L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)

  • 1,520 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,520
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
62
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. L’arquitectura del segle XX (primera meitat del segle) Mònica Cuyàs Masgoret 2n Bat B
  • 2. L’arquitectura del segle XX
    • Al segle XX es revisen tots els mitjans d’expressió artística.
    • - Pintura  Color
    • - Escultura  Volum
    • - Arquitectura  Espai ; espai interior habitable
    • Això implica que s’acaba imposant la funció bàsica d’habitabilitat per sobre de l’ornamentació i de l’estètica.
    • ARQUITECTURA FUNCIONAL
    • La nova estètica es basa en la funció: llum matisada, distribució interior ordenada, integrat a l’entorn...es pot considerar bell.
  • 3. L’arquitectura del segle XX
    • Es rebutgen les tendències historicistes anteriors.
    • S’assumeixen les transformacions del desenvolupament tècnic i industrial.
    • Culte a la màquina marcarà l’arquitectura i la planificació urbanística. Moviment modern .
  • 4. Funcionalisme (Racionalisme)
    • Es caracteritza per:
    • La simplicitat de formes.
    • L’ús de volums geomètrics simples (cub, cilindre, con i esfera).
    • Preponderància de la funcionalitat sobre l’ornamentació.
    • “ Moderna” i “Funcionalista”.
    • Té el seu gran desenvolupament en període d’entreguerres.
    • Els màxims representants són:
    • - Le Corbusier
    • - Mies Van der Rohe
    • - Walter Gropius
  • 5. Le Corbusier (Suïssa, 1887-1965) Charles Éduard Jeanneret
    • El focus de preocupació fou l’home i va buscar els clàssics, les proporcions, el cànon, per projectar-ho tot a la mesura de l’ésser humà (inclosos els edificis).
    • La seva obra es basa en cinc principis:
    • 1. Els pilotis ; la casa queda aïllada del terra.
    • 2. Les terrasses jardí.
    • 3. Finestres longitudinals i allargades, donen més llum.
    • 4. Planta oberta (lliure), donat el sistema de pilars i absència de murs de càrrega.
    • 5. Façana lliure.
  • 6. Ville Savoie (França) 1929-31. Pilotis.
  • 7. Església de Ronchamp, França 1952. S’ha perdut l’interès pels volums cubistes. Presència de línies corbes.
  • 8. Walter Gropius
    • Va crear la primera escola de disseny a Weimar.
    • L’arquitectura de Gropius s’ajusta a cada necessitat i defuig de les normes preestablertes: es basa en la lògica i és anomenada “tranquil·la”.
    • - Puresa de formes
    • - Simplicitat en l’estructuració de l’edifici.
    • - Senzillesa
    • - Gran presència del vidre: cantonades i part lateral, etc.
    Oficines dels tallers Fagus (1911-1914)
  • 9.  
  • 10. Bauhaus, de Dessau, 1919. L’obra més coneguda de W. Gropius.
  • 11.  
  • 12. L’arquitectura orgànica
    • Europa: la II Guerra Mundial va aturar tota activitat constructiva.
    • Als EUA : se segueix innovant; en una societat canviant i dinàmica que va acollir tots els creadors que fugiren de la guerra vigent a Europa.
    • CARACTERÍSTIQUES
    • - Tractament dels edificis com a organismes.
    • - La seva forma s’ha d’adequar a la seva funció, entorn i materials emprats en la seva construcció.
    • - El principal arquitecte: Frank Lloyd Wright.
  • 13.
    • Wright parteix dels ensenyaments dels edificis Sullivan i de l’Escola
    • de Chicago.
    • Arquitectura de caràcter orgànic; s’allunya del racionalisme.
    • Acurada integració a l’entorn de les seves obres: mitjançant els volums
    • i el predomini de la horitzontalitat.
    • Exemple: La Casa Kaufmann o Casa de la Cascada .
  • 14. L’arquitectura d’avantguarda
    • Projecció arquitectònica molt personal que intenta recrear les diferents estètiques pictòriques.
    • Exemple: Neoplasticisme holandès . Gerrit Rietveld.
    • Està en connexió amb el Funcionalisme.
    • Redueix les formes, els volums, els colors a la seva simplicitat més elemental.
    • Busca el rigor d’una nova racionalitat: la simplicista.
  • 15. Gerrit Rietveld
    • - L’ús de formes geomètriques clares i rectes.
    • - Colors blancs i grisencs, combinats amb plans i
    • cromatismes primaris.
    • - Crea espais oberts amb plantes lliures.
    Cadira vermella i blava (1918) i Casa Schroeder (1924).
  • 16. Bruno Taut i Eric Mendelsohn
    • Bruno Taut i Eric Mendelsohn: representen l’Expressionisme alemany en el camp arquitectònic.
    • Retorn a les arquitectures utòpiques d’altres èpoques.
    • Molts projectes es queden sense construir. Només queden en esbossos.
    • Dificultat de fer-los realitat.
    Casa de Vidre, de 1914. Bruno Taut : Urbanització de ferradura o «Hufeisensiedlung», 1925 Berlín.
  • 17. Pavelló Alemany
    • DOCUMENTACIÓ GENERAL
    • Nom de l’edifici: Pavelló Alemany
    • Autor: Ludwig Mies Van der Rohe (1886-1969)
    • Cronologia: 1929
    • Localització: parc de Montjuïc (Barcelona).
    • Estil: Funcionalista
    • Materials bàsics de construcció:
    • Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer inoxidable. Combina materials industrials amb materials clàssics.
  • 18.
    • Estil. Característiques
    • - La nova estètica basada en la funció.
    • - Només si la distribució és harmoniosa, la llum matisada, està ben integrat en l’entorn i es pot considerar bell.
    • - Rebuig de tendències historicistes anteriors i s’assumeixen les transformacions del desenvolupament tècnic i industrial.
    • - Culte a la màquina. (COM HEM VIST ANTERIORMENT)
    • - Funcionalisme: es caracteritza per la simplicitat de formes, retorn als volums elementals (cilindre, con, esfera, etc) i lògica constructiva.
    • - Funcionalitat per davant de l’ornamentació.
      • - Dimensions : 18,48 (ample) X 56,63 (llarg) X 3,10 (alçada) m.
  • 19. Exposició Internacional del 1929 Pavelló alemany Context històric (Final Dictadura) Les torres venecianes es van construir en forma de campanile venecià, com a pòrtic d'entrada al recinte de l'Exposició Internacional del 1929. Fan 47 metres d'alçada i emmarquen l'avinguda Maria Cristina La Font Màgica de l'enginyer Carles Buïgas, és una de les darreres obres que es van fer en el recinte de l'Exposició Universal del 1929
  • 20. Anàlisi formal: Descripció
  • 21. Vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, molt prims, d’un color platejat, cromat. Aquests alliberen els murs de la seva funció de càrrega, i estan disposats en retícula a intervals regulars. Coberta plana en forma de voladís. Elements de suport i suportats
  • 22. Envans, murs, tancaments de vidre… estan disposats amb criteris estètics i no constructius. Els espais es delimiten combinant marbre, vidre, ònix, granit. Sistema constructiu arquitravat
  • 23. No hi ha ornamentació i el disseny és senzill i depurat “ EL MENYS ÉS EL MÉS” No hi ha una clara delimitació del que és interior i el que és exterior . Els espais: exterior i interior De front distingim un banc, al fons i a l’esquerra, formant una línia horitzontal molt llarga El pavelló està sobre una base rectangular que forma un pla que corregeix el desnivell del terreny.
  • 24. s’aixeca sobre podi o basament elevat de marbre travertí s’accedeix ascendint vuit graons cos auxiliar cos principal Distribució dels diferents espais Escala lateral d’accés, de vuit graons, que obliga a girar a la dreta per entrar a l’edifici.
  • 25. Vidre transparent Vidre blanc Vidre verd translúcid Marcs metàl·lics Marbre travertí de color crema Marbre verd dels Alps Marbre verd grec de Tinos Ònix daurat d’Algèria La bellesa prové de la qualitat dels materials
  • 26. Catifa negra i una cortina de vermell intens vidre glaçat vidre transparent Paret d’ònix daurat d’Algèria que fa de punt focal de l’espai intern Marbre verd grec de Tinos a la paret d’entrada
  • 27. Al fons del pavelló hi ha l’escultura de bronze Demà, de George Kolbe. Aquesta representa una dona que es desvetlla i està envoltada de parets de marbre verd, contrastant els seus dibuixos abstractes amb el naturalisme de la figura femenina. Subratllar les seves formes corbes enfrontades amb l’austeritat i rectilinitat de tota la construcció.
  • 28. La planta del Pavelló està formada per una combinació de diferents rectangles, que s’encaixen els uns amb els altres, en una variació suau d’exteriors i interiors. Esquelet estructural
  • 29. Contingut i significació Va ser un edifici sense una destinació concreta, sinó que havia de ser un espai polivalent, sense divisió clara entre l’interior i l’exterior. És un edifici auster, on tota la ornamentació l’aporten els materials nobles amb que està construït. La funció era mostrar al món, en l’Exposició Internacional de Barcelona, els avenços alemanys. Va contrastar molt amb els edificis de tall clàssic que l’envoltaven, com el Palau de Maria Cristina, de Puig i Cadafalch. El pavelló de Mies Van der Rohe anunciava les noves formes de l’arquitectura moderna i racional.
  • 30. Símbols amb l’època: El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat Alemany a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Després de 1918, quan Alemanya va perdre la guerra, va ser la primera ocasió per presentar-se al Món com un país pacífic, dedicat al comerç. Els països presentaven els seus productes als espais proveïts per la organització o aixecaven els seus propis pavellons; a més França i Anglaterra van decidir participar amb un pavelló de representació , un espai per simbolitzar l’Estat, com la bandera; llavors Alemanya s’hi va afegir. Ludwig Mies van der Rohe va rebre l’encàrrec de projectar l’exposició de tots els productes alemanys a l’Exposició i, també, el Pavelló de representació; era un arquitecte amb experiència precisament en el disseny d’exposicions.
  • 31. Casa Kaufmann o casa de la Cascada
    • DOCUMENTACIÓ GENERAL
    • Nom de l’edifici: Casa Kaufmann o casa de la Cascada.
    • Autor: Frank Lloyd Wright (1867-1959)
    • Cronologia: 1938
    • Localització: Bear Bun, Pennsilvània (EUA).
    • Estil: Organicista
    • Materials bàsics de construcció:
    • Formigó armat, pedra, vidre i alumini.
  • 32. Segona meitat del segle XX: Arquitectura
  • 33. Context històric
    • Conseqüències de la II Guerra Mundial:
    • - Guerra freda : Divisió del món en dos blocs antagònics (capitalista i socialista)
    • dirigits per dues superpotències: EUA i l’URSS.
    • - Guerres i conflictes: naixement Estat d’Israel, inici conflicte arabo-israelià, guerra de Corea, guerra del Vietnam, Revolució Cubana, independència de les colònies europees, victòria de les dictadures a Xile i Argentina, Revolució dels Clavells a Portugal, fi de la dictadura franquista (1975), etc.
    • - A partir dels anys 80: caiguda del mur de Berlín (1989) i redivisió del mapa europeu. Se signen els acords de Maastricht (1991) i creació de la Unió Europea.
    • - Actualment , la globalització i el gran desenvolupament científic i tecnològic i generalització de la informació han tendit a la unificació de tots els
    • camps artístics.
    • - Conflictes actuals: zona del Golf i terrorisme internacional d’Al-Qaeda han generat una nova situació de tensió al món.
  • 34. Arquitectura
    • Fins el 1970: l’arquitectura funcionalista continua vigent.
    • Artistes empren elements decoratius i constructius d’altres períodes .
    • La tecnologia és bàsica en construcció.
    • Sorgeix l’arquitectura d’autor : s’adapta al llenguatge propi i personal de cada arquitecte.
  • 35. L’herència funcionalista
    • L’arquitectura continua els paràmetres del Funcionalisme.
    • Mateixos arquitectes (Mies Van der Rohe, Le Corbusier…)
    • Mies Van der Rohe continua la seva obra als EUA.
    • A Finlàndia, Alvar Aalto (1898-1976): principal autor de l’escola nòrdica contemporània.
    • - Unió entre modernitat i tradició.
    • - Formigó, ferron i vidre.
    • - També terracota i fusta (locals).
  • 36.
    • Jörn Utzon (1918-2008), arquitecte danès.
    • Materials: formigó armat, vidre, ceràmica i acer.
    • Grans estructures espectaculars.
    • És un exemple l’òpera de Sidney .
    • Josep Lluís Sert (1902-1983) destacà a Espanya i EUA, exiliat després de la Guerra Civil.
    • Va projectar Fundació Miró de Barcelona.
    • Exemple: Universitat de Harvard .
  • 37.
    • Le Corbusier (1887-1965), (1943-1945) construí dos edificis emblemàtics ens els quals introduí l’ús del formigó vist, “formigó en brut”,
    • Dóna lloc al “Brutalisme”.
    • A Espanya, franquista: 1951 Grup R, format per:
    • - Oriol Bohigas
    • - Josep M. Coderch
    • - Josep M. Martorell
    • - Antoni de Moragas
    • Altres arquitectes són:
    • - Fèlix Candela
    • - Rafael Moneo ( Museu romà de Mèrida i ampliació del Museo del Prado)
  • 38. La crisi del Moviment Modern: l’arquitectura postmoderna
    • A partir del 1970 alguns artistes tornen a utilitzar materials elements decoratius i constructius d’èpoques passades.
    • Distingim entre:
    • - Japó : Grup Metabolism
    • · Kenzo Tange: Catedral de Sta. Maria de Tòquio .
    • · Arata Isozaki (deixeble): Palau de Sant Jordi (1991). Combina les noves tecnologies amb materials tradicionals.
  • 39.
    • - EUA:
    • · Michael Graves
    • · Robert Venturi (1925): Guild House.
    • - Utilitza motllures decoratives
    • i elements decoratius com l’arc
    • a l’entrada.
    • - Itàlia:
    • · Aldo Rossi (19931-1997)
    • - Espanya:
    • · Ricard Bofill (1939).
    • - Torna a les formes del Classicisme.
    • - L’aplica a estructures de formigó armat.
    • (TNC, Teatre Nacional de Catalunya ).
    • · Enric Miralles (1955)
  • 40. High-Tech i arquitectura d’autor
    • Anys 80 i 90 sorgeixen nous corrents:
    • High-Tech : Dóna prioritat a mostrar elements tecnològics de les construccions.
    • Arquitectes:
    • - Norman Foster (1935), London City Hall (2003)
    • - Richard Rogers
  • 41.
    • Deconstructivisme:
    • Parteix de les teories filosòfiques de Jacques Derrida.
    • “ La forma és el resultat de la fantasia”.
    • Arquitecte primordial:
    • - Frank O. Gehry
    • Altres:
    • - Zaha Hadid, World Trade Center (arquitecta iraniana, 1950) i Dancing Towers.
  • 42.
    • L’arquitectura dels últims temps s’ha ocupat de satisfer les necessitats societat actual.
    • Edificis normalment promoguts per l’Administració per revifar les zones deprimides; evitades.
    • Neix arquitectura d’autor i autors estrella .
    • Autor primordial: Richard Meier
    • Exemple: MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
  • 43.
    • Santiago Calatraba (1951).
    • En les seves obres s’evidencia la funció bàsica de l’enginyeria.
    • Ciutat de les Arts i Ciència de València .
    • Jean Nouvel (1945): Torre de les Aigües de Barcelona (Agbar) (2005)
  • 44. Museu Guggenheim de Bilbao
    • DOCUMENTACIÓ GENERAL
    • Nom de l’edifici: Museu Guggenheim de Bilbao
    • - Autor: Frank O. Gehry (1929)
    • - Cronologia: (1991-1997)
    • - Localització: Bilbao
    • - Estil: Deconstructivisme
    • Materials bàsics de construcció:
    • Pedra calcària, vidre i titani.
  • 45.