El crac del 29

els feliços anys vint la depressió dels anys trenta 1919 1939 1929 Crac Època de depressió econòmica Època de prosperitat econòmica

Antecedents Els feliços anys 20

La guerra mundial i les seves conseqüències (pèrdues humanes i materials, deutes de guerra, recessió dels països derrotats...) van convertir els EE.UU en la primera potència econòmica mundial Les despeses financeres de guerra i les necessitats de reconstrucció d’Europa Demanda de préstecs i de producció americana Va provocar una Dependència econòmica d’Europa respecte els EE.UU. Que va crear una A causa de LA PROSPERITAT AMERICANA I va potenciar Gran Productivitat Gran poder adquisitiu de la població La situació econòmica

Prosperitat americana EUA, anys 20, gran bonança econòmica Creixement molt més ràpid que Europa. Balança comercial favorable als EUA ($ supera lliura) Inversions capital americà i exportacions a Europa Desequilibri països industrialitzats i exportadors d’aliments i primeres matèries. Els Feliços Anys 20 Boom econòmic Conservadurisme polític Efervescència cultural Conflictes socials i racials

Viure el present Confiança en el sistema Comprar a terminis Consumisme i abús del crèdit Endeutament de consumidors i de productors La prosperitat els portava a Demanant crèdits als bancs Això provocava un Agreujat per l’especulació borsària Entre 1925 i 1929 Enriquiment ràpid i especulatiu Semblava que tot anava bé, però... Els Feliços Anys 20

Cadena de muntatge, símbol de l’augment de la producció, i Ford T, símbol de la prosperitat americana dels anys 20. Desenvolupament sector elèctric . A baix receptor de ràdio i una rentadora elèctrica, els electrodomèstics s’estengueren a totes les llars. La publicitat fou un altre element per augmentar el consum.

Empire State Building , 1931 Chrysler Building, 1930 Nova York als anys 30

Construcció del Rockefeller Center a N. York, als anys 20 La renda no es distribuí equitativament, els salares van créixer molt poc.

Producció americana + producció europea Superproducció Baixen preus Baixa producció Augmenta atur Desequilibri sistema de relacions monetàries internacionals Dificultats convertibilitat monedes en or Inflació (Alemanya) crisi provoca Els deutes i els crèdits provoquen emissió paper moneda Superproducció de 1920-1921

SUPERPRODUCCIÓ mundial Des de 1925 Les empreses no aturen la producció i els governs no intervenen Augmentar demanda Publicitat i més crèdits A la producció americana cal sumar l’europea Malgrat això endeutament Només pensen en amb Això provoca més

Tot i això, existien problemes en l’economia nord-americana Als EUA regnava l’optimisme L’agricultura. Creix menys que la indústria. Els preus agrícoles són baixos (superproducció) Baix nivell de vida (èxode rural) Estancament comerç internacional. Proteccionisme. Perill sobreproducció industrial Sectors industrials amb problemes. Crisi indústria tradicional. Mineria del carbó. Sector naval. Especulació borsària. Bombolla especulativa

La publicitat

Final de la guerra: Ruïna europea i enriquiment dels EE.UU. 1920 - 1921 Crisi de superproducció 1922 comença a millorar la situació econòmica “ Els feliços anys vint” especialment als EE.UU “ Prosperitat americana” S’iniciava una època d’un fort consumisme amb abús del crèdit i especulació borsària 1919 1929 CRAC Endeutament de productors i consumidors Superproducció Com a resum de la situació econòmica

La situació política Societat nord-americana políticament conservadora (Republicana) Fomentarà el Nacionalisme . Fomentarà l’ aïlllacionisme respecte d’Europa. Estimularà el proteccionisme . Es centrarà en Amèrica Llatina (Doctrina Monroe, Diplomàcia del dòlar) Harding (1920-24), republicà Coolidge(1924-28), republicà Hoover (1928-32), republicà

La situació social Predomini classe mitjana Uniformitat de gustos Consum massiu (força publicitat) Als EUA comença a gestar-se la societat del benestar American Way of Life Societat nord-americana - Incorpora noves tecnologies (ràdio, cotxe). - En transformació. - Molt conservadora. - Molt nacionalista. - Pateix importants tensions.

Societat nord-americana pateix importants tensions Existeix la segregació racial (minoria negra sobretot discriminada) Molta immigració (creix la discriminació i el racisme) Cal restringir l’arribada d’immigrants (sistema de quotes) 1915, neix el Ku-Klux-Klan (anti-catòlica, anti-negres, anti-immigrants) 1920, procés Sacco-Vanzetti Qui són els autèntics americans? WASP Conflictes racials Puritanisme (moral protestant) Lectura literal de la Bíblia Influeix ciència i ensenyament (el creacionisme negarà Darwin) Oposició al Modernisme Fonamentalisme religiós

Puritanisme (moral protestant) tindrà gran força en la política 1917, esmena en la Constitució. 1919, Acta. Llei Seca , prohibició de les begudes alcohòliques es vol preservar la societat de l’alcohol contraproduent - Augmentà criminalitat (gangsterisme, contraban) Moral restrictiva

D’Europa començaren a immigrar famílies senceres a EE.UU., com aquests eslaus. La immigració començà a controlar-se, i a prohibir-se en molts casos. Una reacció puritana als EE.UU. provocà l’aparició de la “llei seca”, que il·legalitzà el consum d’alcohol, desenvolupant les màfies i la delinqüència. Fitxa policial d’Al Capone

El Crac del 29 i la Gran Depressió

El crac de 1929 Els inversors particulars L’estalviador retira els dipòsits del banc No hi ha més préstecs ni a consumidors ni a productors Crisi bancària Fallida de la borsa Empreses i bancs han invertit en borsa Els bancs esgoten liquidesa Les fàbriques tanquen Augmenta l’atur Perjudica a Molts d’ells són Deutors de crèdits que no podràn tornar En aquests moments d’incertesa Això provoca que provoca Sense ajudes 24 0ctubre 1929 dijous negre

Acció i Borsa de Nova York, a Wall Street . Banc de l’època

Imatges de la Borsa de Nova York i Wall Street el 1929

Wall Street després de la caiguda de la Borsa. A dalt estalviadors retirant els seus diners. A baix cotxes en venda.

L’augment de l’atur Descens del consum Caiguda dels preus (32%) L’empobriment generalitzat incrementa el subconsum S’atura la inversió industrial 100.000 empreses 5000 bancs (-40%) provoca provoca Baixa la producció mundial tanquen Entre 1929 i 1932 13 milions d’aturats 25% població activa http://www.youtube.com/watch?v=oIzS9jGx6Eo&eurl=http://www.claseshistoria.com/entreguerras/consecuenciassociales.htm

Conseqüències socials de la crisi: Augment de l’atur i misèria generalitzada

Hooverville a dalt, família de Califòrnia a baix. Aturats i emigrants a la dreta.

La crisi s’expandeix arreu del món Es va esfondrar tot el sistema internacional d’intercanvis, de producció i de finances Enfonsament del comerç internacional Repatriació dels capitals americans invertits per Europa i Amèrica Llatina Enfonsament dels bancs europeus A causa de provoca

El crac de 1929 als EUA Fallida de la borsa crisi borsària Fallida de molts bancs crisi financera Tancament de moltes indústries crisi industrial Crisi social Crisi economia nord-americana S’extendrà arreu del món

La lluita contra la crisi

Fet de més transcendència econòmica de la primera meitat del segle XX Crac del 29 Per què es va produir? Liberals . És la típica crisi capitalista. Marxistes . És la mostra que el capitalisme no funciona. Monetaristes . Problemes amb el patró or. Keynesians . Desequilibris entre la producció i el consum. Actualment, destaquem tres causes: La sobreproducció de mercaderies. Massa oferta, poca demanda. Estocs. 2. Especulació de capitals . Baixen les inversions productives i el consum. Els préstecs passen a ser especulatius, no productius 3. Desequilibris monetaris . El dòlar és una moneda massa forta. Els EUA controlen la major part de l’or mundial. El patró or no funciona.

Actualment, destaquem tres causes:

La sobreproducció de mercaderies.

Massa oferta, poca demanda. Estocs.

2. Especulació de capitals .

Baixen les inversions productives i el consum.

Els préstecs passen a ser especulatius, no productius

3. Desequilibris monetaris .

El dòlar és una moneda massa forta.

Els EUA controlen la major part de l’or mundial.

El patró or no funciona.

La lluita contra la crisi Polítiques tradicionals Com són El proteccionisme i les devaluacions monetàries Primer s’apliquen Després les Teories keynesianes Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica. La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi. J. M. Keynes Segons aquestes teories: Teoria general de l’ocupació, l’interès i els diners (1936) Les crisis no són passatgeres. La inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda.

Teories keynesianes Inversió estatal (obres públiques) Finançada per dèficit pressupostari Creació d’ocupació Augment de la renda familiar Creix el consum de les famílies Augmenta la producció Augment dels impostos indirectes Augment dels impostos directes Augment en els ingressos estatals Equilibri del dèficit del pressupost

La lluita contra la crisi El New Deal Franklin D. Roosevelt (president demòcrata, 1933-45) El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos Aplica es basa en la Intervenció estatal Teories keynesianes Inspiraren el New Deal (1933-1938)

New Deal (1933-38) Va en contra de la tradició econòmica nord-americana, per això part quedarà anul·lat pel tribunal suprem dels EUA l’Estat intervé en els tres sectors econòmics causants de la crisi (agricultura, finances, indústria) l’Estat desenvolupa una important política social Intervencions econòmiques Intervencions socials

Intervencions econòmiques Sector Financer Nova organització bancària sota control de la Reserva Federal. Increment del crèdit públic, per estimular la inversió. Control de la massa monetària. Devaluació de la moneda (1934, es devaluà un 41%) Sector Agrícola Agriculture Adjustment Act Pujada de preus, reducció d’estocs (reduir producció, subvencions) Sector Industrial L’Estat impulsarà grans obres públiques (crearà el NIRA i la Tennessee Valley Authority) Les obres públiques fomentaran el sector industrial

Reduir l’atur (disminució jornada laboral) Fixació salari mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..) Intervencions socials L’Estat ha d’afrontar un fort augment de la conflictivitat social és l’inici de l’actual Estat del Benestar es vol lluitar contra l’atur i augmentar els nivells de renda de la població

New Deal (1933-38) sobretot tres grans característiques intervenció estatal pujada de preus estímul del consum la crisi s’aturà i s’estabilitzà l’economia ara bé la recuperació definitiva de l’economia nord-americana no arribarà fins la Segona Guerra Mundial

El New Deal: Obres públiques