Your SlideShare is downloading. ×
Ponencia Carme Valls 22 11 09
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Ponencia Carme Valls 22 11 09

232
views

Published on

Published in: Travel, Business

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
232
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Reflexions i propostes del moviment de dones per eradicar les violències masclistes: Les xarxes de salut. Dra. Carme Valls-Llobet CAPS. Centre d’anàlisi i Programes Sanitaris.
  • 2. VIOLENCIA CONTRA LES DONES CONSEQUENCIES PER LA SALUT FISICA I MENTAL. MORBILITAT DIFERENCIAL
  • 3. Com denominarla?  Violència domèstica.  Violència de gènere.  Violència contra les dones.  Violència masclista?
  • 4. ESTEROTIPS DE GENERE  INVISIBLES.  INFERIORS  CONTROLADES I/O POSSEIDES.
  • 5. Operacions sobre el cos de les dones:les tres regles del patriarcat.  Naturalització de la diferència sexual: Agressivitat/ poder/ dominància. Front a la passivitat/ debilitat/ submissió.  Fragmentació del cos i de l’experiència: el subjecte alienat de la seva pròpia evolució i la visió mèdica i tecnològica del cos, intervenen sobre els cossos i els fragmenten.  Objectualizació: Els subjectes passen a ser objectes de mercat per ser posseid@s i manipulad@s.
  • 6. Violència de gènere:exercici del poder sobre el cos de les dones  Avortaments selectius o feminicidis: Falten 100 milions de dones.  Mutilació genital.70 milions de dones.  Maltractaments físics i psíquics.  Violacions.  Agressions corporals amb NTR.  Cirurgia estètica.  Cossos esborrats: vel/Burka/Maquillatge-màscara. Assassinats. Prostitució.  Cossos malalts: Anorèxia, Bulímia,Depressió.
  • 7. Població femenina víctima de maltractamentes.  Població dones > 18 anys. 17.062.726  Pateixen maltractaments. 1.880.000  Reconeixen maltractament. 680.000  Dones mortes a 2003. 64 -75  Sol·licituds d’ordre de protecció. 4.234  Ordres acordades 3.193(75,4%) Des de 2 Agost 2003 a 31 Octubre 2003.
  • 8.  Al voltant de 680 dones han estat assassinades en els últims deu anys.  Incidència anual 3,9 agresiones per cada 100.000 dones.  Tasa de mortalitat 3,4 defuncions per cada 100.000 dones. *Rohlfs y Valls-Llobet. Gac Sanit 2003. *Vives y cols. Gac Sanit 2003.
  • 9. El paper dels serveis sanitaris.  La meitat de les 5.400 denuncies anuals que es van presentar a Catalunya de dones que havien patit maltractaments durant l’any 2003, ho van ser amb el suport, i la ajuda dels serveis de urgències sanitaris.  Les dones que pateixen maltractaments cada vegada fan servir més la consulta amb els professionals de atenció primària.
  • 10. La violència i els professionals sanitaris.  IDENTIFICAR I DIAGNOSTICAR LES SITUACIONS DE VIOLÈNCIA.  ACOMPANYAR AMB SEGURETAT LES PERSONES AFECTADES PER VIOLÈNCIA.  IDENTIFICAR I CANVIAR LES PROPIES ARRELS DE VIOLENCIA I ELS ESTEREOTIPS DE GÈNERE.
  • 11. ELS SIMPTOMES DE LES DONES QUE HAN PATIT MALTACTAMENTS PODEN MANIFESTARSE COM ALTRES QUEIXES PSICOSOMÁTIQUES
  • 12. SIMPTOMES FÍSICS  Mal de cap.  Mal de panxa.  Diarrees.  Dolor articular.  Dolor a columna dorsal i espatlles.  Fibromialgia.  Dolor precordial. Taquicardies.
  • 13. SIMPTOMES PSICOLÓGICS  Pèrdua de humor.  Ansietat.  Angoixa.  Depressió.  Confusió mental.  Pèrdua de memòria.  No es pot concentrar, ni llegir.
  • 14. La violència psicològica pot destruir durant anys Es pot destruir a una persona sense tocar-la. A la casa o a la feina
  • 15. IMPEDIR LA COMUNICACIO “DESINFORMAR A L’ENEMIC” AGRESOR  VÍCTIMA  Ignora el que diu.  Creu que no la sent.  Addicte(Futbol,Inter.)  Absorbit per aficions.  No fa plans amb ella.  Pensa q. no s’explica.  Menteix sobre ell.  Vol trencar la barrera.  Nega el conflicte.  Desconcertada, trista.  Minimitza incomunic.  Ell no es així fora.  El problema es ella.  Creu que ella ha de canviar.
  • 16. ELLA ES INFERIOR, ELL SUPERIOR “Invadir solapadament territori”  La contraresta.  No s’atreveix a  Combat opinions. parlar.  Nega les emocions i  Creu que no val res experiències d’ella.  Tapa la seva ràbia.  “no tens humor”.  Se sent culpable.  Critica cuina, vestits.  Autoestima per  qui vols terra. impressionar”  Incompetent en tot.  La desqualifica  Ell no la valora mai. davant d’altres i fills.  Por de que vingui altre gent.
  • 17. QUE NO REBI AJUDA,INFORMACIO “ENCERCLAR L’ENEMIC”  Gelós de  No vol que la vegin. amics/gues.  Per depressions, i  Li fa perdre la feina. malestar deixa feina.  Li fa perdre la  La família diu que ha família d’aguantar.  Falsament amable.  Viu miserablement.  Controla tots els  Amaga el seu cos diners de la casa.  Té por al carrer.  Controla el cos de la dona y les sortides.
  • 18. ANEANTIR A LA VICTIMA “Destruir a l’enemic”  Vol destruir  Els fills no la totalment a la dona. respecten.  La busca per  S’en dona de la començar les crueltat d’ell. baralles.  Es una esclava a las  La insulta davant ordres d’ell. fills.  Culpable i  Nega l’abús verbal. avergonyida.  La culpa de la seva  Intenta sotmetre’s. ràbia.
  • 19. Com son els agressors?  Son agradables fora de casa. El 75 % només son violents a casa.  Son homes “normals” sexistes al creixer.  Factor de risc: Presenciar maltractaments durant l’infància”.  No estan malalts ni son alcohòlics.  No es problema de testosterona.
  • 20. LA VIOLENCIA MASCLISTA ES UN PROBLEMA DELS HOMES QUE PATEIXEN LES DONES
  • 21. Com identificar situacions d’abús?  El seu marit o parella es gelosa?  L’ha obligat mai a tenir relacions sexuals per força o l’ha violat? (Cuestionario de Imma Sala y Roser Ros. Centre Municipal de Planificació Familiar de Sant Boi Llobregat)
  • 22. QUESTIONARI PER FER A SOLES  Et diu sempre que tot es d’ell perquè es el que guanya els diners?  Tens que justificar com administres els diners? T’acusa de malgastadora?  Et fa sentir tonta, inútil, dèbil, o ignorant?  Et culpa de tot el que passa?  T’insulta, et crida, et dona ordres, t’humilia, o s’en riu de tu?
  • 23. Questionari (continuació)  No li sembla bé res del que fas o dius?  Ignora la teva presencia, no et parla o fa com si no existeixes?.  T’obliga a fer sexualment tot el que ell vol?.  No respecta ni dona satisfacció als teus gustos.  Et sents obligada a tenir relacions sexuals encara que no en tinguis ganes.
  • 24. Questionari ( continuació)  Et diu frígida o puta segons les circumstancies?.  T’impedeix veure a familiars, amigues o veïnes?.  No li agrada que treballis o estudiïs?.  Amenaça amb quedar-se els fills, amb treure’t de casa, pegar-te o matar-te?.  Dona cops o trenca coses de la casa mentrestant està discutint?.
  • 25. LA VIOLENCIA CONTRA LES DONES ES UN PROBLEMA DE SALUT PUBLICA  Acord del Parlament de Catalunya (2003).  Formació a la Atenció Primària.  Mes de 2.500 denuncies, de les 5000 presentades durant 2003 ho van ser amb el suport del sistema sanitari.  El risc de presentar denuncies si no hi ha serveis socials, ni suport econòmic.
  • 26. “TE DOY MIS OJOS” Iciar Bollaín  La primera responsabilitat de una professional o institució es protegir a la víctima.  La mortalitat en part es deu a errades en la protecció legal i social.  No es pot reduir a controlar la ira.  El que rep una víctima de maltractaments ha de estar format adequadament.
  • 27. Ètica del abordatge sanitàri  Confidencialitat de les dades.  Privacitat de les entrevistes.  Acompanyar i escoltar. No convertir-se a agredir la intimitat.  Buscar la protecció de la víctima amb contactes amb la Fiscalia.  Contactar amb el circuit de suport mes proper.  No implicar subjectivitats o problemes personals en l’abordatge de les situacions. No jutjar.
  • 28. Conductes negatives del professional sanitari  Pot provocar iatrogenia .  Els sedants poden deixar a la dona més indefensa i augmentar la mortalitat.  Pot confondre els símptomes amb veritables malalties .  Pot pensar que només té “serotonina” baixa.  Perpetuar relacions de poder i de submissió.
  • 29. RESULTATS NEGATIUS DE LA INCORRECTA INTERVENCIO SANITARIA  CRONIFICAR.  PSIQUIATRITZAR.  INVISIBILITZAR.  CULPABILITZAR.  SEDAR I ADORMIR A LES DONES.  NOFER-LA PENSAR
  • 30. A on son les arrels de la violència de gènere?  Pegar, destruir, violar, anular, posseir, i matar a les dones es fruit de les relacions de poder de la societat patriarcal. Fa 4.000 anys ?.  Des de Aristòtil i passant per els pares de l’església les dones han estat considerades essers INFERIORS, INVISIBLES I QUE HAN DE SER CONTROLADES O POSSEIDES.
  • 31. LA DOBLE CARA DE LA VIOLENCIA EN LA ASISTENCIA SANITÀRIA.  EN LA INVESTIGACIÓ BIO MÈDICA.  EN L’ ACTE MÈDIC.  EN EL MOMENT DE REALITZAR LES EXPLORACIONS I ELS DIAGNÒSTICS.  EN ELS TRACTAMENTS. MEDICALITZACIÓ DE LO QUE NO ES, Y FALTA DE TRACTAMENT DE LO QUE ES.
  • 32. MICROVIOLENCIAS SANITARIAS (Luis Bonino 1999 – Carme Valls-Llobet 2009)  Petits, quasi imperceptibles controls i abusos de poder quasi normalitzats que els metges/esses executen permanentment.  Son hàbils arts de domini, maniobres que sense ser molt notables, limiten i violenten, insidiosa y reiteradament el poder personal, la autonomia i el equilibri psíquic de les dones i homes, atacant contra la democratització de les relacions.  Invisibles y per tant impunes.
  • 33. La absència de investigació específica en la salut de les dones ha fet INVISIBLES per la ciència medica els aspectes biològics, clínics, psicològics, s ocials, culturals i mediambientals de les diferencies.
  • 34. VIOLENCIAS EN EL ACTO MÈDIC-SANITARI.  LIMITACIÓ DE LA COMUNICACIÓ. (Invisibles).  RELACIÓ DE SUPERIORITAT -INFERIORITAT. (Inferiors).  Aïllament DEL EXTERIOR. NO POT PRENDRE DECISIONS AUTÒNOMES. ( Posseides i controlades).  DESTRUCCIÓ: SER MALALTES, ENLLOC D’ESTAR MALALTES.
  • 35. RELACIONS DE SUPERIORITAT- INFERIORITAT.  Negació de la escolta de símptomes i experiències personals.  NEGAR els símptomes del/la pacient. ( “Això no ho pot donar”).  Separació amb la taula al mig. No exploració física.  Desqualificacions -Desvaloritzacions.  Culpabilització.
  • 36. LIMITACIÓ DE LA COMUNICACIÓ.  No aixecar-se a donar la ma del/la pacient.  No mirar als ulls a la persona que parla.  No escoltar.  Mirar l’ordinador mentrestant parla el/la pacient.  No respondre les preguntes que li fan.  El llenguatge com separació i control.
  • 37. AILLAMENT DEL EXTERIOR. NO POT PRENDRE DECISIONS AUTÓNOMES  El llenguatge verbal i no verbal com instrument de control.  Desqualifica a altres professionals en els que la persona confia, discutint la seva perícia a través de la/el pacient.  Ordena el tractament. No permet preguntes. No consentiment informat.
  • 38. DESTRUCCIÓ A TRAVÉS DEL LLENGUATGE  “El seu dolor se’n anirà quan surti amb els peus per davant”.  “Em diuen que la depressió la tindré sempre y miro de acostumar-me”.  “Lo que vostè te es fibromialgia y no necessita cap anàlisis” (Després es va diagnosticar per analítiques un Hiperparatiroïdisme secundari a Dèficit de Vitamina D y una anèmia per ferropènia).
  • 39. VIOLENCIAS EN ELS PROCESOS DE DIAGNÓSTIC.  Invisibilitzar els diagnòstics:Suposar que els riscos y morbiditat de homes i dones son iguals, quan son diferents  Considerar que hi ha diferències biològiques o psicològiques quan hi ha similituds.  Invisibilitzar las queixes y símptomes.  Minimitzar o maximalitzar. (MEDICALIZAR)patologia femenina y dades de laboratori, sense base científica.  Paradigma reduccionista de etiologies o creuar incorrectament causa - efecte.
  • 40. MEDICALITZACIÓ DE LA SALUT MENTAL  En primera consulta es molt mes probable que se administrin psicofàrmacs a les dones.  A partir de 2003 els psicofàrmacs son els primers fàrmacs que augmenten la factura farmacèutica a l’estat espanyol.( MSC).  48.000 milions de pessetes/anuals a Catalunya. Un 85% destinats a dones.
  • 41. Katrina Swahnberg. Psicóloga. Suecia. Primera estudiosa de violencia en el sistema sanitari.
  • 42. Abús mig en acte sanitari  ¿Se ha sentit alguna vegada ofès o ofesa / o fortament degradada o degradat mentrestant ha estat atesa en Serveis sanitaris?  Ha sentit que algú ha exercit algun tipus d’extorsió, o no ha demostrat respecte per la seva opinió, de tal forma que Vostè es va sentir alterada /at o va patir per aquesta experiència?
  • 43. Abús moderat en acte sanitari  ¿ Ha experimentat alguna vegada que un aconteixement aparentment “normal”, mentrestant està visitant els serveis sanitaris es converteix de cop en una experiència terrible i insultant, sense que Vostè sapiga com ha pogut passar?
  • 44. Abús greu en acte sanitari  ¿Ha experimentat que alguna persona dels serveis sanitaris, en la seva opinió, l’està perjudicant física o mentalment, la pertorba enormement i fa servir el seu cos o la seva posició subordinada como avantatatge per els seus propis objectius.
  • 45. VIOLACIO DELS PRINCIPIS ETICS EN ACTE SANITARI.  Violació del principi d’autonomia.  Violació del principi de respecte físic.  Violació del principi de respecte sexual.  Violació del principi de justícia.  Violació del principi d’integritat.
  • 46. Violació del principi de autonomia.  ¿No ha estat informada/at adequadament?  ¿Li han donat bastant temps per considerar totes les opcions?  ¿ Li han preguntat la seva opinió?  ¿La seva opinió ha estat reconeguda i valorada?  ¿ Se li ha permès prendre part en les decisions?  ¿Ha estat escoltada/ at?  ¿Se ha sentit forçada/at a acceptar un tractament o una proba contra la seva voluntat per por als maltractes del professional sinó ho feia?  ¿Algun altre problema similar?
  • 47. Violació del respecte físic  ¿La/el van mantenir en una postura determinada en contra de la seva voluntat?  ¿Li van realitzar un examen o un tractament de una manera ruda?  ¿Li van continuar practicant una exploració malgrat les seves protestes?  ¿Li van dona cops o van amenaçar amb colpir-la/lo?  ¿Altres problemes similars?
  • 48. Violació del respecte sexual  -¿la/el miraven quan es vestia o desvestia en lloc de oferir-li fer- ho en privat?  -¿Va escoltar comentaris o critiques en to sexual sobre el seu cos o la seva roba interior?  -¿Van flirtejar amb vostè o li van parlar amb to seductor?  -¿Li van parlar de les seves fantasies sexuals?  -¿Li van practicar alguna exploració que Vostè va sentir que tenia connotacions sexuals?  -¿Li van tocar de forma sexual el seus pits, genitals externs i altres parts del seu cos?  -¿Li van demanar que es masturbes o que mirés como éll/ella ho feien?  -¿Li van oferir iniciar una relació sexual amb Vostè?
  • 49. Violació del principi de justícia  -¿Van permetre que altres pacients passessin davant de Vostè a la cua de espera sense una raó urgent?  -¿No li van donar l’ assistència que Vostè pensava que tenia dret a tenir?  -¿Altres problemes similars?
  • 50. Violació del principi de integritat.  -¿Es van burlar de Vostè?  -¿Es va sentir humiliada?  -¿Va sentir que les seves sensacions i sentiments eren menysvalorats o oblidats?  -¿Van violar el secret professional respecto a Vostè?
  • 51. Moltes dones no reconeixen les situacions de violencia.  120 dones que no havien puntuat en el qüestionari de abusos general, van donar respostes afirmatives quan van veure de que es tractava la violació de principis étics.  Las pacients no perceben com una violació de principis ètics, conductes que per freqüentes es consideren “normals”, como que no se les escolta en el acte mèdic, o que no se’ls doni temps per considerar diverses opcions terapèutiques o exploratòries
  • 52. Que es Violència estructural?  La violencia estructural es un proceso silente que impide que los individuos y los grupos profesionales se den cuenta de su verdadero potencial.  Por ejemplo los profesionales sanitarios desobecen muchas veces los principios éticos pero no se dan cuenta de ello y no siempre son percibidos como violaciones por las/los pacientes.  Katrina Swahnberg argumenta que ni las pacientes ni no los profesionales se dan cuenta de las violaciones efectuadas en los ejemplos del cuestionario porque los dos grupos están sometidos a la violencia estructural.
  • 53. LA SENSACIÓ D’ESTAR ANULADES.  Después de los estudios anteriores la profesora Swahnberg decidió realizar un estudio cualitativo[i] entre las mujeres suecas que habían manifestado estos abusos en la asistencia sanitaria.  Como resultado de su estudio ha obtenido cuatro categorías de sensaciones que se repiten en todas las entrevistas efectuadas: la sensación de pérdida de poder, la sensación de ser ignorada, la sensación de haber experimentado falta de atención o cuidado y la falta de empatía. [i] Swahnberg K, Thapar-Björkert S y Bertero C. Nullified: Women’s perceptions of being abused in health care. Journal of Psychosomatic Obstetrics & Gynecology, September 2007; 28(3): 161-167
  • 54. CONCLUSIO  La violència contra les dones es un fenomen de sempre, que ara s’ha fet visible.  Abans de denunciar tota dona ha d’estar informada i ja tenir suport, jurídic, psicològic i social.  Hi ha moltes formes de violència a la vida quotidiana i al acte mèdic.
  • 55. LA LLEI CONTRA LA VIOLENCIA DE GENERE i la llei per IGUALTAT  Unes de les lleis mes capdavanteres del mon.  Només una Llei, no pot canviar la cultura i els estereotips arrelats en les persones.  Gran Pacte social per el respecte i la convivència .  Acabar amb la victimizació i defensar els propis drets.
  • 56.  “La devaluación cultural es también importante como una de las influencias que hace enfermar a las mujeres. Todos los grupos sociales trabajan por medio de una gran variedad de discursos que hacen parecer como naturales las desigualdades y las diferencias de género” LESLEY DOYAL
  • 57. DISCURS DE GENERE I SALUT  Fer visibles les diferencies de salut i malaltia BIO-PSICO-SOCIALS- CULTURALS I MEDI AMBIENTALS.  Aplicar tècniques de diagnòstic, teràpia, i promoció de salut diferencial.  “ El mensaje dominante es que las mujeres no son sólo diferentes, sino física, psicológica y socialmente inferiores”.
  • 58.  ”. El concepto género puede ser usado precisamente en contra de la visibilidad y participación de las mujeres en la vida social, científica y académica. Todo depende del sentido y de la acción de las investigadoras para utilizarlo, y para que no esconda las diferencias”. C.Valls-Llobet
  • 59. QUE HEM FET FINS ARA? INTERVENCIONS COMUNITARIES AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
  • 60.  Cursos de formació de profesionals sanitaris y socio sanitaris, amb perspectiva de gènere.  La experiència dels tallers de recollida de indicadors de qualitat. La experiència de Amèrica Llatina.  . La experiència dels grups psicosocials de Andalusia.
  • 61. DONAR LA VEU A LES DONES  Programa Tiempo Propio (Oviedo).  Abuelas, Madres e hijas. Projecte de comunicació intergeneracional i empoderament de les dones (Cordoba).  La interacció entre associacions de dones i les institucions en la detecció de les necessitats i en la disseminació de les campanyes que provenen de les polítiques públiques. Les xarxes de dones i salut.  Revista Mujeres y salud. MYS.  Els grups de promotores de salut i els cursos de formació de promotores (BCN,Tarragona, Lleida..)
  • 62.  Establir una coordinació dels serveis sanitaris y sociosanitaris a nivell municipal. Coordinar la educació sanitària y la promoció de la salut des de el nivell municipal. Els consells de salut y la participació ciutadana.
  • 63. Gènere i promoció  DRETS DE CIUTADANIA: a ser INFORMATS i a PARTICIPAR (Consells de Salut locals, Coordinació amb benestar..)  Drets a decidir.  Dreta a la maternitat lliure i responsable, no medicalitzada.  Dret a decidir sobre el propi cos.  Dret a viure en ciutats saludables ( sense soroll, insecticides, amb aire net, ...).
  • 64. FORMACIO CIUTADANIA  Conèixer el seus drets.  INFORMACIÓ SOBRE EL SEU ENTORN I LES CAUSES DELS PROBLEMES.  Tècniques de formulació de propostes.  Tècniques de mediació comunitaria.
  • 65. Promoció per el futur  Sensibilització sobre drets i necessitats d’altres col·lectius: Gent gran, Dones, nenes i nenes, discapacitats, prostitució, emigrants, e x-presos i preses.  DRET AL PLAER I LA QUALITAT DE VIDA.  DRET A DISFRUTAR
  • 66. MOLTES GRACIES PER LA SEVA ATENCIÓ  WWW.CAPS. CAT  caps@pangea.org REVISTA MUJERES Y SALUD  http// mys.matriz.net