1.l'europa de l'antic règim

622 views
481 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
622
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1.l'europa de l'antic règim

  1. 1. Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat INS Josep Brugulat
  2. 2.  Què és? Un sistema econòmic, social i polític. On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Característiques:  Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).  Societat: estamental.  Demografia: població estancada.  Política: absolutisme monàrquic.
  3. 3.  1.0.- Introducció. 1.1.- La propietat de la terra. 1.2.- Els drets senyorials. 1.3.- Una producció insuficient. 1.4.- Una població estancada. 1.5.- Indústria tradicional i manufactures. 1.6.- La insuficiència dels transports. 1.7.- Comerç interior i comerç colonial.
  4. 4.  Economia rural: 80 % de la població al camp. Economia d’autoconsum (comerç escàs). Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra. Des del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.
  5. 5.  Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritàriament als senyors. No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada). Divisió de la senyoria territorial en:  Reserva senyorial.  Masos.
  6. 6.  Definició. Procedència:  Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).  Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,… L’església, a més, rebia el delme.
  7. 7.  Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç. Tipus d’explotacions:  Camps oberts o openfields: rotació triennal.  Terres comunals. Insuficient producció ramadera. Conseqüències: crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).
  8. 8.  Escàs creixement demogràfic. Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població. Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.
  9. 9.  Autosuficiència econòmica al camp. Els gremis a les ciutats:  Associacions d’artesans del mateix ofici.  Controlen la producció i venda dels productes.  Eviten la competència.  Assistència mútua dels seus associats. Per a evitar el control dels gremis:  Domestic system o treball a domicili.  Manufactures reials o privades.
  10. 10.  Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el creixement del comerç. Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos. Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents. Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.
  11. 11.  Comerç interior limitat a les fires i mercats. Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres. Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances). El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.
  12. 12.  2.1.- Els estaments. 2.2.- Els privilegiats. 2.3.- Els no privilegiats.
  13. 13. Pàg. 10Piràmide Divisió teòrica en tres  Divisió real en dos ordres o estaments: classes socials: ◦ Clergat. ◦ Privilegiats. ◦ Noblesa. ◦ No privilegiats. ◦ Tercer Estat.
  14. 14.  Gaudien de drets i privilegis.  Composició: noblesa i clergat.  La noblesa: ◦ Eren el 2-3% de la població.Imatges ◦ Riquesa procedent de les seues propietats territorials ipàgs. 5 i 11 dalt els seus privilegis. ◦ Diferències internes segons títol i procedència.  El clergat: ◦ Eren menys de l’1% de la població. ◦ Es dividia en:  Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.  Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
  15. 15.  Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població. Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat. La burgesia: ◦ Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment). ◦ Divisió interna segons la riquesa i ocupació. Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,…). El camperolat: ◦ Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions. ◦ Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs. Imatge p.11 baix
  16. 16.  3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. 3.2.- Els inicis del parlamentarisme.
  17. 17.  El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV. L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates. Administració provincial i local: governadors i intendents, també nomenats pel rei. Límits teòrics del poder reial: ◦ La llei divina. ◦ El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). ◦ Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
  18. 18.  Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes. El model anglès: ◦ Revolució de 1649: República fins 1660. ◦ Es tracta d’una monarquia parlamentària. ◦ L’Habeas Corpus (1679). ◦ La Revolució de 1689:  Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).  Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial.  Separació de poders. ◦ Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%). ◦ Influència en el pensament il·lustrat.
  19. 19.  4.0.- Introducció. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. 4.2.- La crítica a l’Antic Règim. 4.3.- El despotisme il·lustrat.
  20. 20.  Causes de la crisi de l’Antic Règim: ◦ Expansió del comerç. ◦ Noves formes de producció: domestic system i manufactures. ◦ Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre privilegis i poder polític. ◦ Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració, base la independència dels EUA i de la Revolució Francesa.
  21. 21.  Ideologia al servei de la burgesia. Precedents: ◦ Newton: mètode científic. ◦ Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics individuals. Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al teocentrisme i la religió). Document Pàg. 19
  22. 22.  Proposen un nou model polític i social basat en la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats). Montesquieu: divisió de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat. Voltaire: tolerància i llibertat de consciència. Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.
  23. 23.  “Tot per al poble, però sense el poble”. Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç). Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.

×