3. Vet aquí que una vegada,
el déu Shiva va crear una
noia de bellesa única, a
qui va posar el nom de
RETUA-DEMULA,
que volia dir,
“Joia esplendorosa”.
4. Quan se la va mirar, el
mateix Shiva es va
meravellar de tan bé
com li havia sortit. I
se’n va enamorar tan
fort que s’hi va voler
casar.
5. Però va resultar que la
noia no li va fer gaire
cas.
No va dir clarament
que no s’hi volia casar:
es va excusar dient que
potser més endavant,
que aquestes coses
s’havien de pensar
molt…
6. La noia no s’acabava de decidir
i el déu Shiva va tenir un gran disgust.
Però ell no es va rendir
i va anar a demanar consell als déus suprems.
7. El déu Shiva va enviar els
seus missatgers a totes les
parts del món perquè li
trobessin aquell menjar i l’hi
portessin.
El Consell dels déus suprems va decidir que es casarien amb
la condició que el déu Shiva concedís el desig de la noia.
I la noia va demanar que li portés un aliment molt i molt bo, del
qual no s’arribés a cansar mai.
8.
Però passava el temps i els missatgers no tornaven.
Això volia dir que aquell menjar no existia i que el desig
de Retua-Demula no es podia satisfer.
La noia es va anar
entristint i pansint fins que
va morir en braços de qui
hauria estat el seu marit.
El pobre Shiva no hi va
poder fer res.
9. Retua-Demula va ser enterrada i al
cap de quaranta dies va brotar una
planta desconeguda per tothom.
La planta va créixer i el déu Shiva va
entendre que aquella planta donaria el
menjar que havia demanat la seva
estimada Retua-Demula.
La bondat de la noia havia creat la
planta perquè tothom pogués tenir un
menjar del que no es cansés mai.
10. Quan va haver crescut del tot, Shiva va recollir la seva llavor, que era petita
i blanquinosa, i en va dir arròs. I la va donar als homes perquè la
sembressin i poguessin tenir aliment per a sempre més.
11.
Des d’aquell dia, l’arròs es cultiva en molts llocs del món i
serveix d’aliment a moltes i moltes persones que, per més i
més que en mengin, no se’n cansen mai.
