Your SlideShare is downloading. ×
0
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrial
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Unitat 2: La revolució industrial

2,316

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,316
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
92
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Unitat 2.La Revolució Industrial C.Aranda & J.Manero
  • 2. Una revolució és un canvi ràpid i en profunditat que afecta a les estructuresd’una societat.Implica, per altra part, una acceleració en el ritme de les transformacionshistòriques.Al segle XVIII es produí la doble revolució, la Industrial Anglaterra i laFrancesa. Ambdues significaren una profunda transformació econòmica,política i social, originant l’anomenat Món Contemporani. C.Aranda & J.Manero
  • 3. Causes de la Revolució Industrial La Revolució Industrial suposà el trànsit d’una economia agrària i artesanal a una altra significada per la indústria i la producció mecanitzada. El canvi s’inicià a Anglaterra a mitjans del segle XVIII. Afectà altres indrets al llarg del segle XIX. Diversos factors contribuïren al sorgiment de la Revolució Industrial anglesa. C.Aranda & J.Manero
  • 4. La revolució agrícolaLes transformacions en l’agricultura forenessencials. Aquestes es basen en una sèriede canvis legals i tècnics.La llei de tancaments (Enclosure Act)generà una nova estructura de la propietatagrària. Els "open fields" són substituïts perles enclosures (tancaments). La privatitzacióestimulà la introducció de millores tècniquesi l’augment de la producció.Tècnicament, s’introduïren nous sistemes deconreu i les primeres màquines agrícoles(segadores i trilladores). La implantaciód’innovacions van permetre el gradualabandonament del guaret, amb la posada enpràctica del Sistema Norfolk. Igualment, esvan poder estabular els ramats i introduirnous conreus (blat de moro, patata, plantesforratgeres, etc. C.Aranda & J.Manero
  • 5. C.Aranda & J.Manero
  • 6. Els canvis en l’agricultura resultarenfonamentals:• Augmentà la producció d’aliments, la qualcosa va permetre mantenir una població enexpansió.• Es reduí la mà d’obra necessària,obligant a molts pagesos a emigrar a lesciutats, així com a d’altres països.Constituïren una mà d’obra abundants ibarata per a les noves indústries.• Els grans propietaris començaren aacumular grans capitals, que forenreinvertits en la indústria. C.Aranda & J.Manero
  • 7. L’augment de la poblacióEs passà de l’ARD a la TD, com aconseqüència d’un elevat creixementdemogràfic (Gran Bretanya triplicà la sevapoblació al llarg del segle XIX). És el que esconeix com a Explosió Blanca.Aquest canvi s’ocasionà fonamentalment perdues causes. D’una banda l’increment i elmanteniment d’unes elevades taxes denatalitat (al voltant de 40º/oo). De l’altra eldescens de la mortalitat catastròfica.Així l’esperança de vida augmentànotablement, situant-se a finals del XIX alvoltant dels 50 anys.Cal recordar la major disponibilitat d’alimentsi la desaparició de les crisis de subsistència,juntament amb els avenços higiènics,sanitaris (asèpsia) i mèdics (ex. La vacuna). C.Aranda & J.Manero
  • 8. Les innovacions tècniques (mecanització) ien l’organització laboral (sistema fabril)Al llarg del segle XIX es produïren canvis,que es consideren precursors de larevolució industrial, que han rebut el nomde “Protoindustrialització” i que esmanifestaren bàsicament en:• L’expansió del comerç a llarga distància,que estimulà les manufactures i vapermetre l’acumulació de capitals, part delsquals es van invertir en la naixent indústriamoderna.• El desenvolupament d’una indústria ruraldenominada Domestic System (indústriadomèstica). C.Aranda & J.Manero
  • 9. La indústria domèstica és unaindústria de caràcter rural queconjuga el treball agrícola amb lamanufactura a casa de peces tèxtils.No es desenvolupa en fàbriques.L’empresari (capitalista) ésgeneralment un comerciant, que pagaun salari als camperols, i destina laproducció a l’exportació. Aquestaactivitat es desenvolupa al marge del’activitat gremial. C.Aranda & J.Manero
  • 10. El canvi dels sistemes de producció es caracteritzà per la utilització demaquinària i la substitució de les fonts animades d’energia per unes altresd’inanimades. Aquests elements s’gruparen amb la mà d’obra en lesfàbriques. Apareixia el sistema fabril, caracteritzat per la producció ensèrie. C.Aranda & J.Manero
  • 11. Es produïren importants transformacions en els mètodes d’organització del treball.S’abandonà el sistema domèstic i l’artesanal, per passar-se al nou sistema fabril.Les noves fàbriques: - Inicialment necessitaven poc capital. - Propietat familiar, amb capital procedent de l’agricultura o del comerç - Aconseguiren grans beneficis. - Aparegué la mentalitat capitalista reinversió. C.Aranda & J.Manero
  • 12. L’augment de la demanda estimulà innovacions per tal d’augmentarl’oferta. Les innovacions tècniques foren aplicades al sistema productiu,ocasionant un brutal increment dels béns materials. Es disparà tant laproducció com la productivitat.Les transformacions crearen crisis, estrangulaments, que a la sevavegada provocaren noves innovacions.L’exemple paradigmàtic el constitueix la màquina de vapor de James Watt(1769, 1781), aplicada a la filatura i després al transport. Les màquines necessitaven més energia, i per això s’incorporà primer l’energia hidràulica, i posteriorment la màquina de vapor (patentada per J. Watt el 1769). C.Aranda & J.Manero
  • 13. C.Aranda & J.Manero
  • 14. L’expansió comercialExpansió comercial es produí a Anglaterra, possibilitadaper l’ampliació del seu mercat intern, gràcies alcreixement de la població, que augmentà la demandade béns. Resultà decisiva la millora del sistema detransports i vies de comunicació (canals fluvials,carreteres i, més tard, el ferrocarril). C.Aranda & J.Manero
  • 15. La primera revolució industrial (fins el 1870)La primera revolució industrial (fins el 1870), al seu torn es pot dividir endues fases, considerant el sector productiu més destacats. En la primerafase, fins el 1830, destacà la indústria tèxtil. En la segona fase la indústriasiderúrgica.La indústria tèxtil.La mecanització s’inicià amb el tèxtil. La clau va ser la indústria cotonera,que desplaçà la llanera en importància. La producció en massa es destinàtant al mercat intern com a l’exportació.Diversos fets contribuïren a aquest desenvolupament:• L’augment de la demanda• La prohibició d’importar teixits de cotó de l’Índia.• L’existència de grans plantacions a Nordamèrica.• La inexistència de reglamentacions gremials. C.Aranda & J.Manero
  • 16. C.Aranda & J.Manero
  • 17. L’augment de la demanda en el tèxtil estimulà tota una sèrie d’innovacionstècniques, tant al filat com al teixit. Cal destacar:• la llançadora volant de Kay (1773)• la Spinning Jenny de Hargreaves (1765)• la Water Frame d’Arkwright (1767)• la Mule Jenny de Crompton (1779)• el Teler Mecànic de Cartwright (1785). C.Aranda & J.Manero
  • 18. La indústria siderúrgica.El segon sector decisiu de la industrialització va ser el del carbó i el de lasiderúrgia.La mineria del carbó experimentà un creixement brutal. El carbó va ser elcombustible del segle XIX, ja que alimentava les màquines de vapor. C.Aranda & J.Manero
  • 19. La industrialització necessitava carbó com a combustible i per a la fabricacióde ferro. Així, a partir del 1732 amb Darby s’inicià la substitució del carbóvegetal pel mineral.La demanda de ferro estimulà les innovacions en la siderúrgia. Cort inventà el1783 la pudelació i el laminatge de ferro. El 1856 Bessemer inventà elconvertidor, que possibiltà transformar el ferro en acer. C.Aranda & J.Manero
  • 20. El 1829 Stephenson creà la locomotora. El1860, la xarxa ferroviària anglesa restavapràcticament acabada.De fet, el vapor s’aplicà al transportterrestre i marítim, originant una veritablerevolució dels transports. Aquesta resultàclau ja que permet integrar i ampliar elmercat, és un lloc d’inversió i, per últim,estimula la siderúrgia. C.Aranda & J.Manero
  • 21. Un factor clau de dinamització del sector va ser el ferrocarril.La producció siderúrgica es disparà, fins al punt d’esdevenir un indicador claudel nivell de desenvolupament industrial d’un territori.El ferro servia per a la fabricació de maquinària, per al transport, per a laconstrucció… En definitiva, era bàsic. Per això calia aconseguir ferro econòmic ide gran qualitat (acer). C.Aranda & J.Manero
  • 22. El desenvolupament deltèxtil i de la siderúrgia nonomés beneficià la mineria.També es desenvoluparenaltres sectors, com ara laquímica, la metal·lúrgia(fabricació de maquinària)o la construcció. C.Aranda & J.Manero
  • 23. L’extensió de la primera Revolució IndustrialEn l’Europa continental cal distingir entre els “First Comers” i els païsosperifèrics.Els First Comers van ser els primers en arribar a la industrialització, desprésde Gran Bretanya. Destaquen Bèlgica (després de la seva independència en1830), França i Alemanya.Els països perifèrics arribaren més tard i menys uniformement.–En la Mediterrània: Catalunya (Espanya) i Piemont (Itàlia).–En l’Imperi Austríac: Moràvia i Bohèmia.–En el Nord: Dinamarca i Suècia.–En l’Est Rússia. C.Aranda & J.Manero
  • 24. Difusió de la industrialització a l’Europa continental Bèlgica First comers França Alemanya Rússia Àustro-HongriaLate comers Itàlia Espanya C.Aranda & J.Manero
  • 25. Fora d’Europa destaquen dues potències.Als Estats Units la seva industrialitzaciós’accelera en finalitzar la Guerra Civil (1861-1865). A finals del segle XIX atrapa el RegneUnit.Al Japó la seva industrialització va anarparal·lela als canvis socials i polítics queacabaren amb les estructures feudals en eldarrer terç del segle XIX, incentivades per lainstitució imperial (Era Meiji o de la Llum). C.Aranda & J.Manero
  • 26. Conseqüències de la primera Revolució IndustrialConseqüències econòmiques.El liberalisme econòmic.Els principis de la doctrina del liberalisme econòmicsva ser creats a finals del segle XVIII pels pensadorsbritànics de l’escola clàssica.Adam Smith defensava l’interès personal. En matèriaeconòmica els diversos interessos s’equilibravengràcies a la llei de l’oferta i la demanda. Aquesta lleifuncionava sola, i l’estat no havia d’intervenir enmatèria econòmica. La seva obra més coneguda ésl’Assaig sobre la naturalesa i les causes de lariquesa de les nacions (1776). C.Aranda & J.Manero
  • 27. David Ricardo enuncià la llei del valor-treball (el treball és una mercaderia com les altres) i la llei de bronze dels salaris (els salaris no pujaran per sobre del mínim imprescindible per a subsistir).Thomas Robert Malthus parlà del desequilibri entre lapoblació i els recursos.Conseqüències econòmiques. El capitalisme.El capitalisme es configurà com un sistema en què els instruments deproducció (la terra, les fàbriques, la maquinària) i el que s’hi produeix són depropietat privada. Ara bé, és la burgesia la que posseeix els mitjans deproducció, mentre que la majoria dels treballadors són assalariats. C.Aranda & J.Manero
  • 28. El capitalisme es basa en la iniciativa lliure, la lliure competència (reguladaper la llei de l’oferta i la demanda) i en la recerca del màxim benefici (reduircostos i augmentar beneficis).Els desajustos entre l’oferta i la demanda (sobreproducció) provoquen crisiscícliques (atur). C.Aranda & J.Manero
  • 29. Conseqüències socials.El procés d’urbanització.Els canvis que es donaren en el campseconòmic tingueren la seva correspondènciaen l’estructura social.Les fàbriques es situaren a les ciutats, i capallà emigraren masses de camperols (èxoderural). Així, les ciutats es van fer més grans icomplexes. En elles es donà una clarasegregació urbana. Hi havia barris separatsper a la burgesia (barris residencials) i perals obrers. C.Aranda & J.Manero
  • 30. Conseqüències socials.L’augment de la població.Es produí com a conseqüència del manteniment d’elevades taxes denatalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest increment(explosió blanca) fou més significatiu en les ciutats que en l’àmbit rural. C.Aranda & J.Manero
  • 31. Conseqüències socials.El naixement de la societat capitalista.La societat capitalista és una societat de classe. Davant l’estamental-feudal,la societat de classes suposa, en principi, la igualtat de tots els individusdavant la llei. Ara bé, aquesta igualtat legal no es correspon amb la divisiósocial, estructurada al voltant de dues classes fonamentals, la burgesia i elproletariat.La cúspide social, l’alta bugesia, és un grup heterogeni format perempresaris, banquers i grans propietaris. La burgesia, propietària delsmitjans de producció, guanyà rellevància socials en detriment del’aristocràcia. C.Aranda & J.Manero
  • 32. Paulatinament s’anà creant la classemitjana, bàsicament formada perprofressionals liberals.La burgesia organitzà la societat segonsels seus valors i les seves idees.S’exaltava el valor de l’estalvi, lapropietat privada, la feina,l’individualisme, la família....Constitueix la nova classe dominant,amb el poder econòmic, polític i cultural.Controla els mitjans de comunicació, iaixí pot estendre seus valors: C.Aranda & J.Manero
  • 33. Disminuí el nombre de camperols i jornalers.Igualment, molts artesans s’arruinaren. Moltspassaren a ser obrers (proletaris).Els assalariats, eren el gruix de la societat.Constituïen la força de treball i vivien en condicionsmolt miserables. La precarietat laboral era a norma,amb salaris baixos, atur i jornades de 12 a 14 horesdiàries.La manca absoluta de regulació propiciava tota menad’abusos, com ara el treball infantil. C.Aranda & J.Manero
  • 34. C.Aranda & J.Manero
  • 35. La societat industrial consolidà una claradiferència per gèneres. L’home ocupaval’esfera pública, mentre que la donas’encarregava de la domèstica, patint unaclara marginació legal.Les dones de classe alta i mitjana ereneducades per restar a la llar, tenint cura de lacasa i els fills.Les dones de classe social baixa havien detreballar i compaginar la feina amb la vidadomèstica, com tradicionalment havien fet lescamperoles.La remuneració de les dones era inferior a ladels homes. C.Aranda & J.Manero

×