Your SlideShare is downloading. ×
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocs
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Unitat 13. Un món dividit en blocs

749

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
749
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. UN MÓN DIVIDIT EN BLOCS (1945-1991) C.Aranda & J.Manero
  • 2. UN MÓN DIVIDIT EN BLOCS (1945-1991)- EE.UU. primera potència del món - URSS: també gran creixement.occidental capitalista. Rival dels EE.UU.- Model de vida americà emulat a -Sistema comunista a tots els païsostots els països capitalistes. de l’est d’Europa. Estès també altres- Europa occidental: Creixement continents.econòmic i democratització. - Màxima extensió anys 70.- Japó: Gran potència econòmica. - Dècada dels 80 problemes al bloc- 1973: crisi llarga i profunda per soviètic.l’augment dels preus del petroli. - Gorbatxov inicia reformes que porten a la crisi del sistema i desaparició de l’URSS i el socialisme a Europa de l’Est.Dècada anys 90: fi política de blocs,nova etapa històrica. C.Aranda & J.Manero http://www.historiasiglo20.org/GLOS/index.htm#La%20Guerra%20Fría
  • 3. C.Aranda & J.Manero
  • 4. El món capitalista: l’hegemonia dels EE.UU. 1945-1973: època de prosperitat i estabilitat política al món occidental. El model capitalista dels EE.UU. Bases del potencial econòmic americà: - Recursos naturals en gran quantitat. - Sistema científic i tecnològic en constant innovació. - Empreses modernes, multinacionals. - Una gran capacitat financera: banca gran i dinàmica, dòlar, moneda mundial de referència. Acords de Bretton Woods, 1944 Fons Monetari Internacional Banc MundialHotel Mount Washington, a Bretton Woods, on es C.Aranda & J.Manerocelebrà la històrica Conferència de 1944.
  • 5. Dècades 1950 i 1960: Gran consumisme. Màxima prosperitat als EE.UU. (moltapoblació activa, facilitats d’ascens social, de crèdits, llibertat d’empresa...No obstant, continuaren les desigualtats (més 20% pobres, molts negres). Barrismarginals, delinqüència, facilitat d’accedir a les armes, violència...Dècada de 1960, gran contestació social. Lluita per la igualtat de drets delsnegres: Martin Luther King (1929-1968), partidari de la no violència i la integraciósocial de la minoria negra. Homes com Malcom X (1925-1965), i grups com elsPanteres Negres, radicalitzaren el moviment. C.Aranda & J.Manero
  • 6. La protesta juvenil es concretà en el moviment hippy: no violència, noconsumisme, llibertat sexual i vida comunitària.Moviments feministesrebutgen el sexisme de lasocietat i reclamen igualtatde drets i oportunitats. C.Aranda & J.Manero“Womens Liberation”
  • 7. La democràcia liberal nord-americanaSistema polític convertit en model de democràcia capitalista.Base: Constitució de 1868, modificada per moltes esmenes (fi esclavitud, dretvot dona...). Garanteix les llibertats. Estructura federal (cada Estat té govern,lleis i institucions pròpies). També hi ha institucions comunes. Sistemapresidencialista. Hi ha divisió de poders: El legislatiu en dues cambres: Senat i Cambra de Representants, amb seu al Capitoli, a Washington D.C. L’executiu en el president, que resideix a la Casa Blanca, també a la capital. El judicial en la Cort Suprema i els Tribunals. C.Aranda & J.Manero
  • 8. Sistema polític bipartidista: Partit Republicà (interessos més conservadors) Partit Demòcrata (suport de sindicats i minories)Presidents del període. Partit? Fets principals? C.Aranda & J.Manero
  • 9. 1945-1960: Política anticomunista (“cacera de bruixes”) i conservadora. Lalegislació social quedà oblidada. Se suavitzà en el segon mandat deEisenhower, apartant del govern els més conservadors. Joseph McCarthy 1960-1963: La Nova Frontera, nous objectius: - lluita contra la pobresa i la segregació racial (lleis sobre drets civils...) - progrés científic i tecnològic (arribada a la Lluna, 1969) - foment de la pau (coexistència pacífica). C.Aranda & J.Manero
  • 10. http://supay-666.blogia.com/2008/100701-imagenes-de-la-segregacion-racial-en-los-esta C.Aranda & J.Manero
  • 11. Armstrong, Collins y Aldrin, astronautesde l’Apolo XI, primera nau en arribar ala Lluna (1969)Lindon B Johnson continuà part de lapolítica del seu antecessor. C.Aranda & J.Manero
  • 12. 1968: Richard Nixon (republicà). Fou substituït arran del cas Watergate, el1974. Després del govern del demòcrata J. Carter, els republicans recuperarenel poder amb Ronald Reagan (1980-1988) i George H.W. Bush (1988-1992),els quals van reduir l’ajut social, afavoriren les grans empreses i augmentaren ladespesa militar.Nixon anunciant la seva dimissió,després que el Washington Postdesvetlles la trama del Watergate. Regaran anunciant el seu pla d’IDE (guerra de les galàxies) C.Aranda & J.Manero
  • 13. C.Aranda & J.Manero
  • 14. Els països de l’Europa occidental: la reconstruccióeconòmicaGran devastació econòmica. Ràpida recuperació, les raons varen ser: - Programa de Reconstrucció Europea (Pla Marshall) - Capacitat d’assimilació de noves tecnologies i mètodes empresarials. - Plans d’integració econòmica: OECE (Org. Europea Coop. Econòmica) Mercat Comú Europeu. - “Baby boom”: gran augment de la natalitat (20%o)A partir de 1950, llarg període de prosperitat a Europa occidental:Desenvolupament de tots els sectors econòmics. Èxode rural, augment serveis...Canvis socials: incorporació de la dona a la vida econòmica, laïcisme, aparició desistemes de protecció social: Estat del benestar. C.Aranda & J.Manero
  • 15. El model europeu de democràciaDesprés de la guerra mundial, 3 dictadures a Europa: - Portugal, de Salazar (1928-1974) - Grècia, dels coronels (1967-1974) - Espanya, de Franco (1939-1975)Majoria de països són democràcies: Divisió de poders basades en Constitucions Sufragi universal Defensa drets individuals i col·lectiusTres grans tendències polítiques dominen el panorama europeu:a) Partits conservadors i democratacristians. Valors cristians. P. populars. Conservadorsa) Partits socialistes o laboristes. Programa reformista i social. Abandó marxisme. Artífex de l’Estat del benestar.b) Partits comunistes. Certa importància en la guerra freda. Cauen amb la caiguda del mur (integrants en coalicions més àmplies). C.Aranda & J.Manero
  • 16. 1945: Governs europeusformats per l’alternança deconservadors isocialdemòcrates.1950 (dècada): Majoriagoverns claramentanticomunistes, predomini delsconservadors. Època de laguerra freda. Charles De Gaulle, Konrad Adenauer, president francès Canceller alemany 1970 (dècada): Cert gir a l’esquerra, època de distensió, consolidació democràtica i creixement econòmic. Socialdemòcrates en llargs governs als països nòrdics. Transformacions socials importants (Gran Bretanya, Alemanya...)Olof Palme, primer ministre suec des de 1969Fins el seu assassinat el 1986 C.Aranda & J.Manero
  • 17. Tot i els canvis i el progrés, a Europa també sorgiren molts moviments deprotesta social. Majoritàriament eren joves, no se sentien representats pelspartits i volien canviar el sistema. C.Aranda & J.Manero
  • 18. Japó, la gran potència asiàticaMalgrat la desfeta de la guerra, entre 1955 i 1973, Japó es convertí en la segonapotència econòmica mundial. Va rebre l’ajut d’EE.UU. que volien un aliat a l’Àsia.Paper important de l’Estat: foment indústria pesant, de l’estalvi privat i la inversió.Especialització en productes de consum d’alta tecnologia (electrònica, informàtica irobòtica). Gran competitivitat als mercats mundials per la baixa cotització del ien.Condicions laborals estrictes: respecte a la jerarquia, alta productivitat i salarisinferiors. Seguretat laboral...Adopció pautes de la societat de consum (compra cotxes, electrodomèstics...)Gran augment població urbana. Presenta una de les densitats urbanes més altesde la Terra. Especulació del sòl i encariment dels habitatges. Degradació del medi.Política: primer ocupació americana, després aproven una Constitució (1946)liberal parlamentaria, amb un emperador com a monarca constitucional.Democràcia, amb drets i llibertats. Des de 1955 el govern monopolitzat pel PartitLiberal Demòcrata, molt conservador que agrupa grans empresaris. C.Aranda & J.Manero
  • 19. La borsa de Tokio, la segonamés gran del món. Una vistade la capital i iens (a dalt) C.Aranda & J.Manero
  • 20. Crisi i transformació del capitalisme a OccidentEl creixement econòmic1945-1973: Trenta anys gloriosos del capitalisme. Gran creixement basat en: - Desenvolupament de tot tipus d’indústries - Augment de la productivitat per noves tecnologies - Alt consum de fonts d’energia.Taxes de creixement anual de la producció per sobre del 5%, i a Japó del 10%.La producció mundial en tots els sectors augmentà, les exportacions mundials esmultiplicaren per set. Conjunt de països industrialitzats i nous països emergents:Brasil i Argentina; Espanya; Corea del Sud, Taixan, Hong Kong, Singapur iMalàisia, i la Unió Sud-àfricana.Elements negatius del desenvolupament: - Compra matèries primeres a països més pobres, sotmesos al sistemacapitalista. - Creixement concentrat als països rics, resta cada cop més pobres. - A principis de la dècada dels 70 s’aturà el creixement bruscament: augmentde preus de les primeres matèries (petroli), per la gran demanda, provocàinflació. C.Aranda & J.Manero
  • 21. EE.UU.: desacceleració econòmica: - Augment despeses militars (guerra Vietnam) - Dèficit pressupostari. - Baixen les exportacions i augmenten el preu de les importacions - Disminució de reserves d’or - Supressió de la convertibilitat del dòlar en or en 1973, per part de Nixon, i esdecreta la seva fluctuació. - Alteració dels intercanvis internacionals, crisi de confiança financera internacional. C.Aranda & J.Manero
  • 22. Percentatges en el Producte Mundial Brut, 1960-1980   1960 1970 1980 Países menos desarrollados 11,1 12,3 14,8 Japón 4,5 7,7 9,0 China 3,1 3,4 4,5 Comunidad Económica 26,0 24,7 22,5 Europea Estados Unidos 25,9 23,0 21,5 Otros países desarrollados 10,1 10,3 9,7 URSS 12,6 12,4 11,4 Otros países comunistas 6,8 6,2 6,1 C.Aranda & J.Manero
  • 23. La crisi de 1973 i les seves conseqüènciesCrisi del petroli, en el context de la guerra araboisraeliana, arma política delspaïsos àrabs de l’OPEP, que quadriplicaren el preu del barril. L’augment del petroli va fer augmentar els preus de tots els productes, així com la inflació, la demanda va caure i l’atur es disparà.Reunió de l’OPEP en 1973 C.Aranda & J.Manero
  • 24. Impacte diferent de la crisi: -Preu del barril establert en dòlars: pujava al créixer la demanda. -Països dependents del petroli augmenten el dèficit comercials. -Economies desenvolupades disminueixen les importancions. -El comerç internacional cau. -Països en desenvolupament: disminueixen les exportacions, creix l’atur i la inflació. Recessió econòmicaVa comparar-se amb la dels anys 30, però la gran diferencia va ser la intervenciódels governs en l’economia. C.Aranda & J.Manero
  • 25. 1979: Nova alça de preus, triplicant l’atur i la inflació. No es va poder controlar.Començament dècada del 1980: Grans canvis en el sistema capitalista.- Revolució tecnològica, sistemes informàtics.- Canvis en els mètodes de producció i l’estructura de les empreses.- Augment de la liberalització del comerç, mercat sense regulacions.Tot plegat provocà l’afebliment de l’Estat del benestar. S’imposà un nou model: laglobalització, que ha perdurat fins avui. Països de l’OPEP C.Aranda & J.Manero
  • 26. El món socialista: L’hegemonia sovièticaL’URSS després de StalinAmb Stalin va començar l’expansió del comunisme un cop l’URSS sortí victoriosade la II Guerra Mundial. Es convertí en una gran potència econòmica i militar.El sistema polític seguia basant-se en: - Un sol partit, el PCUS. - El Presídium del Soviet Suprem, màxim òrgan legislatiu. - Una única ideologia oficial: el socialisme leninista. - Una estreta unió entre partit i Estat.El sistema econòmic es basava en: - La planificació centralitzada i dirigida per l’Estat. - No mercat lliure, però sí moneda. - Propietat estatal o col·lectivitzada dels bens. - Igualtat teòrica de tots els ciutadans.Pareix una nova classe privilegiada, els dirigents del partit, la nomenklatura. C.Aranda & J.Manero
  • 27. Nikita Khruixov (1953-1964), successor de Stalin, posà en dubte i criticà l’obrad’aquest. Inicià la desestalinització (lluita contra el culte a la personalitat...).1956 presentà un informe secret davant el XX Congrés del PCUS denunciantels crims de Stalin.1964: Leonid Breixnev substituí a Khruixov, fins la seva mort, el 1982.1982-84: Jurij Andropov. Representen un període de1985: Konstantin Txernenko. transició cap a les reformes. Jurij Andropov (1914-1984) Konstantin Txernenko Nikita Khruixov Leonid Breixnev (1911-1985) (1894-1971) (1907-1982) C.Aranda & J.Manero
  • 28. Progrés econòmic i“socialisme desenvolupat”URSS: greus pèrdues després de la II GuerraMundial. Gran esforç per sortir de la crisi. Noreberen cap ajuda exterior. 80% inversions enindústria pesant i transport.- Desenvolupament agrícola als anys 50 i 60 (blat,llet i carn).- Bens de consum escassos.- Anys 70: punt màxim del desenvolupament del’economia planificada. Seguia més orientada ala gran indústria pesant que a la producció de bensde consum.- Progrés social: augment del consum i dels serveis(educació, sanitat, habitatge, transports).Augmenta l’esperança de vida (igual que aoccident)- Tecnologia espacial: 1957, primer satèl·lit artificial(Sputnik 1) i 1961, primera nau tripulada. C.Aranda & J.Manero
  • 29. -Tecnologia espacial: 1957, primer satèl·lit artificial (Sputnik 1) i 1961, primeranau tripulada. Yuri Gagarin primer astronauta de la història. Sputnik 1 Viatjà en la nau Vostok 1 C.Aranda & J.Manero
  • 30. Anys 70: idea estesa de que l’URSS havia entrat en la fase del socialismedesenvolupat (societat sense classes, ni apropiació privada de la riquesa iigualitària). Alt grau de benestar. Es pensava que s’arribaria de seguida a lafase comunista (sense Estat...).Els serveis no assoliren el grau de qualitat adequat, la productivitat, al no serincentivada, era baixa. L’oferta i la qualitat dels bens de consum també... Lesnecessitats bàsiques estaven ben cobertes, però el nivell de vida era moltinferior al d’occident.Grans despeses militars i ajudes a països del Tercer Món que es volia evitarcaiguessin sota la influència d’EE.UU. acabaren per empobrir a l’URSS. Kissinger, Breznev, Ford y Gromiko a Helsinki, 1975 C.Aranda & J.Manero
  • 31. Les democràcies populars de l’Europa de l’Est-La victòria soviètica i l’alliberament de països de l’Europa oriental del nazismeper part de l’URSS provocaren la creació de democràcies populars en aquests.El govern passà als partits comunistes.-Aquests es convertiren en països satèl·lits de l’URSS. Aquesta els manteniasota control sense admetre cap dissidència. - Romania, Hongria, Polònia, la RDA i Txecoslovàquia acabaren governats pels comunistes, i no sense oposició en molts casos. C.Aranda & J.Manero
  • 32. - La desestalinització afectà a les democràcies populars, algunes de les quals esrevoltaren i intentaren democratitzar-se (Hongria el 1956 i Txecoslovàquia el1968), i van ser reprimides amb violència.- Anys 70 i 80 hi hagueren moviments a Alemanya i a Polònia, on es crearensindicats lliures. Tancs soviètics als carrers de Budapest, 1956 La invasió de Txecoslovàquia, 1968 C.Aranda & J.Manero
  • 33. Economia i societat en les democràcies popularsA partir de 1948: socialització de la propietat i la producció econòmica (la granindústria sota control estatal). Es conservà la propietat privada en petits sectors.-Plans quinquennals imposats per l’Estat.-Industrialització massiva: augment nombre d’obrers i èxode rural.-Incorporació massiva de la dona al mercat de treball.L’URSS facilità fons pel desenvolupament econòmic, desigual segons els països(Alemanya, Txecoslovàquia, Polònia ja estaven industrialitzats. Romania i Bulgàriano).Diferent també el desenvolupament agrícola. Col·lectivització a ritmes diferents:Polònia, Alemanya, Hongria i Romania menys del 20%, a Txecoslovàquia el 33% ia Bulgària el 61%.Agricultura col·lectivitzada: Granges de l’Estat i grangescol·lectives (tipus Kolkhoz). Sempre subsistí un sector agrícola privat.Nivell de vida va créixer, sense assolir els nivells d’occident.L’URSS i l’Europa de l’Est van voler crear un bloc econòmic: CAME (Conselld’Ajuda Mútua Econ.) i COMECON (Mercat Comú de l’Est). C.Aranda & J.Manero
  • 34. L’expansió del comunisme al món Dècada dels 60: Màxima expansió mundial del sistema socialista. Lligada a les lluites per la independència de molts països. Expansió en tots els continents i en diferents fases: Àsia Àfrica Amèrica1949, Xina Angola Cuba, que donàCorea del Nord Moçambic suport a guerrillesVietnam Etiòpia a:Laos Somàlia BolíviaCambotja Influí a: PerúInfluència a: Algèria ColòmbiaIndonèsia Ghana ...Després a SenegalAfganistan SudanTot i que el 1961 es reuniren a Moscou 81 partidaris comunistes, i el 1989, quanla crisi ja era evident, se’n reuniren 98. Després disminuí dràsticament, i moltsrègims foren substituïts o evolucionaren. C.Aranda & J.Manero
  • 35. Mapa de l’expansió comunista al món el 1980 C.Aranda & J.Manero
  • 36. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolarImmobilisme i crisi del sistema soviètic-Clima de descontentament generalitzat als països comunistes: Crítiques alimmobilisme polític i la manca de llibertats, sobretot per part dels joves.-Aguditzat per la crisi econòmica, deguda les grans despeses en l’aparell militar ila indústria d’armament.-L’oferta de productes de consum, la innovació i el nivell de vida es mantenienestancats.-Recessió econòmica mundial de 1973 agreuja la situació: - Caiguda comerç mundial redueix les exportacions - Cauen les importacions de productes bàsics (cereals) - Dificultats per tornar préstecs a l’exterior (revalorització dòlar) - Desavantatge davant el progrés científic i tecnològic d’occident (anys 80) C.Aranda & J.Manero
  • 37. Les reformes de Gorbatxov1985: Mikhail Gorbatxov nou líder soviètic.Inicia les reformes: Perestroika (reestructuració)i Glasnost (transparència informativa).S’havien de resoldre tres problemes principals: 1. Econòmic: per augmentar la producció (hihavia estancament en tots els sectors) esdonaren incentius personals i es facilitaren certesformes de mercat lliure. 2. Polític: es fomentà la participació de poblaciófora del partit (hi havia el monopoli del PCUS) ies permeté difondre notícies prohibides finsaleshores. Es lluità contra la corrupció. Es voliadonar més protagonisme als vells soviets i alssindicats. 3. Cohesió de les repúbliques: nacionalitatsmolts diverses, s’intentà reestructurar lesrelacions entre elles, s’elaborà un nou Tractat dela Unió. Els donava més participació i establiauna relació més equilibrada entre elles. C.Aranda & J.Manero
  • 38. Gorbatxov emprengué també una nova políticainternacional, amb dos objectius:a) L’entesa amb occident: converses sobre reducció d’armament.b) El final del control sobre els països satèl·lit, d’Europa de l’Est. Posar fi, entre altres, a la presència de l’exèrcit soviètic a Alemanya de l’Est. També es dissolgué el Pacte de Varsòvia Cimera de Reagan i Gorbachov a Reikiavik (Islandia), 1986 Tractat de Washington, prohibint els míssils nuclears de mig abast, 1987 C.Aranda & J.Manero
  • 39. La caiguda del mur de Berlín i lenfonsament de lesdemocràcies popularsLa garantia de Gorbatxov de no intervenció, inicià canvis als Estats lEuropa de lEst - Fi del domini dels partits comunistes - Inici dun procés reformista: - Governs parlamentaris i democràtics - Sistema econòmic de propietat privada i de mercat.Polònia: lloc on siniciaren els canvis. Solidarnośc (sindicat Solidaritat) i el seulíder, Lech Walesa, forçaren al govern comunista a fer canvis: amnistia política,empreses privades i legalització del sindicat. El 1989 convocades eleccions lliures,Solidaritat obtingué el 80% dels vots. El nou govern iniciaren contactes amb païsoscapitalistes. C.Aranda & J.Manero
  • 40. República Democràtica Alemanya, governada pel comunista Erich Honecker, elqual es resistia a les reformes. Manifestacions d’oposició constants. Milers deciudans es refugiaven en ambaixades estrangeres per fugir del país. Una part delPartit Comunista s’enfrontà a Honecker i es va prendre la decisió d’obrir el mur,el 9 de novembre de 1989.C.Aranda & J.Manero
  • 41. Els ciutadans varen poder transitarlliurement d’un costat a l’altre.Tal com Honecker s’haviacompromés, el 1990 es van fer uneseleccions lliures, on guanyaren elsconservadors del canceller HelmutKohl, que volia la reunificació de lesdues Alemanyes. Aquesta es feuefectiva el 3 d’octubre de 1990,deixant d’existir la RDA. C.Aranda & J.Manero
  • 42. Hongria: Es legalitzaren els partits polítics independents i els drets d’expressió i manifestació (gener 1989). Karoly Grosz el dirigent que afavorí els canvis. Txecoslovàquia: També iniciaren els canvis el 1989. Els comunistes pactarun procés de reformes amb l’oposició dirigida per Václav Havel, nomenat primer ministre. Es convocaren eleccions lliures i es reestructurà el sistema polític. Aviat el país es dividí, per les pressions dels nacionalistes eslovacs, sorgint: la República Txeca i la República Eslovaca.Karoly Grosz i Vackav Havel, ambdósLideraren els canvis en els seus respectius La República Txeca i l‘Eslovacapaïsos C.Aranda & J.Manero
  • 43. Romania: Una insurrecció popular va fer caure a Nicolaie Ceausescu, el qual foujutjat amb la seva dona i condemnats a mort, executats el desembre de 1989.Unes eleccions donaren el triomf a un Front Nacional, que s’hagué `d’enfrontar auna greu crisi econòmica i un panorama polític molt complicat. Bulgària: Els dirigents comunistes més immobilistes foren destituïts. Unes eleccions donaren lloc a un nou govern democràtic Dècada de 1990: Fi dels règims socialistes independents de lURSS, el de Iugoslàvia i el dAlbània. Nicolaie Ceausescu Ramiz Alia, president d’Albània de 1985 a 1991 C.Aranda & J.Manero
  • 44. La dissolució de lURSSLes reformes de Gorbatxov no donaren el resultats previstos. LEuropa de lEstsensorrava i a la Unió Soviètica, el pas duna economia centralitzada a una demercat provocà la caiguda de la productivitat i del nivell de vida del poble.Reivindicacions nacionalistes: A les Repúbliques Bàltiques, a Armènia, aAzarbaidjan, a Ucraïna... les revoltes es multiplicaren. Es posà de manifest ladificultat de mantenir units pobles de nacionalitats tan diverses sense una políticacentralista i autoritària com hi havia hagut fins aleshores.1990: Primeres eleccions lliures. Elegit president de la Federació Russa BorisIeltsin, el qual proposava desmantellar ràpidament tot el sistema comunista.1991: M. Gorbatxov proposà un nou Tractat de la Unió que donés resposta ales demandes de sobirania de les diverses repúbliques. Era massa tard.Enfrontament interior entre: - Els que volien conserva el sistema (vella guàrdia comunista) - El que volien fer reformes profundes. C.Aranda & J.Manero
  • 45. Agost de 1991: intent de cop destat dels sectors més antireformistes del vellPCUSGorbatxov de vacances lluny de Moscou. Boris Ieltsin es convertí en lheroi de laresistència al cop, el qual aconseguí aturar. La idea duna reforma dins delsocialisme va ser descartada.La nova República de Rússia, la més rica, extensa i poblada, heretà el poder delantiga URSS. Boris Ieltsin inicià el procés per fer desaparèixer el comunisme.Dissolgué el Partit Comunista i confiscà els seus bens. Les repúbliques dUcraïna,Bielorússia, Uzbekistan, Geòrgia, Estònia, Letònia i Lituània es declararenindependents. Al desembre de 1991 lURSS va deixar dexistir. MikhailGorbaatxov va dimitir. Lantiga URSS es va fragmentar en setze repúbliquesindependents. C.Aranda & J.Manero
  • 46. C.Aranda & J.Manero
  • 47. La fi deL’USS

×