Modernisme

El modernisme Hector Guimard - Escuts de l’estació Port-Royal 1900 (París) Cartell modernista

Context històric general El modernisme neix a cavall entre els segles XIX i XX, aproximadament entre el 1890 i 1910. Després de la gran diversitat artística del XIX, neix per primer cop un estil unitari, que recull les conquestes del segle anterior i fonamenta molts corrents arquitectònics del segle XX. En la seva formació hi contribuïren diverses tendències: - El neogoticisme del segle XIX. - L’ ”Arts and crafts” - L’enginyeria i l’arquitectura del ferro. - La pintura dels prerafaelites, l’impressionisme i el simbolisme. - El gust per l’art japonès. - Les noves tècniques de treballar en corba la fusta. El modernisme apareix a les ciutats d’aquelles països on s’ha produït un cert grau de desenvolupament industrial i inclou moltes de les manifestacions de la seva època (espectacles, vestits, adorns personals, mobiliari...). Vol ser el reflex d’una societat moderna i activa i fer una ciutat alegre, nova i elegant. És l’estil d’una rica i refinada burgesia, la més preparada socialment i intel·lectualment, que necessita productes de qualitat superior als que la indústria fabrica fins el moment. Per això, malgrat els diferents noms que rep, té unes característiques comuns.

L’Art Nouveau
Neix a Bèlgica i s’estén ràpidament al llarg dels anys 80.
Art Nouveau : a Bèlgica i França Jugendstil : a Alemanya Modern Style : a la Gran Bretanya Modernisme : a Catalunya Sezessionstil : a Àustria Stile Liberty : a Itàlia
Critica la deshumanització que comporta la difusió de la indústria moderna.
La natura és la gran font d’inspiració. La línia corba i ondulant, sobretot vegetal.
Utilització de nous materials: ferro i vidre.
Unificació de totes les arts: arquitectura, mobiliari, joies, robes (recull una certa tradició gòtica)
L’antecedent: Art & Craft (Art i Ofici) de William Morris que volia lq recuperació de l’artesania enfront del maquinisme, la recuperació de la creativitat artística.
Disseny de paper pintat. William Morris. 1884 William Morris

Característiques generals:
- Estil de difusió internacional, de l’època de gran desenvolupament del capitalisme, en la seva vessant imperialista, i de les unions internacionals proletàries.
Vol superar les formes tradicionals artístiques i dominar la tecnologia moderna. Vol aconseguir la unificació ideal de totes les arts.
Donen la mateixa importància al disseny de vaixelles i mobles com la decoració i l’arquitectura.
Vidriera i penjador de la Casa Navàs (Reus), de Domènech i Montaner

Predomina la línia ondulada, tant en l’arquitectura com la decoració, reflex de les forces naturals i els seus contrastos.
Superfícies corbes i decoració floral i ondulant donen forma als edificis, recobreixen mobles i parets. Papallones i llargs cabells femenins són elements ornamentals típics.
Utilitza el ferro en perfils corbs, com a decoració i estructura, unit al formigó, dotant als conjunts d’una forta linealitat. S’usen materials diversos: pedra, maó, vidre, ceràmica, agrupats al mateix edifici.
Falta de simetria i estranyes formes, elements trets de la imaginació, però units a altres racionals i funcionals.

Gerro d’Émile Gallé Llum de Tiffany

Hector Guimard. “Porte Dauphine” Metro de París Vitrall de Tiffany

El petó. Gustave Klimt (1862-1918) HENRI van de VELDE: Mobiliari Vitrall del Palau de la Música.

El modernisme català Representa el desig de crear un art nacional propi i es va aplicar a totes les arts. Hi ha grans escultors, com Josep Llimona, ceramistes, pintors... L’arquitectura serà però l’art on més destacarà. El modernisme serà l’art al servei de l’enriquida burgesia catalana, i la ciutat que millor el reflectirà serà Barcelona. Està molt relacionat amb la Renaixença i el nacionalisme català que es desenvolupa a partir de finals del segle XIX. Primer es vol incloure Catalunya en els corrents estètics europeus de l’època, però el modernisme arquitectònic aconsegueix aquí una vigència més gran que en altres llocs, ja que arriba fins als anys vint. Una característica del modernisme català és la influència neogòtica en moltes obres, conseqüència del nacionalisme de la burgesia que pretén trobar en el que és medieval una esplendor modèlica. Molts arquitectes donen a Barcelona tons modernistes, però en destaquen tres: Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) Josep Puig i Cadafalch (1867-1957) Antoni Gaudí (1852-1926)

Josep Puig i Cadafalch (1867-1957) A les primeres obres que feu manifestà el gust per l’arquitectura historicista, dintre del neogoticisme nòrdic. Obres destacades seves són: Casa Martí (1895-96) que va acollir les tertulies modernistes dels “Quatre Gats” Opiso: tertúlia dels “Quatre Gats”

A la Casa Ametller (Barcelona) hi incorporà elements decoratius del gòtic català (1898-1900)

Joseph Puig i Cadafalch fou deixeble de Domènech I Montaner, construí en 1901 la Casa Macaya a Barcelona. La façana està decorada amb estuc blanc i escultures de pedra, Destaca la rica ornamentació interior que pot veure’s des del vestíbul i el pati.

Casa Quadras (1902-1904), actual Museu de la Música

CASA DE LES PUNXES ( 1903-1905)

http://blocs.xtec.cat	209
http://munshart.blogspot.com	62
http://mesquellenguailiteratura.blogspot.com	57
http://carmearanda.blogspot.com	55
http://www.slideshare.net	21
http://munshart.blogspot.com.es	17
http://mesquellenguailiteratura.blogspot.com.es	8
http://www.munshart.blogspot.com.es	6
http://www.munshart.blogspot.com	2
http://www.carmearanda.blogspot.com	2
http://translate.googleusercontent.com	2
http://xtec.cat	1

Modernisme

by mcarmearanda on Feb 16, 2009

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

12 Embeds 442

Statistics

Modernisme — Presentation Transcript