Your SlideShare is downloading. ×
Cultura Gitanafinal
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Cultura Gitanafinal

436

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
436
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Cultura gitana Puigcerver Cunillera Juanpere Magda Gaya Griñó
  • 2. METODOLOGIA
    • Recull d’informació de la societat i la cultura gitana a tots els nivells (societat, educació, economia, religió, rituals,..). I posteriorment, el seu anàlisi.
    • Selecció de tres alumnes gitanos de Secundària i concertar una entrevista amb ells.
    • Elaboració de preguntes que ens permetran crear un col.loqui en el moment de l’entrevista
    • Enregistrament de l’entrevista 6/11/06
    • Anàlisi i conclusions finals.
  • 3. ELS PROTAGONISTES
    • 3 alumnes de Secundària de l’IES Tapiró de Reus, a través d’un col.loqui amè, desmunten vells tòpics, sobre la família i els rols de cadascú, l’educació, la religió, les creences, donant a conèixer altres realitats ben distintes a les quals solen donar els mitjans de comunicació.
    • Els gitanos expliquen a través de vídeos, com es veuen ells i com veuen, tant a la societat, com el reflex que d'ells la societat els retorna.
  • 4. Cultura gitana
    • Què significa ser gitano?
    • “ Lo más grande”
    • “ Si tienes un cacho de pan, pues lo repartes”.
    • “ Mucha paz, mucho amor…”.
    • “ La religión es muy importante”
    • “ Nuestras leyes no son reglas, son un honor”.
  • 5. Carmona, Amaya i Sánchez
  • 6. Cultura gitana
    • Leyes gitanas? (virgen, fiel,..)
    • La mujer no puede tener cama hasta que se casa y el hombre tampoco.
    • La mujer gitana, la de verdad no sale, no va a las discotecas…
  • 7. Carmona, Amaya i Sánchez
  • 8. Aspectes a tractar...
    • ORIGEN
    • RELIGIÓ
    • ESTRUCTURA SOCIAL
    • ROLS
    • SISTEMA DE VALORS
    • LLENGUA
    • TRADICIONS
    • EDUCACIÓ
    • EN L’ACTUALITAT...
  • 9. ORÍGEN DEL POBLE GITANO
    • L a cultura gitana és fundamentalment àgrafa i despreocupada per la seva història , de manera que no han conservat per escrit la seva procedència.
    • La història ha estat estudiada sempre per els no romanís, amb freqüència a través d’una visió fortament etnocentrista .
  • 10. D’ON VENEN ELS GITANOS?
    • Són descendents dels rajputs del nord-est de l’Índia que van fugir de la seva terra en successives migracions quan els invasors islàmics arribaren allí.
    • Entre el 1000 i el 1027. Van arribar a Iran d’aquí faran dues rutes.
    • La primera des d’Armènia fins a Bizanci ( els Balcans).
    • La segona a través de Síria i Orient Pròxim i el Mediterrani fins l’estret de Gibraltar.
  • 11. 1ª GRAN DIÀSPORA. SEGLE XV
    • Una s’hauria dirigit, des dels Balcans,cap a l’oest, a l‘ interior d‘ Europa. Aquesta migracií es fa fragmentada i la caus és el nou domini turc
    • Des del nord d’Africa, per l’estret de Gibraltar, arriben a Espanya ( a partir d’emigracions anteriors provinents de Síria)
    Moviments migratoris dels gitanos a Europa entre Els segles XII i XVI
  • 12. PERSECUCIÓ. DES DEL S. XVI.
    • És un procés que es manté en el temps fins als els nostres dies. ( a partir de mesures legals o repressives i per la creació d’un patró cultural etnocentrista i negatiu.)
    • Afecta a les seves condicions de vida ( nòmades) , a les seves arrels culturals , als seus oficis tradicionals.
    • Posa de manifest la capacitat de resistència de la cultura d’aquest grup ètnic.
  • 13. 2ª GRAN DIÀSPORA. SEGLE XIX
    • A mitjans de segle XIX es va produir un altre moviment cap a l’oest d'una nombrosa població gitana, fugint de l’esclavitud o bé, aprofitant la seva abolició a Moldàvia i Valaquia el 1860 o com a conseqüència de l’augment de la persecució a Europa occidental.
    • També, hi ha gitanos que van a Amèrica i a d’altres parts del món.
  • 14. SEGLE XX, PERSECUCIÓ I EXTERMINI
    • Himmler va ordenar l’internament, i finalment la execució en massa.
    • En llengua gitana es diu a aquest procés d’extermini “porraimos”, o “porrajmos”, la destrucció. Es desconeix el nombre exacte de víctimes. Les estimacions van des de 50.000-80.000 fins a 500.000-1.500.000 (de fet, només a Auschwitz-Birkenau s’estima un total de vint mil gitanos morts).
  • 15. SUPERVIVENTS
  • 16. SUPERVIVENTS
  • 17. 3ª GRAN DIÀSPORA . SEGLE XXI
    • Uns 200.000-280.000 gitanos desplaçats de l’est a l’oest europeu des de 1960 a 1997, a causa del desmantellament del mur de Berlín i la situació política de l’antiga Iugoslàvia.
    • La crisi econòmica ha generat també una intensa ruta migratòria des de Romania als països de l‘ Europa pròspera .
    Campament de gitanos romanesos a Poble Nou
  • 18. SITUACIÓ ACTUAL A EUROPA.
    • Hi ha una població d‘entre 7 i 9 milions de gitanos.
    • Al voltant de 2 milions viuen a Romania,
    • A Macedònia, representen el 11% de la població.
    • La major part de la població gitana de Centre Europa en la zona balcànica viu amb menys de 3 euros diaris per persona.
    • Un 89% dels gitanos búlgars no han pogut cursar estudis primaris.
  • 19. POBLACIÓ ACTUAL
  • 20. GITANOS A ESPANYA
    • A Espanya s’informa de la seva presència per primera vegada el 1425 a Saragossa.
    • Sembla ser que van entrar per dues bandes, els del sud o tinguitanos ( procedents de Tanger) i els del nord, procedents de Perpinyà.
  • 21. AL LLARG DEL TEMPS
    • A partir del segle XVI hi ha la visió de gitano marginat, lladre,pobre , viuen agrupats en les “gitaneries”, seguint el model del jueus.
    • Els segles XIX-XX El període constitucional comprès entre (1812-1936) va garantir als gitanos la igualtat amb els “paios”. Sobre el paper i no pas a la realitat.
    • Amb la Guerra Civil Espanyola i la posterior Dictadura de Franco,es va fer difícil la inclusió social del poble gitano; sota el seu mandat van ser perseguits i acorralats, vivien en barraques, en barris perifèrics de les grans ciutats se’ls aplicava la Llei de “vagos y maleantes”. Els gitanos a Espanya eren un problema endèmic .
  • 22. DEMOCRÀCIA
    • Els successius governs democràtics han vingut adoptant diverses mesures integradores amb major o menor èxit, especialment en les àrees de serveis socials i de benestar, intentant especialment fomentar la seva integració i superar els problemes derivats de la pobresa i discriminació.
  • 23. FE DELS GITANOS
    • S’assenyala que els gitanos solen creure en l’existència d’un únic Déu i en certa vida després de la mort.
    • Generalment el gitano assimila la religió oficial del país on viu.
    • La vivència gitana de la fe podria caracteritzar per un sentit mundà de la transcendència
    • Viure la fe des d’una òptica gitana és fer-ho de forma sobretot comunitària
  • 24. Evangelisme
    • El 1957, Climent Le Cossec, des d'Assemblees de Déu, decideix crear la Missió Evangèlica Gitana, que s’expandirà per França i posteriorment a d’altres països.
  • 25. EVANGÈLICS A ESPANYA
    • A Espanya, el moviment evangèlic entre els gitanos comença als anys seixanta, quan alguns d’ells- es parla de set- van a la verema a França i es converteixen. Tornen a Espanya “predicant l’evangeli”, tal com ells mateixos l’anomenen. Inicialment ho fan en petits grups familiars a les seves pròpies cases.
    • El 1965 s’obre la primera església a Balaguer (Lleida) i després s’estén a altres localitats catalanes, seguides per altres de la resta d’Espanya.
  • 26. MOTIUS PER PERTANYER A L’ESGLÉSIA EVANGÈLICA
    • 1. La complementarietat entre la doctrina i la cultura gitanes: L’edat i el sexe com a base de l’organització social, l’autoritat i/o respecte als vells, la importància de la música i l’adaptació generalitzada de les creences, les pràctiques, els valors proclamats, les imatges i models a la pròpia cultura dels gitanos.
    • 2. Els pastors en la seva majoria són gitanos i són ells els qui ostenten els càrrecs dins de l’església.
    • 3. És una proposta portada a terme per ells mateixos.
    • 4. Tracta problemes actuals de la societat , especialment el tema de la droga. Fan grups de suport als toxicòmans.
    • 5. El Culte vol donar una imatge positiva dels gitanos
    • 6. Crea un grup de suport fora de l’àmbit familiar.
  • 27. L’església evangèlica a Reus
    • Sembla ser que la família Amaya, va anar el 1967 a veremar a França. Van tornar a casa amb una notícia extraordinària. Parlaven de Jesucrist i del naixement d’un Déu poderós que els havien predicat i que els havia canviat la vida.
    • En principi no són acceptats.
    • El 1975, tenen un local de culte Camí de Valls, els anomenen els al.leluyes; a partir d’ara s’aniran engrandint .
    • El 1983 Bernabé Amaya inaugura l’actual temple al carrer Joan Amades, té 370 m2. També s’engega l’associació gitana.
    • El 1997 comença a impartir-se classes d’ensenyament religiós evangèlic a tots els centres educatius on hi ha presència d’alumnes gitanos evangèlics.
  • 28. ESTRUCTURA SOCIAL
    • L’organización social gitana (distribució dels rols) s ’estructura a partir del sexe i de l’edat.
    • Organització patriarcal (els homes dominen la societat gitana, i cadascun d’ells empren un rol diferent)
    • Filiació patrilinial (els fills passen a formar part de la família del pare)
    • Famílies extenses, tot i que actualment no ho són tant com abans.
    • Avis: grans models de referència + autoritat moral. L'autoritat entre els gitanos va, en principi, del més vell al més jove i de l'home a la dona.
  • 29. ROL HOME
    • Els rols socials amb significat polític reconegut, estan atribuïts des de sempre als varons. Antigament, existien diferents jerarquies/rols
    • Vara : tot home o noi amb capacitat de lluitar. La força d'una família es mesurava pel nombre de vares que disposava.
    • Bató : un home casat, preferentment segons els vells ritus, i era el responsable d'una família.
    • No obstant, el que actualment es conserva és l’anomenat “tío”
    • Patriarca : el cap reconegut i cap visible d'una família extensa. El poder del patriarca no és absolut. S'assenta en la seva autoritat moral i el respecte que el gitano sent pels seus majors, de manera que el patriarca actua com l'Oncle més important.
    • Acostuma a ser el gitano de més edat que pels seus anys, el seu poder i el seu comportament suposa el respecte dels altres.
    • És l'encarregat d'interpretar la llei tradicional i vetllar per això.
    • “ Un gitano de ley ”
  • 30. ROL DONA
    • Subordinada i controlada rígidament pels seus pares, germans (soltera) i marit (casada) Funcions: Protecció i cura de la família (ajudant amb el que calgui, p.ex: La venda ambulant).
    • Nenes gitanes s’inicien en aquestes tasques tot cuidant als seus germans a partir dels 8 anys.
    • Quan contrauen matrimoni, ja passen a ser un membre més de la família de l’altre, sense desvincular-se dels drets i deures de la seva família.
    • La tía : dona gitana més madura que ha complert la llei gitana al llarg de la seva vida (verge de jove, casament gitano, fidel al marit tota la vida, col·labora econòmicament, porta al món nens i quan queda vídua queda sola). Aquesta no té autoritat ni poder. Tan sols tindrà un bon nom i esdevindrà la consellera de la família amb gran respecte i admiració.
  • 31. SISTEMA DE VALORS
    • Solidaritat: Aquest valor cal entendre'l com un dels deures dels gitanos. Es tracta d'una solidaritat entre gitanos que és més exigent amb la família més propera, i menys cap a gitanos sense vincles familiars.
    • Llibertat: la relativa rigidesa de l'estructura social no es contradiu amb un altre dels més importants valors gitanos: la intensa inclinació a la llibertat, tant individual com col·lectiva.
    • Esperit d'adaptació : El Poble Gitano, al llarg de la seva història, ha anat entrant en contacte amb diferents cultures. En aquestes trobades s'han produït diversos transvasaments culturals en ambdues adreces. Però ha estat la cultura gitana la qual s'ha vist obligada per necessitat a una adaptació més profunda, que li ha permès la seva permanència a través dels temps sense perdre per això l'ésser gitano.
    • Sistema simbòlic : El món simbòlic gitano és altre element important de la seva identitat cultural que sustenta la seva peculiar manera d'enfrontar-se al món. Dintre d'aquest món simbòlic tenen explicació diverses cerimònies socials com: la congregació dels parents entorn del mort, la visita al malalt, les noces gitana, etc.
    • El flamenc. Expressa l'estat d'ànim a través de cançons i balls típics, constituint-se en un vehicle que expressa les inquietuds del Poble Gitano. Per ells és com una manera d’expressar la interpretació de la vida.
  • 32. RACISME
    • Celebracions menys festives i duraderes
    • No representa com una obligació.
    • Menys solidaritat
    • Menys seguidors de la religió
    • No es contemplen prohibicions
    • Simbolisme: Grans celebracions
    • Tots els familiars han d’anar al casament (valor sagrat)
    • Solidaritat entre gitanos (deure)
    • Fanàtics de la religió
    • Dol durader. Prohibicions
    Paio Gitano Quan vaig a un/a gitano/a Crítica Exclusió Discriminació Rebuig Por Violència Brut Conflictiu Delinqüent FAIG SENTO PENSO
  • 33. LA LLENGUA
    • La llengua dels gitanos és el romaní.
    • Llengua indoeuropea amb arrels sànscrites.
    • El romaní té diferents dialectes que tenen molts préstecs de les llengües de les regions per on han passat encara que sempre retenen característiques bàsiques índiques i vocabulari.
  • 34. EL ROMANÍ
    • S’estima que hi ha entre 6-10 milions de persones que parlen romaní.
    • La llengua romaní es divideix en 3 grans dialectes o llengües: 
    • Sirià (o asiàtica). 
    • Armènia (o bocha ). 
    • Europea , hi ha 14 varietats.
  • 35. CALÓ L’DIOMA DELS GITANOS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA.
    • El caló és un dialecte del romaní.
    • Els gitanos espanyols parlen en castellà, però hi ha la teoria que utilitzen el caló com a “llengua secreta”.
    • El gitano espanyol Juan de Dios Ramírez Heredia considera la teorIa de la 'llengua secreta' com discriminatòria i basada en prejudicis.
  • 36. SITUACIÓ LINGÜÍSTICA
    • El caló és una llengua minoritària, àdhuc entre els gitanos, són molt pocs els que la parlen de manera fluïda, però encara que hagi desaparegut ha quedat un gran residual en forma de vocabulari.
  • 37. PARAULES PROCEDENTS DEL CALÓ Beber privar: Dinero parné: Mujer, hembra gachí: Nariz napia: Miedo canguelo: borrachera curda: Comer Jalar: Yo mismo menda: hijo chaval: ingenuo, tonto, bobo gilí (jilí en gitano): alabanza, zalamería coba: Taberna tasca: morir-se palmarla: joroba chepa: engaño, estafa camelo:
  • 38. TRADICIÓ: Matrimoni
    • És un dels trets més característics del poble gitano. Matrimoni gitano és monògam i es practica l’ endogàmia de llinatges. Es produeix entre els 15 i els 20 anys.
    • Tot i que el matrimoni suposa la permanència de la parella, s’accepta la possible separació dels cònjuges.
    • En el matrimoni tradicional, el festeig és curt . Tot i que l’elecció és lliure, el pare donarà algun consell sobre quina és la persona més adequada.
    • Una de les tradicions que encara es conserva és la “ pedida de mano ”, la qual representa el consentiment per part dels pares. Si és favorable, s’acabarà amb una festa de celebració i més tard, es fixarà el dia del casament
    • Casament dura màx.2-3 dies (Antigament 1 setmana!)
  • 39. El dia del casament
    • Si les noces és pel ritual gitano, tota la cerimònia girarà entorn de la virginitat de la núvia.
    • Mentre en el saló els convidats ballen, algunes dones es desplacen fins a una sala per a preparar el ritual del mocador. Sobre un llit col·loquen un llençol i un coixí, les dones llancen pètals de roses i clavells. Tot llest per a comprovar la puresa de la núvia. És ara quan un gran nombre de dones majors entren en la sala acompanyant a la núvia. Al costat d'ella l’ "ajuntaora", una de les més ancianes gitanes i l'encarregada de comprovar la puresa de la núvia. Aquestes dones cobren fins a 600 euros per fer la prova!!. Amb un mocador amb tres plecs emboliquen una navalla. S'introdueix per la vagina. La sang taca els tres plecs (''les tres roses'').
    • Si el mocador no es taca, el nuvi pot rebutjar-la. No hauria matrimoni.
    • A aquest acte poden assistir totes les dones majors que ho desitgin i és preferible que no tinguin relació directa amb la núvia, ja que si no és verge la família ho podia amagar. L’"Ajuntaora" mostra el mocador al grup de patriarques que estaven esperant als voltants. Una vegada corroborat per ells ja es pot mostrar a la resta dels convidats.
  • 40. GITANOS I EDUCACIÓ A L’ESTAT ESPANYOL Es dona importància al fet d’escolaritzar els nens. Integració al sistema escolar. Educació intercultural Ja no es veu el col·lectiu gitano com a objecte de treball. Queda tot integrat dins el paquet de la interculturalitat. Programa de llengua i cohesió social. Democràcia Segle XXI Incorporació al mercat de treball. Abandó del barraquisme per passar a barris fets per ells Veuen la necessitat de l’escolarització. ( encara que sigui per aconseguir ajuts) Política compensatòria. Discriminació positiva. Educació multicultural Centres d’acció especial. Zones d’acció especial Democràcia finals segle XX Analfabets No es preocupa per l’educació Marginalitat Política segregacionista Oblit, indiferència , rebuig Règim franquista POBLE SISTEMA EDUCATIU SITUACIÓ POLÍTICA
  • 41. EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA
    • A l’Estat espanyol, l’educació compensatòria s’hi inicia l’any 1983 (Reial Decretde 27 d’abril de 1983, BOE de l’11 de maig), amb la creació d’un programa específic que té com l’objectiu prioritari.
    • Prestar una atenció pedagògica preferent en aquelles zones geogràfiques o grups de població que, per les seves característiques peculiars, ho requereixin.
  • 42. ACTUACIONS PEC
    • Creació de serveis de reforç amb seu als centres de recursos ubicats en zones d’acció educativa preferents per a ajuda escolar.
    • lncentivació de la continuïtat del professorat destinat a vacants de provisió difícil.
    • L’organització de cursos de formació ocupacional per a joves no escolaritzats entre els catorze i els quinze anys.
    • L’eradicació de l’analfabetisme i la creació de modalitats específiques per a l’estudi.
  • 43. PROGRAMA DE MARGINATS SOCIALS D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA
    • A la província de Tarragona hi participaven 10 centres:
    Roquetes Tortosa: Centelles / Mossén Ramon Bergadà. Constantí : Jaume I / Camp Clar/ Torrreforta. Tarragona: Marià Fortuny / Sant Bernat Calbó/ Alberich i Cases/ Rosa Sensat. Reus:
  • 44. PROGRAMA DE MARGINATS SOCIALS D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA
    • El programa consistia en la formació d’un representatst de cada centre, sota la coordinació de Teresa Codina.
    • Els mestres estaven alliberats de classes parcialment durant 3 cursos, i tenien la tasca de conscienciar i ajudar a la resta del claustre en el tractament de la marginalitat. També l’elaboració i recull de materials adients, per aquest alumnat.
  • 45. PROBLEMÀTIQUES DE L’ALUMNAT GITANO
    • Actituds i expectatives diferents respecte a la institució escolar.
    • Manca d’hàbits socials (ordre, neteja, puntualitat, etc.), que constitueix un obstacle per a la integració en les escoles ordinàries.
    • Cultura basada en la tradició oral.
    • Desconeixement del català.
    • Absentisme sistemàtic per anar a fer feines esporàdiques (per realitzar treballs que ajudin a resoldre l’economia familiar o atendre i cuidar els germans més petits).
    • Desescolarització als onze o dotze anys (cultural).
    • Escolarització tardana (a partir dels set anys).
    • Percentatge elevat de fracàs escolar.
  • 46. EL LLARG PROCÉS D’EVOLUCIÓ CAP A UNA EDUCACIÓ INTERCULTURAL
    • Creació de Centres de recursos especialitzats en marginació social.
    • Mestres itinerants que mitjançant un Pla de treball consensuat intenten donar respostes a les problemàtiques dels centres que tenen assignats.
    • El 2002 desapareix la compensatòria i queda integrada dins del Pla per a Llengua i la Cohesió Social.
  • 47. QUÈ VOL DIR EDUCACIÓ INTERCULTURAL ?
    • Reconeixement i valoració de la nostra cultura.
    • Reconèixer la diversitat cultural com una riquesa.
    • Informar-se i formar-se.
    • L’escola intercultural ha d’educar per a viure junts, l’escola no prepara per la vida, ha de ser vida.
  • 48. Materials didàctics
    • http://www.xtec.es/lic/centre/alumnat/webquest/process.htm#_Hlt101763606
    • Projecte per treballar el tema utilitzant les TIC Segon cicle ESO
    • http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=1160
    • Informació per temes i activitats relacionades. Segon cicle ESO
    • http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1468
    • Treball amb l’ordinador cicle superior de primària i 1r cicle d’ESO
  • 49. Materials didàctics Classificació específica: CULTURALS DIVERSES, AJUDA                                                                                                                              Classificació general: Foment i defensa dels drets cívics, socials i de la persona                                                                                                                              Província: Tarragona                                                                                                                              Comarca: Baix Camp                                                                                                                              Codi postal: 43206                                                                                                                              Població: Reus                                                                                                                              Adreça: Carrer C/ Joan Amades, 1                                                                                                                              Número d'inscripció: 2439 / 4                                                                                                                              Data d'inscripció: 10/09/1993                                                                                                                              Tipus: Associació                                                                                                                              Nom: ASSOCIACIÓ INTEGRACIÓ GITANA DE TARRAGONA                                                                                                                                                               
  • 50. ACTUALITAT DELS GITANOS I LA SEVA CULTURA
    • Tot i el fort procés de canvi que els gitanos estan experimentat en el moment actual, existeixen certs elements culturals vigents que donen coherència cultural al grup ètnic. Els més destacats són:
    • Idea d'un origen comú.
    • Llengua.
    • Cohesió interna i diferenciació enfront del no gitano.
    • Estructura social basada en famílies més o menys extenses.
    • Treball independent de tipus tradicional.
    • Debilitament de l'oposició paio-gitano.
    • Major interès per l'escola i l'educació.
    • Ampliació dels rols que venien ocupant les dones i els joves.
    • Disminució de l'ordenació jeràrquica basada en l'edat.
  • 51. Dades d’interès A Catalunya viuen aproximadament 80.000 gitanos . La seva situació social és molt diversa, i als últims anys s'està produïnt un fort procés de transformació que possibilita una millora de les condicions de vida, i una obertura a la plena incorporació social. 
  • 52. En resum, ...
    • Aquestes són els costums que ens han semblat més característiques:
    • Especial respecte als majors.
    • La família sempre està unida per a tot.
    • En general es valen per ells mateixos, i els gitanos que no tenen treball es busquen la vida posant llocs ambulants.
    • Els agrada la llibertat.
    • Quan una gitana i un gitano desitgen casar-se, ella ha de ser verge i això se sap una vegada després de casats i en el convit a través de la “juntaora”. Aquesta dona és l'encarregada de treure-li comprovar si és verge o no.
    • En les seves celebracions, per exemple Nadal, sempre acaben cantant i ballant.
  • 53. CONCLUSIONS
    • Un cop ens hem endinsat dins la cultura gitana ja sigui fent recerques o parlant amb persones gitanes, hem arribat a considerar que:
    • El nostre coneixement a nivell cultural s’ha vist enriquit notablement. Inicialment, ens basàvem amb els alumnes que podíem tenir a l’aula per opinar sobre ells. A hores d’ara, tenim una visió molt més amplia, el que ens permet ser més tolerants i oberts.
    • Seria enriquidor adoptar certes actituds gitanes dins les nostra cultura, i així viceversa. De manera que estariem treballant la integració i la cohesió social.
    • Trencar tòpics d’una única cultura “monocultura” i vetllar per la interculturalitat. Cal recordar que al segle XXI estem inmersos de diverses cultures!

×