Unitat 4: Moviment obrer
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Unitat 4: Moviment obrer

on

  • 4,977 views

 

Statistics

Views

Total Views
4,977
Views on SlideShare
1,730
Embed Views
3,247

Actions

Likes
1
Downloads
67
Comments
0

5 Embeds 3,247

http://moodle.iescarlesvallbona.cat 2769
http://historiaipm.jimdo.com 386
http://moodle20122014.natzaret.org 73
http://www53.jimdo.com 12
http://e-dicio.com 7

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Unitat 4: Moviment obrer Unitat 4: Moviment obrer Presentation Transcript

  • Unitat 4.El Moviment Obrer C.Aranda & J.Manero
  • El terme moviment obrer podria definir-se om el conjunt d’actuacions id’organitzacions que volen aconseguir millorar les condicions de vida i treball delsobrers.Els orígens del moviment obrerLa societat industrial és una societat de classes,definida per la igualtat jurídica i la posició econòmica.És una societat dividida entre proletaris i burgesos.Els burgesos són la classe dominant, juntament ambl’antiga aristocràcia. Defensen valors com el treball,l’estalvi, la propietat, l’herència, la cohesió familiar,l’ordre establert... Es divideixen en gran burgesia(experimenta un procés d’aristocratització), petitaburgesia (artesans i comercians) i classes mitjanes(professionals liberals).La societat industrial és també una societat urbana,producte de l’èxode rural. Les ciutats creixen i esremodelen, i són escenari de canvis polítics, socials,culturals i dels conflictes de classe. C.Aranda & J.Manero
  • La Revolució industrial comportà el sorgiment d’una nova classe social, elproletariat. Aquests, han de treballar a canvi d’un salari. Viuen en condicionsduríssimes (de vida i de treball, i això comporta un conflicte permanent ambl’Estat i la Burgesia).Els proletaris s’enfronten a males condicions de vida (alimentació, roba...)problemes d’habitatge, problemes d’escolarització (analfabetisme), al treballinfantil, a índex molt alts de mortalitat (no hi ha cobertures socials nisanitàries). C.Aranda & J.Manero
  • L’excedent de mà d’obra fa queaquesta sigui molt barata. Així estroben sotmesos a llargues jornadeslaborals, amb males condicions detreball. La disciplina laboral és moltestrict. Les dones i els nens encaratenen sous més baixos. La legislaciólaboral és nul·la.L’atur, les llargíssimes jornades, elssalaris baixos, la dura disciplinalaboral... Es tracta de problemescomuns. Prende consciència del’explotació en la qual viuen ésprendre consciència de classe.Aquest és el primer pas vers elsorgiment del moviment obrer(associacions) i la creaciód’ideologies alternatives alliberalisme/capitalisme. C.Aranda & J.Manero
  • Els primers conflictes iel luddismeRàpidament s’iniciaren els conflictesentre patrons i obreres. Aquestsintentaren organitzar-se però van serdurament reprimits.En aquest context, 1811, aparegué elluddisme (Ned Lud). És un movimentdesorganitzat, visceral, basat en ladestrucció de màquines com a defensadels llocs de treball. C.Aranda & J.Manero
  • El socialisme utòpicEngels encunyà el terme en un sentit pejoratiu, car aconseguiren pocsrecultats pràctics.Es tracta d’intel·lectuals il·lustrats amb preocupacions socials. Critiquen elcapitalisme (atur, explotació, crisis...), denuncien l’individualisme i lesdesitualtats provocades per la concentració de la propietat privada,desconfien de la política i dels polítics. Busquen una societat justa ifraternal (benestar general). Ara bé, no tenen un contingut revolucionari,són reformistes. Henri deSaint-Simon Charles Fourier Robert Owen C.Aranda & J.Manero
  • Saint Simon (1760-1825). Dividia la societat entre la classe productiva i laclasse no productiva. Per millorar la situació confiava en la ciència i elprogrés. Calia crear tallers cooperatius, per fomentar l’educació, garantirl’assistènci mèdica...Charles Fourier (1772-1837). Dissenyà els falansteris, comunitats deproducció i de consum.Robert Owen (1771-1858). Fou empresari model (New Lanarck) i dirigentsindicalista (Great Trade Unions). Impulsà el cooperativisme ambprojectes com New Harmony (EEUU). C.Aranda & J.Manero
  • PJ. Proudhon (1809-1865). Impulsà el mutualisme i el federalisme. Ésconsiderat un precursor de l’anarquisme, amb el seu rebuig a l’Estat i al’Església, considerava la propietat privada “un robatori”.L. Blanc (1811-1882). Fou membre del govern provisional del 1848 aFrança, des d’on impulsà els Tallers Nacionals. Va escriure el 1851, IdeaGeneral de la Revolució.E. Cabet (1788-1856) dissenyà Icària, un país utòpic on hi hauria unaigualtat social complerta. Publicà el 1842 Viatge a Icària. Pierre-Joseph Proudhon i els seus fills. Gustave Courbet, 1865 Louis Blanc C.Aranda & J.Manero
  • El naixement del sindicalisme i el cartismeLes primeres organitzacions obreres tenien un caracter local. Es tractavabàsicament de mútues (societats de socors mutu).El 1825 els obrers anglesos aconseguiren el dret d’associació. Així vannéixer els primers sindicats (Trade Unions) per millorar les condicionslaborals. El 1830 es creà l’Associació Nacional per a la Protecció delTreball (John Doherty). Era la resposta a la necessitat de coordinar elsdiversos sindicats, per tal de fer-los més grans i forts.El 1834, sota la influència d’Owen, es creà la Great Trade Union.El 1838 els obrers anglesos iniciaren un projecte polític propi, ambl’elaboració de la Carta del Poble (cartisme) C.Aranda & J.Manero
  • El cartisme va ser el primer movimentde masses reclamant el sufragi universal.Tot i recollir més de tres milions designatures, el Parlament rebutjà lespeticions. Ara bé, aconseguiren milloresparcials, com la jornada de 10 hores aldia, gràcies a la col·laboració amb laburgesia.La revolució del 1848 implicarà primerla col·laboració entre els obrers i laburgesia més liberal en contra de la granburgesia. Posteriorment però, la burgesias’uní i derrotà els obrers.Aquests fets obriren el debat sobre lacol·laboració amb la burgesia.Necessitaven els obrers nousplantejaments? Necessitaven unaalternativa obrera autònoma?. C.Aranda & J.Manero
  • Les noves ideologies obreres: Marxisme iAnarquisme.Durant la segona meitat del XIX aparegueren les dues ideologiesfonamentals del moviment obrer: el Marxisme i l’Anarquisme. Es tracta de dues ideologies molt diferents què, malgrat tot, tenen punts en comú: -Gran influència posterior -Demanen canvis socials i polítics totals -S’ha de donar la revolució - Volien un nou ordre social sense propietat privada C.Aranda & J.Manero
  • El Marxisme.Marx i Engels elaboraren una teoria que voliatransformar la seva societat: el socialismecientífic o marxisme.Karl Marx (1818-1883) publicà dues obresfonamentals: El Manifest Comunista i Elcapital.El marxisme descansa sobre tres grans eixos:l’anàlisi del passat, la crítica del present il’elaboració d’un projecte de futur. C.Aranda & J.Manero
  • L’estudi del passat, l’anàlisi de la història, rep el nom delmaterialisme dialèctic. Aplica el model hegelià de tesi,antítesi i síntesi.El materialisme dialèctic ens diu que la història és unprocés de canvi i transformació. La clau rau en l’economia,la infraestructura, que és la base de la societat i el motorde la història. Condiciona l’organització política, lamentalitat i la cultura de l’època (superestructura).L’economia es basa en uns elements que van canviant: Elsmodes de producció, les forces de producció i lesrelacions de producció.Les relacions econòmiques fan que en qualsevol època lasocietat es divideixi en dues classes antagòniques:dominants i dominats. Són classes antagòniques, i el seuantagonisme (lluita de classes) provoca el pas de lesetapes històriques.Amb el materialisme històric Marx arriba a la conclusióque al llarg de la història s’han donat tres modes deproducció: l’esclavisme, el feudalisme i el capitalisme. Enells sempre ha estat present la lluita de classes entreopressors i oprimits. C.Aranda & J.Manero
  • L’anàlisi del present el porta a criticar el sistema capitalista.En aquest mode de producció les forces de producció són els mitjansde producció (fàbriques, màquines) i la mà d’obra.Les relacions de producció es donenentre la burgesia i el proletariat, i sónunes relacions d’explotació. La burgesiaexplota el proletariat amb la plusvàlua(el treball obrer genera un beneficisuperior al salari). A més, la burgesia volincrementar el seu benefici augmentantla tecnificació, i això comporta crisis desobreproducció. A la llarga, augmentenles diferències entre rics i pobres i,globalment, el nombre d’oprimits. C.Aranda & J.Manero
  • El projecte de futur marxista neix de lanecessitat de superar les desigualtatsgenerades pel capitalisme.La crisi finalment comportarà unarevolució. Els obrers prendran el poder,establint de manera transitòria ladictadura del proletariat. Amb ellas’eliminaran les desigualtats i esconstituirà una societat sense classes,igualitària.Per aconseguir-lo, els obrers s’hand’organitzar en sindicats i partits polítics. C.Aranda & J.Manero
  • L’Anarquisme.L’anarquisme no té un cos doctrinal tan elaboratcom el socialisme.Significa sense comandament, sense poder. Esbasa en la llibertat i la igualtat (ideologiallibertària).El seu antecedent és Proudhon, i els seus dosmàxims representants són Bakunin i Kropotkin.Els oprimits s’aixecarien de manera espontàniacontra la seva explotació, creant-se una societatigualitària, basada en la lliure federació decomunes. L’Estat seria destruït.La nova societat no tindria propietat privada, niclasses, ni jerarquies (ni Déu, ni Estat, ni amo).Tots els béns serien col·lectivitzats, creant-secooperatives de producció i consum. C.Aranda & J.Manero
  • L’Anarquisme rebutja l’acció política (apoliticisme).Accepta el sindicalisme i la propaganda pel fet per adestruir l’Estat i el capitalisme.L’Anarquisme el podem dividir en anarcocomunisme ianarcosindicalisme.L’anarcocomunisme (Koprotkin) defensava l’acciócol·lectiva revolucionària. A finals del segle XIXd’aquest corrent neixerà la propaganda pel fet (EnricoMalatesta) que defensa la realització d’atemptatsterroristes.L’anarcosindicalisme (Bakunin) defensa l’acció sindical. C.Aranda & J.Manero
  • El Moviment Internacionalista.La consciència obrera de ser membres d’una mateixa classe, per sobred’estats, portà a la creació del Moviment Internacionalista. C.Aranda & J.Manero
  • L’Associació Internacional deTreballadors (AIT) 1864-1876.Es creà a Londres (1864). Fou el primer intentd’organitzar el proletariat internacionalment.Tingué pocs afiliats (més força simbòlica que real) isobretot resultà un lloc de discussió teòrica.Hi participaren diversos grups: Trade Unions (sílluita política i sindical, no a la violència),Proudhonians (sí mutualisme, apolítics), Bakuninistesi Marxistes.Marx va ser la figura clau, car redactà els Estatutsi el Manifest Inaugural. També és el Cap del ConsellGeneral. C.Aranda & J.Manero
  • En els Estatuts es proclama que l’emancipació serà obradels mateixos obres, i que cal prendre part en la lluitapolítica com a primer pas per alliberar-se de l’opressióeconòmica.S’organitzava en sectors nacionals i tenia un ConsellGeneral.Es celebraren congressos. El 1866 es celebrà el deGinebra, on es demanaren la jornada laboral de 8 horesdiàries, la prohibició del treball infantil o la millorar enel treball de les dones.Els problemes vindran per les discrepàncies entremarxistes i bakuninistes (l’Estat s’ha d’abolir, no deconquerir; Marx és un dictador). La ruptura es produí enel Congrés de l’Haia (1872), quan els bakuninistes noacceptaren la creació de partits polítics obrers i van serexpulsats.Un altre fet contribuí a la fi de la internacional: laComuna de París (març-maig, 1871). C.Aranda & J.Manero
  • La desfeta de Napoleó III provocà unbuit de poder, possibilitant la formaciód’un govern popular a París, que voliacrear un república democràtica i social.La Comuna inicià reformes que esconvertiren en un referent per alsobrers (nacionalització dels béns delclero, ensenyamet laic i gratuït,substitució de l’exèrcit per milíciespopulars....París però capitulà, i la repressió va serduríssima. C.Aranda & J.Manero
  • Les lluites entre marxistes i bakuninistes, així com la repressió desencadenada a tota Europa després dels fets de la Comuna de París, van fer que l’AIT es traslladés a Nova York on, el 1876 es va dissoldre. PrimeraInternacional 1864-1876 Llibertaris, Anomenats autoritaris antiautoritaris Acció política i sobirania del Contraris a l’acció política Consell General i a un Estat obrer No a l’acció violenta Defensen l’autonomia Consideraven l’anarquisme de les seccions una ideologia individualista i enfront del Consell ingènua General C.Aranda & J.Manero
  • Sindicats de masses i partits obrers(1881-1914)A partir del anys 80 del segle XIX es donaren importants canvis. Elnombre d’obrers es disparà, augmentant d’aquesta forma la força delssindicats. Aquests aconseguiren imposar la pràctica de la negocaciócol·lectiva amb els patrons, i així millorar els salaris i les condicionslaborals. C.Aranda & J.Manero
  • La pressió dels obrers va fer possible les primeres legislacions laborals.- L’edat mínima per treballar es fixà el 1892 en 12 anys, a finals del segleXIX es prohibí el treball femení nocturn i es va establir el repòs obligatoridesprés del part.- Entre finals del segle XIX i principis del XX s’establiren les assegurancesobligatòries en cas de malaltia, accident, invalidesa i vellesa.- La Jornada laboral s’establí entre 8 i 10 hores diàries. Les vuit hores detreball diari no s’aconseguiren fins després de la Primera Guerra Mundial. C.Aranda & J.Manero
  • Es començaren a crear partits polítics obrers. Neixen a partir de 1880.Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista. Participen de lalluita electoral i parlamentària.Els més importants van ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) ambKautsky, el Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901), el PartitLaborista anglès (1900) i el PSOE amb Pablo Iglesias (1879). Karl Kautsky Jean JaurèsPablo Iglesias La referència la constituí el SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany). A curt termini volia aconseguir reformes polítiques i socialsper mitjà de la lluita parlamentària. A llarg termini no renunciava a implantar una societat socialista. El SPD impulsà la creació de sindicats. Aquests s’encarregaven a l’acció reivindicativa, mentre que la política es reservava per al partit. C.Aranda & J.Manero
  • La Segona Internacional (1889-1916)Es creà a París commemorant el centenari de laRevolució Francesa.És ideològicament més homogènia. Està formadaper una agrupació de partits polítics de cairesocialista (els anarquistes no són acceptats, queacceptaven la legalitat democràtica.Organitzativament, es respecta l’autonomia delspartits, es celebren congressos cada 3 anys(debatre), i el 1900 es crea el Bureau SocialistaInternacional. Amb seu a Brussel·les, format perdelegats de cada partit, ha d’assegurar lacontinuïtat entre congressos. C.Aranda & J.Manero
  • Reclamà millorar la protecció dels treballadors, la jornada laboral de 8 horesi la prohibició del treball infantil. Establí principis que serviren de guia alsocialisme al llarg del segle: l’extensió de la democràcia, la presa pacífica delpoder polític, la fi de les desigualtats i la discriminació sexual...Va tenir una gran repercussió, creant alguns dels símbols del moviment obrer,com el Primer de Maig (Jornada reivindicativa) o “La Internacional” (Himneobrer).El context internacional era favorable. Es vivia una nova etapa capitalista,motivada per l’expansió econòmica i colonial. C.Aranda & J.Manero
  • Tres van ser els grans debats: el Revisionisme, la qüestió colonial i elmilitarisme.El RevisionismeEl 1875, fundació del SPD, que el 1891 al Congrés d’Erfuts, establí elprograma bàsic del socialisme (vot femení, impostos progressius, prohibiciótreball menors de 14 anys, necessitat de participar en la lluita política...).El socialisme guanya força política i aconsegueix importants reformes imillores. Ara bé, perd tarannà revolucionari. Es comença a plantejar la qüestióde si cal ser més pragmàtic. En aquest context aparegué el Revisionisme. Bernstein en Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia (1899), revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. Així s’inicià l’evolució cap a la creació dels partits socialdemòcrates. C.Aranda & J.Manero
  • En contra d’aquestes teories es posicionaren els defensors de larevolució social, com Rosa Luxemburg o Lenin. A la llarga crearanpartits comunistes.El Revisionisme resulta condemnat en la Segona Internacional, tot i quefinalment és adoptat. C.Aranda & J.Manero
  • La qüestió colonialUna part del moviment obrer criticava la brutalitat de la colonització,però a la vegada la considerava com una tasca positiva civilitzadora.Una altra part però, que acabarà imposant-se, s’hi oposavafrontalment.Lenin en la seva obra Imperialisme, fase superior del capitalisme,postulava que el capitalisme necessita ampliar el seu radi d’explotació.Per això imperialisme equival a capitalisme, i ha de ser condemnat. C.Aranda & J.Manero
  • El militarisme.Els pacifistes creuen que no s’ha de lluitar en una guerra burgesa i, un copha esclatat, s’ha de buscar la pau. Els revolucionaris creuen que calaprofitar-la per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).A la pràctica, la guerra acaba amb la internacional. Es produí l’anomenatdeliri patriòtic, els obrers lluiten al costat dels seus governs.Si hi afegim la Revolució Russa, i la posterior crearció del Komintern, elsocialisme es dividirà entre comunistes i socialdemòcrates.La Segona Internacional havia acabat. C.Aranda & J.Manero