Tour Eiffel

26,201 views
26,376 views

Published on

Published in: Education, Technology, Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
26,201
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
21,540
Actions
Shares
0
Downloads
363
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tour Eiffel

  1. 1. Tour Eiffel
  2. 2. Tour Eiffel Documentació general a)Catalogació: -Autor: Alexandre Gustave Eiffel (1832-1923) -Nom de l’edifici: Torre Eiffel -Cronologia: 1887-1889 -Localització: París -Estil: arquitectura de ferro c)Anàlisi material -Materials bàsics de construcció: ferro forjat. -Sistema constructiu: amb materials industrials -Dimensions: 305 m alçada x 125 m amplada a nivell de terra. Amb l’antena actual mesura 320 m.
  3. 3. Gustave Eiffel (1832-1923)
  4. 4. Alexandre Gustave Bonnickhausen Eiffel (1832, Dijon – 1923, París). Enginyer i industrial francès, expert en estructures metàl·liques. Es graduà com a enginyer químic, i treballà per una empresa d’equipament per a ferrocarrils, fins que creà la seva pròpia constructora: Eiffel et Cie. Va aconseguir prestigi internacional construint importants estructures (ponts, estacions, galeries...). Treballà tant a Europa com a Amèrica i a Àsia (colònies franceses). Viaducte de Garabit, 1884
  5. 5. Alexandre Gustave Eiffel (Dijon,1832-París,1923) Enginyer francès. El 1855 es graduà a l'escola d'arts i oficis de París. El nucli central dels seus treballs fou la construcció de ponts metàl·lics, entre els quals cal remarcar els de la Garona (1858) i el Duero (1876) a Bordeus i Porto, respectivament, i els de la xarxa de ferrocarrils francesa a Capdenac i Florac. Dirigí les obres de construcció d'una sèrie de viaductes amb pilars metàl·lics a Tardes, Cubzac i Garabit. Dissenyà i dirigí la construcció de l'estació ferroviària del Staatsbahn (Budapest), dels pavellons de les exposicions del 1867 i 1878 a París, de l'estructura interna de l'estàtua de la llibertat al port de Nova York i de la torre que du el seu nom, la qual, construïda a París amb motiu de l'exposició universal del 1889, sintetitzà la seva llarga experiència en construcció de ponts per a erigir el monument més representatiu de l'enginyeria civil dins el s XIX. Prengué part en els treballs de construcció del canal de Panamà, i es veié implicat en l'escàndol polític i financer que originà la cancel·lació de les obres (1893). Dedicà els darrers anys de la seva vida a estudiar els efectes de l'aire sobre els avions, i fundà el laboratori aerodinàmic d'Auteuil (1912), en el túnel de proves del qual foren assajats diversos prototips d'aeronaus.
  6. 6. Pont Long Bien a Hanoi, 1898-1903 Pont del riu Perfum, Hue, Vietnam
  7. 7. Estació de Maputo (Moçambic) Palau d’Exposicions, Lima (Perú)
  8. 8. Estructura metàl·lica de l'estàtua de la Llibertat a Nova York 1881
  9. 9. Pont Maria Pia (sobre el Duero) Porto. Portugal 1877 Viaducte de Garabit Aquest pont fou substituït el França 1991 per un de nou (St. 1884 Joan), després de 114 anys de ser utilitzat. Aquest viaducte va tenir l’arc més gran de la seva època.
  10. 10. Context històric: Exposició universal de París de 1889. S’organitzà per celebrar l’aniversari de la presa de la Bastilla (1789). La torre d’Eiffel fou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira. L’Exposició cobrí una extensió de 96 ha, incloent-hi el Camp de Mart (panoràmica de la foto) i altres zones de París. 35 països hi varen participar.
  11. 11. Cartell oficial de l’Exposició de París de 1889 (6 maig al 6 novembre) Inici de les obres al Camp de Mart
  12. 12. Palais des Machines Ferdinand Dutert (arquitecte) i Victor Contamin (enginyer). Avui desaparegut. Durant la seva construcció
  13. 13. Anàlisi formal Elements de suport i suportats Està formada per prop de 18.000 peces de ferro, i 2,5 milions de reblons (cargols de ferro per unir 2 peces) per mantenir-la ferma. 4 grans pilars 4 grans arcs que s’hi recolzen L’entramat de les bigues era per donar-li estabilitat davant els forts cops de vent. Considerada un prototipus de simetria. Fou possible gràcies als progressos en la siderúrgia del segle XIX. Construcció de la Torre Eiffel el 4 d’octubre del 1888
  14. 14. Com si fos un mecano gegant la construcció es reduí a un simple muntatge Peces prefabricades de ferro encasellades per nombrosos cargols
  15. 15. Espai exterior Els quatre i interior pilars situats als Per les seves vèrtex d’un característiques és gran impossible distingir quadrat van els espais. corbant-se cap a Té 3 plataformes o l’interior a pisos: mesura que Tercer pis a 274 m s’eleven, i de terra acaben convertint- Segon pis a 115 m se en un Primer pis a 57 m únic element. Forma piramidal potencia la sensació de verticalitat.
  16. 16. Forma Els pilars estan parabòlica orientats als quatre punts cardinals i estan inscrits en un quadrat de 125 m. de costat Quatre enormes arcs S’aixeca sobre quatre grans pilars Treball d’un dels pilars
  17. 17. Mesures 1889 (amb la bandera) : 312,27 m Curiositats 1991 (amb l’antena) : 317,96 m 1994 (amb l’antena) : 318,70 m 2000 (amb l’antena de telecomunicacions) : 324,00 m Es pinta cada 7 anys i es fan servis 60 tones de pintura 50 enginyers dissenyaren 5300 dibuixos Fins la construcció l’any 1930 100 obrers van fondre 18038 peces de de l’edifici Chrysler a Nova ferro York, la Torre fou el 121 operaris treballaren damunt monument més alt del món. l’estructura
  18. 18. Estil Al s. XIX hi hagué una revolució arquitectònica lligada amb la revolució industrial, que portà l’ús de nous materials (ferro, acer...) propugnats pel enginyers, i als quals s’oposaven la majoria dels arquitectes. Gran Bretanya decidí construir l’edifici més gran del món per a la primera exposició universal, la de Londres de 1851. Fou una necessitat imposada pel poc temps amb que comptaven. L’edifici fou el Crystal Palace, de J. Paxton. Eiffel, abans de guanyar la concessió per construir la torre, ja era famós per les seves obres anteriors.
  19. 19. Crystal Palace (Joseph Paxton) Primera Exposició Universal Londres, 1851 Fou construït només amb ferro, vidre i fusta prefabricats. Mesurà: 536 m d’ample x 124 d’alt. Es desmantellà del tot el 1936
  20. 20. Interpretació La Torre Eiffel és el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica i havia de ser el símbol de l’Exposició de París de 1889, que celebrava el centenari de la Revolució Francesa. Es convocà un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous temps i guanyà Eiffel amb el seu projecte. La França del moment encara es ressentia de la desfeta de Sedan i la pèrdua d'Alsacià i Lorena. La República sorgida aleshores era feble, i necessitava fer quelcom important per l’Exposició de 1889, programada el 1878 pel govern de Jules Ferry. Des de 1883, dos enginyers de l’empresa d’Eiffel, E. Nouguier i M. Koechlin, idearen una torre metàl·lica, idea de la qual s’apropià Eiffel. Sembla que primer la proposà a l’ajuntament de Barcelona, que havia de fer una Exposició el 1888, però fou rebutjat. Llavors buscà la publicitat i contactes a França per aconseguir que li aprovessin el projecte. Es decidí construir-la a la vora del Sena, i la construcció començà el 1887. Els habitants de París varen assistir meravellats a la ràpida elevació de la Torre. Al mateix lloc es feia l’ensamblatge dels seus elements, que eren fabricats als tallers d’Eiffel, el qual vigilava dia i nit la construcció. S’hagué d’enfrontar als obrers que volien guanyar més pels riscos que corrien en l’obra, i Eiffel els pagà el que demanaven. El 14 de juliol de 1888 el segon pis s’havia aixecat, i el març de 1889 el tercer s’acabà. En 26 mesos s’havia aixecat la torre més alta del món. .
  21. 21. Construcció de la Torre Eiffel des del 10 d’octubre del 1887 fins el 12 març del 1889 Va ser molt conflictiva i criticada per la major part dels seus contemporanis una de les protestes diu així: «Nosaltres, els escriptors, pintors, escultors i arquitectes venim en nom del bon gust i de l’amenaça
  22. 22. Funció La Torre deixa a la vista els elements de la seva estructura. Vol ser el símbol del progrés i la modernitat que porta la tècnica, valors molt arrelats en la burgesia francesa de l’època. Com hem vist, al principi no fou ben acollida, sobre tot pels artistes i intel·lectuals francesos, els mateixos que uns quants anys després s’oposaren a que fos desmuntada Reproducció del despatx d’Eiffel al tercer pis de la Torre
  23. 23. La torre en la pintura ra ive l o R fe eg r Eif Di ou T 1914 Marc Chagall París des de la finestre Robert Delaunay 1913 La Tour rouge 1911-12

×