Your SlideShare is downloading. ×
Els nou consumidor creafutur
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Els nou consumidor creafutur

457
views

Published on

Del consumidor delumbrado, al consumidor indignado y de aqui al consumidor ciudadano. …

Del consumidor delumbrado, al consumidor indignado y de aqui al consumidor ciudadano.
Un viaje de la inconsciencia a la responsabilidad. El Homus Economicus ha llegado?¿


0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
457
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. el nou consumidor: canvis profunds i oportunitats de negoci Consumidors enlluernats, consumidors frustrats i consumidors ciutadansoutlook creafutur 2 012
  • 2. el nou consumidor: canvis profunds i oportunitats 2 de negoci INTRODUCCIÓ Presentem avui els resultats d’un extens treball de prospectiva del consum dirigit per la Fundació Creafutur i pel professor d’ESADE Josep Maria Galí. Es tracta d’un estudi internacional realitzat a set països –Estats Units, Suècia, Alemanya, França, Espanya, Brasil i Xina– que té per objectiu identificar els valors i les actituds dels consumidors, entendre com els està canviant la crisi i identificar les oportunitats de negoci en un futur proper. Creafutur és una fundació promoguda per la Generalitat de Catalunya i ESADE, que té com a objectiu identificar i impulsar la innovació en les empreses del nostre país, i ho fa «futuritzant» el consumidor, és a dir, analitzant les tendències de fons que marquen aquest fenomen tan central en la vida econòmica que és el consum, la comprensió del qual és essencial per a innovar amb èxit. Hem tingut l’oportunitat d’aprofundir en l’estudi d’aquestes tendències des d’una perspectiva global just en un moment en el que els canvis estructurals que estem vivint, la famosa «crisi», fan més important que mai entendre la forma que adop- tarà en el futur el fenomen del consum, que és juntament amb la inversió produc- tiva un dels motors de l’economia i del creixement a llarg termini. I fent aquesta anàlisi hem descobert que, tot i estar governats per unes dinàmiques globals, el consumidor és ben diferent segons el mercat, és a dir segons el país. Les seves ac-Drets exclusius d’aquesta edició tituds i comportaments vers el consum, les seves necessitats i en definitiva el seuEdifici Esadecreapolis estat d’ànim difereix molt d’un país a l’altre.Av. de la Torre Blanca, 57, local 1A308173 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. +34 932 061 750 També s’ha aprofundit en identificar quins seran els sectors de futur, i en quinesFax. +34 932 059 611contact@creafutur.comwww.creafutur.com/es solucions han de començar a pensar les empreses per cobrir les necessitats del con- sumidor del futur.Disseny gràfic Barreras&CreixellImpressió Grupo Gráfico
  • 3. el nou consumidor: canvis profunds i oportunitats de negociEns queixem de què no hi ha consum que impulsi el creixement, i tendim a esperarque de les butxaques dels consumidors en surti l’estirada que ha de fer remuntarl’economia. Els resultats d’aquest estudi mostren que la crisi actual de deute –i delconsum– és un símptoma d’un fenomen de més calat, d’un moviment més de fons,d’una transformació social, la comprensió de la qual és fonamental per enfocar lainnovació i els negocis del futur. En altres paraules, res tornarà a ser com abans. L’es-tudi analitza en profunditat com i què consumirà la societat que ve en diversos àmbits:des de l’Alimentació al Transport, al Turisme, als equipaments de la llar, i altres.Per fer-ho hem pogut desenvolupar durant un any un una visió evolutiva i longitudinal a un treballtreball de camp directe qualitatiu amb 15 sessions de transversal, a una fotografia, d’alta definició perògrup, etnogràfic amb 45 entrevistes en profunditat a fotografia, i no pel·lícula.consumidors i també quantitatiu amb 3.500 entrevistes Com a estudi de prospectiva, es busca donar les clausen països tan diferents [GRÀFIC 1] com Brasil, la Xina, per entendre com està canviant el client final i prendreAlemanya, Suècia, França, Estats Units, Espanya. les decisions adequades. Perquè les seves inversions lesAquest extens treball de camp ha estat complemen- hauran de rendibilitzar en el futur, no en el passat nitat amb estudis fets a Peru, Xile o al Japó, entre al- en el present, i tot indica que al menys en el que fatres. Han passat també per la nostra consideració i referència al consum, el que ens espera és una situa-anàlisi treballs enfocats des de la perspectiva econò- ció molt diferent a la que hem viscut en els últimsmica, sociològica i inclús filosòfica: Zizek i Fisher, trenta anys.Meadows, Galbratih, Krugman, Roubini, Baudrillard,Touraine, Baugman o fins i tot Riffkin han estat font Què caracteritza aquesta nova situació? Abans potserd’inspiració per a pensar i posar en una perspectiva cal preguntar-se si hi ha només una situació o n’hitemporal els resultats obtinguts en el treball de ha vàries, i si aquestes vàries es poden relligar en uncamp. Les anàlisis longitudinals de l’evolució dels procés evolutiu més o menys determinista que ensvalors a nivell global fetes des de fa trenta anys per doni alguna pista de continuïtat temporal, i que ensWorld Values Survey també ens han ajudat a donar permeti pensar en termes d’innovació, o sigui, en ter-
  • 4. el nou consumidor: el nou consumidor:canvis profunds canvis profundsi oportunitats i oportunitatsde negoci 6 7 de negoci GRÀFIC 1 en queda rastre a Espanya o França, i fins i tot a GRÀFIC 2 Alemanya. És el groc de la festa del consum, deTasques de recerca realitzades EL món groc l’explosió del consum com a marcador de la pròpia consumidor enlluernatRevisió Informació secundària + Qualitatiu (Focus + Etno) + Quantitatiu (n = 500 x 7) identitat dins del sistema social, de l’accés massiu Dominant a Brasil / Xile / Xina / ... als béns i serveis, el groc de la propensió a consumir que desencadena el creixement i l’expectativa de creixement de renda i riquesa. És el món on fun- ciona el màrqueting que hem viscut a Espanya en els últims trenta anys, el de la publicitat seductora, de la innovació funcional o simplement de diferen- GRÀFIC 3 ciació simbòlica, el món de l’explosió de la distribu- ció massiva i la promesa d’una vida millor a través EL món vermell consumidor frustrat de la condició humana de laborant i consumidor Dominant a Espanya / Estats Units / Regne Unit / França (Arendt), dues cares de la mateixa moneda, el món de la incorporació de l’output natural i produït en l’interminable i insostenible cercle de la producció i el consum. El món groc té el color lluminós de la seducció de les marques, de la rellevància dels objectes que poden GRÀFIC 4 semblar intranscendents en una perspectiva de crisi, com tantes i tantes innovacions de productes de gran HI HA CRISI? «No tinc consciència d’estar en crisi consum. És el color del consum com acte de destruir ni m’ha afectat.» –el famós «usar i tirar»– present en l‘inconscient soci- al. És el món de la obsolescència programada, de la Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia 10 45 rotació, de totes les oportunitats que coneixem tan bé 26,4 23,5 13,5 16,6 10,2 40,2 74,8 entrevistes països etnogràfiques del nostre passat recent i que no ens aturarem més a % completament / bastant d’acord» descriure, donat que poques pistes ens obren en el 15 focus groups 3.500 entrevistes on-line camí del futur que ens ve. GRÀFIC 5 El segon món l’hem pintat de vermell [GRÀFIC 3], que vol significar l’escalfada social que fàcilment es con- l’afectació és molt àmplia verteix en incendi derivat de l’enorme crisi generada «Estem en crisi i m’ha afectat» pels deutes, [GRÀFIC 4] de les famílies, de les empreses i de l’estat, que ha mimetitzat el que hem fet les Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suèciames d’inversions i de períodes dilatats de retorn l’activitat de les empreses, tres mons que responen a llars i els consumidors [GRÀFIC 5] : gastar el que no 34,2 37,6 32,0 33,6 41,9 28,6 24,0d’aquestes inversions. Creiem que la base de l’eco- tres estadis de l’evolució socioeconòmica dels països tenim. % d’enquestats «totalment o bastant d’acord»nomia és la confiança, i la confiança només es dona que hem estudiat, que representen bé l’evolució de Paradoxalment, és en aquest món on el mateix con-quan hi ha una visió a llarg termini de l’evolució soci- les nacions en ràpid desenvolupament i les desenvo- cepte de «consumidor» comença a fer aigües si es volal, econòmica i del consum compartida en la societat. lupades, la majoria en crisi. entendre el fenomen del consum.I el que hem trobat és que en el món actual hi sónpresents tres mons, més nítids que barrejats, però El primer món l’hem pintat de groc [GRÀFIC 2] . És El concepte «consumidor» és –com tots– productecontaminats entre ells, tres visions del consum i de prevalent a la Xina, al Brasil, al Perú, a Xile, encara d’un context social. Ens porta a considerar l’individu
  • 5. el nou consumidor: el nou consumidor:canvis profunds canvis profundsi oportunitats i oportunitatsde negoci 8 9 de negocii el grup com a agents de generació despesa, estimu- majoritària valors postmaterislistes basats en la re- GRÀFIC 9 GRÀFIC 13lats per un sistema de màrqueting sofisticat, potent i cerca d’una vida més plena, desconfien de les insti- modificant la percepció de classe Qüestionant les marquesamb un gran poder de condicionament. L’estudi re- tucions polítiques però no del funcionament social social i aprofundint en la percepció «Les marques haurien de ser més transparents.»flecteix bé com aquest sistema és contestat pels con- general. I prevalent a Suècia, a Alemanya i en alguns de desigualtat social «Ens crèiem de classe mitjana folgadasumidors, [GRÀFIC 6] qualificant-lo de «somni irreal» segments de consumidors igualment als països grocs i en realitat som classe treballadora.» Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suèciadel que han despertat bruscament, acusant-lo d’haver- i vermells, trobem l’emergència d’actituds que no 88,0 82,1 91,2 70,1 76,6 80,5 48,4los portat a endeutar-se de manera descontrolada, i poden ser explicades ni enteses a partir d’un l’en- Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia % d’enquestats «totalment o bastant d’acord»a desconfiar del crèdit per un període molt llarg de focament reduccionista basat en el clàssic model del 67,7 78,7 76,4 50,8 68,3 23,6 16,6temps, tal com va passar als Estats units després de consumidor [GRÀFIC 16] . Per entendre aquest canvi,la Gran Depressió [GRÀFIC 7]. % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» GRÀFIC 14És un món vermell que ha avançat el consum futur, i GRÀFIC 6 GRÀFIC 10 Qüestionant la sevatot plegat ha deixat el mercat en una situació en la comunicacióque les empreses han d’estar preparades per afrontar Qüestionant els seus productes Creant temor i inseguretat sobre «La major part de la publicitat dóna informació útil «Les empreses fan productes que es fan malbé abans la mateixa possibilitat de treballar sobre el que s’anuncia.»un període llarg de baixa, o molt baixa propensió del normal per poder vendre més.» i guanyar-se la vidaal consum [GRÀFIC 8]. «Sento inseguretat respecte a la meva estabilitat laboral.» Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia (base: afectats)A l’expectativa negativa de renda i riquesa [GRÀFICS 34,4 23,2 24,0 17,1 19,6 15,2 15,2 60,0 54,3 70,6 63,0 50,4 66,7 62,79-10]. s’afegeix una desconfiança sistèmica en el Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia % d’enquestats «totalment o bastant d’acord»rol de l’estat, la política, els agents financers de tota % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» 35,0 49,5 47,5 33,3 40,2 41,4 42,9mena, i en particular en les grans empreses [GRÀFICS11-12], que són percebudes com una categoria apart % d’enquestats «totalment o bastant d’acord»de les empreses «petites i mitjanes», els autònoms i GRÀFIC 15els ciutadans, que se senten com les víctimes de for- GRÀFIC 7 GRÀFIC 11 s’intenta estar al dia,ces sobre les que no tenen cap tipus de control. encara que amb poca esperança Desconfiant del crèdit Interrogant a les grans empreses sobre el seu rol en la societat «Tinc la sensació que encara que inverteixi molt en la mevaLa desconfiança tenyeix l’actitud cap a les marques, «En el futur intentaré comprar menys a crèdit.» formació, no m’ajudaria a progressar laboralment.» «No em sembla legítim que en temps de crisi les grans[GRÀFIC 13] a les que s’acusa de no pensar en els in- empreses guanyin tants diners.» Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suèciateressos dels consumidors, de prepotència i fins i tot Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia 79,0 45,7 59,8 66,4 59,9 50,8 38,0d’engany, de manipular la obsolescència i de prac- Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia 30,4 41,5 44,8 32,6 41,3 26,4 17,6ticar un màrqueting intrusiu i poc respectuós [GRÀFIC % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» 60,8 56,4 78,6 68,8 75,0 75,5 65,6 % d’enquestats «totalment o bastant d’acord»14]. % d’enquestats «totalment o bastant d’acord»La desconfiança contamina inclús la capacitat desortir-se´n per més ben format i disposat a treballar GRÀFIC 16que un estigui [GRÀFIC 15]. GRÀFIC 12 GRÀFIC 8 un replanteig de les ambivalències,Ens ho deien en un focus de Los Angeles: «this is the interpretant la rs com contradiccions i el sentit modificant actituds bàsiques: una operació de cosmètica del mateix consumend of the american dream», o a França, tenyit de la consum i estalvi «Parlen molt de responsabilitat social i ambiental «És insostenible seguir amb el ritme de consum«melancolie française». I també a Alemanya, adoptant «Estic consumint menys i estalviant més.» i en realitat no fan res.» a què estem acostumats.»una forma més activa de «Wutbürger» o de ciutadà«emprenyat», que ens és bastant proper. Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia 62,4 28,4 63,2 62,1 55,2 47,2 39,6 66,4 64,9 78,0 57,2 80,0 76,2 46,8També trobem vermellors però molt més tènues a 67,2 44,7 79,5 71,9 75,2 57,8 67,7Suècia, on els ciutadans, que comparteixen de forma % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» % d’enquestats «totalment o bastant d’acord»
  • 6. el nou consumidor: el nou consumidor:canvis profunds canvis profundsi oportunitats i oportunitatsde negoci 10 11 de negoci GRÀFIC 17 paradoxalment hem de deixar de pensar en el En l’alimentació [GRÀFICS 21-22], es demana a salut, GRÀFIC 21 consumidor i prendre en consideració la persona transparència, seguretat i proximitat. Reforçar la mar-exigint a les empreses lideratge Alimentacióen la sostenibilitat del sistema humana i el ciutadà en la seva dimensió més ca garantia i la marca d’origen. Els pares demanen Salut, transparència, seguretat i proximitatde consum holística, sense caure en reduccionismes als que ajuda per educar els seus fills en l’alimentació saluda- «Cada cop em fixo més«Les empreses han de liderar el canvi cap en els ingredients dels meus productes.»a productes més sostenibles.» ens porten molt sovint les paraules. Aquest ciuta- ble i evitar l’obesitat infantil, la gran pandèmia del dà estabilitza la seva propensió al consum en un segle xxi, no només en països desenvolupats. En els Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia marc social en el que creu que el consum és un productes ecològics es demana possibilitar-ne l’accés 91,9 89,4 84,3 77,9 96,2 81,0 78,4 factor necessari pel seu benestar però no n’és la a través de baixades de preus. S’observa un potencial Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia de confiança il·limitada de les marques dels distribu- 79,8 82,1 67,5 63,2 59,5 58,4 60,8 clau de volta com semblava ser a l’època groga% d’enquestats «totalment o bastant d’acord» [GRÀFIC 17]. ïdors. Es constata el ressorgiment de formats de ven- Països grocs més preocupats per la seguretat da en comunitat (Clubs/comunitats de compra i pro- GRÀFIC 18 El tercer món l’hem pintat de color blau [GRÀFIC 18] i GRÀFIC 22 veïment, que ja havien existit en el passat). S’exigeixEL món blau es caracteritza perquè de consum incorpora preocu- tangibilitat i informacions rellevants per justificar preus Alimentacióconsumidor ciutadà pacions ciutadanes prevalents en els països blaus: alts. Es demana un Màrqueting menys intensiu en la Salut, transparència, seguretat i proximitatAlemanya / Suècia compaginar creixement amb sostenibilitat del sis- Tendències Tendències persuasió i més pedagògic i argumentat. I es demana tema, la cura del medi ambient –no només en el seu Control dels ingredients i traçabilitat. responsabilitat a l’hora de comunicar-ho. país sinó a nivell global–, la preocupació per l’entorn  Productes locals, ecològics i responsables. immediat, i la valorització dels elements simbòlics En l’equipament de la llar [GRÀFICS 23-24], es demana Comunitats de compra de consumidors. Compradors més racionals de les marques quan recullen valors post materia- estalvi energètic, sostenibilitat i salut. Apareixen opor- i desconfiats. listes i de desenvolupament personal en un con- tunitats desenvolupament de productes i serveis rela- Màrqueting menys intensiu en GRÀFIC 19 la persuasió i més pedagògic text de ciutadania, caracteritzat pels valors de se- cionats amb la multifuncionalitat de la llar (fusió llar i argumentat.les 4S del món blau guretat, sostenibilitat, secularitat i solidaritat i treball). Fusió –en el mateixa llar– de productes fun- cionals amb peces de gran qualitat i disseny. Facilita- GRÀFIC 23S que hem analitzat i contrastat amb les dades del Societat secularitzada ció del «do it yourself» (venda de formació i compo- Equipament de la llar WWS [GRÀFIC 19].S nents). Es demanen sistemes avançats d’estalvi de Llars multifuncionals i eficients energèticament Societat segura Les oportunitats d’innovació derivades d’aquest món consums a la llar (llar sostenible). Existeix una deman- «M’agradaria controlar més la despesa blau [GRÀFIC 20] al que més tard o més d’hora ens enca- energètica de casa meva.»S da latent en productes de sostenibilitat de la llar a Societat solidària (més igualitaria) minarem si no ens quedem permanentment vermells despertar amb finançament a l’altura de les necessi-S en l’actual crisi, venen de la comprensió d’aquesta so- tats i no acabem d’entendre –o potser si– com és que Societat sostenible cietat que sembla que ve. els projectes de desenvolupament de la llar energèti- Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia 87,2 84,0 80,2 65,9 81,6 66,9 65,1 Amb l’ànim de baixar a les oportunitats d’innovació cament autosuficient no es posen en marxa per reac- GRÀFIC 20 tivar el sector immobiliari. Cada cop més demanda de serveis d’eficiència energètica concretes i gestionables per empreses concretes,les 4S del món blau en aquest treball hem aprofundit en 11 sectors d’acti- A la banca s’ho poden imaginar fàcilment. Se li de- GRÀFIC 24S vitat econòmica –Alimentació i Drogueria, Llar i Viven- mana que torni als orígens. A preocupar-se dels es- Desenvolupament de valors post-materialistes Equipament de la llar da, Tecnologia, Oci i Restauració, Salut, Vacances, Ban- talvis dels clients i del finançament de les empreses. Llars multifuncionals i eficients energèticament (autodesenvolupament - participació social)S ca i Assegurances, Transport i Energia, Equipament Apareix una oportunitat clara de diferenciació de Tendències Tendències Desenvolupament de l’economia sostenible i social Personal, Comunicacions i Mitjans i Comerç Minorista– servei com a resposta a la segmentació derivada de  onsciència de sostenibilitat a la llar C i desig d’utilitzar energies mésS en els que hem analitzat l’impacte d’aquest procés i les las actuals enormes diferencies socials, més enllà de netes i eficients (amb un benefici Desenvolupament del model d’empresa oportunitats d’innovació que s’albiren des de l’òptica negociar fórmules per evitar els desnonaments, cosa visible i mesurable). responsable i sostenible  ropensió a pagar per productes P del nou consumidor-ciutadà. A continuació posem al-S que també s’ha de fer. Hi ha una feina ingent de funcionals, de qualitat Desenvolupament del màrqueting blau: el consumidor guns exemples de les principals conclusions de la in- recuperació de la legitimitat de la indústria finance- i de disseny. ciutadà i el màrqueting de baixa intensitat  ultifuncionalitat: cada M vestigació: ra, de recuperació de l’«ofici» a partir del canvi en cop més activitats dins la llar.
  • 7. el nou consumidor: el nou consumidor:canvis profunds canvis profundsi oportunitats i oportunitatsde negoci 12 13 de negociles formes d’utilització de la persuasió comercial. Es variables i només pagar pel que realment s’utilitza. GRÀFIC 25 GRÀFIC 29demana una banca ètica però que no ens compliqui Es demana coordinació de la mobilitat entre múltiples TURISME I OCI Comerç minoristamassa la vida per poder-hi accedir. S’exigeix el de- formes de transport al menor cost possible i amb el Turisme Sostenible i sense intermediaris Internet, prescriptor clau en la decisió de compra on-line i off-linesenvolupament d’una política general d’informació menor impacte ambiental possible. Hi ha una ten- «Consulto les opinions d’altres viatgers a Internet «Abans de comprar m’informo per Internetcorporativa al mercat basada en la transparència i la dència emergent a que l’automòbil privat vagi per- sobre destinacions i hotels.» sobre la botiga que més em convé.»corresponsabilitat. dent valor simbòlic com a marcador social i guanyin pes els aspectes funcionals veritablement útils ambA la Tecnologia de la Informació se li demana que una bona relació cost/benefici.millori la privacitat, en època d’explosió de les xarxes Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia 61,6 64,0 78,0 63,3 60,8 74,2 73,8socials. Que ens donin instruments pràctics, ràpids i Creuant aquests resultats amb les principals tendèn- 51,2 66,0 54,0 26,2 47,2 32,3 34,9objectius de selecció i avaluació i que ens ajudi a ge- cies tecnològiques i socials i també amb les capaci- Cada cop és més habitual decidir en base a comentaris de tercers Els smart phones contribuiran a l’augmentnerar negoci a través de la interacció. Es demanen tats de les empreses del nostre país, podem con- de la cerca d’informació per Internetproductes que ens ajudin a comportar-se amb educació cloure que les grans oportunitats de futur estaran GRÀFIC 26 GRÀFIC 30en el món digital, que ens ajudin a avaluar els produc- en els següents sectors: Alimentació i Salut; Trans- TURISME I OCItes de forma independent i que ens permetin reduir els port i Tecnologia; Equipament de la Llar; Oci, Res- Turisme Sostenible i sense intermediaris Comerç minoristacostos de la vida de cada dia. tauració i Turisme; Comerç Minorista/Comerç On- Tendències Tendències Internet, prescriptor clau en la decisió de compra on-line i off-line line [GRÀFICS 29-30].  onsciència del cost ambiental CAls operadors de restauració se’ls demana també del turisme. Tendències Tendènciescontribuir a combatre l’obesitat infantil, que baixin Cal destacar que aquestes àrees d’oportunitat  erca de noves vies per reduir C  ompra per Internet. C d’innovació corresponen a l’escenari de món el cost de l’oci.  erca de l’estalvi a través de la compra Cels preus i no la qualitat, que potser és qüestió de  ompartir experiències C creixent de segona mà (preferènciamenjar menys i de menjar millor. Que ens diguin què blau, que vol dir en el nostre cas té un escenari via Internet. 2012 de nous models com Outlets i compres col·lectives).hi ha dins de cada aliment: hi ha un pànic inconscient d’evolució social que preveiem a mitjà termini sor-  emanda de transparència Da l’efecte suposadament perniciós de l’acumulació tint de la regressió. És veritat que alguns segments GRÀFIC 27 i rellevància a les marques.  aloració del retailer clàssic per l’experiència Vde les petites dosis, més explícit en el peix i en la de ciutadans detectats es decanten per el «carpe de compra i el servei ofert. Transport i Tecnologiacarn, però també present en l’alimentació seca. La diem» i no comparteixen actituds «blaves» [GRÀFIC Models de Compartir Vehicles. Vehicles verds i intel·ligentsseparació de l’alimentació de la naturalesa crea an- 31]. Tot i que és possible un escenari d’estancament «Cada cop utilitzo menys el cotxe GRÀFIC 31goixa, perquè no s’acaba d’entendre que aporta la de durada considerable, fins i tot de regressió, la i més el transport públic i altres mitjans.»ciència al que mengem cada dia. millor praxis social ens portarà més tard o més alguns es decanten pel «carpe diem» d’hora a blavejar si volem continuar en el camí del «No tinc intenció de consumir menys i estalviar més.»A les empreses del sector turístic [GRÀFICS 25-26] progrés i no de la regressió, com han fet amb èxitse’ls demana dissenyar productes assequibles i s’in- Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia països com Alemanya i Suècia. De fet, el que ob- 51,2 66,0 54,0 26,2 47,2 32,3 34,9 Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suèciatenta recuperar aquell turisme que més enllà del servem en països vermells com el nostre i del que Vehicle privat vs. altres alternatives? 7,2 22,1 9,6 8,5 9,6 22,8 20,2«low cost» permet el «without cost» (l’intercanvi es queixen els ciutadans entrevistats, és que sem-de residències, per exemple). Se’ls demana que % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» bla que no poques empreses han optat per seguir GRÀFIC 28posin en valor el patrimoni pròxim pels locals. Ajus- fent el mateix que feien sempre però amb més Transport i Tecnologiatar-se en els preus, experiències d’estada curta i intensitat i probablement amb més cost i amb Models de Compartir Vehicles. Vehicles verds i intel·ligents«híper» segmentades, facilitats en l’auto empaque- menys eficàcia. Actuen en un escenari de regres- Tendències Tendènciestament i desestacionalització i racionalització de sió, d’estancament, que és el que tenim ara. Una  ecessitat d’estalvi energètic a causa Nles vacances. d’un augment de preus i de més societat desconfiada inestable, bipolar, amb enor- consciència sostenible.Al món de l’automòbil i el transport [GRÀFICS 27-28 mes diferencies socials. Una societat insostenible  itjans de transport alternatius al cotxe privat. M  oves tecnologies “netes” per traccionar Nes demanen vehicles de molt baix consum i es pensa en la que sovint l’acció del màrqueting es debat vehicles.  oves tecnologies de comunicació. Nen fórmules d’accés basades en l’ús i no la possessió. entre la voluntat d’actuar en clau blava i la in-  ormes basades en l’ús i no en FEs demanen fórmules per passar despeses fixes a comprensió d’un mercat obsessionat pel vermell la possessió (Sharing).
  • 8. el nou consumidor: el nou consumidor:canvis profunds canvis profundsi oportunitats i oportunitatsde negoci 14 15 de negoci GRÀFIC 32 Pel que algun dia ens hem de preparar és per transitar pel GRÀFIC 34 GRÀFIC 37 camí dels països més avançats, que de manera multiformeestancament i regressió Emfatitzant la durabilitat DEMANDA D’EDUCACIÓE i sovint sorprenent, mostren la integració en els diferents dels productes EN EL CONSUM RESPONSABLE Desenvolupament de Valors asocials productes i mercats dels valors de l’usar més que els del «Els productes (roba, mòbils...) haurien de durar «Actualment els nens i joves són massa consumistes.» (del «cooconing» a la destrucció social) molt més del que duren.»E posseir [GRÀFIC 34]; més en el solucionar problemes dels Desenvolupament de l’Economia «de supervivència» ciutadans que en seduir consumidors [GRÀFICS 35-36]; més Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia (economia submergida, etc...) Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia en ajudar en el com jo vull viure que en el mostrar alsE 87,2 75,5 85,8 68,8 68,0 87,3 74,2 83,2 77,9 84,0 77,2 84,9 81,5 73,6 Frustració per inviabilitat del Model d’Empresa altres que visc com els que suposadament són models de Responsable i Sostenible % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» vida [GRÀFICS 37-38]. Més sostenibilitat i responsabilitat am-E % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» Màrqueting Vermell: el màrqueting de la frustració biental com a eix estratègic i menys rentar-se la cara en (entre la fi del somni consumista i la impossibilitat aspectes perifèrics. Hi ha més oportunitats en innovar per GRÀFIC 38 fer un màrqueting responsable i sostenible)... GRÀFIC 35 i el màrqueting de l’agressió (a vendre com sigui) estalviar problemes a la gent, que ara en té molts, que en DEMANDA D’EDUCACIÓ prometre el cel [GRÀFIC 39]. Amb més oportunitats d’inno- Demandant més diàleg i menys seducció EN EL CONSUM RESPONSABLE GRÀFIC 33 var els productes i els serveis per fer-nos la vida fàcil que «La majoria de marques intenten convèncer sense tenir «A les escoles s’hauria educar els alumnes en consumir en compte la nostra opinió.» responsablement.» en promoure la felicitat: això ja ens ho van dir i ara ja noles 4S del món blau ens ho creiem. Serà més eficaç un màrqueting de baixaS Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia Desenvolupament de valors post-materialistes intensitat persuasiva i d’alt valor afegit, serà més eficaç 72,2 66,3 82,3 57,3 65,8 61,1 51,6 91,2 83,0 84 70,5 88,1 85,6 76,0 (autodesenvolupament - participació social) provocar que ens trobin i més ineficient intentar convèn-S cer del que no ens ajuda a viure millor com a societat. % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» Desenvolupament de l’economia sostenible i socialS El consum seguirà essent en aquest context un factor in- Desenvolupament del model d’empresa dispensable en el benestar, però perdrà centralitat en un GRÀFIC 36 GRÀFIC 39 responsable i sostenible context social en el que les 4S’s –la seguretat, la solidaritat,S Demandant més diàleg i menys seducció Felicitat i consum Desenvolupament del màrqueting blau: el consumidor la secularitat i la sostenibilitat– esdevenen els valors més «Cada vegada sóc més racional i reflexiu «Poder consumir més és una de les coses que ciutadà i el màrqueting de baixa intensitat preuats pels que cal vetllar. I en el que serà difícil que el en els meus actes de compra.» em fa més feliç.» sistema de persuasió de l’oferta ens porti a treballar més o a endeutar-nos per a poder consumir més. Serà el final de Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia Brasil Xina Espanya USA França Alemanya Suècia[GRÀFICS 32-33] . Un màrqueting que sovint cau a la societat «de» consum: una societat de ciutadans cons- 84,0 83,3 81,1 64,8 84,8 70,8 63,7 49,6 60,0 26,4 22,0 31,2 26,2 11,9l’anar «a vendre a qualsevol preu» en fórmules cada cients de l’escassetat, en la que el consum no serà cosa de % d’enquestats «totalment o bastant d’acord» % d’enquestats «totalment o bastant d’acord»vegada més agressives, que reforcen la immunització consumidors sinó de ciutadans i d’aquesta manera es trans-del mercat i frustren als que el practiquen, enlloc d’en- formarà en un acte que va més enllà de l’àmbit privattendre els problemes de la gent i innovar per proposar en el que fins ara ha estat confinat. El consum perdràsolucions de futur. protagonisme social com a marcador del desenvolupament i també com a boc expiatori dels excessos que ens hanHi ha qui a més estimula la por, juga a la contratendència portat a la crisi. I aquest és probablement el consum quei intenta aprofitar les últimes oportunitats que ofereix una vindrà: el que doni resposta a les necessitats del consumidorsocietat que encara no s’ha donat les noves –i probable- ciutadà, al que, en el món blau que tots esperem que ar-ment molt diferents– normes de funcionament. Tothom ribi, no li haurem d’explicar com volem que visqui segonsté dret a nedar contracorrent, a viure de passats als que els nostres interessos sinó com podem ajudar-lo en la vidacosta desaparèixer i refugiar-se en velles fórmules però que ell ha decidit viure.quan hi ha «great disorder under heaven» creixen lesoportunitats de canviar en el sentit que marca el futur, POT AJUDAR A LA SEVA EMPRESAque tampoc és tan opac quan es té la ment oberta. Maig de 2012 A NAVEGAR PEL GRAN BLAU QUE VINDRÀ
  • 9. Edifici EsadecreapolisAv. de la Torre Blanca, 57, local 1A308173 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. +34 932 061 750Fax. +34 932 059 611contact@creafutur.comwww.creafutur.com/es