• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaire
 

Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaire

on

  • 1,819 views

Turismo para no turistas , viajeros que no quieren ser turistas y quieren experiencias personalizadas.

Turismo para no turistas , viajeros que no quieren ser turistas y quieren experiencias personalizadas.

Statistics

Views

Total Views
1,819
Views on SlideShare
1,131
Embed Views
688

Actions

Likes
1
Downloads
20
Comments
0

6 Embeds 688

http://www.slideshare.net 291
http://www.hosteltur.com 140
http://www.carlesmera.com 117
http://carlesmera.blogspot.com 72
http://comunidad.hosteltur.com 44
url_unknown 24

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaire Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaire Document Transcript

    • Enoturisme. Claus de l’èxitJosé A. Donaireja.donaire@udg.eduwww.clan-destinos.orgLa mutació més significativa del turisme en els darrers quinze anys ha estat la proliferació d’adjectiusturístics. En el model clàssic, una destinació era simplement una destinació turística. En l’actualitat, elsturismes han de concretar el seu model amb la identificació dels adjectius: turisme natural, turismecultural, cicloturisme, ecoturisme... És en aquest context en el que s’inscriu l’emergència de l’enoturisme,la connexió entre la cultura del vi i la pràctica turística. El binomi turisme i vi té un recorregut moltampli, suficient com per a fer un balanç dels èxits i els fracassos d’aquesta tipologia. Quines són les clausde l’èxit de la pràctica enoturística?.1. El valor de la diferènciaEl turisme clàssic, el turisme fordista, s’ha caracteritzat històricament per la lògica de la producció i elconsum en massa. Durant molts anys, les destinacions turístiques, i els productes associats, tenien com aestratègia fonamental l’estandardització dels processos i dels paisatges. Per això, la major part de lesdestinacions turístiques fordistes són tan similars i a penes podem diferenciar Salou, Lloret de Mar,Platja d’Aro o Marbella.El nou turisme implica, essencialment, una ruptura d’aquesta lògica. Els nous turistes van a la cerca de ladiferència, de la singularitat. I aquesta és la principal raó per la qual les destinacions clàssiques tenenmolts problemes de supervivència: Com adaptem els espais homogenis a la demanda d’espais únics?.Aparentment, les noves formes de turisme han nascut com a reacció a l’estandardització: el turismerural, l’ecoturisme o el turisme ornitològic són iniciatives que surten de les formes canòniques delturisme.En realitat, els nous turismes han caigut també en el parany de l’homogeneïtzació. Prenem, per exemple,la dinàmica del turisme rural. Un ràpid balanç dels productes turístics rurals actuals mostren lesmateixes formes i iniciatives: els mateixos productes, les mateixes organitzacions, les mateixes formes depromoció, els mateixos canals de comercialització... La sensació dels visitants que arriben a unadestinació rural és un deja vu constant, un “dia de la marmota”. Aquesta és la paradoxa: les destinacionsque havien nascut per a fugir dels rigors del fordisme clàssic han acabat generant formesestandarditzades i previsibles. La pregunta essencial que ens hem de formular és aquesta: Les iniciativesenoturístiques han assolit un grau de diferència i innovació que les faci úniques?.
    • 2. L’efecte de la llarga cuaImaginem que volem obrir una nova llibreria. Tenim un número limitat de prestatges, que limita tambéel número d’àmbits temàtics en els que puc estructurar la llibreria. Hi ha un mercat suficient de lectorsde best-sellers que justifiquen una filera, com també novel·la històrica, guies de viatges, llibres de cuina omanuals. Però hi ha prou lectors de literatura feminista, de relats de viatges o de literatura clàssica?. Alfinal, les restriccions de la demanda generen uns pocs productes que tenen un mercat suficient com perjustificar la inversió.Un dia s’obre un portal de venda de llibres per Internet, que és amazon.com. Aquesta empresa pot,virtualment, treballar amb un número gairebé infinit de prestatges digitals. Si hi ha una mínimademanda de lectors potencials, és possible incorporar-les en el catàleg. Això ha permès trencar la lògicade la concentració en uns pocs productes (cap) i la creació de productes de baixa demanda (cua). Quanavaluem el volum de lectors potencials a la cua, descobrim que és molt més ampli que el del cap. Latransformació dels processos productius ens ha permès descobrir l’emergència d’un número molt amplide nous consumidors de productes de baixa demanda.Aquest és un dels principals reptes de les noves formes de turisme: Ser capaç d’integrar nous segmentsde demanda de poc volum i de forma simultània en un mateix espai. Això exigeix, en primer lloc, éssermolt sensible a les necessitats específiques dels turistes i, en segon lloc, la creació de versions deproductes adaptades a nivells de la demanda molt singulars.3. Nodes i espais semiològicsLa pràctica turística és essencialment una pràctica semiològica, que es basa en la recerca de significats alssignificants: Què vol dir el lloc que estic visitant? Quin significat tenen els elements que la composen?. Elprocés semiològic del turisme s’estructura a partir de dos grans elements, que són els nodes i els espaissemiològics.Els nodes són els punts espacials que sobresurten en el paisatge turístic i que identifiquemimmediatament amb un lloc. Si pensem en París, Roma o Sydney de forma gairebé espontània ens venenal cap les imatges de la Torre Eiffel, del Coliseu o de l’Opera House. Aquests nodes actuen com a fitesterritorials i expliquen no només l’elecció d’una destinació, sinó també el comportament dels visitantsuna vegada han accedit a l’espai. Els espais turístics organitzats amb la lògica de nodes generenrecorreguts molt rituals cap als nodes, organitzats en una determinada jerarquia.Els espais semiològics són l’antítesi dels nodes. Quan un visitant accedeix a un espai turístic organitzatamb aquesta lògica, cerca la connexió entre la imatge idealitzada que té d’un determinat espai i l’espaivisitat. Ja sigui una illa mediterrània, el paisatge toscà o els camps atlàntics, el turista reconeix una formaque ha conegut a priori. En els espais semiològics, tots els elements del paisatge (fins i tot els auditius oolfactius) integren aquest escenari. Un dels problemes de gestió més complexos és la fossilització dels
    • espais pels processos pessebrisme: Espais que han de ser com les imatges que hem après abans de lavisita.És molt important que la lògica de l’espai enoturístic fixi clarament la seva estructura, ja sigui a partird’uns nodes centrals (les bodegues i els nodes de l’espai) o bé a partir dels paisatges de la vinya que lidonen sentit i singularitat.4. Els símbols turísticsA banda dels nodes i els espais semiològics, la pràctica turística també s’estructura a partir dels símbolsturístics. Un símbol turístic és aquell significant que atorga el significat de turístic al lloc visitat. Quanveiem un trenet turístic, una oficina d’informació, uns equipaments hotelers o un sistema desenyalització, sabem que hem arribat a un espai turístic.Històricament, la condició d’espai turístic ha estat un actiu del territori: Sóc un turista en un lloc turístic.En l’actualitat, els símbols turístics poden ser passius de la destinació. Una agència de viatges es veniaamb el següent eslògan: “Vingui on no venen els turistes”. És una forma de constatar la crisi dels símbolsturístics. Per això, també apareixen portals adreçats a turistes que no volen exercir de turistes, comnotfortourists.com. El disseny de les estratègies turístiques d’una destinació d’enoturisme ha de tenirpresent com crear espais turístics amb una simbologia turística adequada a les expectatives dels seususuaris potencials. En alguns casos, això implica un complex procés de desturistificació.5. Iniciatives integralsEn general, les dinàmiques turístiques tenen com a principal problema la seva organització difosa. Unadestinació és la suma d’iniciatives particulars (privades) i públiques. Sovint, municipis diferents,empreses molt diverses i amb interessos diferenciats formen part d’una única experiència turística. Lasuma d’actors crea amb molta freqüència una multiplicitat d’iniciatives, d’estàndards de qualitat i decriteris.El turisme és efectiu quan aconsegueix integrar els diversos agents en una mateixa estratègia deproducte, amb un mateix llindar de qualitat i una coordinació efectiva. Això només és possible sil’estratègia és explícita i forma part d’un pla compartit pels diversos agents que intervenen en el procés:agents públics, empreses d’allotjament, empreses vitivinícoles, gestió d’itineraris, restauració... La lògicadel producte enoturístic s’ha d’impregnar en tots els seus ingredients: les cartes dels menús delsrestaurants, les botigues tradicionals dels nuclis de la regió, els criteris estètics de l’allotjament, la gestióde la informació local...
    • 6. Turisme 2.0El turisme 2.0 és la lectura turística d’un procés que ha alterat la política, el periodisme, la universitat, lesempreses o la política. El turisme 2.0 és essencialment una revolució tecnològica, facilitada per l’aparicióde sistemes de gestió de la informació basada en els usuaris. És també un canvi de model perquè facilitaque la imatge de les destinacions, i els seus ingredients, no depèn tant de l’acció de la intermediació o dela pròpia destinació, sinó dels propis turistes.En el context d’una crisi de credibilitat de la publicitat i de la promoció clàssica, el turisme 2.0 permetl’intercanvi directe de la informació entre els pre-turistes, els turistes i els post-turistes. Permet que laconnexió entre experiència i informació sigui molt més ràpida i compartida. A banda, la generalització dela xarxa i els seus perifèrics ha facilitat la progressiva aparició de noves formes d’organització de lainformació, que canviaran l’experiència turística: sistemes de geoposicionament, realitat augmentada,informació on line...