Your SlideShare is downloading. ×
0
L’Antic Règim
Concepte <ul><li>Podria definir-se  </li></ul><ul><li>Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que...
Característiques <ul><ul><li>Una demografia antiga </li></ul></ul><ul><li>Una economia agrària  </li></ul><ul><li>Una estr...
Una demografia antiga <ul><li>Escàs creixement vegetatiu </li></ul><ul><li>Propiciat per elevades taxes de natalitat i fec...
<ul><li>Inestable equilibri entre població i recursos </li></ul><ul><ul><li>Els escassos rendiments agrícoles, acompanyats...
<ul><li>Que experimenta canvis en el segle XVIII </li></ul><ul><ul><li>En algunes zones (Anglaterra, França), augmenten el...
<ul><li>El resultat </li></ul><ul><ul><li>Un important creixement demogràfic, que no afectà per igual a tot el continent. ...
Una  economia  de base agrària El conjunt de terres en mans d’un noble o eclesiàstic eren la   senyoria territorial  (rese...
<ul><li>Producció insuficient </li></ul><ul><li>Agricultura de subsistència </li></ul><ul><li>Policultiu </li></ul><ul><li...
<ul><li>La indústria és de caràcter artesanal </li></ul><ul><li>Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitat industrial </...
<ul><li>El comerç predominant és el de llarga distància </li></ul><ul><li>Els intercanvis interns són escassos i complicat...
<ul><li>El desenvolupament urbà és escàs </li></ul><ul><ul><li>El poble és el centre d’organització i producció. Les ciuta...
Una estructura social estamental <ul><ul><li>Articulada en  estaments   </li></ul></ul><ul><ul><li>Un estament es correspo...
 
Un govern absolutista <ul><li>Fonamentat ideològicament en la fórmula </li></ul><ul><ul><li>“ Monarquia de Dret Diví”.   <...
<ul><li>Aquesta fórmula de govern trobà resistència   </li></ul><ul><ul><li>Essencialment, la que provenia dels defensors ...
<ul><li>El seu moment culminant arribarà </li></ul><ul><ul><li>Durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XV...
<ul><li>Es donaren excepcions a aquesta forma de govern </li></ul><ul><ul><li>Les Províncies Unides (Holanda) </li></ul></...
La situació ideològica. La Il·lustració <ul><li>Concepte </li></ul><ul><ul><li>Moviment filosòfic, literari i científic qu...
<ul><li>Idees fonamentals </li></ul><ul><ul><li>La Raó </li></ul></ul><ul><ul><li>És l’únic mitjà per aconseguir la verita...
La Il·lustració <ul><li>Vehicles de difusió </li></ul><ul><ul><li>Les societats científiques, literàries o artístiques i l...
J. L. Locke - L'Estat garantia de les llibertats individuals Cal destacar Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància re...
<ul><ul><ul><li>Es concreta en dos nous corrents :  la  fisiocràcia  i el  liberalisme , que entren en colisió amb la tend...
Economia -Creixement lent de la població -Agricultura tradicional -Dels tallers artesanals a les manufactures -Comerç colo...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Unitat 1 L Antic RèGim Ca

12,869

Published on

Resum de les principals característiques de l'A.R.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
12,869
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
24
Actions
Shares
0
Downloads
199
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Unitat 1 L Antic RèGim Ca"

  1. 1. L’Antic Règim
  2. 2. Concepte <ul><li>Podria definir-se </li></ul><ul><li>Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que caracteritzaren a Europa i les seves colònies al llarg dels segles XVII i XVIII. </li></ul><ul><li>El Terme </li></ul><ul><ul><li>Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per tal de designar despectivament l’estructura política i social de la França del moment, a les quals havia posat fi la R.F. </li></ul></ul><ul><ul><li>Posteriorment, s’utilitzà per tal de designar aquella realitat política i institucional, estesa a altres països a més de França. </li></ul></ul>
  3. 3. Característiques <ul><ul><li>Una demografia antiga </li></ul></ul><ul><li>Una economia agrària </li></ul><ul><li>Una estructura social estamental </li></ul><ul><li>Una forma de govern absolutista </li></ul><ul><li>La situació ideològica </li></ul>
  4. 4. Una demografia antiga <ul><li>Escàs creixement vegetatiu </li></ul><ul><li>Propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40% o ), contrarestades per alts índex de mortalitat (30/40% o , especialment la infantil). </li></ul>
  5. 5. <ul><li>Inestable equilibri entre població i recursos </li></ul><ul><ul><li>Els escassos rendiments agrícoles, acompanyats de la irregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistència que desemboquen en grans fams i propicien malalties epidèmiques. </li></ul></ul><ul><ul><li>El resultat són grans mortaldats catastròfiques . </li></ul></ul>
  6. 6. <ul><li>Que experimenta canvis en el segle XVIII </li></ul><ul><ul><li>En algunes zones (Anglaterra, França), augmenten els excedents alimentaris, i una millor nutrició condueix a la disminució de fams i epidèmies. </li></ul></ul><ul><ul><li>Un altre factor que influí en la millora, encara que de manera menys determinants, fou el progrés de la medicina . </li></ul></ul>
  7. 7. <ul><li>El resultat </li></ul><ul><ul><li>Un important creixement demogràfic, que no afectà per igual a tot el continent. </li></ul></ul><ul><ul><li> </li></ul></ul><ul><ul><li>Aquest creixement contribuí a l’increment de la demanda d’aliments i manufactures, així com un augment de la disponibilitat de mà d’obra per al camps i la indústria, factors essencials en el fenomen de la revolució agrícola i industrial. </li></ul></ul>
  8. 8. Una economia de base agrària El conjunt de terres en mans d’un noble o eclesiàstic eren la senyoria territorial (reserva senyorial i masos), I les terres on gaudien de jurisdicció eren la Senyoria jurisdiccional <ul><ul><ul><ul><li>3/4 parts de la població activa es concentren en l’activitat agrícola i ramadera. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>La principal font de riquesa és la terra . La major part de les terres eren vinculades. </li></ul></ul></ul></ul>
  9. 9. <ul><li>Producció insuficient </li></ul><ul><li>Agricultura de subsistència </li></ul><ul><li>Policultiu </li></ul><ul><li>Autoconsum (mercats locals i fires) </li></ul><ul><li>Endarreriment tècnic </li></ul><ul><li>2 tipus d’explotació: </li></ul>Camps oberts (openfield) Terres comunals Eren freqüents les Crisis de subsistència Els grans propietaris rebien importants rendes de caràcter feudal procedents d’una ingent massa de camperols.
  10. 10. <ul><li>La indústria és de caràcter artesanal </li></ul><ul><li>Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitat industrial </li></ul>Gremis , a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana) Indústria domèstica (surt amb el desenvolupament del comerç als s. XVI i XVII). Producció a les cases dels camperols. Manufactures (al s. XVIII, concentren treballadors en un lloc. Productes de luxe)
  11. 11. <ul><li>El comerç predominant és el de llarga distància </li></ul><ul><li>Els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficiències en les comunicacions i a la inexistència d’un mercat intern unificat. </li></ul><ul><li>Camins i carreteres. Mitjans lents. </li></ul><ul><li>Navegació marítima i fluvial. </li></ul><ul><li>Comerç interior. </li></ul><ul><li>Comerç colonial. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>El desenvolupament urbà és escàs </li></ul><ul><ul><li>El poble és el centre d’organització i producció. Les ciutats de més de 50.000 habitants són gairebé inexistents. A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) es produeix una emigració del camp a la ciutat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Això repercutirà en un desenvolupament sense precedents del fenomen urbà . </li></ul></ul>
  13. 13. Una estructura social estamental <ul><ul><li>Articulada en estaments </li></ul></ul><ul><ul><li>Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cada membre de la societat pertany a un estament </li></ul></ul><ul><ul><li>Aquest li nega o li concedeix privilegis, és a dir, l’exenció d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament privilegiat s’accedeix (amb l’excepció del clergat) per naixement o per concessió especial del monarca. </li></ul></ul><ul><ul><li>La rígida societat estamental entra en crisi </li></ul></ul><ul><ul><li>Arran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), obrint pas a la societat capitalista. </li></ul></ul>
  14. 15. Un govern absolutista <ul><li>Fonamentat ideològicament en la fórmula </li></ul><ul><ul><li>“ Monarquia de Dret Diví”. </li></ul></ul><ul><ul><li>Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té límits terrenals. El Rei només es responsable davant Déu. </li></ul></ul><ul><li>Els instruments que utilitzen els reis absoluts són: </li></ul><ul><ul><li>Els Consells de ministres </li></ul></ul><ul><ul><li>L’Exèrcit </li></ul></ul><ul><ul><li>La Burocràcia i la Diplomàcia </li></ul></ul>
  15. 16. <ul><li>Aquesta fórmula de govern trobà resistència </li></ul><ul><ul><li>Essencialment, la que provenia dels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat, heretats d’època medieval. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mitjançant el &quot;Despotisme Il·lustrat“ els reis intentaran destruir aquesta oposició i guanyar-se a altres sectors socials. </li></ul></ul>Paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV.
  16. 17. <ul><li>El seu moment culminant arribarà </li></ul><ul><ul><li>Durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII. </li></ul></ul><ul><ul><li>La seva fi arribarà després de la revolució burgesa en França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX. </li></ul></ul>
  17. 18. <ul><li>Es donaren excepcions a aquesta forma de govern </li></ul><ul><ul><li>Les Províncies Unides (Holanda) </li></ul></ul><ul><ul><li>La República de Venècia </li></ul></ul><ul><ul><li>Anglaterra </li></ul></ul>
  18. 19. La situació ideològica. La Il·lustració <ul><li>Concepte </li></ul><ul><ul><li>Moviment filosòfic, literari i científic que es desenvolupà en Europa i les seves colònies al llarg del segle XVIII (“de les Llums”). </li></ul></ul><ul><ul><li>Suposà una important modernització cultural i l’intent de transformar les estructures de l’Antic Règim. </li></ul></ul>El pensament il·lustrat Antecedents Cal cercar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la figura de Newton.
  19. 20. <ul><li>Idees fonamentals </li></ul><ul><ul><li>La Raó </li></ul></ul><ul><ul><li>És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés, constitueix el camí per assolir la felicitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>El Progrés </li></ul></ul><ul><ul><li>A ell s’arriba gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica, permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Naturalesa </li></ul></ul><ul><ul><li>És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. La societat és la que falseja i corromp l’home, bo en estat natural. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Felicitat </li></ul></ul><ul><ul><li>És un bé al que tot home té dret i constitueix un fi en ella mateixa. </li></ul></ul>
  20. 21. La Il·lustració <ul><li>Vehicles de difusió </li></ul><ul><ul><li>Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’Enciclopèdia </li></ul></ul>
  21. 22. J. L. Locke - L'Estat garantia de les llibertats individuals Cal destacar Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa Montesquieu -Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748. Crea les bases del liberalisme polític El pensament polític il·lustrat Rousseau -”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) Montesquieu Voltaire Rousseau
  22. 23. <ul><ul><ul><li>Es concreta en dos nous corrents : la fisiocràcia i el liberalisme , que entren en colisió amb la tendència imperant del moment, el mercantilisme . </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Fisiocràcia </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. El seu principal teòric és Quesnay . </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Liberalisme </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertad . L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith . </li></ul></ul></ul>El pensament econòmic il·lustrat
  23. 24. Economia -Creixement lent de la població -Agricultura tradicional -Dels tallers artesanals a les manufactures -Comerç colonial -Sistema econòmic mercantilista Es caracteritzava per El segle XVIII va aparèixer la Per influència de la Il·lustració es desenvolupa el Despotisme Il·lustrat Societat estamental -Privilegiats (noblesa, clergues) -No privilegiats -Tercer Estat- (burgesia, classes populars) Estat absolutista -Sobirania reial (llei divina) -Exèrcit,burocràcia,diplomàcia Il·lustració La raó, el “segle de les llums” Felicitat, progrés, reformisme, tolerància, Natura L’Enciclopèdia (Diderot i d’Alembert) Es caracteritza Dóna lloc al Pensament polític il·lustrat L’Antic Règim (com a resum)
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×