TRANSTORNS ALIMENTARIS DE L'ANORÈXIA A L'OBESITAT Margaret Creus  Pediatra Novembre - 2011
DESENVOLUPAMENT EN L'ADOLESCENT <ul><li>L'adolescència s'inicia en la pubertat i finalitza al voltant dels 20 anys.
Importants canvis a nivell físic, hormonal i sexual, social i psicoemocional.
Gran augment en la velocitat de creixement corporal i s'arriba al pic de massa òssia.
Canvi en la composició corporal segons el sexe. </li></ul>
 
TALLA PES NOIS
VELOCITAT DE CREIXEMENT NOIES PES TALLA
 
 
ALIMENTACIO EN L'ADOLESCENT <ul><li>Importància d'una adequada alimentació per tal d'assegurar un bon creixement i desenvo...
Època d'adquisició d'hàbits de risc (influències psicològiques, socials, rebuig a les normes familiars, el menjar fora de ...
L'adolescència = Alt risc nutricional </li></ul>
NECESSITATS NUTRICIONALS <ul><li>Les ingestes recomanades en l'adolescència no es relacionen amb l'edat cronològica sinó a...
Les recomancions van adreçades a aconseguir un estat nutricional òptim i a mantenir un ritme de creixement adequat.
Cal considerar l'activitat física o l'estil de vida saludable o bé l'existència d'hàbits perjudicials.
Les referències més utilitzades per a valorar les necessitats nutricionals han estat publicades per la National Academy of...
http://www.nap.edu/ </li></ul>
Edat (anys)  Energia (Kcal/d) H  D Proteïnes (g/Kg/d) H  D Fibra (g/d) Calç (mg/d) Fòsfor (mg/d) Ferro (mg/d) H  D Folat (...
PROTEÏNES GREIXOS HIDRATS DE CARBONI VITAMINES MINERALS 10 – 15 % de les calories de la dieta Preferentment d'alt valor bi...
LES PROTEÏNES
ELS GREIXOS
Els greixos saturats o “a vigilar”
Els greixos monoinsaturats o  poliinsaturats  (els omega, però també els trans)
ELS HIDRATS DE CARBONI
RECOMANACIONS EN L'ALIMENTACIÓ  DE L'ADOLESCENT <ul><li>Dieta mediterrània
Piràmide alimentària
“Porció d'aliment” és aquella part d'aliment que serveix com a unitat de quantitat o de volum
Distribució calòrica adequada,amb equilibri entre la ingesta i l'exercici físic
Menjar en família </li></ul>
 
Porcions de consum de la “Piràmide de l'alimentació saludable”. SENC, 2004. <ul>CONSUM OCASIONAL </ul><ul>CONSUM DIARI </u...
Llet i derivats Llet 1 vas − 250 mL Iogurt 125 g Formatge fresc 175 g Formatge curat 40 − 50 g Verdures, Hortalises i Frui...
Carns, derivats, Peixos i ous Carns i derivats 80 − 100 g (pesats en cru) Peix 80 − 100 g (pesat en cru) Ou 1 unitat Oleag...
ERRORS NUTRICIONALS MÉS FREQÜENTS <ul><li>Irregularitats en els patrons d'ingesta. No s'esmorza
Consum freqüent de “snacks”
Consum d'alcohol
Dietes no convencionals
Dietes restrictives*
Esportistes*.- activitat física moderada </li><ul><li>Homes 2500 – 3000Kcal/d
Dones 2200 Kcal/d </li></ul></ul>
ALIMENTACIÓ I PROBLEMES  <ul><li>Dietes hipergrasses (35 – 50 % del total de l'aport calòric)
Baix índex GPI/GS
La major part del greix saturat prové de carns, embutits i patés i no de la llet o derivats
Elevada ingesta de proteïnes i sal
Aport insuficient d'HC complexes i de fibra </li></ul>DIETA DESEQUILIBRADA
DIETA DESEQUILIBRADA   OBESITAT
OBESITAT <ul><li>Excès de greix corporal.
IMC = PES (Kg)/TALLA(m2) </li></ul>“ A escala mundial se estima que un 10% de los niños en edad escolar (entre 5 y 17 años...
“ Entre la població infantil i juvenil de 6 a 17 anys, el  19,5% pateix sobrepès o obesitat, el sexe femení en proporcions...
Més en noies Més en nens de categoria socioeconòmica més baixa Augment de prevalença en els darrers anys
LES CAUSES <ul><li>Obesitat exògena o nutricional (99%): multifactorials amb factors genètics i ambientals
Malalties genètiques o endocrinològiques (1%) </li></ul>
QUÈ ELS HI PASSA ALS NENS? <ul><li>Sovint talla alta
Acceleració maduració óssia
Excès de greix generalitzat.- ginecomàstia i enterrament dels genitals externs en els nens
Estries en la pell </li></ul>
INDEX DE MASSA CORPORAL <ul><li>L'obesitat infantil es defineix en funció dels valors d'IMC refereits segons edat i sexe.
En adults 25 (sobrepés) – 30 (obesitat) Kg/m2 </li></ul>
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Transtorns alimentaris

721

Published on

TRANSTORNS ALIMENTARIS: DE L'OBESITAT A L'ANORÈXIA

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
721
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transtorns alimentaris

  1. 1. TRANSTORNS ALIMENTARIS DE L'ANORÈXIA A L'OBESITAT Margaret Creus Pediatra Novembre - 2011
  2. 2. DESENVOLUPAMENT EN L'ADOLESCENT <ul><li>L'adolescència s'inicia en la pubertat i finalitza al voltant dels 20 anys.
  3. 3. Importants canvis a nivell físic, hormonal i sexual, social i psicoemocional.
  4. 4. Gran augment en la velocitat de creixement corporal i s'arriba al pic de massa òssia.
  5. 5. Canvi en la composició corporal segons el sexe. </li></ul>
  6. 7. TALLA PES NOIS
  7. 8. VELOCITAT DE CREIXEMENT NOIES PES TALLA
  8. 11. ALIMENTACIO EN L'ADOLESCENT <ul><li>Importància d'una adequada alimentació per tal d'assegurar un bon creixement i desenvolupament d'hàbits de vida saludables. Possiblement la darrera oportunitat!
  9. 12. Època d'adquisició d'hàbits de risc (influències psicològiques, socials, rebuig a les normes familiars, el menjar fora de casa, la cerca de major autonomia i un major poder adquisitiu).
  10. 13. L'adolescència = Alt risc nutricional </li></ul>
  11. 14. NECESSITATS NUTRICIONALS <ul><li>Les ingestes recomanades en l'adolescència no es relacionen amb l'edat cronològica sinó amb el ritme de creixement o l'edat biològica.
  12. 15. Les recomancions van adreçades a aconseguir un estat nutricional òptim i a mantenir un ritme de creixement adequat.
  13. 16. Cal considerar l'activitat física o l'estil de vida saludable o bé l'existència d'hàbits perjudicials.
  14. 17. Les referències més utilitzades per a valorar les necessitats nutricionals han estat publicades per la National Academy of Sciences nordamericana des de 1941. Actualment es publiquen com DRI o ingesta dietètica de referència.
  15. 18. http://www.nap.edu/ </li></ul>
  16. 19. Edat (anys) Energia (Kcal/d) H D Proteïnes (g/Kg/d) H D Fibra (g/d) Calç (mg/d) Fòsfor (mg/d) Ferro (mg/d) H D Folat (microgr/d) 11 – 13 14 - 18 2500 2200 3000 2200 1 1 0,9 0,8 15 – 19 20 - 23 1300 1300 1250 1250 8 8 11 15 300 400 INGESTES DIÀRIES RECOMANADES D'ENERGIA I NUTRIENTS EN L'ADOLESCÈNCIA. DRI Protocols diagnòstics-terapèutics de Gastreoenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica SEGHNP-AEP http://www.gastroinf.com/index.htm
  17. 20. PROTEÏNES GREIXOS HIDRATS DE CARBONI VITAMINES MINERALS 10 – 15 % de les calories de la dieta Preferentment d'alt valor biològic (origen animal) 30 % de les calories de la dieta Àcids grassos saturats suposaran com a màxim el 10 % Ingesta de colesterol < 300mg/d 55 – 60 % de les calories de la dieta Preferentment CH complexes (cereals, fruita i vegetals) que a més aporten fibra Necessitats augmentades en general Tiamina, riboflavina, niacina. Vitamina B6, àcid fòlic. Vitamines A, C i E. Necessitats augmentades, sobre tot ferro, zenc i calç Important assegurar un aport suficient d'aliments rics en ferro i vitamina C Assegurar aprox. 1L de llet cada dia
  18. 21. LES PROTEÏNES
  19. 22. ELS GREIXOS
  20. 23. Els greixos saturats o “a vigilar”
  21. 24. Els greixos monoinsaturats o poliinsaturats (els omega, però també els trans)
  22. 25. ELS HIDRATS DE CARBONI
  23. 26. RECOMANACIONS EN L'ALIMENTACIÓ DE L'ADOLESCENT <ul><li>Dieta mediterrània
  24. 27. Piràmide alimentària
  25. 28. “Porció d'aliment” és aquella part d'aliment que serveix com a unitat de quantitat o de volum
  26. 29. Distribució calòrica adequada,amb equilibri entre la ingesta i l'exercici físic
  27. 30. Menjar en família </li></ul>
  28. 32. Porcions de consum de la “Piràmide de l'alimentació saludable”. SENC, 2004. <ul>CONSUM OCASIONAL </ul><ul>CONSUM DIARI </ul>_ Peixos i marisc 3-4 racions/setmana – Carns magres 3-4 racions/setmana – Ous 3-4 racions/setmana – Llegums 2-4 racions/setmana – Fruits secs 3-7 racions/setmana – Llet, iogur, formatge 2-4 racions/dia – Oli d'oliva 3-6 raciones/dia – Verdures i hortalises ≥ 2 raciones/dia – Fruites ≥ 3 raciones/día – Pa, cereals integrales, arròs, pasta, patates 4-6 racions/dia – Aigua 4-8 racions dia – Greixos (margarina, mantega) – Dolços, bollería, caramels, pastissos – Begudes refrescants, gelats – Carns grasses, embutits – Vin/cervesa: Consumo opcional y moderado en adultos
  29. 33. Llet i derivats Llet 1 vas − 250 mL Iogurt 125 g Formatge fresc 175 g Formatge curat 40 − 50 g Verdures, Hortalises i Fruitas . Verdures 150 a 200 g en cru (1 plat d'amanida) Hortalises 150 a 200 g (1 pastanaga gran) Fruitas 120 a 160 g (1 peça mmitja de poma, taronja o prèssec) (2 o 3 mandarines, arbrecocs) (1 tallada de síndria o meló) (1 tassa de maduixes o cireres) Suc de fruites 100 a 150 mL (1 vas mitjà) Taula de porcions
  30. 34. Carns, derivats, Peixos i ous Carns i derivats 80 − 100 g (pesats en cru) Peix 80 − 100 g (pesat en cru) Ou 1 unitat Oleaginosos oli 10 g Mantega o margarina 10 g olives 50 g
  31. 35. ERRORS NUTRICIONALS MÉS FREQÜENTS <ul><li>Irregularitats en els patrons d'ingesta. No s'esmorza
  32. 36. Consum freqüent de “snacks”
  33. 37. Consum d'alcohol
  34. 38. Dietes no convencionals
  35. 39. Dietes restrictives*
  36. 40. Esportistes*.- activitat física moderada </li><ul><li>Homes 2500 – 3000Kcal/d
  37. 41. Dones 2200 Kcal/d </li></ul></ul>
  38. 42. ALIMENTACIÓ I PROBLEMES <ul><li>Dietes hipergrasses (35 – 50 % del total de l'aport calòric)
  39. 43. Baix índex GPI/GS
  40. 44. La major part del greix saturat prové de carns, embutits i patés i no de la llet o derivats
  41. 45. Elevada ingesta de proteïnes i sal
  42. 46. Aport insuficient d'HC complexes i de fibra </li></ul>DIETA DESEQUILIBRADA
  43. 47. DIETA DESEQUILIBRADA OBESITAT
  44. 48. OBESITAT <ul><li>Excès de greix corporal.
  45. 49. IMC = PES (Kg)/TALLA(m2) </li></ul>“ A escala mundial se estima que un 10% de los niños en edad escolar (entre 5 y 17 años) padecen de sobrepeso u obesidad, y la situación va a peor. En los Estados Unidos, por ejemplo, la tasa de obesidad y sobrepeso en niños y adolescentes de 6 a 18 años, que en los años setenta era de un 15%, sobrepasó el 25% en el curso de los años noventa” (2004). www.who.int
  46. 50. “ Entre la població infantil i juvenil de 6 a 17 anys, el 19,5% pateix sobrepès o obesitat, el sexe femení en proporcions superiors que el masculí”. (2008) www20.gencat.cat
  47. 51. Més en noies Més en nens de categoria socioeconòmica més baixa Augment de prevalença en els darrers anys
  48. 52. LES CAUSES <ul><li>Obesitat exògena o nutricional (99%): multifactorials amb factors genètics i ambientals
  49. 53. Malalties genètiques o endocrinològiques (1%) </li></ul>
  50. 54. QUÈ ELS HI PASSA ALS NENS? <ul><li>Sovint talla alta
  51. 55. Acceleració maduració óssia
  52. 56. Excès de greix generalitzat.- ginecomàstia i enterrament dels genitals externs en els nens
  53. 57. Estries en la pell </li></ul>
  54. 58. INDEX DE MASSA CORPORAL <ul><li>L'obesitat infantil es defineix en funció dels valors d'IMC refereits segons edat i sexe.
  55. 59. En adults 25 (sobrepés) – 30 (obesitat) Kg/m2 </li></ul>
  56. 61. LES COMPLICACIONS Psicosocials – Discriminació entre els companys, acceptación escolar disminuïda. – Aïllamiento, menor possibilitats de promoció social*. Creixement – Edad òssia avançada; incremento de la talla, menarquia precoç. Respiratori – Apnea durant el son, infeccions. Cardiovascular – Hipertensió , hipertrofia cardíaca*. – Mort sobtada*. Ortopèdic – Epifisiolisis, peu pla, escoliosi Metabòlic _ Resistència a la insulina , diabetes tipo II, hipertrigliceridèmia, hipercolesterolemia , gota*, esteatosis hepàtica*, malaltia ovárica poliquística. * Manifestacions en adults
  57. 62. QUÈ HI PODEM FER? L'ALIMENTACIÓ COM A FENOMEN BIO-PSICO-SOCIO-CULTURAL
  58. 64. OBJECTIU <ul><li>Disminuir el pes corporal i la massa grassa però assegurant un creixement normal
  59. 65. Cal MODIFICAR LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA I L'ACTIVITAT FÍSICA
  60. 66. Tota la FAMÍLIA hi està implicada
  61. 67. Tractament multidisciplinar </li></ul>
  62. 68. TRACTAMENTS <ul><li>DIETA.- equilibrada, sovint entre 1200 – 1400 Kcal, respectant les proporcions dels nutrients
  63. 69. ACTIVITAT FÍSICA.- 30 minuts al dia
  64. 70. CONDUCTUAL </li></ul>
  65. 71. TRANSTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA (TCA) Els TCA es caracteritzen per alteracions importants de la conducta en relació amb l’alimentació amb conseqüències nutricionals, biològiques,psicològiques i socials. Són malalties psicosomàtiques que es consideren trastorns mentals. <ul>Malnutrició que afecta a tot l'organisme Perpetuació del transtorn mental </ul>www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/trastorns2007
  66. 72. L'ANORÈXIA NERVIOSA LA BULÍMIA NERVIOSA ELS TRANSTORNS NO ESPECÍFICS O ATÍPICS En tots aquests transtorns es dóna una preocupació intensa i persistent pel pes i la figura amb por morbosa d’engreixar-se que porta a aquests pacients a autoavaluar-se anòmalament i exclusivament en termes de pes i figura i a fixar l’autoestima sota aquests paràmetres.
  67. 73. http://www.guiasalud.es , 2009
  68. 74. Criteris diagnòstics de l’Organització Mundial de la Salut per a l’anorèxia nerviosa: a) Pèrdua o falta d’augment de pes en els nens que els porta a un pes corporal d’almenys un 15% per sota del pes normal esperat per a l’edat i la talla corresponent. b) La pèrdua de pes és autoinduïda mitjançant l’evitació d’aliment que engreixin. c) Distorsió específica de la imatge corporal psicològica, en forma d’idea sobrevalorada i intrusa de por intensa i persistent a l’obesitat, de tal forma que el malalt s’imposa un límit de pes corporal. d) Trastorn hormonal generalitzat que afecta l’eix hipotàlem-hipòfisi-adrenals, que en dones es manifesta per amenorrea i en els homes per una pèrdua d’interès per la sexualitat i impotència. Una excepció aparent és la persistència de sagnat vaginal en dones anorèxiques amb substitució hormonal; la forma més freqüent és per prendre píndoles anticonceptives. e) No compleix els criteris A i B de bulímia nerviosa.
  69. 75. Criteris diagnòstics de l’Organització Mundial de la Salut per a la bulímia nerviosa : a) Episodis freqüents d’hiperfàgia (menjar excessivament), almenys dos cops a la setmana, durant un període de tres mesos, en els quals el/la pacient consumeix gran quantitats d’aliments en períodes llargs de temps. b) Preocupació intensa pel menjar, juntament amb un desig intens o un sentiment compulsiu pel menjar. c) El malalt intenta contrarestar la repercussió dels afartaments en el pes mitjançant un o més del símptomes següents: • Vòmit autoprovocat • Abús de laxant • Períodes de dejuni d) Consum de fàrmacs supressors de la gana o anorexígens, extractes tiroïdals o diürètics. e) Autopercepció d’estar massa obès, juntament amb idees intrusives d’obesitat que sovint condueixen a un dèficit de pes.
  70. 76. Trastorns de la conducta alimentària no especificats (TCANE) Els TCANE són un grup heterogeni de conductes que inclouen les anorèxies i bulímies nervioses que no compleixen tots els criteris diagnòstics.
  71. 77. MODEL CASUAL DELS TCA DESENCADENANTS - dietes - stress - situacions de crisis - successos adeversos ADOLESCÈNCIA - Vulnerabilitat constitucional - Vulnerabilitat per trets personals - Vulnerabilitat per problemes familiars - Vulnerabilitat per influències socio-culturals FALTA DE PREVENCIÓ - Individu - Família - Social TCA C R O N I F I C A C I Ó MANTENIMENT - Malnutrició - Trànsit digestiu lent - Alteracions psicològiques - Aïllament social - Manca de soport familiar
  72. 78. FACTORS DE RISC PER ALS TCA 1. Vulnerabilitat constitucional 2. Vulnerabilitat per factors personals 3. Vulnerabilitat per distòcia familiar 4. Vulnerabilitat per influències socioculturals
  73. 79. VULNERABILITAT CONSTITUCIONAL • Existeix vulnerabilitat genètica en el desenvolupament dels TCA, però no com a factor determinant, ja que són patologies conductuals d’etiologia multifactorial. • L’ obesitat infantil , si no és secundària a una endocrinopatia, és la conseqüència d’uns mals hàbits alimentaris que es poden veure molt potenciats per un estil de vida sedentari. • La menarquia precoç també és un factor de risc. El desenvolupament corporal en la pubertat no és progressiu, ordenat i harmònic i pot fer que la nena-adolescent, amb aspecte de persona més adulta però en realitat no prou madura a la pressió cultural de l’entorn, sucumbeixi més fàcilment als desitjos de primor.
  74. 80. VULNERABILITAT PER FACTORS PERSONALS • 1.- L’ obsessió i el perfeccionisme. Acostumen a ser persones: Ordenades Rígides Estrictes Complidores Formals Normatives Perfeccionistes
  75. 81. • 2.- La introversió, la inseguretat i l’autoestima baixa . En les persones amb risc de patir TCA, l’autoestima està vinculada únicament amb la imatge corporal percebuda per un mateix i sense contrastar amb l’entorn. Si aquesta imatge no és perfecta segons el parer d’aquesta persona, l’autoestima baixa. • 3.- Alguns estats afectius com l’ ansietat i la depressió en qualsevol de les seves formes poden fer augmentar la vulnerabilitat d’algunes persones i desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària. • 4.- Els trastorns de la personalitat són freqüents en els TCA i la seva presència pot agreujar la gravetat i empitjorar el pronòstic.
  76. 82. VULNERABILITAT PER DISTÒCIA FAMILIAR • Una educació inapropiada, insuficient i poc normativa, especialment en els hàbits d’una alimentació sana i que no potenciï les habilitats socials i l’autoestima afavoreix l’aparició de dificultats personals que indueixen a l’aparició dels TCA. Una bona educació ha d’afavorir la capacitat d’anàlisi i crítica de la informació i ha de potenciar el coneixement.
  77. 83. • Presència de traumes físics, psicològics i abusos sexuals en la infància. • El maltractament psíquic i físic, la negligència emocional i l’abandonament . • Altres: - pares preocupats per la figura, la dieta i el pes, - famílies que participen de forma extremada dels valors que estimulen la primor i l’aspecte físic com a mitjà per obtenir èxit social, - el sobrepès dels pares, especialment de la mare que pot actuar com un revulsiu, - la coexistència de problemes psicològics en els pares, especialment la depressió, les addiccions i l’ansietat que poden considerar-se factors de vulnerabilitat familiar.
  78. 84. VULNERABILITAT PER INFLUÈNCIES SOCIO-CULTURALS • La nostra cultura imposa estereotips i valors en què es premia l’aspecte físic per sobre d’altres valors. • Pertanyem a una societat que rebutja el sobrepès i l’obesitat al mateix temps que afavoreix les dietes hipercalòriques. • En l’àmbit laboral la imatge juga un paper preponderant. • Podem observar una clara bipolarització de les conductes alimentàries : d’una banda adolescents del sexe femeníque busquen de forma anòmala i desesperada la figura excessivament prima; i, d’una altra, s’observa un augment alarmant de l’obesitat en els nens i nenes, molts dels quals s’iniciaran en conductes restrictives o purgatives quan arribin a l’adolescència.
  79. 85. • Són molt importants els factors estètics , l’estereotip de la primor com a bellesa i la bellesa com a clau de l’èxit. Els nens i els joves són molt fràgils i influenciables davant els mitjans de comunicació audiovisuals, la publicitat i la moda. • Es compara la imatge pròpia amb els models que preconitza la nostra societat. • També és perillosa l’ excessiva valoració del pes i la silueta ; és a dir, considerar que el pes i la silueta són valors fonamentals de l’individu. • En la pubertat hi ha un desenvolupament inharmònic, però fisiològic, del cos que esglaia les adolescents; la societat els ofereix &quot;falses&quot; solucions . • Existeixen gran quantitat de llibres i revistes amb dietes i consells pseudocientífics que passaran a formar part del corpus de creences errades dels adolescents. Internet .
  80. 86. Alguns exemples de pàgines d'Internet pro anorexia: Fragilaltar Hola Me encato eso..Quisiera q me ayudaran soy nueva en estoy! y suplico ayuda! Ya no kiero q me discriminen xq soy gordita! Quiero ser FLACA totalmente! Pero nose que pasos segir ayudenme! Mi hotmail es …. Escrito por Kakki 19/04/2010 La diosa de porcelana Secretos 4ever L'ONG PROTEGELES (http://www.protegeles.com/ ) va revelar que el 68% de les usuàries d'aquest tipus de portals eren adolescents d'entre 14 i 17 anys; el 10% eren menors de 14 años, fins i tot i havía nenes de 12, i el 28% restant eren majors de 18 anys.
  81. 87. FACTORS QUE MANTENEN LA MALALTIA UN COP HA APAREGUT • En situació de mancances físiques, es potencia la distorsió de la imatge corporal amb una sobrevaloració poc racional de les dimensions corporals. • Augmenta la conflictivitat familiar i es consolida una situació d’estrès crònic en la família. • Factors generats per la mateixa malaltia interfereixen en la curació. El principal factor mantenidor és el mal estat físic, les alteracions biològiques de les condiuctes de purga i les conseqüències de la malnutrició i el baix pes . • Tant en el cas de l’anorèxia com en el de la bulímia, es crea un cercle viciós que perpetua la malaltia.
  82. 88. CRITERIS PER AL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DELS TCA: • Pèrdua de pes sense raó aparent. • Dietes anòmales, peculiars, hipocalòriques sense control mèdic. • Exagerada preocupació pel pes i la figura. • Exercici exagerat per perdre pes tot i tenir un pes normal. • Amenorrea o detenció del creixement. • Detecció d’osteoporosi. • Excessiva adhesió a estereotips de la moda.
  83. 89. Qüestionari SCOFF Si la teva resposta és positiva a dues o més d’aquestes preguntes, tens un problema amb l’alimentació i cal que consultis el teu metge. Et provoques el vòmit perquè et sents incòmodament ple? Et preocupes per haver perdut el control sobre el menjar? Has perdut recentment més de sis quilos en un període de tres mesos? Et consideres “gras/grassa” i els altres et diuen que estàs prim/a? Creus que el menjar domina la teva vida?
  84. 90. TRACTAMENT DELS TCA <ul><li>1.- Restabliment d'unes pautes nutricionals correctes i dieta adequada
  85. 91. 2.- Tractament psicològic
  86. 92. 3.- Tractament farmacològic </li></ul>
  87. 93. PREVENCIÓ DELS TCA 1. Augmentar el coneixement de la biologia i la fisiologia: diversitat en el pes i la figura. 2. Conèixer els canvis propis de la pubertat, les diferències entre greix corporal, sobrepès i obesitat. 3. Conèixer la naturalesa i els perills dels TCA. 4. Promoure el rebuig de les dietes atípiques, restrictives, innecessàries i insanes, propiciant les dietes sanes. 5. Insistir en els perills, especialment a edats molt precoces, de la reducció del pes i la forma. 6. Millorar i augmentar el coneixement dels valors culturals per augmentar la resistència a la pressió dels mitjans de comunicació. 7. Promoure l’acceptació de si mateixos i desenvolupar una percepció positiva del cos. 8. Augmentar l’autoestima. 9. Augmentar la capacitat per avaluar la importància dels factors socials. 10. Educar en una actitud crítica davant la pressió dels estereotips culturals.
  88. 94. PREGUNTES PER A PARES QUE PODEN ORIENTAR CAP ALS TCA <ul><li>1.- A casa hi ha un interès excessiu per tot el que es refereix a dietes, pes, moda o bellesa?
  89. 95. 2.- Heu fet educació dietètica?
  90. 96. 3.- Hi ha problemes de pes en algun membre de la família?
  91. 97. 4.- Ha variat de pes recentment?
  92. 98. 5.- Ha reduït la dieta?
  93. 99. 6.- Tria aliments baixos en calories?
  94. 100. 7.- Es salta o rebutja àpats?
  95. 101. 8.- Protesta quan l'insisteixen pq mengi?
  96. 102. 9.- Es fan dietes a casa?
  97. 103. 10.- Es menja un cop al dia, almenys, tots junts? </li></ul>
  98. 104. MOLTES GRÀCIES
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×