítimes de la llibertat; (...) bertat, la moralitat i la dignitat humana consisteixen precisament en això, en que fa el bé no perquè se na sinó perquè el concebeix, el vol, l’estima. AKUNIN: La Llibertat. La propietat privada: la consideren un robatori que no respecta la llibertat i l igualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció. La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i les imposa una jerarquia i dependències. hi ha de més sublim, en el sentit ideal, de més desinteressat, de més apartat dels interessos d’aquesta terra na de Crist predicada per aquesta església? ¿I què hi ha de més brutalment materialista que la pràctica const esta mateixa església des del segle VIII, quan començà a constituir-se com a potència? ¿Quin ha estat i quin a l’objecte principal de tots els seus litigis contra els sobirans d’Europa? Els béns temporals, les rendes de l’e primer, i després la potència temporal, els privilegis polítics de l’església. És precís fer justícia a aquesta esg e ha segut la primera en descobrir en la història moderna la veritat incontestable, però molt poc cristiana, de riques i el poder econòmic i l’opressió política de les masses són els dos termes inseparables del regne de l at divina sobre la terra: la riquesa que consolida i augmenta el poder que descobreix i crea sempre noves fon ueses; i ambdós asseguren millor que el martiri i la fe dels apòstols, millor que la gràcia divina, l’exit de la pro da cristiana. a paraula, no és difícil provar, amb la història en la mà, que l’església, que totes les esglésies, cristianes i no nes, junt a la seua propaganda espiritualista, i probablement per accelerar i consolidar el seu èxit, no han des ai l’explotació econòmica de les masses baixa la protecció de la benedicció directa i especial d’una divinitat vol. KUNIN: Déu i l’Estat
    • Proposen Llibertat individual de l’home i de tota la societat Jo no són un humà lliure sinó en tant que reconec la llibertat i la humanitat de tots els home que m’envolten” (Bakunin) saltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ul anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat e anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir del pietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”: laració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883). Abolició del dret d’herència La revolució social o l’acció directa (terrorisme individual) com a mitjans per destruir l’Estat i la propietat privada → societat anarquista Organització en comunes d’associació voluntària: unitats de producció i consu autosuficients i sense govern jeràrquic (les decisions es prenen entre tots) Les Comunes s’agrupen en federacions, on totes tenen el mateix pes et d’herència, en la nostra opinió, hauria de suprimir-se, ja que mentre existisca perdurarà la desigualtat econ ereditària; no la desigualtat natural dels individus, sinó la desigualtat artificial de classes –i això sempre engen desigualtat hereditària en el desenvolupament i formació de les ments, i la continuació de la qual seria la fon agració de totes les desigualtats polítiques i socials. La tasca de la justícia és establir la igualtat per a cadasc aquesta igualtat dependrà de l’organització política i econòmica de la societat; una igualtat amb què cadasc mençar la seua vida, i per la qual cadascú, dirigit en la seua pròpia naturalesa, serà el producte dels seus pro ços. En la nostra opinió, la propietat dels difunts s’ha d’acumular als fons socials per a la instrucció i l’educac xiquets d’ambdós sexes, cosa que inclou la seua manutenció des del naixement fins a la majoria d’edat. AKUNIN: Socialisme sense Estat: Anarquisme. De www.marxists.org. le pateix i pregunta: ¿què podem fer per eixir d’aquesta situació? èixer i proclamar que té, davant de tot, el dret a viure, i que la societat ha repartir entre tot el món, sense exc s mitjans d’existència de què disposa. Obrar de manera que, des del primer dia de la revolució, sàpiga el treb que una nova era s’obri davant d’ell; que ningú es veurà obligat a dormir baix dels ponts, junt als palaus, a dre en dejú mentre hi haja aliment, a tremolar de fred prop dels comerços de pells. Siga tot de tots, tant en re m en principi, i que es produisca per fi en la història una revolució que pense en les necessitats del poble de llegir-li la cartilla dels seus deures. o podrà realitzar-se per decrets, sinó tan sols per la presa de possessió immediata, efectiva, de tot allò neces a vida de tots; aquesta és l’única forma veritablement científica de procedir, l’única que comprèn i desitja la a del poble. re possessió, en nom del poble revoltat, dels graners de blat, dels magatzems atestats de roba i de les cases . No malbaratar res, organitzar-se de seguida per omplir els buits, fer front a totes les necessitats, satisfer-les produir, no ja per a donar benefici a qui fora, sinó per a fer que visca i es desenvolupe la societat. OPOTKIN: La conquesta del pa (1892). CIPALS ATEMPTATS ANARQUISTES 8: Atemptat contra Alfons XII d’Espanya (Juan Oliva Moncasí). 8: Tres atemptats en 34 dies contra Humbert I d’Itàlia. 1: Assassinat del tsar Alexandre II (grup Naródnaia Volia). 4: Atemptat contra el kàiser Guillem I (Auguste Reindorf). 3: Atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (Paulí Pallàs) i bomba del Liceu (Santiago Salva 4: Assassinat del president francès Sadi Carnot (Jerónimo Caserío). 7: Assassinat del president espanyol Antonio Cánovas del Castillo (Michele Angiolillo). 8: Assassinat de l’emperadriu Isabel d’Àustria (Luccheni). 0: Assassinat del rei Humbert I d’Itàlia (Gaetano Bresci). 1: Assassinat del president dels Estats Units William McKinley (Leon Czolgocza). 6: Atemptat contra el rei Alfons XIII d’Espanya i la seua dona el dia de la boda (Mateo Morral). 2: Assassinat del president espanyol José Canalejas (Manuel Pardinas). utualisme proudhonià tres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. (...) No volem més govern de l’home sobre l’home, xplotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els s, els ferrocarrils siguen lliurats a les associacions obreres i que aquestes els exploten baix la seua responsa m que aquestes associacions siguen una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i socia ix el mutualisme quan, en una indústria, els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es g seua producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixe cis. Sols la federació pot donar satisfacció a les classes laborioses i resoldre el conflicte entre capital i trebal ROUDHON: Idea general de la Revolució (1851). e programa socialista exigeix i ha d’exigir irrenunciablement: altat política, econòmica i social de totes les classes i de tots els pobles de la terra. ició de la propietat hereditària. opiació de la terra per les associacions agrícoles, i del capital i tots els mitjans de producció per les associa- dustrials. ició de l’ordenament jurídic de la família patriarcal, basat exclusivament en el dret a heretar la propietat, així uiparació dels drets polítics, econòmics i socials de l’home i de la dona. a i educació dels fills d’ambdós sexes fins la seua majoria d’edat, entenent-se que la formació científica i tèc- la qual s’inclouen els nivells més alts de formació, serà igual i obligatòria per a tots. L’escola substituirà a a i farà innecessaris els codis penals, la policia, els càstigs, la presó i els botxins. UNIN: Els fonaments econòmics i socials de l’anarquisme.
    • MARX BAKUNIN Concepció històrica Les classes com a protagonistes Els individus (i les classes) com a protagonistes Forma d’organització Partits polítics obrers (i sindicats) Sindicats obrers Recolzament social Obrers industrials (sobretot) Jornalers agrícoles (sobretot) Forma de lluita Vagues i revolució obrera Vagues, revolució obrera i acció directa (terrorisme individual) Societat de futur Dictadura transitòria del proletariat (conquesta del poder i l’Estat) → societat socialista Acabar d’arrel amb l’Estat i implantar una societat anarquista basada en Comunes i Federacions Propietat Estatal Col·lectiva o comunal és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf de la igualtat econòmica i social en l’Estat i per la força de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, poderós i, per dir-ho així, despòtic és, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és l’Estat convertit en l’únic propietari de la terra i de t apitals (...) Nosaltres volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social per l’abolició de l’Estat i de que s’anomene dret jurídic, que, segons nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la recons e la societat i la constitució de la unitat humana, no de dalt cap a baix per la via de qualsevol autoritat, sinó d cap a dalt, per la lliure federació de les associacions obreres de totes les classes emancipades del jou de l’E AKUNIN: Carta a Rubicone Nabruzzi (1872). RX I L’ESTAT stat és un òrgan de dominació de classes, un òrgan d’opressió d’una classe per altra, és la creació de l’ordre litza i enforteix aquesta opressió, esmorteint la lluita de classes. oletariat sols necessita l’Estat temporalment. Nosaltres no discrepem de cap manera amb els anarquistes en nt al problema de l’abolició de l’Estat com a meta final. El que afirmem és que per assolir aquesta meta és essari l’ús temporal de les armes, dels mitjans del Poder de l’Estat per a utilitzar-los contra els explotadors. a destruir les classes és necessària la dictadura temporal de la classe oprimida”.
    •  Es desenvolupa entre les revolucions del 1848 i la Comuna de París (1871).  3.1.- La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional).  3.2.- La Comuna de París.  3.3.- La crisi de la Internacional.
    • ’A.I.T. o Iª Internacional es va fundar a Londres l’any 1864 i durarà fins 1876. osa la unió d’obrers de tot el món i diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquiste onsell General, dirigir per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nac Dos principis bàsics Aconseguir l’emancipació de la classe obrera Conquerir el poder polític La vaga com a forma de lluita (sindicats obrers Formació de partits polítics nacionals REIVINDICACIONS CONCRETES Jornada laboral de 8 hores Supressió del treball infantil Millora de les condicions laborals de les dones Desaparició de l’exèrcit Socialització dels mitjans de producció
    • Enfrontament entre marxistes i anarquistes bakuninistes Els anarquistes Reclamen una insurrecció general i espontània per acabar amb l’Estat Rebutgen l’autoritat del Consell General de l’A.I.T. Tenen major pes en Suïssa, Itàlia, Bèlgica i Espanya ARX A BAKUNIN nomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificat onvenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant al si de la Internaciona -se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin. tjans de propaganda principals consisteixen a atraure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensi a de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat.” RX: Actes del Congrés de l’A.I.T. de L’Haia (1873). L’A.I.T. va ser important per: ser una tribuna de discussió pública. organitzar els obrers en una organització supranacional i de classe front al nacionalisme predominant. reforçar la consciència de classe del proletariat. estendre la lluita sindical i política dels obrers.
    • Els alemanys posen setge a París i derroten els francesos a la guerra franco-prussiana, amb un fort patiment per a la població Els obrers organitzen una insurrecció que triomfa i proclamen la Comuna de París (març-maig del 1871) Durant 54 dies apliquen reformes radicals Nacionalització dels béns del clergat Supressió del lloguer de les vivendes Ensenyament laic i gratuït Transformació de les empreses abandonades en cooperatives ob Duríssima repressió de l’exèrcit (17000 afusellats i 40000 detinguts) i il·legalització de l’A.I.T è demana (la Comuna)? El reconeixement i la consolidació de la República, única forma de govern compatib els drets del poble i amb el desenvolupament just i lliure de la societat (...). onomia absoluta de la Comuna estesa a totes les localitats de França, assegurant-les a cadascuna d’elles la dels seus drets i a tot francès el ple exercici de les seues facultats i de les seues aptituds com a home, ciuta llador. onomia de la Comuna no tindrà més límit que el dret d’autonomia, igual per a la resta de comunes adherides acte i l’associació de les quals ha de millorar la unitat francesa (...)” aració al poble francès (19 d’abril del 1871) 1. Tota associació internacional que baix qualsevol enominació i especialment baix la d’Associació Inter- acional de Treballadors tinga per principi la supressió el treball, l’abolició del dret de propietat, de la família, e la pàtria, de la religió o del lliure exercici de cultes, onstituirà pel sol fet de la seua existència i de les seues amificacions sobre el territori francès, atemptat contra pau pública.” ei francesa contra la Internacional (14-5-1872)
    • l fracàs de la Comuna i la dura repressió fan augmentar les divisions internes: els sindicats anglesos renuncien a la revolució i se’n van de l’A.I.T. Augmenten les diferències entre marxistes i anarquistes bakuninistes Paper de l’individu Paper de l’Estat Creació de partits polítics obrers nacionals Acció directa prova una reforma que dóna més poder als partits obrers nacionals (1871-72) Els anarquistes bakuninistes no accepten la reforma i són expulsats Divisió definitiva entre socialistes i anarquistes AIT es trasllada a Nova York, es desvincula dels sindicats i perd força fins desaparèixer (187
    •  Els partits i sindicats socialistes continuen creixen i organitzant-se (IIª Internacional) fins la Iª Guerra Mundial.  4.1.- Cap a un sindicalisme de masses.  4.2.- Partits i sindicats socialistes.  4.3.- Els camins del socialisme.  4.4.- Les pràctiques de l’anarquisme.
    • Nou context o fase del capitalisme: 2ª Revolució Industrial (més mecanització) i imperialism Augmenta el nombre d’obrers no especialitzats (i s’afilien als sindicats) El sindicalisme passa a ser un sindicalisme de masses i més heterogeni Pressionen a través de les vagues Demanen la intervenció de l’Estat per resoldre els conflictes i millorar les condicions de vida i treball dels obrers Els governs comencen a preocupar-se pels problemes socials i aproven el sufragi universal masculí i altres drets
    • partir del 1875 es creen partits polítics obrers per tota Europa, combinant el marxisme teòric amb la pràctica reformista per aconseguir millores dins del capitalisme Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) Líders: Liebknecht, Kautsky, Bernstein. Es convertirà en el segon partir més votat Programa reformista pactat amb els governs: democratització (sufragi universal masculí), Estat del Benestar i regulació del mercat labora Altres partits obrers Partit Socialista Francès (1905) Partit Laborista Independent (1900) a Gran Bretanya Partit Socialista Italià (1892) Partido Socialista Obrero Español (1879) Altres: Bèlgica, Àustria, Polònia, Rússia,... Creen sindicats forts per pressionar als empresaris i els governs i aconseguir millores socials i laborals er totes aquestes raons, el Partit Socialista Obrer Espanyol clara que la seua aspiració és: Abolició de classes, és a dir, ancipació dels treballadors. Transformació de la propietat ividual en propietat social o de la societat sencera. Posse- ó del poder polític per la classe treballadora. om a mitjans immediats per apropar-mos a la realització quest ideal, els següents: bertats Polítiques. Dret de coalició o legalitat de les gues (...).” ograma del PSOE (1879)
    • Causes de la divisió Incorporació de classes mitjanes als partits socialistes (heterogeneïtat) Necessitat d’aconseguir més vots per tindre més poder polític Governen alguns ajuntaments i han de pactar amb altres partits Dues tendències Reformistes o revisionistes Líders: Bernstein, Jaurés i Kautsky Defensen que el capitalisme s’autoregula i, per tant, no té per què acabar amb una revolució (no revolucionaris) Propugnen participar en el capitalisme i les democràcies burgeses (eleccions) per aconseguir reformes concretes Evolucionaran cap als partits socialdemòcrates Revolucionaris Líders: Rosa Luxemburg, Liebknecht, Lenin Pensen que la revolució és l’única manera d’acabar amb el capitalisme i construir una societat igualitària Fundaran els partits comunistes autsky pren del marxisme allò que admeten els liberals, la burgesia crítica a l’Edat Mitjana, el paper progressiu que té en la història el pitalisme en general i la democràcia capitalista en particular) i tira r la borda, calla i oculta en el marxisme allò que és inadmissible per a burgesia (la violència revolucionària del proletariat contra la bur- sia, per aniquilar aquesta). Per això (...) Kautsky resulta ser inevita- ement un lacai de la burgesia. La democràcia burgesa, que és un an progrés històric en comparació amb l’Edat Mitjana, continua nt (i no pot deixar de ser-ho baix el capitalisme) estreta, amputada, sa, hipòcrita, paradís per als rics, trampa i engany per als pobres. uesta veritat, la part més essencial de la doctrina marxista, no l’ha tès el “marxista” Kautsky. En aquest problema –fonamental- Kauts- ofereix “amabilitats” a la burgesia, en lloc d’una crítica científica les condicions que fan de tota democràcia burgesa una democràcia r als rics” V. I. LENIN: La revolució proletària i el renegat Kautsky
    • L’anarquisme continua creixent, especialment a Itàlia i Espanya Dues corrents Anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta): propugnen l’acció directa i violenta (terrorisme inidividual) contra la burgesia, la religió i l’Esta Onada d’atemptats terroristes per tota Europa i forta repressió Sindicalistes revolucionaris o anarcosindicalistes: rebutgen el terrorisme individual i propugnen els sindicats i la vaga general revolucionària com a formes de lluita (CNT a Espanya) quisme, fins aleshores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anome col·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públi , l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindic hora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). A endència dominant a Catalunya (...), encara que poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme gat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava un molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups icals, sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica nt i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta” MES: “El moviment obrer des de la Internacional fins a 1898” dins: Història de Catalunya, vol. V, Barcelona, 1979. Negras tormentas agitan los aires nubes oscuras nos impiden ver. Aunque nos espere el dolor y la muerte contra el enemigo nos llama el deber. El bien más preciado es la libertad luchemos por ella con fe y con valor. Alza la bandera revolucionaria que llevará al pueblo a la emancipación. Alza la bandera revolucionaria que llevará al pueblo a la emancipación. En pie el pueblo obrero, a la batalla hay que derrocar a la reacción. ¡A las barricadas! ¡A las barricadas! por el triunfo de la Confederación. ¡A las barricadas! ¡A las barricadas! por el triunfo de la Confederación.
    •  5.1.- Desenvolupament, caràcter i organització.  5.2.- Els grans debats.  5.3.- Crisi i divisió del moviment socialista.
    • Es funda a París el 1889 i perdura fins la Iª Guerra Mundial (1914-18) ferències amb la Iª Internacional: homogeneïtat ideològica (sense anarquistes) i confederació de partits nacionals autònoms (sense Consell General) RECLAMEN Lleis de protecció dels treballadors Jornada de 8 hores Sufragi universal Afiliació dels treballadors als partits socialistes Accés dels socialistes al poder polític Fi de la discriminació sexual No participació dels treballadors a les guerres capitalistes SÍMBOLS La bandera roja Celebració del 1r de Maig com a Dia del Treballador Reivindicació de la jornada de 8 hores Himne: la Internacional ¡Arriba, parias de la tierra ¡En pie, famélica legión! Atruena la razón en marcha: es el fin de la opresión. El pasado hay que hacer añicos. ¡Legión esclava, en pie, a vencer! El mundo va a cambiar de base. Los nadie de hoy todo han de ser. Agrupémonos todos en la lucha final el género humano es la Internacional (bis) Ni en dioses, reyes ni tribunos, está el supremo salvador. Nosotros mismos realicemos el esfuerzo redentor. Para hacer que el tirano caiga y el mundo siervo libertar, soplemos la potente fragua que al hombre libre ha de forjar. Agrupémonos todos en la lucha final el género humano es la Internacional (bis) La Ley nos burla, y el Estado oprime y sangra al productor; nos da derechos ilusorios no hay deberes del señor. Basta ya de tutela odiosa. que la igualdad ley ha de ser: «No más deberes sin derechos, ningún derecho sin deber». Agrupémonos todos en la lucha final el género humano es la Internacional (bis) una gran influència i crea organisme de lluita de les dones i la joventut
    • Sobre el revisionisme S’afirmen en la revolució com a forma de lluita (lluita de classes) sols s’admet participar en governs burgesos en casos excepciona Sobre el colonialisme Condemnen el colonialisme com a forma d’explotació capitalista dels països rics sobre els pobres Sobre la guerra a condemnen com a expressió de lluita capitalista entre la burgesia dels diferents països Demanen als obrers que no participen en una guerra mundial si es produeix La majoria d’obrers participaran a la Iª Guerra Mundial: el nacionalisme triomfa sobre el socialisme
    • CAUSES Les disputes entre revisionistes i revolucionaris L’esclat de la Iª Guerra Mundial i què fer quan açò succeeix Tres postures davant la Iª G.M. Patriotes: partidaris de participar a la guerra Pacifistes: contraris a la guerra (neutrals) Revolucionaris: partidaris de convertir la guerra en una revolució prolet El triomf de la revolució bolxevic a Rússia demostra la validesa de les tesis revolucionàries Lenin): els bolxevics funden una nova Internacional, fet que suposa la fi de la IIª Internacion