San vicenç de cardona

7,350 views
6,719 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
2 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
7,350
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,195
Actions
Shares
0
Downloads
181
Comments
1
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

San vicenç de cardona

  1. 1. San Vicenç de Cardona
  2. 2. Context històricSant Vicenç era en origen la capella del castell de Cardona, propietat de lacasa vescomtal dOsona, la qual prengué el nom daquest castell. Les primeresnotícies documentals daten del 980. Els comtes protegiren lesglésia ambdonacions.Linici de la vida comunitària sembla que va ser a partir del s. X. Lany 1019, elvescomte Bermon, aconsellat per l’Abat Oliva, va reconstruir lesglésia, moltdescuidada i espoliada. També inicià la construcció de lactual edifici romànic,consagrat lany 1040 pel bisbe d’Urgell Eriball, també príncep i senyor delesglésia de la fortalesa de Cardona.Cap al 1090 el vescomte i bisbe Ramon Folc II de Cardona introduí la regla deSant Agustí a Sant Vicenç. Al principi del segle XIV la vida de la canònica s’anàrelaxant. A mitjans del XIV es feu una reforma interna.La secularització de les canòniques regulars lany 1592 per part del Papa fou elprimer cop greu que patí la comunitat. Més tard tot el castell es convertiria encaserna lany 1794. La comunitat es traslladà a la parroquial de Sant Miquel,fins el 1851 en què desapareixeria i lesglésia passaria a ser una dependènciamés de la caserna. Amb el temps acabaria abandonada.El conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1931. Lany 1952sinicià una acurada restauració de lesglésia, i el monestir i el castell vanpassar a ser Parador de Turisme el 1976.
  3. 3. Documentació generalNom: San Vicenç de CardonaArquitecte: Desconegut(Comitent: vescomte Bermon)Cronologia: 1029-1040Localització: Cardona (Bages)Estil: romànic catalàMaterial: pedraSistema constructiu:arquitravat i voltatDimensions: 49 m (llarg) x 17,5m (ample).
  4. 4. Anàlisi formal Elements de suport i suportatsL’edifici se suporta amb mursi pilars de formes complexes.Els pilars de la nau central, alscostats, son decorats ambarcs de ressalt.Cada tram de volta de canóde la nau central es correspona tres petites voltes d’arestade les naus laterals. Aquestafórmula fou el primer cop ques’aplicà a la Península Ibèrica.Els elements de suport són pertant les voltes de canó id’aresta, i un cúpula sobre elcreuer, amb trompes i petitesfinestres a la base. De fora ´sun cimbori octogonal.
  5. 5. Espai exteriorPresenta un espai exterior sobri i ordenat, amb diversos elements enforma de prisma relacoinats amb la disposició interior: el cimborioctogonal, els tres absis i els braços del transsepte. Els murs estandecorats per parelles d’arcs cecs nomenats bandes lombardes, separatsper contraforts o lesenes, que tenen una doble funció: reforçar els murs isubratllar la verticalitat de l’edifici. Predomina la línia recta.Només en l’absis ifinestres no hi halínia recta. Hi ha,com a decoració,una galeria definestres cegues ala part alta del’absis central.
  6. 6. Cimbori Arcs cecs o bandes lombardesTranssepte Finestres cegues Lesenes Absis
  7. 7. Façana d’entrada a l’església i cimbori octogonal del creuer
  8. 8. Espai interiorHi destaca la línia corba de voltes i Absisarcs. Té planta basilical de tres naus Presbiteri(la central molt més ampla i alta).A la capçalera hi ha tres absis i unacripta on es guardaven les relíquies. PilarsEl transsepte és molt curt, gairebé nosobresurt de l’amplada de les naus.A cada tram de la nau central licorresponen tres petites voltes Nau central Voltesd’aresta de les naus laterals. d’arestaA l’entrada hi ha un atri o nàrtex,cobert amb volta d’aresta. A sobre hité una tribuna des d’on els vescomtesseguien les cerimònies. Atri o nàrtex
  9. 9. Voltes d’aresta de la nau lateral El claustre
  10. 10. La separació entre les naus lafan grans pilars cruciformesque recullen la força delsarcs faixons de la volta decanó central i els arcs de migpunt (arcs formers) queseparen les naus.
  11. 11. La tomba del comte Joan Ramon Folc I(1375-1442), segon comte de Cardona iconqueridor de Marsella, està situada ala dreta de l’altar major de l’església deSant Vicenç de Cardona.
  12. 12. Al cos central, més alt, s’hi obren 4 grans finestrals a cada costat dels murslaterals, que amb els 3 de la capçalera, donen gran lluminositat a l’interior.
  13. 13. A la cúpula del creuer hi ha dotzepetites obertures i un òcul, que tambéaporten llum a linterior de l’església.La llum de la cúpula procedeixindirectament dels vuit gransfinestrals oberts a dalt de tot delcimbori que la cobreix.
  14. 14. Tot el cos del presbiteri (espai reservat al clero i a l’altar principal) i del‘absis central queda elevat, ja que en el seu espai inferior es troba unacripta, la planta daquesta consta de tres naus dividides per dues fileres decolumnes monolítiques amb capitells piramidals sense ornamentació. Sobreseu es troben uns blocs de pedra que serveixen de base per a larrencada deles voltes per aresta que cobreixen la cripta.Els elements simbòlics que hi podem trobar són molts.
  15. 15. Entorn i integració urbanística Té grans dimensions, i es troba en un indret privilegiat, a dalt d’un turó, des d’on es domina el territori dels voltants. Tot i destacar molt, queda completament integrat en l’entorn perquè la pedra amb que es construí fou treta de la mateixa zona.San Vicenç de Cardona està situat en una zona estratègica que va ser fronteradurant la «reconquesta». També és un lloc important per les mines de salproperes, encara explotades avui en dia.
  16. 16. InterpretacióFunció, contingut i significatOriginàriament l’església del castell va tenir funcions parroquials, però cap ala segona meitat del segle XI va acollir una comunitat canònica augustiniana.La vida monàstica s’hi mantingué fins al segle XVIII. El 1592 es convertí encol·legiata secular i els monjos ocuparen la zona conventual.Al llarg dels segles XVII i XVIII el castell va ser progressivamentmilitaritzat. El 1794 els monjos van haver de marxar i va ser convertit encaserna militar i l’església s’utilitzà com a magatzem.
  17. 17. Models i influènciesSan Vicenç de Cardona a l’estil llombard o primer romànic, que penetrà aCatalunya durant el primer quart del segle XI. La principal característicad’aquest etil són les arcuacions cegues o bandes llombardes.Representa un dels punts culminants del romànic per la disposició del’espai i la grandària de les voltes. Un altres llocs són el monestir de Cuixài el de Ripoll, i les esglésies de Sant Climent i Sta. Maria de Taüll, a Boí. San Miquel de Cuixà
  18. 18. San Climent de Taüll

×