0
El realisme
El realisme
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma
més exacta possible a les obres ...
El realisme pictòric
Context històric general:

El romanticisme, amb la seva idealització de la natura, de la història... ...
Realisme
•
El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848)


La industrialització ha        ...
El francès Louis Jacques Mandé Daguerre
(1787-1851), fou el primer divulgador de la
fotografia. Era pintor i decorador tea...
“Boulevard du Temple” taken by Daguerre in late 1838 or early 1839 in Paris, was the first
photograph of a person. The ima...
Context històric a França

Al febrer de 1848 esclatà a París la revolució que va dur a la creació de l’efímera
II Repúblic...
El Saló i l’Acadèmia franceses

A França, al segle XIX, només aquells artistes que presentaven les seves obres
al Saló (Ex...
A França, en l’origen de la pintura realista influí la pintura barroca espanyola. La
divergència entre art oficial i noves...
El realisme no volia idealitzar cap imatge. Homes i dones es representen fent
les feines quotidianes; la fatiga també fou ...
1851. Camí de la feina
Descans al migdia
Pastora amb el seu ramat
1857. Les epigolaires
1857-59. Àngelus
Honoré Daumier         (1808-1877)
Fou un dels millors dibuixants de la seva
generació. Posà el seu realisme al servei de
...
El vagó de tercera.
Dibuixos i caricatures




La bugadera




              El col·leccionista
                                       En el t...
The Legislative Belly. Perspective View of the Ministers' Seats of 1834.
Els captaires i Dona i nen (1845)
Volem Barrabàs, 1852   La bugada, 1853
Jugadors d’escacs, 1863
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Realisme

15,496

Published on

Published in: Education, Technology
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
15,496
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
25
Actions
Shares
0
Downloads
242
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Realisme"

  1. 1. El realisme
  2. 2. El realisme El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l‘art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.. Característiques generals - Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. - Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada. - Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social. - Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials. (Viquipèdia)
  3. 3. El realisme pictòric Context històric general: El romanticisme, amb la seva idealització de la natura, de la història... Deixà pas, cap a mitjans del segle XIX, a un nou corrent interessat en la realitat concreta. El principals fets que hi varen contribuir van ser: • La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després de les revolucions de 1848. L’idealisme romàntic de l’època revolucionaria va deixar d’interessar-li. • El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i l’experiència les fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén a la literatura (Zola). • La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials plantejats per la industrialització i les desigualtats. • El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de banda els temes polítics i es centra en temes socials.
  4. 4. Realisme • El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848) La industrialització ha TEMES SOCIALS provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les La gent humil, la seva conseqüències del capitalisme. feina, la vida a l’aire Jornades extenuants, treball lliure (platja, picnic), la de dones i infants, pèssimes ciutat (carrers, cafès, condicions d’habitacle... balls), els paisatges, són la temàtica preferida. Prenen força les doctrines Realisme de MARX i ENGELS. descripció objectiva El 1848 es l'any del de la realitat Aparició de FOTOGRAFIA “Manifest comunista" Creació de les Els artistes compromesos ORGANITZACIONS davant els grans problemes OBRERES polítics i socials. (acusats de socialistes i revolucionaris)
  5. 5. El francès Louis Jacques Mandé Daguerre (1787-1851), fou el primer divulgador de la fotografia. Era pintor i decorador teatral. El 1839 inventà el daguerreotip, precursor de la fotografia moderna. El presentà al gener a l’Acadèmia de Ciències i Arts de París, aconseguint una pensió vitalicia de l’Estat, junt amb el fill de Niépce, que també havia contribuït a l’invent.
  6. 6. “Boulevard du Temple” taken by Daguerre in late 1838 or early 1839 in Paris, was the first photograph of a person. The image shows a street, but because exposure time was over ten minutes, the traffic was moving too much to appear. The exception is the man at the bottom left, who stood still getting his boots polished long enough to show.
  7. 7. Context històric a França Al febrer de 1848 esclatà a París la revolució que va dur a la creació de l’efímera II República. Durant varis mesos els ideals socialistes y republicans es manifestaren en tots els àmbits i en particular en l’art. La República va sol·licitar la participació dels artistes en el seu projecte social. El concepte modern, d’artista compromès neix, probablement, en aquesta època. En matèria d’art el 1848 coincidí amb una situació nova. Molts artistes abandonen la visió romàntica i s’inspiren en la nova societat per triar els seus temes. Se separen de les normes definides des de dalt, com l’Acadèmia. Revolució de París, 1848. Napoleó III
  8. 8. El Saló i l’Acadèmia franceses A França, al segle XIX, només aquells artistes que presentaven les seves obres al Saló (Exposició oficial d’art, celebrada cada dos anys) podien tenir alguna oportunitat al mercat d’art francès. L’admissió al Saló depenia de la decisió dels membres de l’Académie des Beaux Arts, nomenats de manera vitalícia per l’Estat. La tutela del poder sobre els artistes datava de l’època de Lluís XIV. Des de 1673 es varen anar celebrant aquestes exposicions de manera regular, controlades per l’Acadèmia reial al Salón Carré, una sala del Louvre. Aquest és l'origen dels mots Saló o “art de saló” o acadèmic, és a dir, art que s’ajustava a les normes oficials. 1863, Venus. Obra de Cabanel que s’ajustava a les normes marcades per l’Acadèmia
  9. 9. A França, en l’origen de la pintura realista influí la pintura barroca espanyola. La divergència entre art oficial i noves tendències es va fer cada cop més gran. Per un costat hi havia l’art oficial, exposat als salons, i per l’altre un art més independent que evolucionà cap a temàtiques i tècniques noves. Aquests últims començaren a exposar a salons extraoficials independents. Un altre precursor del moviment realista fou Goya (Capritxos i Desastres). Els pintors realistes no seleccionaven els temes, sinó que presentaven fidelment el que tenien al davant. La pintura era causa i finalitat en si mateixa. L’artista pintava allò que veia, però elegia allò que mirava. El paisatge realista s’inicia a l’escola de Barbizon, a partir de 1830, a França.
  10. 10. El realisme no volia idealitzar cap imatge. Homes i dones es representen fent les feines quotidianes; la fatiga també fou un tema molt tractat. França lidera aquesta renovació pictòrica amb 3 grans artistes: Jean-François Millet fou l’iniciador d’aquesta línia. Fou fill d’una família camperola, ell mateix treballà la terra. Els seus quadres són senzills, inspirats en la tranquil·litat de la natura. Res a veure amb la teatralitat i l’efectisme romàntics.
  11. 11. 1851. Camí de la feina
  12. 12. Descans al migdia
  13. 13. Pastora amb el seu ramat
  14. 14. 1857. Les epigolaires
  15. 15. 1857-59. Àngelus
  16. 16. Honoré Daumier (1808-1877) Fou un dels millors dibuixants de la seva generació. Posà el seu realisme al servei de la causa republicana i en contra de l’ordre establert. Capitulació de Sedan, 1870 Caricatura de Víctor Hugo
  17. 17. El vagó de tercera.
  18. 18. Dibuixos i caricatures La bugadera El col·leccionista En el teatre
  19. 19. The Legislative Belly. Perspective View of the Ministers' Seats of 1834.
  20. 20. Els captaires i Dona i nen (1845)
  21. 21. Volem Barrabàs, 1852 La bugada, 1853
  22. 22. Jugadors d’escacs, 1863
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×