3. liberalisme i nacionalisme 2
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
364
On Slideshare
364
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LIBERALISME INACIONALISME
  • 2. ESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESA 1. Crisi econòmica i social - Males collites ( 1760)  preus  malestar social 2. Burgesia marginada - poder econòmic. NO PODER POLÍTICCAUSES - influència Il·lustració 3. Crisi financera - despeses elevades (Estat i Cort) - deute guerra americana SOLUCIÓ: reforma fiscal  problemes amb privilegiats (suport monarquia ab)  negativa aristocràcia. Volen Estats GeneralsESCLAT Estats Generals tenen sobirania nacional? (Rousseau, representen la nació?)
  • 3. 14 juliol 1789: Presa de la Bastilla - antiga presó + arsenal - poble defensa Revolució al carrer. Suport al 3r estat  - revolta antisenyorial al camp (la Gran Por)4 agost 1789: Assemblea Nacional Constituent - abolició privilegis feudals - promulga la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà
  • 4. ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Creació Assemblea Nacional Constituent  inici procés transformació del país oposició de Rei + privilegiats -Etapes: 1.Monarquia constitucional (1789 – 1792) 2.República democràtica (1792 – 1974) 3.República burgesa ( 1794 – 1799)1. Assamblea Nacional Constituent (1789 – 1792) - burgesia conservadora  acord Rei + nobles - objectiu: abolir AR + impulsar liberalisme - 1791: CONSTITUCIÓ - Divisió de poders - sobirania nacional Ideals liberalisme polític - igualtat legal - Rei dret de veto - sufragi indirecte i censatari (actius i passius) ASSEMBLEA LEGISLATIVA: + lleis per igualtat ciutadans - prohibir tortura - abolir gremis - nobles paguen impostos - nou exèrcit Guàrdia Nacional
  • 5. Crisi financera  SOLUCIÓ: desamortització béns de l’Església - vendre les propietats: diners per l’Estat Estat manté el culte. Separació Església - Estat 2. Radicalització de la revolució – caiguda de la monarquiaOpcions polítiques: - grups burgesos (monarq constitucionalistes)  drets polítics i llibertat econòmica - oposició: - noblesa. Recuperar privilegis - clero. Contra desamortitzacions - monarquia. Fora Assemblea - sectors populars. No restricció sufragi + encariment cost de vida -Girondins - Jacobins SANS - CULOTTES - Cordeliers Milícies populars. Volen + reformes i la Rep.
  • 6. Monarquia Lluís XVI  oposició - demanen ajuda d’amagat a Àustria (país reina)  invasió - juny 1791: fugida nocturna a Varennes  ENXAMPATAbril 1792. Assemblea declara guerra a Àustria (Maria Antonieta)-Guerra + revoltes al camp  assalt al palau reial  reis a la PRESÓ  REPÚBLICA (agost 1792) (setembre 1792)
  • 7. 3. República democràtica (1792-1794) Set. 1792. República Girondins. -Girondins tenen el poder Grup polític que forma part de l’Assemblea - convocatòria eleccions Nacional. La majoria de diputats són de la Gironda  (zona sud-oest de França, zona Aquitània, amb Sufragi universal masc. grans ports costaners). - Creació Convenció Nacional Són burgesos rics del món dels negocis. Dominen els primers mesos de la Convenció Nacional. Defensa llibertat i dre a la propietat.- Judici als reis. Mort gener 1793 Jacobins Grup polític radical. Aliat de les classes populars (sans culottes) Defensa el dret a la igualtat. Personatge: Maximilien de Robespierre Primavera 1793 Paraula jacobí  radicalisme-Reacció:- països europeus: GUERRA- interior: CONTRAREVOLUCIÓ
  • 8. Juny 1793. Jacobins al poder- Detenció girondins  guillotina-Nova constitucío  base: democràcia social: - sobirania popular - sufragi universal directe - dret a la igualtat-Poder executiu: Comitè de Salvació Pública (Robespierre)  fets: lleves (guerra exterior) + política de Terror  - suspensió llibertats - tribunals revolucionaris (penes de mort) - llei de sospitosos (contrarevolucionaris) Aprovació de lleis socials: - Llei de Maximum (control preus i salaris) - distribució béns de contrarevolucionaris - venda terres Església - instrucció obligatòria (guerra) - tancament esglésies  nou culte: deesa Raó + nou calendari
  • 9. Nou calendari republicà-Canvi d’era. El 1r dia de l’era dels francesos va ser el 22 de setembre de 1792 data proclamació REP + equinocci de tardor.- Calendari vigent del 24 octubre 1792 al 1 gener 1806.- els anys del calendari s’escrivien en números romans.- 1 any = 12 mesos. 1 mes = 30 dies. 1 setmana = 10 dies.- els mesos es regeixen per l’inici astronòmic de les estacions.- Noms dels mesos adapten fenòmens naturals i de l’agricultura.Tardor: Veremari (verema), brumari (boira), Frimari (vent fred després de la nevada)Hivern: Nivós (nevat), Pluviós, (plujós), Ventós (vent)Primavera: Germinal (llavor), Floreal (flor), Pradal (prat)Estiu: Messidor (collita), Termidor (calor), Fructidor (fruita)-Noms dels dies de la setmana, segons el seu cardinal:Primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi
  • 10. Estiu 1794. Millora la situació: - revoltes interiors sufocades - exèrcits francesos guanyen la coalició estrangera -Continua el terror i la dictadura de Robespierre Oposició part població  Juliol 1794: cop d’estat de Termidor - fi dels jacobins. Guillotina 3. República burgesa (1794 1799)  DIRECTORI -Burgesia conservadora al poder  NOVA CONSTITUCIÓ (1795)  - poder executiu: govern col·legiat (Directori) Retorn CONS 1791 - format per 5 directors - poder legislatiu: 2 cambres (500 i ancians) - sufragi censatari - Persecució jacobins. - Derogada CONS 1793 + totes lleis jacobinesOPOSICIÓ: aristocràcia + classes populars
  • 11. Context de crisi social i econòmica - oposició aristocràcia per pèrdua de poder - oposició classes populars per  preus - guerra exteriorInstitució important: EXÈRCIT (imposa ordre i defensa nacional) 1799: cop d’estat de 18 de Brumari de Napoleó Bonaparte - fi Directori - inici Consolat (1799 – 1804) - format per 3 cònsols
  • 12. Imperi napoleònic1799. Nomenat cònsol.-objectiu: - consolidar revolució burgesa - evitar retorn absolutisme - allunyar els radicals-Fets: - retorn exiliats que accepten la nova situació - concordat Església - reforma administrativa de caràcter centralista  prefectes (govern províncies) - promulga Codi Civil  unifica lleis anteriors - reforma hisenda i sistema ensenyament1802: es fa proclamar cónsol únic i vitalici1804: EMPERADOR-conquestes: derrota aliança monarques absoluts europeus.- 1811: grans conquestes (mapa) - familiars o generals dels seus exèrcits en els països conquerits - imposició idees revolucionàries: - supressó drets senyorials, delmes i privilegis nobiliaris - consagració de la llibertat i igualtat legal (Codi civil!!!!) - llibertat econòmica - dret a la propietat - llibertat religiosa
  • 13. Conquestes de Napoleó  GUERRES NAPOLEÒNIQUESConseqüències ocupació de diferents territoris (nacions) afavorir interessos de França: impostos, fer negocis i apropiar-se de riquesa Sentiments nacionals en els territoris ocupats  reclamen LLIBERTAT1814: derrota a Rússia - Napoleó abandona el poder. És desterrat a l’illa d’Elba, és cedida aNapoleó. Situada al mar Tirrè, a l’arxipèlag Toscà. Illa sota control de la marinaanglesa. 1860 s’incorpora al Regne d’Itàlia.-Restabliment monarquia a França: Lluís XVIII1815: retorn de Napoleó  desterrat illa Santa Helena (illa Atlàntic Sud, costa oestd’Àfrica). Propietat anglesa1821: mort Napoleó Retorn Antic Règim?
  • 14. RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME1814 – 1815: Congrés de Viena - reunió de països vencedors de Napoleó - objectiu: restorn a l’absolutisme monàrquic - grans vencedors: RÚSSIA, REGNE UNIT, PRÚSSIA I ÀUSTRIA - es reparteixen imperi napoleònic  França torna a les fronteres de 17921815: tractat de la SANTA ALIANÇA - ajuda mútua amb dret a intervenció militar - objectiu: mantenir orde absolutista Idees Revolució Francesa influeixen en països europeus LIBERALISME I NACIONALISME
  • 15. Conseqüències del Congrès de Viena. 1815- Es crea un estat nou: Polònia.- Rússia s’annexiona part de Polònia, Finlàndia i Bessarabia.- Àustria s’annexiona la regió dels Balcans.- Anglaterra es queda amb Malta, Sri Lanka i la colònia del Cap. - control rutes marítimes.- Imperi Otomà segueix controlan els pobles cristians d’Europa Sud-oriental.- Suècia es queda amb Noruega.- Prússia es queda amb part de Saxònia, Westfalia, Polònia i les provínciesdel Rin.- Els principats alemanys formen la Confederació Alemanya amb 38 estats.- Bèlgica és obligada a unir-se amb els Països Baixos, formant el Regnedels Països Baixos.- Espanya i Portugal. Es restauren les monarquies absolutistes.
  • 16. LIBERALISME-Sistema polític que fonamenta la societat en l’individu.- Estat garanteix drets i llibertats fonamentals de totes les persones.- Individu lliure = ciutadà. Conjunt de ciutadans constitueixen la Nació  SOBIRANIA-Sistema representatiu: - poder legislatiu: Parlament - sufragi universal - Constitució  DIVISIÓ DE PODERS (tirania)- Dret de la propietat  llibertat fonamental + economia basada en el mercat- Estat NO intervé aspectes econòmics NACIONALISME- Ideologia política que defensa el dret dels pobles a decidir i defensar la seva sobirania.- NACIÓ= conjunt individus amb uns lligams culturals propis (religió, llengua, tradicions,passat…) i que volen viure en comunitat.- expansió s. XIX → pobles lliures contra la Santa Aliança i els imperis absolutistes- nacionalistes: fer coincidir Estat i nació. Reagrupar en les mateixes fronteres unacomunitat nacional.- naixement moviments independentistes a Imperi Otomà i Imperi Austrohongarès.- unificació ITÀLIA i ALEMANYA
  • 17. Les revolucions liberals i nacionalsREVOLUCIONS DE 1820-ESPANYA 1820 – 1823. General Riego.Trienni Liberal. Cent mil fills de Sant Lluís.Restauració absolutisme Ferran VII (pàg. 68)- GRÈCIA Insurrecció contra Imperi Otomà1822. Proclamació independència1829. Fi guerra. Independència- AMÈRICA LLATINA independènciacolònies espanyoles (pàg. 70 – 71)1808 – 1825. colònies s’enfronten a lametròpoli. Règims liberals i novesrepúbliques
  • 18. REVOLUCIONS DE 1830- Tenen més ressó que les de 1820.- Es barregen reivindicacions de caire nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia iAlemanya)amb interessos de grups minoritaris com els burgesos i els obrers → important suport popular-Europa central i occidental. 1829 – 1835- important suport popular.- Triomf  sistemes polítics constitucionals. Burgesia al poder - liberalisme conservador - sufragi censatari - llibertats públiques limitades
  • 19. REVOLUCIONS 1848. PRIMAVERA DELS POBLES- NOVETAT: ideals democràtics. - sufragi universal - sobirania popular + treballadors com a força política (industrialització) - igualtat social-FRANÇA-Aixecament popular. Causes: - crisi econòmica. Males collites (patates) → problemes sector industrial i financer. Augment de l’atur. - negació de drets i llibertats a part de la població. Només es tenia en compte l’alta burgesia.-Fi monarquia Lluís Felip d’Orleans-República social  drets treballadors + sufragi universal- Napoleó III (Segon Imperi)- EUROPA ORIENTAL-Lluita contra règims absolutistes i contra dominació austríaca- VIENA. Revolta liberal. Destitució canceller Metternich- revolta nacionalista a HONGRIA, BOHÈMIA, nord ITÀLIA, CONFEDERACIÓGERMÀNICA- moltes revoltes sufocades2/2 s. XIX. Consolidació reformes liberals i processos independència.
  • 20. ITÀLIA- Caire nacionalista. Va ser el punt de partida en el procés d’unificació.- Nàpols: monarquia constitucional que substitueix a l’absolutisme- Estats Pontificis: el Papa s’exilia i es constitueix una república.- Regne Llombardia – Vèneto. Es revolta contra Àustria.- Regne Piamonte: es crea una monarquia constitucional que va ser el motor de la unitatitaliana.ALEMANYA-Signe nacionalista.- Frederic Guillem IV de Prússia va acceptar una constitució de base censatària.
  • 21. Cap a una Europa de NacionsUNIFICACIONS- 2/2 s. XIX- dirigida pel territori + desenvolupat (Piemont i Prússia). Eren nacions multi estats- unificació després d’anys de conflictes- classe dirigent: burgesia conservadora + pacte antics grups privilegiatsUNIFICACIÓ D’ITÀLIA Risorgimiento (reunificació italiana)- Península itàlica: 7 estats després del Congrés de Viena - Estats Pontificis. Pius IX, monarca absolut, clarament antiliberal i contra unió - Toscana, Parma i Mòdena (sota governs de prínceps austríacs) - Piemont (monarquia liberal. Savoia. Favorable unificació - Regne de les Dues Sicílies (dinastia Borbons) - Llombardia i el Vèneto sota la monarquia Hasburg (Àustria)-1859. Guerra entre Piemont i Àustria.  annexió Llombardia - aixecament popular GARIBALDI  enderroca monarq centre i sud1861. 1r parlament italià  proclama rei Victor Manuel II.1866. Àustria abandona el Vèneto.1870. Annexió Estats Pontificis.  Roma nova capital del regne
  • 22. - zona nord. Indústria- zona sud: camperolat depenents d’1aristocràcia enclada en el passat.- moviment romanticisme. Risorgimiento(músics Verdi i Rossini)
  • 23. UNIFICACIÓ D’ALEMANYA- Alemanya = 36 estats.- Problema: rivalitat 2 potències germàniques: PRÚSSIA i ÀUSTRIA- PRÚSSIA: - lidera unificació - potencia unió duanera (ZOLLVEREIN), NO Àustria-Esdeveniment dels fets: - revolucions 1848 → parlament Frankfurt ofereix corona al rei de Prússia  GUERRA NO ACCEPTA (origen parl. Liberal)-personatge: OTTO VON BISMARCK (canceller de Prússia) - dirigeix victòries contra Àustria (1866), França (1870) - 1871: victòria de Sedan contra França (Alsàcia i Lorena)  - proclama II imperi (Reich) alemany - Guillem I proclamat kàiser (emperador)