Your SlideShare is downloading. ×
0
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Primeres Avantguardes

16,864

Published on

Published in: Education, News & Politics
0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
16,864
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
25
Actions
Shares
0
Downloads
492
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Primeres Avantguardes
  • 2. Primeres Avantguardes Referents històrics Inicis del segle XX: “Pau armada” i tensions internacionals pel domini colonial. 1914-1918: Primera Guerra Mundial. Conseqüències: -Relaxament moral i costums. Noves modes. -Nou paper de la dona -Nou mapa europeu: cauen els grans imperis, nous estats i fronteres. -Crisi demogràfica, econòmica i social. -Naixement de l’URSS (primer estat socialista). -Nova potència mundial: EE.UU. “Feliços anys vint” i crac del 1929. Depressió. -Ascens del feixisme i el nazisme. -Esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945). http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/Artistes/Artistes.htm http://aprendersociales.blogspot.com/
  • 3. Primeres Avantguardes Els grans centres artístics de la primera meitat de segle XX van ser aquells on aparegueren els nomenats “ismes” o tendències que configuraren les Primeres Avantguardes. Els llocs principals foren França (París), Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda, i més tard, Nova York. Aquestes van ser: • 1905: Fauvisme i Expressionisme. • 1907: Cubisme. • 1909: Futurisme. • 1910: Abstracció. • 1916: Dadaisme. • 1924: Surrealisme. Maurice de Vlaminck: Restaurant en Marly-Le-Roi, 1905
  • 4. Característiques generals Avant-garde (destacament militar avançat, en francès. Polítiques i moviments culturals progressistes). Designa principalment tots els moviments creatius apareguts entre 1905 i 1945. - Qüestionaven tot el que era tradicional i acadèmic, cercant la provocació sistemàtica mitjançant l’experimentació artística constant. - Són la negació i destrucció de l’art tradicional, cerquen la novetat, l’originalitat i la polèmica. - Llibertat de composició i interpretació, sovint sense paràmetres ni referències anteriors. - Innovació de gèneres, formats, materials i estils artístics. - Escultura i pintura foren els principals camps d’experimentació artística.
  • 5. Fauves (Fauvisme) És el primer corrent d'avantguarda que va trencar amb la tradició. També és un moviment de síntesi, ja que conserva elements del segle XIX, de l’impressionisme, postimpressionisme i simbolisme. Sorgí com una reacció contra l’impressionisme a favor del color i de l’objecte, que s’havien reduït a tonalitats lluminoses. S’inicia al Saló de Tardor (Salon d’Automne) celebrat a París l’any 1905 S’exposaren en una mateixa sala les obres d’un grup de pintors que utilitzaven colors violents i arbitraris, mentre que al mig de la sala hi havia una escultura de caire classicista El crític Louis Vauxcelles en veure-ho va dir: «Donatello parmi les Fauves!» Henri Matisse André Derain Maurice Vlaminck Albert Marquet Raoul Dufy Georges Braque
  • 6. El Fauvisme Característiques: • No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és. • El color torna a ser la base dels quadres. S’usa de forma apassionada. - El color és l’autèntic protagonista, mai supeditat al que es representa. - El color s’independitza de l’objecte (cavalls verds, arbres vermells) - El color s’aplica en taques planes i extenses. Grans superfícies acolorides, simples, lluminoses. - Pinzellades soltes i vigoroses, de taques. - Llum i ombra són obtingudes per contrastos de colors. Mai taques fosques o negres. c) La forma, o sigui, l’objecte, se simplifica. Es pinten objectes quotidians, espais interiors, paisatges, natures mortes, retrats... Els objectes es modifiquen amb el color. d) La línia recupera la seva energia. Traços grossos i nítids. e) No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic, com Gauguin. Efectes de relleu en els objectes per degradacions de tonalitats. f) Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un desig d’expressar alguna cosa interior, per tant es modifiquen, no es veuen com en la realitat. g) S’utilitzen sanefes o ziga-zagues per decorar els quadres.
  • 7. Tàmesi André Derain 1905 Barques, Collioure André Derain 1905 Retrat de Matisse André Derain fou un altre André Derain pintor fauvista 1905
  • 8. L’art negre africà influí en els fauvistes i altres avantguardes Les màscares africanes són important per la seva innocència, la seva ingenuïtat i la seva puresa de formes
  • 9. I les exposicions retrospectives de Van Gogh i Gauguin Entre 1901 i 1905 hi hagué a París una sèrie d’exposicions retrospectives de Van Gogh i Gauguin Gustave Moreau «No s’ha de copiar, sinó que s’ha de retenir tot el que constitueix un llenguatge El color i la pinzellada essencial dels mestres del expressiva de Van Gogh i, passat, per més tard l’estètica decorativista i el expressar-ho». color pur de Gauguin són punt de partida pels fauvistes
  • 10. L’expressionisme A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual. L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l’existència... Tot el que és advers de la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes obres. El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i la seva obra El crit, com a exemple de l’emoció que s’havia introduït en l’obra d’art. Va ser més tard, cap a l’any 1905, quan un grup de pintors alemanys van voler donar a la pintura un contingut revolucionari.
  • 11. Característiques de l’expressionisme: 1. Temes: intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en que viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...) perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant també el món interior d’aquest, les seves angoixes, les seves pors... Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat... Ernst Ludwing Kirchner
  • 12. 2. Formes: no pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures. Redueixen la figura humana a elements simples (simplicitat, esquematisme) Exageren els elements lineals (geometria molt marcada, triangles molt aguts...) Violència expressiva, exageració de línies. Tenen dues tendències expressives, inspirades en: - L’art gòtic - L’art negre africà (talles de fusta). 3. Els colors són forts i violents. Predilecció pels fons foscos. Usen el negre. Ernst Ludwing Kirchner
  • 13. Entre els anys 1893 i 1895, Munch s’instal·la a Berlín, on influencià enormement els pintors expressionistes (Die Brücke). Die Brücke Ernst Ludwig Kirchner
  • 14. L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si Die Brücke (El pont) Der Blaue Reiter (El Dresde i Berlín, 1905 Genet Blau) Munich, 1911 Combatius Impulsos primaris Poètics Colors violents Refinament intel·lectual Figura humana Color harmònic Valoren més el Diferents temàtiques contingut que la forma Combinació harmònica No abandonen la de les formes figuració. Evolucionen cap a Representants: l’abstracció Kirchner Representants: Rotluff Heckel Kandinsky Nolde Mark Macke Emil Nolde Maskenstilleben (Masks Still Life, 1911
  • 15. Nova objectivitat El 1920 apareix la tercera etapa de l’expressionisme, tot i no ser un grup, ja que cada artista tenia les seves pròpies característiques. En comú tenien l’ús del detall meticulós per expressar amb una realitat figurativa àcida, la solitud i l’angoixa de les persones de la postguerra, amb clara voluntat de denúncia. Destacaren Otto Dix i Max Beckmann Max Beckmann: La nit, 1919 Otto Dix: Triumph of Death, 1934
  • 16. Un altre focus de l’expressionisme va ser a Viena, on destacaren Egon Schiele i Oskar Kokoschka. Egon Schiele, Self-portrait, 1912 Oskar Kokoschka: Doble retrat, 1913
  • 17. Cubisme Les demoiselles La seva aparició va lligada a l’obra: d'Avignon Picasso la pintà l’any 1907 i representa una escena del bordell del carrer d'Avinyó. Per alguns suposa el naixement del cubisme Abandonà tots els convencionalismes pictòrics: el modelat, la profunditat i l’espai i les figures s’aplanen, fonent-se. Els rostres sintetitzen la visió frontal i lateral. El punt de vista ja no és únic i immòbil, com a la pintura tradicional, sinó que els punts de vista es multipliquen.
  • 18. Cubisme El precursor del moviment va ser Paul Cézanne i la influència de les cultures primitives. La principal característica és la fragmentació geomètrica de l’espai i la configuració de la figura en plans interrelacionalts. Així tenim la visió simultània del mateix objecte i desapareix la perspectiva única. Temes: retrats i objectes quotidians dipositats damunt de taules. Hi ha dues fases principals: Cubisme sintètic (1911-1914) Cubisme analític El pintor substitueix els (1907-1911) petits fragments per plans més L’objecte s’analitza i es desfà i el amplis i la gamma de colors es fa més color es redueix, s’apaga i s’utilitza la rica gamma de grisos, blaus, ocres, No analitzen tant l’objecte, sinó que beixos, i verdosos. trien el més significatiu de cadascun. Apliquen el collage.
  • 19. Cubisme Personalitats destacades del moviment: Paul Cézanne L'any 1907 es celebra una gran exposició retrospectiva de l'obra d’aquest artista i causà un gran impacte en els ambients artístics i en Braque Guillaume Apollinaire crític, poeta, col·leccionista i promotor de les avantguardes G. Braque Paisatges de l’Estaque 1907 Picasso. Retrat de Henry Khanweiler. 1910 Henry Khanweiler galerista i negociant que tingué l'astúcia, arriscada, d’adquirir les obres, de Braque i Picasso, a mesura que s'anaven realitzant Juan Gris: Ampolla d'Anís el Mono (1914)
  • 20. Futurisme Apareix a París amb Filippo T. Marinetti el 1909. Volia trencar amb el passat i exaltar la tecnologia, la màquina i la modernitat. Busquen reproduir la sensació de moviment, de canvi i transformació, per tant, de progrés. Apareix el Simultaneisme, la repetició d’imatges superposades, amb colors vius i molt variats. Humberto Boccioni: Formes Giacomo Balla, Velocità d’automobile, 1913 Úniques de Continuidad en l’espai (1913).
  • 21. Pintura metafísica Deriva del Futurisme. Sorgeix el 1914. Representa una realitat inquietant, amb representacions fantàstiques i espais inventats, volent mostrar el que oculten els nostres pensaments. De Chirico: Love song (19149 i The Disquieting Muses (1916).
  • 22. Dadaisme El Dada o Dadaisme va ser un moviment antiart sorgit en Zurich (Suïssa) en 1916, als famós cabaret Voltaire, quan tota Europa estava en guerra. La paraula "dada" va ser trobada per Tzará al obrir a l'atzar un diccionari, i segons les seves pròpies declaracions, no té cap significat. Es va caracteritzar per gestos i manifestacions provocadores en les quals els artistes pretenien destruir totes les convencions pel que fa a l'art, creant una espècie d’antiart on es lluita contra Marcel Duchamp: tot el preestablert, l'art ha de ser un acte de L.H.O.O.Q, 1919 i rebel·lia. La font, 1917. Dada es presenta com una ideologia total, com una forma de viure i com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior. El moviment dadaista és un moviment antiartístic, antiliterari i antipoètic perquè qüestionen l'existència de l'art, la literatura i la poesia. Destacaren: Marcel Duchamp, Francis Picabia, Jean Arp, Max Ernst i Kurt Schwitters.
  • 23. Abstracció Considerat el moviment més trencador del segle XX. L’inicià Wassily Kandinsky cap el 1910. Abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la forma i el color, com veurem en estudiar-lo. Altres corrents abstractes van ser: el Constructivisme (1913), el Suprematisme (1915) russos i el Neoplasticisme holandès (1917), el qual, aquest últim, també analitzarem en estudiar Piet Mondrian. http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/contextos/5447.htm
  • 24. Cartel de El Lissitsky 'Golpear los blancos con la cuña roja' El constructivisme rus insistia en Vladimir Tatlin: "Monument a la III la funció utilitària de l’art, i el Internacional" (1919). Maqueta suprematisme fou el vehicle de les idees espirituals de Kasimir Malevich.
  • 25. SURREALISME El Surrealisme apareix el 1924 amb el primer manifest surrealista elaborat per André Breton (escriptor i ideòleg del grup). Aquest donà la definició: “Surrealisme, nom masculí, pur automatisme psíquic pel qual s’intenta expressar verbalment o per escrit l’autèntica funció del pensament. Pensament dictat en absència de tot control exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica” El 1930 Bretón elaborà un segon manifest. Aquest moviment també s’anomenà Superrealisme, ja que Bretón va dir: “Crec en l’encontre futur d’aquells dos estats, tan contradictoris en aparença, com són el somni i la realitat, en una espècie de realitat absoluta, de superrealitat” Context històric: Neix al període d’entreguerres, a partir de les teories de Freud: una persona té el món del conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per als surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la creació artística.
  • 26. Teories de Breton AUTOMATISME • Coneixement de la Psicoanàlisi de Sigmund Freud. El 10 octubre de 1921 visita a Freud a casa seva. • La teoria psicoanalítica es basa en l’associació lliure d’idees i defensa l’AUTOMATISME. • Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniques derivades de les investigacions de Freud quan treballava d’auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial. • Practica a partir de 1921 l’AUTOMATISME (sessions d’escriptura automàtica) i escriu “ELS CAMPS MAGNÈTICS”. SOMNI • Coneixement de “La interpretació dels somnis” de Freud, publicat l’any 1900 • Importància del somni per evadir-se de la raó. El gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional: Freud mai no acceptà l’obra dels artistes surrealistes, només li interessà una mica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant la Segona Guerra Mundial.
  • 27. Característiques dels Surrealisme -Influència de les teories psdicoanalítiques de Freud: importància de l’inconscient, rebuig de la omnipotència de la raó, cert nihilisme. Es produeix un cert conreu del tema eròtic en les dimensions del sexe. -Propugnaven un esteticisme involuntari basat en l’automatisme, en el grafisme instintiu, en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del pensament. Es busca representar el fet psíquic elemental i pur. -Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les típiques dites de Dalí són exemple de l’automatisme irracional. -Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. Trets que es troben molt clars en certes obres de Dalí. -Principals pintors: Dalí, Miró, René Magritte, André Masson, Max Ernst, Yves Tanguy, Marc Chagall. Automatisme: Tècnica d’escriptura i de pintura surrealista. Es deixa la ment en blanc i que la mà traci gargots i línies espontànies, sense guiar-la, cercant després formes que suggereixin elements reconeixibles. Se suprimeix el control conscient de la ment i tota preocupació estètica i moral, fent aflorar l’inconscient i els elements psíquics que constitueixen la realitat més profunda de l’ésser humà.
  • 28. L’escola de París Són una sèrie d’artistes que sense pertànyer a cap avantguarda tenen una gran personalitat, fet que permet parlar d’individualitats. Hi destacà Amadeu Modigliani, influït per l’art primitiu africà en les seves escultures, mentre que les seves pintures es caracteritzen per l’us del cànon allargat. Amedeo Modigliani Un ajagut, 1917 i Alice, 1915

×