LIBERALISME INACIONALISME
ESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESA         1. Crisi econòmica i social              - Males collites ( 1760)  preus  malestar s...
14 juliol 1789: Presa de la Bastilla           - antiga presó + arsenal           - poble defensa Revolució al carrer. Sup...
ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Creació Assemblea Nacional Constituent                    inici procés transformació d...
Crisi financera  SOLUCIÓ: desamortització béns de l’Església           - vendre les propietats: diners per l’Estat       ...
Monarquia Lluís XVI  oposició       - demanen ajuda d’amagat a Àustria (país reina)                                      ...
3. República democràtica (1792-1794)  Set. 1792. República               Girondins.  -Girondins tenen el poder          Gr...
Juny 1793. Jacobins al poder- Detenció girondins  guillotina-Nova constitucío  base: democràcia social:    - sobirania p...
Nou calendari republicà-Canvi d’era. El 1r dia de l’era dels francesos va ser el 22 de setembre de 1792 data proclamació ...
Estiu 1794. Millora la situació:          - revoltes interiors sufocades          - exèrcits francesos guanyen la coalició...
Context de crisi social i econòmica         - oposició aristocràcia per pèrdua de poder         - oposició classes popular...
Imperi napoleònic1799. Nomenat cònsol.-objectiu:      - consolidar revolució burgesa                - evitar retorn absolu...
Conquestes de Napoleó  GUERRES NAPOLEÒNIQUESConseqüències ocupació de diferents territoris (nacions) afavorir interesso...
RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME1814 – 1815: Congrés de Viena        - reunió de països vencedors de Napoleó       ...
Conseqüències del Congrès de Viena. 1815- Es crea un estat nou: Polònia.- Rússia s’annexiona part de Polònia, Finlàndia i ...
LIBERALISME-Sistema polític que fonamenta la societat en l’individu.- Estat garanteix drets i llibertats fonamentals de to...
Les revolucions liberals i nacionalsREVOLUCIONS DE 1820-ESPANYA 1820 – 1823. General Riego.Trienni Liberal. Cent mil fills...
REVOLUCIONS DE 1830- Tenen més ressó que les de 1820.- Es barregen reivindicacions de caire nacionalista (Bèlgica, Polònia...
REVOLUCIONS 1848. PRIMAVERA DELS POBLES- NOVETAT: ideals democràtics.       - sufragi universal       - sobirania popular ...
ITÀLIA- Caire nacionalista. Va ser el punt de partida en el procés d’unificació.- Nàpols: monarquia constitucional que sub...
Cap a una Europa de NacionsUNIFICACIONS- 2/2 s. XIX- dirigida pel territori + desenvolupat (Piemont i Prússia). Eren nacio...
- zona nord. Indústria- zona sud: camperolat depenents d’1aristocràcia enclada en el passat.- moviment romanticisme. Risor...
UNIFICACIÓ D’ALEMANYA- Alemanya = 36 estats.- Problema: rivalitat 2 potències germàniques: PRÚSSIA i ÀUSTRIA- PRÚSSIA:    ...
3. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 2
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

3. liberalisme i nacionalisme 2

163

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
163
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

3. liberalisme i nacionalisme 2

  1. 1. LIBERALISME INACIONALISME
  2. 2. ESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESA 1. Crisi econòmica i social - Males collites ( 1760)  preus  malestar social 2. Burgesia marginada - poder econòmic. NO PODER POLÍTICCAUSES - influència Il·lustració 3. Crisi financera - despeses elevades (Estat i Cort) - deute guerra americana SOLUCIÓ: reforma fiscal  problemes amb privilegiats (suport monarquia ab)  negativa aristocràcia. Volen Estats GeneralsESCLAT Estats Generals tenen sobirania nacional? (Rousseau, representen la nació?)
  3. 3. 14 juliol 1789: Presa de la Bastilla - antiga presó + arsenal - poble defensa Revolució al carrer. Suport al 3r estat  - revolta antisenyorial al camp (la Gran Por)4 agost 1789: Assemblea Nacional Constituent - abolició privilegis feudals - promulga la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà
  4. 4. ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Creació Assemblea Nacional Constituent  inici procés transformació del país oposició de Rei + privilegiats -Etapes: 1.Monarquia constitucional (1789 – 1792) 2.República democràtica (1792 – 1974) 3.República burgesa ( 1794 – 1799)1. Assamblea Nacional Constituent (1789 – 1792) - burgesia conservadora  acord Rei + nobles - objectiu: abolir AR + impulsar liberalisme - 1791: CONSTITUCIÓ - Divisió de poders - sobirania nacional Ideals liberalisme polític - igualtat legal - Rei dret de veto - sufragi indirecte i censatari (actius i passius) ASSEMBLEA LEGISLATIVA: + lleis per igualtat ciutadans - prohibir tortura - abolir gremis - nobles paguen impostos - nou exèrcit Guàrdia Nacional
  5. 5. Crisi financera  SOLUCIÓ: desamortització béns de l’Església - vendre les propietats: diners per l’Estat Estat manté el culte. Separació Església - Estat 2. Radicalització de la revolució – caiguda de la monarquiaOpcions polítiques: - grups burgesos (monarq constitucionalistes)  drets polítics i llibertat econòmica - oposició: - noblesa. Recuperar privilegis - clero. Contra desamortitzacions - monarquia. Fora Assemblea - sectors populars. No restricció sufragi + encariment cost de vida -Girondins - Jacobins SANS - CULOTTES - Cordeliers Milícies populars. Volen + reformes i la Rep.
  6. 6. Monarquia Lluís XVI  oposició - demanen ajuda d’amagat a Àustria (país reina)  invasió - juny 1791: fugida nocturna a Varennes  ENXAMPATAbril 1792. Assemblea declara guerra a Àustria (Maria Antonieta)-Guerra + revoltes al camp  assalt al palau reial  reis a la PRESÓ  REPÚBLICA (agost 1792) (setembre 1792)
  7. 7. 3. República democràtica (1792-1794) Set. 1792. República Girondins. -Girondins tenen el poder Grup polític que forma part de l’Assemblea - convocatòria eleccions Nacional. La majoria de diputats són de la Gironda  (zona sud-oest de França, zona Aquitània, amb Sufragi universal masc. grans ports costaners). - Creació Convenció Nacional Són burgesos rics del món dels negocis. Dominen els primers mesos de la Convenció Nacional. Defensa llibertat i dre a la propietat.- Judici als reis. Mort gener 1793 Jacobins Grup polític radical. Aliat de les classes populars (sans culottes) Defensa el dret a la igualtat. Personatge: Maximilien de Robespierre Primavera 1793 Paraula jacobí  radicalisme-Reacció:- països europeus: GUERRA- interior: CONTRAREVOLUCIÓ
  8. 8. Juny 1793. Jacobins al poder- Detenció girondins  guillotina-Nova constitucío  base: democràcia social: - sobirania popular - sufragi universal directe - dret a la igualtat-Poder executiu: Comitè de Salvació Pública (Robespierre)  fets: lleves (guerra exterior) + política de Terror  - suspensió llibertats - tribunals revolucionaris (penes de mort) - llei de sospitosos (contrarevolucionaris) Aprovació de lleis socials: - Llei de Maximum (control preus i salaris) - distribució béns de contrarevolucionaris - venda terres Església - instrucció obligatòria (guerra) - tancament esglésies  nou culte: deesa Raó + nou calendari
  9. 9. Nou calendari republicà-Canvi d’era. El 1r dia de l’era dels francesos va ser el 22 de setembre de 1792 data proclamació REP + equinocci de tardor.- Calendari vigent del 24 octubre 1792 al 1 gener 1806.- els anys del calendari s’escrivien en números romans.- 1 any = 12 mesos. 1 mes = 30 dies. 1 setmana = 10 dies.- els mesos es regeixen per l’inici astronòmic de les estacions.- Noms dels mesos adapten fenòmens naturals i de l’agricultura.Tardor: Veremari (verema), brumari (boira), Frimari (vent fred després de la nevada)Hivern: Nivós (nevat), Pluviós, (plujós), Ventós (vent)Primavera: Germinal (llavor), Floreal (flor), Pradal (prat)Estiu: Messidor (collita), Termidor (calor), Fructidor (fruita)-Noms dels dies de la setmana, segons el seu cardinal:Primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi
  10. 10. Estiu 1794. Millora la situació: - revoltes interiors sufocades - exèrcits francesos guanyen la coalició estrangera -Continua el terror i la dictadura de Robespierre Oposició part població  Juliol 1794: cop d’estat de Termidor - fi dels jacobins. Guillotina 3. República burgesa (1794 1799)  DIRECTORI -Burgesia conservadora al poder  NOVA CONSTITUCIÓ (1795)  - poder executiu: govern col·legiat (Directori) Retorn CONS 1791 - format per 5 directors - poder legislatiu: 2 cambres (500 i ancians) - sufragi censatari - Persecució jacobins. - Derogada CONS 1793 + totes lleis jacobinesOPOSICIÓ: aristocràcia + classes populars
  11. 11. Context de crisi social i econòmica - oposició aristocràcia per pèrdua de poder - oposició classes populars per  preus - guerra exteriorInstitució important: EXÈRCIT (imposa ordre i defensa nacional) 1799: cop d’estat de 18 de Brumari de Napoleó Bonaparte - fi Directori - inici Consolat (1799 – 1804) - format per 3 cònsols
  12. 12. Imperi napoleònic1799. Nomenat cònsol.-objectiu: - consolidar revolució burgesa - evitar retorn absolutisme - allunyar els radicals-Fets: - retorn exiliats que accepten la nova situació - concordat Església - reforma administrativa de caràcter centralista  prefectes (govern províncies) - promulga Codi Civil  unifica lleis anteriors - reforma hisenda i sistema ensenyament1802: es fa proclamar cónsol únic i vitalici1804: EMPERADOR-conquestes: derrota aliança monarques absoluts europeus.- 1811: grans conquestes (mapa) - familiars o generals dels seus exèrcits en els països conquerits - imposició idees revolucionàries: - supressó drets senyorials, delmes i privilegis nobiliaris - consagració de la llibertat i igualtat legal (Codi civil!!!!) - llibertat econòmica - dret a la propietat - llibertat religiosa
  13. 13. Conquestes de Napoleó  GUERRES NAPOLEÒNIQUESConseqüències ocupació de diferents territoris (nacions) afavorir interessos de França: impostos, fer negocis i apropiar-se de riquesa Sentiments nacionals en els territoris ocupats  reclamen LLIBERTAT1814: derrota a Rússia - Napoleó abandona el poder. És desterrat a l’illa d’Elba, és cedida aNapoleó. Situada al mar Tirrè, a l’arxipèlag Toscà. Illa sota control de la marinaanglesa. 1860 s’incorpora al Regne d’Itàlia.-Restabliment monarquia a França: Lluís XVIII1815: retorn de Napoleó  desterrat illa Santa Helena (illa Atlàntic Sud, costa oestd’Àfrica). Propietat anglesa1821: mort Napoleó Retorn Antic Règim?
  14. 14. RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME1814 – 1815: Congrés de Viena - reunió de països vencedors de Napoleó - objectiu: restorn a l’absolutisme monàrquic - grans vencedors: RÚSSIA, REGNE UNIT, PRÚSSIA I ÀUSTRIA - es reparteixen imperi napoleònic  França torna a les fronteres de 17921815: tractat de la SANTA ALIANÇA - ajuda mútua amb dret a intervenció militar - objectiu: mantenir orde absolutista Idees Revolució Francesa influeixen en països europeus LIBERALISME I NACIONALISME
  15. 15. Conseqüències del Congrès de Viena. 1815- Es crea un estat nou: Polònia.- Rússia s’annexiona part de Polònia, Finlàndia i Bessarabia.- Àustria s’annexiona la regió dels Balcans.- Anglaterra es queda amb Malta, Sri Lanka i la colònia del Cap. - control rutes marítimes.- Imperi Otomà segueix controlan els pobles cristians d’Europa Sud-oriental.- Suècia es queda amb Noruega.- Prússia es queda amb part de Saxònia, Westfalia, Polònia i les provínciesdel Rin.- Els principats alemanys formen la Confederació Alemanya amb 38 estats.- Bèlgica és obligada a unir-se amb els Països Baixos, formant el Regnedels Països Baixos.- Espanya i Portugal. Es restauren les monarquies absolutistes.
  16. 16. LIBERALISME-Sistema polític que fonamenta la societat en l’individu.- Estat garanteix drets i llibertats fonamentals de totes les persones.- Individu lliure = ciutadà. Conjunt de ciutadans constitueixen la Nació  SOBIRANIA-Sistema representatiu: - poder legislatiu: Parlament - sufragi universal - Constitució  DIVISIÓ DE PODERS (tirania)- Dret de la propietat  llibertat fonamental + economia basada en el mercat- Estat NO intervé aspectes econòmics NACIONALISME- Ideologia política que defensa el dret dels pobles a decidir i defensar la seva sobirania.- NACIÓ= conjunt individus amb uns lligams culturals propis (religió, llengua, tradicions,passat…) i que volen viure en comunitat.- expansió s. XIX → pobles lliures contra la Santa Aliança i els imperis absolutistes- nacionalistes: fer coincidir Estat i nació. Reagrupar en les mateixes fronteres unacomunitat nacional.- naixement moviments independentistes a Imperi Otomà i Imperi Austrohongarès.- unificació ITÀLIA i ALEMANYA
  17. 17. Les revolucions liberals i nacionalsREVOLUCIONS DE 1820-ESPANYA 1820 – 1823. General Riego.Trienni Liberal. Cent mil fills de Sant Lluís.Restauració absolutisme Ferran VII (pàg. 68)- GRÈCIA Insurrecció contra Imperi Otomà1822. Proclamació independència1829. Fi guerra. Independència- AMÈRICA LLATINA independènciacolònies espanyoles (pàg. 70 – 71)1808 – 1825. colònies s’enfronten a lametròpoli. Règims liberals i novesrepúbliques
  18. 18. REVOLUCIONS DE 1830- Tenen més ressó que les de 1820.- Es barregen reivindicacions de caire nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia iAlemanya)amb interessos de grups minoritaris com els burgesos i els obrers → important suport popular-Europa central i occidental. 1829 – 1835- important suport popular.- Triomf  sistemes polítics constitucionals. Burgesia al poder - liberalisme conservador - sufragi censatari - llibertats públiques limitades
  19. 19. REVOLUCIONS 1848. PRIMAVERA DELS POBLES- NOVETAT: ideals democràtics. - sufragi universal - sobirania popular + treballadors com a força política (industrialització) - igualtat social-FRANÇA-Aixecament popular. Causes: - crisi econòmica. Males collites (patates) → problemes sector industrial i financer. Augment de l’atur. - negació de drets i llibertats a part de la població. Només es tenia en compte l’alta burgesia.-Fi monarquia Lluís Felip d’Orleans-República social  drets treballadors + sufragi universal- Napoleó III (Segon Imperi)- EUROPA ORIENTAL-Lluita contra règims absolutistes i contra dominació austríaca- VIENA. Revolta liberal. Destitució canceller Metternich- revolta nacionalista a HONGRIA, BOHÈMIA, nord ITÀLIA, CONFEDERACIÓGERMÀNICA- moltes revoltes sufocades2/2 s. XIX. Consolidació reformes liberals i processos independència.
  20. 20. ITÀLIA- Caire nacionalista. Va ser el punt de partida en el procés d’unificació.- Nàpols: monarquia constitucional que substitueix a l’absolutisme- Estats Pontificis: el Papa s’exilia i es constitueix una república.- Regne Llombardia – Vèneto. Es revolta contra Àustria.- Regne Piamonte: es crea una monarquia constitucional que va ser el motor de la unitatitaliana.ALEMANYA-Signe nacionalista.- Frederic Guillem IV de Prússia va acceptar una constitució de base censatària.
  21. 21. Cap a una Europa de NacionsUNIFICACIONS- 2/2 s. XIX- dirigida pel territori + desenvolupat (Piemont i Prússia). Eren nacions multi estats- unificació després d’anys de conflictes- classe dirigent: burgesia conservadora + pacte antics grups privilegiatsUNIFICACIÓ D’ITÀLIA Risorgimiento (reunificació italiana)- Península itàlica: 7 estats després del Congrés de Viena - Estats Pontificis. Pius IX, monarca absolut, clarament antiliberal i contra unió - Toscana, Parma i Mòdena (sota governs de prínceps austríacs) - Piemont (monarquia liberal. Savoia. Favorable unificació - Regne de les Dues Sicílies (dinastia Borbons) - Llombardia i el Vèneto sota la monarquia Hasburg (Àustria)-1859. Guerra entre Piemont i Àustria.  annexió Llombardia - aixecament popular GARIBALDI  enderroca monarq centre i sud1861. 1r parlament italià  proclama rei Victor Manuel II.1866. Àustria abandona el Vèneto.1870. Annexió Estats Pontificis.  Roma nova capital del regne
  22. 22. - zona nord. Indústria- zona sud: camperolat depenents d’1aristocràcia enclada en el passat.- moviment romanticisme. Risorgimiento(músics Verdi i Rossini)
  23. 23. UNIFICACIÓ D’ALEMANYA- Alemanya = 36 estats.- Problema: rivalitat 2 potències germàniques: PRÚSSIA i ÀUSTRIA- PRÚSSIA: - lidera unificació - potencia unió duanera (ZOLLVEREIN), NO Àustria-Esdeveniment dels fets: - revolucions 1848 → parlament Frankfurt ofereix corona al rei de Prússia  GUERRA NO ACCEPTA (origen parl. Liberal)-personatge: OTTO VON BISMARCK (canceller de Prússia) - dirigeix victòries contra Àustria (1866), França (1870) - 1871: victòria de Sedan contra França (Alsàcia i Lorena)  - proclama II imperi (Reich) alemany - Guillem I proclamat kàiser (emperador)
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×