Art Romànic IES Maremar

1,572 views
1,376 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,572
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
33
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Art Romànic IES Maremar

  1. 2. CONTEXT HISTÒRIC <ul><li>L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi. A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències </li></ul><ul><li>que havien anat experimentant amb noves formes i estructures, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica. L’art romànic sorgeix a Europa com a conseqüència de la prosperitat material y de la renovació espiritual, y inclou els segles XI fins al XIII. Això va fer que es fessin un gran nombre de esglésies i edificis religiosos. </li></ul>
  2. 3. <ul><li> Les primeres construccions es van fer a Llombardia, Borgonya y Normandia. Des de allà es va difondre l’art romànic per tota Europa. A causa de: </li></ul><ul><li>- L’expansió dels ordres religiosos que construïen monestirs. Aquets són una font de riquesa i un centre cultural i urbà de la societat. </li></ul><ul><li>- Les peregrinacions </li></ul><ul><li>- Un fort augment de la influència de l’església. </li></ul><ul><li>Es pot afirmar que l’art romànic va adquirir molta importància a nivell europeu. </li></ul>
  3. 4. <ul><li>Aquest art estava al marge de ser el primer estil internacional europeu, que presentava una altra característica: la varietat de peculiaritat nacionals i religioses. Amb tot, en l’evolució de l’art romànic s’hi poden distingir tres etapes: </li></ul><ul><li>- Primer romànic, que anava de finals del segle X fins al segle XI. </li></ul><ul><li>- Romànic ple, des de finals del segle XI fins a mitjans del segle XII. </li></ul><ul><li>- Romànic tardà, finalment des de mitjans del segle XII fins a principi del segle XIII. </li></ul>
  4. 5. CARACTERÍSTIQUES <ul><li>Les característiques principals de l’art romànic es decanten cap al segle XI i XII, en els quals es van unificar diferents estils, i es va fixar definitivament l’art romànic. </li></ul><ul><li>- Varietat i riquesa formal. </li></ul><ul><li>- Ús de l’art de mig punt i la volta de canó. </li></ul><ul><li>- Es nota l’herència clàssica. </li></ul><ul><li>- Es dona molta prioritat al valor dels materials preciosos ( or, plata i gemmes) </li></ul><ul><li>- Funció al·legòrica i simbòlica de la imatge. </li></ul><ul><li>- Voluntat de proclamar el triomf de l’església cristiana </li></ul>
  5. 6. L’ARQUITECTURA <ul><li>L’art romànic era fonamentalment religiós, i per aquesta mateixa raó les edificacions mes importants d’aquest període son les catedrals, esglésies i monestirs. </li></ul>
  6. 7. <ul><li>Esglésies: </li></ul><ul><li>L’any 10000 es van construir moltes esglésies i catedrals a causa del pelegrinatge, aquestes esglésies tenien significats simbòlics. </li></ul><ul><li>- Es van orientar d’est a oest, perquè el primer raig de llum entres per l’absis i fos identificat amb Crist. </li></ul><ul><li>- Es va tornar a utilitzar el transsepte, el qual era un espai que estava en les primeres esglésies paleocristianes. </li></ul>
  7. 8. <ul><li>- Les plantes eren de creu grega o llatina, la llatina es feia servir mes en esglésies de pelegrinatge i catedrals. </li></ul><ul><li>- El lloc on es troben la nau central i el transsepte, esta normalment cobert per un cimbori. </li></ul>
  8. 9. <ul><li>- La capçalera dels temples romànics estava formada per el transsepte, el presbisteri i l’absis. </li></ul><ul><li>- Tenien l’absis semicircular o poligonal, la qual tancava la vista de les diferents naus. </li></ul><ul><li>- A Espanya es va crear el debulatori o girola, que era un passadís semicircular que prolongava les naus laterals, i aquest passadís facilitava el transit dels pelegrins dins l’església. </li></ul><ul><li>- A l’interior, la nau central esta coberta amb volta de canó reforçada amb arcs faixons. </li></ul>
  9. 10. <ul><li>- Als murs que on es separen les naus es poden veure diferents nivells: les acuracions, i la tribuna, per on es filtra la llum que il·lumina l’interior. </li></ul><ul><li>- El campanar es la prolongació del mur de la façana on s’obren uns forats per posar-hi les campanes, el forat es diu espadanya. </li></ul>
  10. 11. <ul><li>A Itàlia l’art romànic va estar molt condicionat per el clàssic i el bizantí, així que va adoptar unes característiques molt particulars. Els trets mes significatius van ser: </li></ul><ul><li>- Ús del maó i aprofitament de materials antics. </li></ul><ul><li>- Grans naus cobertes amb volta </li></ul><ul><li>- Decoració mural </li></ul><ul><li>- Independència física dels edificis </li></ul><ul><li>- Planta circular </li></ul><ul><li>- Campanar </li></ul>
  11. 12. <ul><li>Catalunya: </li></ul><ul><li>- Esglésies rurals </li></ul><ul><li>- Amb conjunts pictòrics importants </li></ul><ul><li>- Influència Llombarda </li></ul>
  12. 13. <ul><li>Monestirs: </li></ul><ul><li>En aquest període van fixar la localització de totes les dependencies dels monestirs, els quals estaven pensats com a ciutats tancades en si mateixes. Tots els elements importants, com la sala capitular, el dormitori, el refectori, la cuina, la biblioteca... es van estructurar al voltant del claustre, el qual era un patí-jardí. </li></ul>
  13. 14. <ul><li>Arquitectura civil: </li></ul><ul><li>De l’arquitectura civil el que mes es conserva són hospitals, albergs i castells, tanmateix els quals han estat reformats molts cops. </li></ul><ul><li>Pel que fa als castells se’n poden ressaltar algunes característiques de l’època. </li></ul><ul><li>- La seva funció defensiva </li></ul><ul><li>- Edifici envoltat per una muralla gruixuda </li></ul><ul><li>- A l’interior destacava la torre mes alta, anomenada torre mestra. </li></ul><ul><li>Els castells eren residències fortificades on vivien els senyors feudals i es refugiaven els habitants del feu. Un espai important era el pati, a partir del qual s’organitzaven les diferents dependències. </li></ul>
  14. 16. ESCULTURA <ul><li>L'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va desenvolupar entre el segle XI i, en correspondència amb les diferents parts d'Europa, el segle XII o la primera meitat del XIII. </li></ul><ul><li>- Figures hieràtiques </li></ul><ul><li>- Falta de perspectiva. </li></ul><ul><li>- Adaptació dels personatges al marc arquitectónic. </li></ul><ul><li>- Tendència a omplir tot l’espai compositiu. </li></ul><ul><li>- Perspectiva jerarquica. </li></ul><ul><li>- Policromia. </li></ul>
  15. 18. PINTURA <ul><li>La pintura igualq ue l’escultura estava fortament lligada amb l’arquitectura. Les dos manifestacions principals van ser: </li></ul><ul><ul><li>La pintura moral al fresc. </li></ul></ul><ul><ul><li>La pintura al tremp (sobre fusta) </li></ul></ul>
  16. 19. <ul><li>Caracterítiques principals: </li></ul><ul><li>- Adaptació de la pintura a l’arquitectura. </li></ul><ul><li>- Falta de perspectiva. </li></ul><ul><li>- Horror Vacui ( Por al buit). </li></ul><ul><li>- Jerarquia (la mida del dibuix atorgava més importància o menys.) </li></ul><ul><li>- Tendència a la geomatització. </li></ul><ul><li>- Varietat cromàtica. </li></ul>
  17. 21. SANT VICENÇ DE CARDONA
  18. 22. <ul><li>Autor: desconegut. </li></ul><ul><li>Cronologia: 1019-1040 </li></ul><ul><li>Tipologia: església. </li></ul><ul><li>Material: pedra. </li></ul><ul><li>Estil : romànic català. </li></ul><ul><li>Localització : Cardona(el Bages). </li></ul><ul><li>Espai exterior: sobri, decorat amb arcs cecs, separats per contraforts. Planta Basilical de tres naus. </li></ul><ul><li>Espai interior: té pilars cruciformes que recullen la força de la volta de canó i els arcs de mig punt. </li></ul><ul><li>Dimensions: monumentals, magnificència de la construcció. Tenia una situació privilegiada dalt d’un turó. </li></ul>
  19. 23. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
  20. 24. <ul><li>Autor: taller anònim del Rosselló. </li></ul><ul><li>Cronologia: 1150- 1170 </li></ul><ul><li>Tipologia: relleu. </li></ul><ul><li>Material: pedra sorrenca. </li></ul><ul><li>Estil: romànic. </li></ul><ul><li>Tema: bíblic. </li></ul><ul><li>Localització: Ripoll. </li></ul><ul><li>Descripció formal: Presentació d’arc de triomf, decoració per tota la superfície. Es un exemple d’ horror vacui , i de perspectiva jeràrquica. </li></ul><ul><li>Tema: inspirat en els textos de la bíblia, que expliquen la glòria de Crist. </li></ul>
  21. 25. MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
  22. 26. <ul><li>Autor: desconegut. </li></ul><ul><li>Cronologia: finals de segle XII </li></ul><ul><li>Tipologia: escultura exempta. </li></ul><ul><li>Material: fusta d’àlber. </li></ul><ul><li>Mides : 95cm d’alt. </li></ul><ul><li>Estil : romànic. </li></ul><ul><li>Localització : Santa Maria de Monserrat (Bages). </li></ul><ul><li>Descripció formal: Maria esta asseguda en un tron decorat amb petites columnes, té a l’infant Jesús assegut a la falda. Les dues figures tenen una composició frontal i presenten una postura hieràtica, sobretot Maria. Hi ha línies rectilínies tant en el vestit com en el rostre. </li></ul><ul><li>Tema: Imatge romànica típica de la Mare de Déu. </li></ul>
  23. 27. TAPÍS DE LA CREACIÓ
  24. 28. <ul><li>Autor: desconegut. </li></ul><ul><li>Cronologia: segona meitat del segle XI </li></ul><ul><li>Tècnica: brodat de llana. </li></ul><ul><li>Mides: 3’65 x 4’67 </li></ul><ul><li>Estil: romànic. </li></ul><ul><li>Tema: religiós. </li></ul><ul><li>Localització: Catedral de Girona. </li></ul><ul><li>Descripció formal: La composició s’estructura apatir de dos cercles concèntrics, inscrits d’un rectangle. Hi havia poc realisme en els personatges, geometria en la representació dels cossos, figures totalment planes. En el cromatisme predominaven els blancs, blaus, vermells, grisos, verds i grocs. </li></ul>

×