Cinquecento Art renaixentista IES Maremar

1,648 views

Published on

Published in: Travel, Sports
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,648
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
59
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Cinquecento Art renaixentista IES Maremar

  1. 1. EL RENAIXEMENT: CINQUECENTO Raquel Rojas David Márquez Laia Sanmiquel
  2. 2. CONTEXT HISTÒRIC: <ul><li>Itàlia formada per petites ciutats dominades per aristòcrates o banquers. El cinquecento va tenir el seu centre a Roma i a Venècia
  3. 3. S. XVI lluites entre Frances I de França I l'emperador Carles V. Europa, un camp de batalla
  4. 4. El papa de Roma, dóna suport al francès i provocarà la decadència del papat
  5. 5. Creixement econòmic
  6. 6. Reforma protestant de Luter. Canvi en el mapa religiós europeu
  7. 7. Expansió del moviment per Europa </li></ul>
  8. 8. CARACTERÍSTIQUES: <ul><li>Recuperació de models clàssics
  9. 9. ( grecs i llatins )
  10. 10. Humanisme </li></ul><ul><li>Aplicació perpectiva artificial
  11. 11. Antropocentrisme </li></ul><ul><li>Artista artesà a artista creador
  12. 12. Aparició de la figura del mecenes </li></ul><ul><li>Ruptura amb els cànons formals i busca noves formes d'expressió
  13. 13. Distorció de figures, creació d'espais irreals i ús de colors clars </li></ul>
  14. 14. ARQUITECTURA: URBANISME IDEAL I DE JARDINS: - Trencament amb l'anarquia organitzativa de la ciutat medieval. - Urbanisme orientat a l'organització de les ciutats utòpiques, i a l'organització de jardins. - Ciutat ideal anomenada Sforzinda, ideada per Filarete.
  15. 15. - Disseny de jardins. Dos exemples són el Sacro Bosco de Bomarzo - la Villa d'Este a Tívoli, tots dos a Itàlia.
  16. 16. TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES: -L’església i el palau, i les vil·les suburbanes. També es van construir hospitals, teatres, biblioteques, arcs de triomf i ponts. NOUS EDIFICIS RELIGIOSOS: La forma de la planta de les esglésies es de dos tipus: basilical i la centralitzada
  17. 17. -La basílica de Sant Pere, iniciada al principi del s. XVI per Bramante
  18. 18. És Alberti qui presenta millor el nou estil renaixentista amb l’església de Sant'Andrea i San Sebastiano.
  19. 19. Bramarte, al s.XVI representa amb el seu templete de San Pietro in Montorio el paradigma de l'arquitectura classicista.
  20. 20. - Façanes organitzades en tres cossos verticals, el central més alt que els laterals, que s'hi uneixen a través de volutes. El conjunts està coronat per un gran frontó triangular. Els models de l'arquitectura romana de vegades són presents a la façana de les esglésies, que té forma d'arc de triomf. ARQUITECTURA CIVIL: - Utilitats virtuviana. - El palau i la vil·la suburbana,teatres, hospitals i biblioteques · Palaus i vil·les: palaus tenen una forma cúbica, coronada per una cornisa, i motllures horitzontals que separen els 3 pisos, estructurats en 3 ordres: toscà o dòric, jònic i corinti.. Organització interna de l'edifici al voltant del cortile o pati central.
  21. 21. Palazzo Rucellai (d'Alberti) / Palazzo Medici-Ricardi ( de Michelozzo).
  22. 22. ·Les vil·les són una recuperació de l'antiga casa de camp romana Villa Capra &quot;La Rotonda&quot;
  23. 23. ESPANYA: ENTRE L'ORNAMENTACIÓ I EL PURISME -Es caracteritza per els elements decoratius: medallons, emblemes heràldics, columnes i grotescos (d'animals, figures humanes, fruites...) Façanes molt ornamentades Hospital de Santa Cruz de Toleto i la façana de la universitat de Salamanca. .
  24. 24. <ul><li>A partir del segon terç del s.XVI, es deixà pas a un estil més auster amb l'arc de mig punt, la volta de canó, la cúpula sobre petxines, frontons, pilars...Aquest període és el purisme o classicisme </li></ul>Palacio de Carlos V a l'Alhmbra de Granada. Amb la sobrietat formal d'El Escorial amb l'absència de decoració, defineix un nou estil arquitectònic: herrerià
  25. 25. ESCULTURA CINQUECENTO : <ul><li>Continua la línia dels Quattrocento interessada pel naturalisme i per l'home. </li></ul><ul><li>Utilització de la forma serpentinata que reforça el dinamisme </li></ul><ul><li>Predomini de les línies corbes
  26. 26. Tendència a la monumentalitat
  27. 27. Miquel Àngel afirma que l'execució es fa '' per forza di levare '' ( a força de treure)
  28. 28. Utilitza com a material un sol bloc de pedra o marbre
  29. 29. Punt de vista òptim frontal </li></ul>
  30. 30. II Gattamelata ( 1453), Pàdua. DONATELLO Primer retrat eqüestre de l'Edat Moderna Cantoria de la catedral de Florència ( 1431) LUCA DELLA ROBBIA S'hi representen relleus que reflecteixen el gust per les coses belles de la vida
  31. 31. ESCULTURA MANIERISTA : - El cànon s'allarga i les figures es retorcen sobre si mateixes. - Multifacialitat, que te múltiples punts de vista òptims - Utilització de diversos blocs El rapte de les sabines ( 1583) GIAMBOLGNA Escultura que representa la serpentinata I la voluntat de representar el moviment multidireccional
  32. 32. PINTURA: - Consolidació d’algunes tècniques, com la pintura a l'oli d'origen flamenc, i nous suports, com la tela. Leonardo d Vinci introdueix el sfumato i la perspectiva aèria. Miquel Angel accentua el concepte de terribilità a la Capella Sixtina. Rafael a les Estances Vaticanes introdueix solucions manieristes.
  33. 33. A Venècia sorgeix una escola pictòrica molt peculiar, iniciada per Giorgione : - pèrdua dels contorns del dibuix - exaltació de la riquesa - valoració del paisatge - distorsió de les figures - ruptura de la simetria renaixentista · El Renaixement nòrdic : escoles alemanya i flamenca. La primera hi destaca Dürer, pintor i gravador. Autoretrat (1498) Museo del Prado M.
  34. 34. Brueghel inicia un tipus de pintura de continguts morals i no exempta. ·La pintura renaixentista a Espanya: Es prenen com a model els estils flamenc i italià. El Manierisme té un dels seus millors exemples en les pintures que decoren el monestir d'El Escorial. el Sant Sopar de Joan de Joanes (1570)
  35. 35. · El Greco : Domínikos Thehotokópoulos va néixer a Càndia (Creta) l'any 1541.. Desprès del seu pas per Venècia se'n va a Roma on assimila l'obra de Miquel Àngel. S’instal·la a Toledo i realitza una sèrie d'obres per al rei, en les quals destaquen Al·legoria de la Lliga Santa i Adoració del nom de Jesús La seva obra es caracteritza per figures de cànon allargat i amb formes helicoïdals semblants a una flama. La seva tendència a colors freds dóna lloc a unes composicions molt personals. Les temàtiques són diverses. Retrats, paisatges de Toledo... Retrat de Félix de Paravicino i el del Cardenal Fernando Niño de Guevara.
  36. 36. FITXA 49: L'ESCOLA D'ATENES <ul><li>Autor: Rafael ( Urbino, 1483 – Roma, 1520)
  37. 37. Cronologia: 1510 - 1511
  38. 38. Estil: Renaixentista
  39. 39. Tècnica: pintura al fresc
  40. 40. Localització: Sala de la Signatura ( Ciutat del Vaticà) </li></ul>
  41. 42. FITXA 51: VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA I JUDICI FINAL <ul><li>Autor: Miquel Àngel ( Caprese, 1475 – Roma, 1564 )
  42. 43. Cronologia: 1508 – 1512 / 1536 - 1541
  43. 44. Estil: Renaixentista
  44. 45. Tècnica: pintura al fresc
  45. 46. Localització: Capella Sixtina del Vaticà ( Ciutat del Vaticà) </li></ul>
  46. 48. FITXA 53: L'ENTERRAMENT DEL SENYOR D'ORGAZ <ul><li>Autor: El Greco ( Càndia, Creta, 1541 – Toledo, 1614)
  47. 49. Cronologia: 1503 - 1505
  48. 50. Estil: Manierista
  49. 51. Tècnica: oli sobre tela
  50. 52. Localització: església de Santo Tomé ( Toledo) </li></ul>

×