• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Rodin: El pensador
 

Rodin: El pensador

on

  • 8,863 views

 

Statistics

Views

Total Views
8,863
Views on SlideShare
7,814
Embed Views
1,049

Actions

Likes
0
Downloads
248
Comments
0

21 Embeds 1,049

http://carmearanda.blogspot.com.es 204
http://carmearanda.blogspot.com 179
http://blocs.xtec.cat 160
http://munshart.blogspot.com.es 125
http://munshart.blogspot.com 108
http://artfontsere.blogspot.com 77
http://www.munshart.blogspot.com.es 42
http://artfontsere.blogspot.com.es 39
http://www.slideshare.net 25
http://agora.xtec.cat 16
http://www.iesramonllull.net 12
http://www.munshart.blogspot.com 12
http://materialsartpau.blogspot.com.es 11
http://www.carmearanda.blogspot.com.es 9
http://materialsartpau.blogspot.com 9
http://jordibanyezmaterialsart.blogspot.com 8
http://jordibanyezmaterialsart.blogspot.com.es 7
http://artgerbert.blogspot.com 3
http://artgerbert.blogspot.com.es 1
http://carmearanda.blogspot.co.uk 1
http://static.slidesharecdn.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Rodin: El pensador Rodin: El pensador Presentation Transcript

    • El pensador Documentació general a) Catalogació: - Autor: Auguste Rodin - Títol: El pensador - Cronologia: 1880-1900 - Localització: Museu Rodin (París) - Estil: impressionisme b)Anàlisi material: - Dimensions: 1,98 m x 1,29 m x1,34 m - Material: bronze - Tècnica: fosa - Tipologia: sedent - Formes: exempta - Cromatisme: monocroma - Estat de conservació: bo
    • François-Auguste-René Rodin (París, 1840 – Meudon 1917) fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps. Va ser rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts de París. Viatjà a Itàlia l'any 1875 on restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel. També era admirador de l‘art gòtic i va recórrer les catedrals de França el 1877. La seva obra més ambiciosa va ser l'anomenada “La Porta de l'infern" on va encabir les seves obres més conegudes: "El pensador" (1880) "El bes" (1886) i "El fill pròdig" (1889). També va fer estàtues dels escriptors Víctor Hugo i Balzac (1897). Molt cèlebre és el conjunt escultòric "Els burgesos de Calais". La seva obra prefigura l'escultura modernista i el realisme, també el simbolisme, el vigor i el classicisme hi són sempre presents. Va tenir una influència enorme en els escultors del segle XX. “Viquipèdia”
    • Les seves escultures eren considerades massa reals, massa properes, massa vives, amb massa caràcter; en definitiva, massa "modernes" per a una societat acostumada a l'ideal acadèmic de bellesa.
    • L’home dels nas trencat, 1875 L’any 1877 Rodin va presentar al Saló de París aquesta escultura. Els crítics l’acusaren d’haver tret motlle d’un home L’edat de bronze 1877 viu.
    • El seu mètode de treball combina elements antics i moderns. Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.
    • Els Burgesos de Calais 1884-86 Rodin va projectar suprimir el sòcol de l'estàtua i col·locar-la arran de terra, cosa que infringia les normes de l'estatuària monumental. Tanmateix, ell ho considerava Les tres ombres fonamental per aconseguir que l'obra 1889-1902 resultés més contundent, perquè Adam transmetés millor la 1881 misèria i el sacrifici del drama que visqueren aquests personatges. Bronzes Le Monument à Balzac 1893-1897
    • Representa als sis burgesos que el 1347, a l’inici de la Guerra dels Cent Anys oferiren les seves vides per salvar als habitants de la ciutat de Calais, assetjada anglesos. Els Burgesos de Calais 1895
    • Les tres ombres. Tècnica impressionista en l’escultura per la rugositat de les superfícies i la multiplicació dels plànols, la tendència al dinamisme i la modificació voluntària de les anatomies, així aconsegueix un efectes de llum canviants.
    • 1881, Adam
    • 1889, Ídol etern
    • Escultor expressionista 1898, Balzac
    • Escultor simbolista LES MARBRES La catedral La mà de Déu, 1896 El petó 1886 La Danaide 1886
    • Anàlisi formal: Descripció
    • Concebut per presidir la Porta de l’Infern ( m alçada)
    • Composició: línies diagonals, formant ziga-zaga. Braç esquerre damunt genoll esquerre, mà dreta sosté el cap, i el colze també sobre genoll esquerre
    • Clara composició Músculs centrípeta, cap en modelats en dins, desvinculat de tensió (com qualsevol relació amb si fes un l’entorn. gran esforç físic) Relació de tots els trets anatòmics entre si (cap, braços i cames), poden formar una figura geomètrica regular. L’acabat no és igual en totes les parts. Dits de les mans són les parts més treballades, per donar-li més vitalitat.
    • Volums, llum, expressivitat, textura Home nu Actitud reflexiva Músculs en Gran realisme tensió transmeten la tensió física que ens fa percebre Vol simbolitzar el pensament Peus i mans l’actitud de torturat en adonar-se del exagerats pensar tràgic destí de la humanitat Involucra tot el seu cos en Gran l’acció de expressivitat pensar en el tractament (sensació de del cos, Impressionisme vida moviment) l’actitud... Tancada en Factura poc polida i com a ella mateixa conseqüència fortes ombres
    • Aparent actitud reflexiva i molt neguit interior Posició sedent mà dreta subjectant el cap mà esquerra damunt dels genoll És la imatge d’un home pensant, elevant-se per colze dret recolzat en la sobre de la seva condició cama esquerra d’animal i donant llum als
    • Interpretació El pensador representa un home pensant. Primer va voler ser Dante, destinat a la Porta de l’Infern, inspirada en la seva ”Divina Comèdia”, en la primera part d’aquesta obra, dividida en tres: Infern, Purgatori i Paradís. Per alguns el pensador és l’home que vol elevar-se per sobre de la condició d’animal, i que, inspirat per un centelleig, dóna llum al primer pensament humà. El tractament de El pensador com un home d’aspecte més aviat rude, amb mans i peus grans, com els d’un obrer manual, la musculatura exagerada, fan pensar en un home no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això que el fet de pensar li requereix un esforç extraordinari. Ha de seure’s, s’ha de concentrar, ha d’involucrar tot el seu cos en aquest acte: pensa amb les mans, els tors, l’esquena...
    • El pensador havia de presidir la Porta de l’Infern. Inicialment havia de ser Dante mirant l’infern. Porta de l’infern 1880 Inspirada en “La Divina Comèdia” de Dant. Porta pel Museu d’Arts Decoratives de París.
    • Dante
    • Rodin treballà en la Porta de l’Infern fins que va morir. Va ser la seva obra mestra i també una inesgotable font d’inspiració, que trobava en les imatges de l’infern descrites per Dante. La Porta consta d’un podi, una culminació i un conjunt de rectangles de diferents mides, replets de figures plenes de dinamisme. Els rectangles centrals representen la metàfora de la mort amb la caiguda a l’abisme, l’inútil intent de rebel·lar-se dels homes i el descens a la tomba. Mentre la figura de la vida intenta pujar en els rectangles laterals, però és condemnada a caure un cop i un altre. Les tres ombres rematen la porta. Les paraules escrites al fris resumeixen la simbologia de la Porta: “Deixeu que tota esperança es dissolgui quan entreu aquí” El tema tractat és: l’home està condemnat a sofrir per les seves debilitats i culpes, només per existir. Aquest serà etern turment de la humanitat. El Pensador, al centre de tot, està profundament concentrat i sembla incapaç de desxifrar l’enigma de l’existència humana.
    • Baptisteri. Porta del Paradís 1401. Porta de l’infern Ghiberti. Florència 1880. Museu Rodin. Paris Porta de l’infern 1880 Museu d’Orsay. Paris
    • La font d’inspiració per la “Porta de l’infern” fou “El judici final” de Miquel Àngel 1537 -1541 Figures dantesques que queien en l’abisme. Volia retornar a l’escultura la integritat estilística perduda després de la mort de Miquel Àngel, quan l’escultura s’havia reduït a l’academicisme i per tant havia entrat en decadència.
    • Funció La Porta l’encarregà el Museu d’Arts Decoratives de París, el 1880. El projecte incloïa 186 figures i no va arribar a acabar-se. En aquest però van sorgir moltes escultures considerades obres mestres independents com El Bes, Adam i Eva. Volia donar monuments moderns a la ciutat.
    • Estil (Models i influències) Rodin estudià l’escultura clàssica i Miquel Àngel Profeta Jeremies. M.Àngel. Capella Sixtina. Vaticà Sepulcre de Llorenç de Mèdici. Florència, de Miquel Àngel
    • La intensitat del tractament anatòmic de la musculatura i els volums sobredimensionats de certes parts del cos, estan clarament inspirats en Miquel Àngel. També es diu que l’influí, per aquesta escultura, l’obra de Carpeaux Ugolino i els seus fills (1861).
    • Jessie Lipscomb Charles, Hippolyte Aubry Rodin devant la Porte Charles Aubry Rodin travaillant le buste de l'Enfer se refletant Rodin en chapeau du Père Eymard dans un miroir haute-forme 1863 1887 vers 1864
    • http://www.musee-rodin.fr/
    • La Passió de Camille Claudel França (1988). Director: Bruno Nuytten. La vida de l'escultora Camille Claudel és una història de soledat provocada per la contradicció entre una dona que estimava la llibertat i el rebuig a la societat que li va tocar viure. Va néixer el 1864, al si d'una família benestant, es va dedicar a l'escultura, i va morir en un sanatori mental el 1943, després de trenta anys de reclusió. El film se centra en els seus anys de treball com a escultora i en l'apassionat romanç que va mantenir amb Auguste Rodin, així com en la incomprensió de què va ser objecte per part de la seva família i sobretot de la seva mare.