• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Ramon Casas: La càrrega
 

Ramon Casas: La càrrega

on

  • 2,280 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,280
Views on SlideShare
2,181
Embed Views
99

Actions

Likes
0
Downloads
55
Comments
0

7 Embeds 99

http://carmearanda.blogspot.com 48
http://materialsartpau.blogspot.com.es 29
http://materialsartpau.blogspot.com 11
http://www.slideshare.net 7
http://phobos.xtec.cat 2
http://www.carmearanda.blogspot.com 1
https://materialsartpau.blogspot.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Ramon Casas: La càrrega Ramon Casas: La càrrega Presentation Transcript

    • La càrrega Documentació general Catalogació: Autor: Ramon Casas (1866-1932) Títol: La càrrega (o Barcelona 1902) Cronologia: 1899- 1903 Localització: Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot Estil: modernisme Anàlisi material: Dimensions: 2,98 m x 4,7 m Suport: tela Tècnica: oli
    • El pintà l’any 1899 per concórrer a l’Exposició Universal de París del 1900, però no va ser acceptat pel jurat de la secció espanyola d’aquesta mostra. L’any 1903 el presentà al Salon du Champ de Mart de París tot canviant-li el títol pel de “Barcelona 1902 “ i la data “1903”.
    • Una de les característiques d’aquesta composició plena de realisme, resideix en el punt de vista i la proximitat de l’espectador en l’esdeveniment pintat, donant la sensació que el fet esdevé davant nostre
    • Elements plàstics Pinzellada solta i una factura esbossada pròxima a l’impressionisme. Plasma Dibuix precís i pinzellada solta l’agitació de la multitud que fuig. Destaquen les tonalitats ocres de l’esplanada Gran habilitat pel dibuix i els tons grisosos de la massa de gent, on de primer terme molt anecdòtic tant en tant hi ha tocs blancs o clars que fan sobresortir algun personatge.
    • Composició Les formes del edificis de la llunyania Submergit tot ell en una calitja il·luminada s’amaguen i es dissolen entre els núvols que per la vermellor del capvespre possiblement poden ser el fum d’un incendi Paisatge urbà: amb una església i les xemeneies d’unes fàbriques Una massa de gent presa de pànic que intenta fugir de la càrrega Presideix el centre de la Centre d’atenció principal: el composició pictòrica un espai buit guàrdia civil aixeca el sabre amb gest amenaçador a l’home que ha caigut a terra Atmosfera de tensió
    • L’anècdota queda reduïda al mínim i quasi Esquema compositiu audaç i singular. Implica prescindeix dels detalls en el darrer pla a l’espectador en l’escena. del quadre. Multitud empesa cap al fons. Guàrdia civil, a punt Sensació d dinamisme i violència d’agredir Vaguista, caigut Forta impressió de moviment al terra. Acció Dimensions molt Sap escollir l’enquadrament més principal desplaçada Superiors a la resta encertat. Espai panoràmic buit. dreta del quadre
    • L’estil Casas i Rusiñol van trencar amb l’academicisme que dominava a Catalunya. A París assimilaren elements de l’impressionisme, com la llum i l’atmosfera, paleta clara i influències japoneses. Primer Casas fa servir colors suaus i fa els contorns difuminats, influenciat per Manet, Dagas i Whistler. Després evoluciona cap a una pintura de colors més vius i més realista. El seu referent però va seguir sent Manet. La càrrega seria d’aquesta darrera etapa. Cursa de braus, 1884
    • Interpretació En La càrrega podríem considerar a la massa humana com la protagonista. El que hi trobem és l’expressió d’un pànic col·lectiu, creant l’efecte produït per aquesta massa anònima en el moment de fugir i dispersar-se, aterrida per l’acció violenta i repressiva de la guàrdia civil. Aquesta fugida deixa davant de l’espectador un espai ampli i buit de gran expressivitat. El que es mostra en el quadre no es correspon a cap fet real, la ciutat del fons no és en realitat Barcelona, tot i que alguns han identificat l’escenari del fons com Santa Maria del Mar. El que sí ens deixa clar és que l’acció transcorre en un àmbit urbà. L’escena no és la vaga general de 1902, perquè el quadre es va pintar el 1899, per tant abans dels fets als quals el pintor va voler referir-se posteriorment.
    • Àmbit urbà: Església de Santa Maria del Mar? Fàbriques i edificis de Barcelona?
    • Malgrat tot el quadre és una denúncia social de la brutalitat de la guàrdia civil a l’hora de reprimir els ciutadans. L’home caigut i indefens, a punt de ser envestit pel cavall pot simbolitzar la impotència del poble davant el poder repressor. Tot plegat pot relacionar-se amb el context històric d’una Catalunya, i sobretot Barcelona, completament mobilitzada socialment, amb uns obrers majoritàriament anarquistes, organitzats en sindicats i reivindicant els seus drets constantment. Barcelona fou la “ciutat de les bombes” a finals del XIX i principis del XX, ja que els atemptats se succeïen i eren contestats amb una duríssima repressió per part del govern. Casas va ser observador atent d’una societat en constant transformació, reflectint la realitat sense jutjar-la. http://usuarios.lycos.es/ramoncasas/biograf/biograf.htm
    • Models i influències Casas va ser fortament influenciat per la tècnica i la temàtica dels impressionistes i postimpressionistes francesos. Els seus enquadramdents de característiques fotogràfiques s’inspiraren en Degas, com en el seu “Assaig de ballet” de 1873-78). Casas també és considerat un dels artistes més representatius del modernisme pictòric.
    • Ramon Casas i Carbó (Barcelona 1866-1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l’impressionisme i al modernisme català. l'any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes, començant per L’Avenç, i l'any següent anà a París on va estudiar i on pintà el seu Autoretrat vestit d'andalús que fou acceptat al Saló de París el 1883. Retratant-se, 1890
    • Quan tornà va fer un viatge per Espanya, i a Madrid estudià els pintors clàssics de El Prado. L’any 1890 va tornar a anar a París amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga. En aquesta època va viure a Montmartre on pintar obres de clara influència impressionista. Ramon Casas és el pintor català que millor va representar aquest sentiment impressionista. A París també hi feu centenars de dibuixos com a corresponsal de La Vanguardia. Entrada al Bal del Madeleine Moulin de la Galette 1892 1891
    • Plein air , 1890 Bal du Moulin de la Galette 1891. Signada i no datada
    • A partir de 1889 exposaria cada any a la Sala Parés de de Barcelona. Al principi no tenia gaire èxit ja que els temes eren trets de la vida quotidiana. Interior a l’aire lliure, 1892 Abans del bany, 1894
    • Casas inaugura amb el Garrote Vil la seva sèrie de quadres de crònica social (1894)
    • Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria, 1898
    • El 12 de juny de 1897 té lloc la inauguració al carrer Montsió (Montesión) de la cerveseria modernista "Els Quatre Gats", inspirada en el cabaret Le Chat Noir de Montmartre (juny 1897- juny 1903) Ramon Casas en financia la seva obertura i junt amb l'amo del local Pere Romeu i els amics Utrillo i Rusiñol protagonitzen les activitats i la tertúlia d'aquest cafè- cerveseria que representa les inquietuds artístiques del modernisme Els 4 gats Primer número de la revista Quatre Gats portaveu de les inquietuds i activitats d’aquells homes vinculats a aquell establiment
    • Ramon Casas i Pere Romeu en Tàndem, 1897
    • Retrat de la Sra. Baladia, 1908 Retrat de Mr. Deering, 1914
    • L’any 1899 neix Quatre Gats, revista de quatre pàgines de mida foli, amb aparició setmanal a un preu de 10 cèntims Retrats al carbó de Picasso i de Jacint Verdaguer, entre altres que feu Casas d’intel.lectuals i artistes d’aquells anys, en total uns 200.
    • Revista finançada i dibuixada per Ramon Casas apareguda el 3 de juny de 1899, com a continuadora natural de Quatre Gats A Sitges, al Cau Ferrat, Casas i Rusiñol organitzaren unes populars festes modernistes
    • Cartells Pere Romeu
    • Cartells El 1898 guanya el concurs pel cartell publicitari de l'Anís del Mono, convocat pel propietari, 1902 Sr. Vicente Bosch Cava Codorníu 1899 Cigarrillos París
    • L'auca del senyor Esteve Publicada per primera vegada el 1907 amb rodolins dibuixats per Ramon Casas de Santiago Rusiñol Quan naixia l'Estavet El pesen ab la romana Entre el trànsit comercial no feia calor ni fred y el miden ab mitja cana. va a la pila baptismal. Per celebrà el naixement L'Estevet té per juguets Li omplen de fideus el pap repinten l'establiment les capses de fils y vetes y de números el cap.