Ponencia Carme Valls 22 11 09
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Ponencia Carme Valls 22 11 09

on

  • 396 views

 

Statistics

Views

Total Views
396
Views on SlideShare
396
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Ponencia Carme Valls 22 11 09 Ponencia Carme Valls 22 11 09 Presentation Transcript

  • Reflexions i propostes del moviment de dones per eradicar les violències masclistes: Les xarxes de salut. Dra. Carme Valls-Llobet CAPS. Centre d’anàlisi i Programes Sanitaris.
  • VIOLENCIA CONTRA LES DONES CONSEQUENCIES PER LA SALUT FISICA I MENTAL. MORBILITAT DIFERENCIAL
  • Com denominarla?  Violència domèstica.  Violència de gènere.  Violència contra les dones.  Violència masclista?
  • ESTEROTIPS DE GENERE  INVISIBLES.  INFERIORS  CONTROLADES I/O POSSEIDES.
  • Operacions sobre el cos de les dones:les tres regles del patriarcat.  Naturalització de la diferència sexual: Agressivitat/ poder/ dominància. Front a la passivitat/ debilitat/ submissió.  Fragmentació del cos i de l’experiència: el subjecte alienat de la seva pròpia evolució i la visió mèdica i tecnològica del cos, intervenen sobre els cossos i els fragmenten.  Objectualizació: Els subjectes passen a ser objectes de mercat per ser posseid@s i manipulad@s.
  • Violència de gènere:exercici del poder sobre el cos de les dones  Avortaments selectius o feminicidis: Falten 100 milions de dones.  Mutilació genital.70 milions de dones.  Maltractaments físics i psíquics.  Violacions.  Agressions corporals amb NTR.  Cirurgia estètica.  Cossos esborrats: vel/Burka/Maquillatge-màscara. Assassinats. Prostitució.  Cossos malalts: Anorèxia, Bulímia,Depressió.
  • Població femenina víctima de maltractamentes.  Població dones > 18 anys. 17.062.726  Pateixen maltractaments. 1.880.000  Reconeixen maltractament. 680.000  Dones mortes a 2003. 64 -75  Sol·licituds d’ordre de protecció. 4.234  Ordres acordades 3.193(75,4%) Des de 2 Agost 2003 a 31 Octubre 2003.
  •  Al voltant de 680 dones han estat assassinades en els últims deu anys.  Incidència anual 3,9 agresiones per cada 100.000 dones.  Tasa de mortalitat 3,4 defuncions per cada 100.000 dones. *Rohlfs y Valls-Llobet. Gac Sanit 2003. *Vives y cols. Gac Sanit 2003.
  • El paper dels serveis sanitaris.  La meitat de les 5.400 denuncies anuals que es van presentar a Catalunya de dones que havien patit maltractaments durant l’any 2003, ho van ser amb el suport, i la ajuda dels serveis de urgències sanitaris.  Les dones que pateixen maltractaments cada vegada fan servir més la consulta amb els professionals de atenció primària.
  • La violència i els professionals sanitaris.  IDENTIFICAR I DIAGNOSTICAR LES SITUACIONS DE VIOLÈNCIA.  ACOMPANYAR AMB SEGURETAT LES PERSONES AFECTADES PER VIOLÈNCIA.  IDENTIFICAR I CANVIAR LES PROPIES ARRELS DE VIOLENCIA I ELS ESTEREOTIPS DE GÈNERE.
  • ELS SIMPTOMES DE LES DONES QUE HAN PATIT MALTACTAMENTS PODEN MANIFESTARSE COM ALTRES QUEIXES PSICOSOMÁTIQUES
  • SIMPTOMES FÍSICS  Mal de cap.  Mal de panxa.  Diarrees.  Dolor articular.  Dolor a columna dorsal i espatlles.  Fibromialgia.  Dolor precordial. Taquicardies.
  • SIMPTOMES PSICOLÓGICS  Pèrdua de humor.  Ansietat.  Angoixa.  Depressió.  Confusió mental.  Pèrdua de memòria.  No es pot concentrar, ni llegir.
  • La violència psicològica pot destruir durant anys Es pot destruir a una persona sense tocar-la. A la casa o a la feina
  • IMPEDIR LA COMUNICACIO “DESINFORMAR A L’ENEMIC” AGRESOR  VÍCTIMA  Ignora el que diu.  Creu que no la sent.  Addicte(Futbol,Inter.)  Absorbit per aficions.  No fa plans amb ella.  Pensa q. no s’explica.  Menteix sobre ell.  Vol trencar la barrera.  Nega el conflicte.  Desconcertada, trista.  Minimitza incomunic.  Ell no es així fora.  El problema es ella.  Creu que ella ha de canviar.
  • ELLA ES INFERIOR, ELL SUPERIOR “Invadir solapadament territori”  La contraresta.  No s’atreveix a  Combat opinions. parlar.  Nega les emocions i  Creu que no val res experiències d’ella.  Tapa la seva ràbia.  “no tens humor”.  Se sent culpable.  Critica cuina, vestits.  Autoestima per  qui vols terra. impressionar”  Incompetent en tot.  La desqualifica  Ell no la valora mai. davant d’altres i fills.  Por de que vingui altre gent.
  • QUE NO REBI AJUDA,INFORMACIO “ENCERCLAR L’ENEMIC”  Gelós de  No vol que la vegin. amics/gues.  Per depressions, i  Li fa perdre la feina. malestar deixa feina.  Li fa perdre la  La família diu que ha família d’aguantar.  Falsament amable.  Viu miserablement.  Controla tots els  Amaga el seu cos diners de la casa.  Té por al carrer.  Controla el cos de la dona y les sortides.
  • ANEANTIR A LA VICTIMA “Destruir a l’enemic”  Vol destruir  Els fills no la totalment a la dona. respecten.  La busca per  S’en dona de la començar les crueltat d’ell. baralles.  Es una esclava a las  La insulta davant ordres d’ell. fills.  Culpable i  Nega l’abús verbal. avergonyida.  La culpa de la seva  Intenta sotmetre’s. ràbia.
  • Com son els agressors?  Son agradables fora de casa. El 75 % només son violents a casa.  Son homes “normals” sexistes al creixer.  Factor de risc: Presenciar maltractaments durant l’infància”.  No estan malalts ni son alcohòlics.  No es problema de testosterona.
  • LA VIOLENCIA MASCLISTA ES UN PROBLEMA DELS HOMES QUE PATEIXEN LES DONES
  • Com identificar situacions d’abús?  El seu marit o parella es gelosa?  L’ha obligat mai a tenir relacions sexuals per força o l’ha violat? (Cuestionario de Imma Sala y Roser Ros. Centre Municipal de Planificació Familiar de Sant Boi Llobregat)
  • QUESTIONARI PER FER A SOLES  Et diu sempre que tot es d’ell perquè es el que guanya els diners?  Tens que justificar com administres els diners? T’acusa de malgastadora?  Et fa sentir tonta, inútil, dèbil, o ignorant?  Et culpa de tot el que passa?  T’insulta, et crida, et dona ordres, t’humilia, o s’en riu de tu?
  • Questionari (continuació)  No li sembla bé res del que fas o dius?  Ignora la teva presencia, no et parla o fa com si no existeixes?.  T’obliga a fer sexualment tot el que ell vol?.  No respecta ni dona satisfacció als teus gustos.  Et sents obligada a tenir relacions sexuals encara que no en tinguis ganes.
  • Questionari ( continuació)  Et diu frígida o puta segons les circumstancies?.  T’impedeix veure a familiars, amigues o veïnes?.  No li agrada que treballis o estudiïs?.  Amenaça amb quedar-se els fills, amb treure’t de casa, pegar-te o matar-te?.  Dona cops o trenca coses de la casa mentrestant està discutint?.
  • LA VIOLENCIA CONTRA LES DONES ES UN PROBLEMA DE SALUT PUBLICA  Acord del Parlament de Catalunya (2003).  Formació a la Atenció Primària.  Mes de 2.500 denuncies, de les 5000 presentades durant 2003 ho van ser amb el suport del sistema sanitari.  El risc de presentar denuncies si no hi ha serveis socials, ni suport econòmic.
  • “TE DOY MIS OJOS” Iciar Bollaín  La primera responsabilitat de una professional o institució es protegir a la víctima.  La mortalitat en part es deu a errades en la protecció legal i social.  No es pot reduir a controlar la ira.  El que rep una víctima de maltractaments ha de estar format adequadament.
  • Ètica del abordatge sanitàri  Confidencialitat de les dades.  Privacitat de les entrevistes.  Acompanyar i escoltar. No convertir-se a agredir la intimitat.  Buscar la protecció de la víctima amb contactes amb la Fiscalia.  Contactar amb el circuit de suport mes proper.  No implicar subjectivitats o problemes personals en l’abordatge de les situacions. No jutjar.
  • Conductes negatives del professional sanitari  Pot provocar iatrogenia .  Els sedants poden deixar a la dona més indefensa i augmentar la mortalitat.  Pot confondre els símptomes amb veritables malalties .  Pot pensar que només té “serotonina” baixa.  Perpetuar relacions de poder i de submissió.
  • RESULTATS NEGATIUS DE LA INCORRECTA INTERVENCIO SANITARIA  CRONIFICAR.  PSIQUIATRITZAR.  INVISIBILITZAR.  CULPABILITZAR.  SEDAR I ADORMIR A LES DONES.  NOFER-LA PENSAR
  • A on son les arrels de la violència de gènere?  Pegar, destruir, violar, anular, posseir, i matar a les dones es fruit de les relacions de poder de la societat patriarcal. Fa 4.000 anys ?.  Des de Aristòtil i passant per els pares de l’església les dones han estat considerades essers INFERIORS, INVISIBLES I QUE HAN DE SER CONTROLADES O POSSEIDES.
  • LA DOBLE CARA DE LA VIOLENCIA EN LA ASISTENCIA SANITÀRIA.  EN LA INVESTIGACIÓ BIO MÈDICA.  EN L’ ACTE MÈDIC.  EN EL MOMENT DE REALITZAR LES EXPLORACIONS I ELS DIAGNÒSTICS.  EN ELS TRACTAMENTS. MEDICALITZACIÓ DE LO QUE NO ES, Y FALTA DE TRACTAMENT DE LO QUE ES.
  • MICROVIOLENCIAS SANITARIAS (Luis Bonino 1999 – Carme Valls-Llobet 2009)  Petits, quasi imperceptibles controls i abusos de poder quasi normalitzats que els metges/esses executen permanentment.  Son hàbils arts de domini, maniobres que sense ser molt notables, limiten i violenten, insidiosa y reiteradament el poder personal, la autonomia i el equilibri psíquic de les dones i homes, atacant contra la democratització de les relacions.  Invisibles y per tant impunes.
  • La absència de investigació específica en la salut de les dones ha fet INVISIBLES per la ciència medica els aspectes biològics, clínics, psicològics, s ocials, culturals i mediambientals de les diferencies.
  • VIOLENCIAS EN EL ACTO MÈDIC-SANITARI.  LIMITACIÓ DE LA COMUNICACIÓ. (Invisibles).  RELACIÓ DE SUPERIORITAT -INFERIORITAT. (Inferiors).  Aïllament DEL EXTERIOR. NO POT PRENDRE DECISIONS AUTÒNOMES. ( Posseides i controlades).  DESTRUCCIÓ: SER MALALTES, ENLLOC D’ESTAR MALALTES.
  • RELACIONS DE SUPERIORITAT- INFERIORITAT.  Negació de la escolta de símptomes i experiències personals.  NEGAR els símptomes del/la pacient. ( “Això no ho pot donar”).  Separació amb la taula al mig. No exploració física.  Desqualificacions -Desvaloritzacions.  Culpabilització.
  • LIMITACIÓ DE LA COMUNICACIÓ.  No aixecar-se a donar la ma del/la pacient.  No mirar als ulls a la persona que parla.  No escoltar.  Mirar l’ordinador mentrestant parla el/la pacient.  No respondre les preguntes que li fan.  El llenguatge com separació i control.
  • AILLAMENT DEL EXTERIOR. NO POT PRENDRE DECISIONS AUTÓNOMES  El llenguatge verbal i no verbal com instrument de control.  Desqualifica a altres professionals en els que la persona confia, discutint la seva perícia a través de la/el pacient.  Ordena el tractament. No permet preguntes. No consentiment informat.
  • DESTRUCCIÓ A TRAVÉS DEL LLENGUATGE  “El seu dolor se’n anirà quan surti amb els peus per davant”.  “Em diuen que la depressió la tindré sempre y miro de acostumar-me”.  “Lo que vostè te es fibromialgia y no necessita cap anàlisis” (Després es va diagnosticar per analítiques un Hiperparatiroïdisme secundari a Dèficit de Vitamina D y una anèmia per ferropènia).
  • VIOLENCIAS EN ELS PROCESOS DE DIAGNÓSTIC.  Invisibilitzar els diagnòstics:Suposar que els riscos y morbiditat de homes i dones son iguals, quan son diferents  Considerar que hi ha diferències biològiques o psicològiques quan hi ha similituds.  Invisibilitzar las queixes y símptomes.  Minimitzar o maximalitzar. (MEDICALIZAR)patologia femenina y dades de laboratori, sense base científica.  Paradigma reduccionista de etiologies o creuar incorrectament causa - efecte.
  • MEDICALITZACIÓ DE LA SALUT MENTAL  En primera consulta es molt mes probable que se administrin psicofàrmacs a les dones.  A partir de 2003 els psicofàrmacs son els primers fàrmacs que augmenten la factura farmacèutica a l’estat espanyol.( MSC).  48.000 milions de pessetes/anuals a Catalunya. Un 85% destinats a dones.
  • Katrina Swahnberg. Psicóloga. Suecia. Primera estudiosa de violencia en el sistema sanitari.
  • Abús mig en acte sanitari  ¿Se ha sentit alguna vegada ofès o ofesa / o fortament degradada o degradat mentrestant ha estat atesa en Serveis sanitaris?  Ha sentit que algú ha exercit algun tipus d’extorsió, o no ha demostrat respecte per la seva opinió, de tal forma que Vostè es va sentir alterada /at o va patir per aquesta experiència?
  • Abús moderat en acte sanitari  ¿ Ha experimentat alguna vegada que un aconteixement aparentment “normal”, mentrestant està visitant els serveis sanitaris es converteix de cop en una experiència terrible i insultant, sense que Vostè sapiga com ha pogut passar?
  • Abús greu en acte sanitari  ¿Ha experimentat que alguna persona dels serveis sanitaris, en la seva opinió, l’està perjudicant física o mentalment, la pertorba enormement i fa servir el seu cos o la seva posició subordinada como avantatatge per els seus propis objectius.
  • VIOLACIO DELS PRINCIPIS ETICS EN ACTE SANITARI.  Violació del principi d’autonomia.  Violació del principi de respecte físic.  Violació del principi de respecte sexual.  Violació del principi de justícia.  Violació del principi d’integritat.
  • Violació del principi de autonomia.  ¿No ha estat informada/at adequadament?  ¿Li han donat bastant temps per considerar totes les opcions?  ¿ Li han preguntat la seva opinió?  ¿La seva opinió ha estat reconeguda i valorada?  ¿ Se li ha permès prendre part en les decisions?  ¿Ha estat escoltada/ at?  ¿Se ha sentit forçada/at a acceptar un tractament o una proba contra la seva voluntat per por als maltractes del professional sinó ho feia?  ¿Algun altre problema similar?
  • Violació del respecte físic  ¿La/el van mantenir en una postura determinada en contra de la seva voluntat?  ¿Li van realitzar un examen o un tractament de una manera ruda?  ¿Li van continuar practicant una exploració malgrat les seves protestes?  ¿Li van dona cops o van amenaçar amb colpir-la/lo?  ¿Altres problemes similars?
  • Violació del respecte sexual  -¿la/el miraven quan es vestia o desvestia en lloc de oferir-li fer- ho en privat?  -¿Va escoltar comentaris o critiques en to sexual sobre el seu cos o la seva roba interior?  -¿Van flirtejar amb vostè o li van parlar amb to seductor?  -¿Li van parlar de les seves fantasies sexuals?  -¿Li van practicar alguna exploració que Vostè va sentir que tenia connotacions sexuals?  -¿Li van tocar de forma sexual el seus pits, genitals externs i altres parts del seu cos?  -¿Li van demanar que es masturbes o que mirés como éll/ella ho feien?  -¿Li van oferir iniciar una relació sexual amb Vostè?
  • Violació del principi de justícia  -¿Van permetre que altres pacients passessin davant de Vostè a la cua de espera sense una raó urgent?  -¿No li van donar l’ assistència que Vostè pensava que tenia dret a tenir?  -¿Altres problemes similars?
  • Violació del principi de integritat.  -¿Es van burlar de Vostè?  -¿Es va sentir humiliada?  -¿Va sentir que les seves sensacions i sentiments eren menysvalorats o oblidats?  -¿Van violar el secret professional respecto a Vostè?
  • Moltes dones no reconeixen les situacions de violencia.  120 dones que no havien puntuat en el qüestionari de abusos general, van donar respostes afirmatives quan van veure de que es tractava la violació de principis étics.  Las pacients no perceben com una violació de principis ètics, conductes que per freqüentes es consideren “normals”, como que no se les escolta en el acte mèdic, o que no se’ls doni temps per considerar diverses opcions terapèutiques o exploratòries
  • Que es Violència estructural?  La violencia estructural es un proceso silente que impide que los individuos y los grupos profesionales se den cuenta de su verdadero potencial.  Por ejemplo los profesionales sanitarios desobecen muchas veces los principios éticos pero no se dan cuenta de ello y no siempre son percibidos como violaciones por las/los pacientes.  Katrina Swahnberg argumenta que ni las pacientes ni no los profesionales se dan cuenta de las violaciones efectuadas en los ejemplos del cuestionario porque los dos grupos están sometidos a la violencia estructural.
  • LA SENSACIÓ D’ESTAR ANULADES.  Después de los estudios anteriores la profesora Swahnberg decidió realizar un estudio cualitativo[i] entre las mujeres suecas que habían manifestado estos abusos en la asistencia sanitaria.  Como resultado de su estudio ha obtenido cuatro categorías de sensaciones que se repiten en todas las entrevistas efectuadas: la sensación de pérdida de poder, la sensación de ser ignorada, la sensación de haber experimentado falta de atención o cuidado y la falta de empatía. [i] Swahnberg K, Thapar-Björkert S y Bertero C. Nullified: Women’s perceptions of being abused in health care. Journal of Psychosomatic Obstetrics & Gynecology, September 2007; 28(3): 161-167
  • CONCLUSIO  La violència contra les dones es un fenomen de sempre, que ara s’ha fet visible.  Abans de denunciar tota dona ha d’estar informada i ja tenir suport, jurídic, psicològic i social.  Hi ha moltes formes de violència a la vida quotidiana i al acte mèdic.
  • LA LLEI CONTRA LA VIOLENCIA DE GENERE i la llei per IGUALTAT  Unes de les lleis mes capdavanteres del mon.  Només una Llei, no pot canviar la cultura i els estereotips arrelats en les persones.  Gran Pacte social per el respecte i la convivència .  Acabar amb la victimizació i defensar els propis drets.
  •  “La devaluación cultural es también importante como una de las influencias que hace enfermar a las mujeres. Todos los grupos sociales trabajan por medio de una gran variedad de discursos que hacen parecer como naturales las desigualdades y las diferencias de género” LESLEY DOYAL
  • DISCURS DE GENERE I SALUT  Fer visibles les diferencies de salut i malaltia BIO-PSICO-SOCIALS- CULTURALS I MEDI AMBIENTALS.  Aplicar tècniques de diagnòstic, teràpia, i promoció de salut diferencial.  “ El mensaje dominante es que las mujeres no son sólo diferentes, sino física, psicológica y socialmente inferiores”.
  •  ”. El concepto género puede ser usado precisamente en contra de la visibilidad y participación de las mujeres en la vida social, científica y académica. Todo depende del sentido y de la acción de las investigadoras para utilizarlo, y para que no esconda las diferencias”. C.Valls-Llobet
  • QUE HEM FET FINS ARA? INTERVENCIONS COMUNITARIES AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
  •  Cursos de formació de profesionals sanitaris y socio sanitaris, amb perspectiva de gènere.  La experiència dels tallers de recollida de indicadors de qualitat. La experiència de Amèrica Llatina.  . La experiència dels grups psicosocials de Andalusia.
  • DONAR LA VEU A LES DONES  Programa Tiempo Propio (Oviedo).  Abuelas, Madres e hijas. Projecte de comunicació intergeneracional i empoderament de les dones (Cordoba).  La interacció entre associacions de dones i les institucions en la detecció de les necessitats i en la disseminació de les campanyes que provenen de les polítiques públiques. Les xarxes de dones i salut.  Revista Mujeres y salud. MYS.  Els grups de promotores de salut i els cursos de formació de promotores (BCN,Tarragona, Lleida..)
  •  Establir una coordinació dels serveis sanitaris y sociosanitaris a nivell municipal. Coordinar la educació sanitària y la promoció de la salut des de el nivell municipal. Els consells de salut y la participació ciutadana.
  • Gènere i promoció  DRETS DE CIUTADANIA: a ser INFORMATS i a PARTICIPAR (Consells de Salut locals, Coordinació amb benestar..)  Drets a decidir.  Dreta a la maternitat lliure i responsable, no medicalitzada.  Dret a decidir sobre el propi cos.  Dret a viure en ciutats saludables ( sense soroll, insecticides, amb aire net, ...).
  • FORMACIO CIUTADANIA  Conèixer el seus drets.  INFORMACIÓ SOBRE EL SEU ENTORN I LES CAUSES DELS PROBLEMES.  Tècniques de formulació de propostes.  Tècniques de mediació comunitaria.
  • Promoció per el futur  Sensibilització sobre drets i necessitats d’altres col·lectius: Gent gran, Dones, nenes i nenes, discapacitats, prostitució, emigrants, e x-presos i preses.  DRET AL PLAER I LA QUALITAT DE VIDA.  DRET A DISFRUTAR
  • MOLTES GRACIES PER LA SEVA ATENCIÓ  WWW.CAPS. CAT  caps@pangea.org REVISTA MUJERES Y SALUD  http// mys.matriz.net