Your SlideShare is downloading. ×
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final

7,121
views

Published on

Published in: Education

1 Comment
1 Like
Statistics
Notes
  • Recomano la lectura de la novel.la 'Els Colors del Cel'. Una passejada per la Florència del Renaixement, narrada en primera persona per un testimoni de l'època, molt proper a Miquel Àngel. Les relacions de l'artista amb Leonardo da Vinci, tota l'evolució dels treballs a la volta de la Capella Sixtina, i, en definitiva, tot el que van compartir i com es van formar els dos grans genis. Una trama molt apassionant i misteriosa amb l'art de fons, que es desenvolupa als escenaris més emblemàtics d'una època cabdal de la història d'Occident.

    http://www.bubok.es/libros/218770/ELS-COLORS-DEL-CEL
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total Views
7,121
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
194
Comments
1
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Volta de la CapellaSixtina i El JudiciFinal
  • 2. 1480, interior de la Capella Sixtina abans de ser pintada per M. Àngel.
  • 3. Documentació generalTítol: Volta de la CapellaSixtina i Judici Final.Autor: Miquel Àngel(Caprese, 1475- Roma,1564).Cronologia: 1508-1512/1536-1541.Tècnica: fresc.Mides: 13 x 36 (volta); 13x 12 (Judici Final).Estil: Renaixentista.Tema: bíblic.Localització: Capella Sixtiadel Vaticà (Roma).
  • 4. Anàlisi foral: Elements plàsticsEstudi minuciós de cada detall i cura en la preparació dels dibuixos., pertant la línia és important.Coneixement perfecte del coshumà, gràcies a la seva facetad’escultor.Figures representades amb unanaturalitat extrema.Els colors originals, restaurats afinals del segle XX, eren moltforts i lluminosos.Malgrat la variada policromia, hipredominen el verd i el violeta(colors litúrgics de la missa). Miquel Àngel dona una dimensió espiritual als seus dibuixos.
  • 5. Recreació en els tendons, braços bentornejats, torsos amples, cames entensió, postures complicades...Concepció plenament escultòrica dela figura humana.
  • 6. Perfecta representació de l’anatomia i el volum del cos humà.Personatges robusts, gegantins, musculosos. Són escultures pintades.Incorpora les lleis de la tradició clàssica de l’escultura. Els cossos, modelats ambel clarobscur, són volums plens de força.Dinamisme i expressivitat, com en La creació d’Adam, on amb pocs, peròexpressius gests, explica un moment transcendental del llibre del Gènesis i detota la història de la religió juedocristiana.
  • 7. Anàlisi formal: composició de la voltaEl sostre de la volta es dividí, amb 10 arcs faixons pintats, en 9 sectorstransversals, que al seu torn es divideixen en 3 registres separats perfalses cornises 1 registre 2 registre 3 registre L’arquitectura pintada és el fons sobre el que Arcs faixons pintats estan distribuïdes totes les figures de la volta. A les escenes centrals hi ha fons amb paisatges senzills o monocromàtics.
  • 8. La creació d’Adam és un dels temes més famosos de la volta. Ocupa la partcentral del quart registre. Hi podem veure les arquitectures pintades, amb lesfalses cornises, nens-cariàtides, que simulen marbre i aguanten les cornises, iles llunetes i els triangles.Aquesta estructura de registre s’alterna amb altres sense les llunetes. Lacomposició dels frescos es considera la més complexa de tot l’art occidental.
  • 9. Profeta Joel Sibil·la dèlfica Embriaguesa de Noé Diluvi universal Sibil·la eritrea Sacrifici de Noé Profeta Isaies Pecat original i Expulsió Paradís Avantpassats MedallóProfeta Ezequiel Creació d’Eva Sibil·la cumana Ignudis Creació d’Adam Separació terra Sibil·la pèrsica i aigua Profeta Daniel Creació dels astres Separació de llum Sibil·la líbicaProfeta Jeremies i tenebres
  • 10. El contingut de la volta és un extens programaiconogràfic bíblic (Antic Testament).El papa Juli II li va fer l’encàrrec a Miquel Àngel imorí un any després de la inauguració de la volta. Elsignificat del conjunt de la pintura no queda clar. Peralguns aquest papa volia reflectir les sevesaspiracions de poder polític, recordant la salvació deRoma gràcies al poder papal, o el poder del papadavant la nova situació de crisi religiosa. Juli IIconcentrà molt poder en les seves mans.No està clar el paper dels ignudi, que no gosen mirarla caiguda de l’home, però un d’ells sí que mira laseva creació.Per alguns historiadors a la volta hi ha tres realitatshumanes: condicions abans de la Revelació (llunetes,petxines i triangles); el coneixement (sibil·les,profetes i ignudi) i la relació directa amb el cel(històries bíbliques) http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%B3veda_de_la_Capilla_Sixtina
  • 11. Als espaiscentrals s’hirepresenten elsorígens de lahumanitat i elsseus primerstemps, començantper la creació.Déu separa lallum de lestenebres.Al seu voltatquatre joves nus,els ignudi,semblen apartarla vista de l’accióde Déu pare.
  • 12. Déu, que apareix dues vegades, de cara i d’esquena, per reflectir la direcció delseu moviment, crea el sol i la lluna i les plantes. Déu, a la dreta, amb gestferm, fa aparèixer un sol groc i lluent i una freda lluna blanc. Quatre infantssurten d’entre les seves robes. A l’esquerra Déu fa aparèixer les plantes sobre laterra erma.
  • 13. La separació de la Terra i les Aigües. Aquesta 3a escena completa el ciclede la creació del món. Amb les dues anteriors són les que Miquel Àngel pintàen últim lloc, però les primeres en l’ordre cronològic. Aquí Déu vola per sobreuna zona blava que sembla el mar, amb un cel clar que es va enfosquint alfons. L’acompanyen els àngels i al voltant tornen a haver-hi 4 ignudi.
  • 14. La creació d’AdamLa imatge de Déu pare creada per M. Àngel s’ha mantingut al llarg dels seglesposteriors. Déu està dins un mantell en forma del·lipsi, simbolitzant el que ésetern (forma d’ou). Mentre que Adam està en un oval incomplet. Amb l’extensiódels braços i el lleu contacte dels dits, el raig creador passa de l’un a l’altre. Déufa el primer home a la seva imatge, i crea una criatura de gran bellesa. Del grupque està dins el mantell de Déu destaca la dona sota el braç, per a molts Eva, elsseus fills i tots els que encara no ha creat.
  • 15. Les mirades són d’amor i confiança entre els dos personatges.
  • 16. Els ignudi mostren medallons de bronze amb escenes de l’Antic Testament.La creació d’Eva ocupa el panell central de la volta. Té 4 ignudi. Amb posturesmolt diferents, als costats. És el primer cop que M. Àngel pintà la figura deDéu, repetint-la després en els que hem vist anteriorment. Eva sembla sortir deles roques en comptes del cos d’Adam. Ajunta les mans adorant a Déu, que ambla seva mà dreta la fa aixecar. Aquest està embolicat en un mantell violeta
  • 17. El pecat original i l’expulsió del Paradís. És la sisena escena cronològica.Consta de dues parts: el pecat i l’expulsió, amb l’arbre del Bé i el Mal al migamb la serp-dimoni amb aparença de dona enroscada al seu tronc. Contrasta elfons de l’esquerra, l’arbre ple de fruits, amb el de la dreta, dessolat i desèrtic.Fins i tot l’aspecte del primer home i la primera dona sembla haver canviatdesprés del pecat. Els dos es mostren temorosos, avergonyits, semblen mésgrans, caminen corbats... Mentre que al Paradís es mostraven confiats, serens,bells...
  • 18. El sacrifici de NoéEl sacrifici de Noé. La composició s’inspira en elsrelleus clàssics. Abraham ofereix a Déu el sacrificid’uns animals abans de pujar a l’arca.
  • 19. El diluvi universalEls últims habitants de la Terra pugen als cims més alts, però la plujacontinua. Ningú no es a salvar, només aquells que anaven en l’arca de Noé,que apareix als fons de la composició. La desolació és completa.
  • 20. L’embriaguesa de Noé
  • 21. Els Profetes, que anunciaren alpoble d’Israel la vinguda delMessies, són 5 i porten el seunom escrit a sota. Tots sostenenpapers o llibres, com a símbol dela seva clarividència. Totsmediten o llegeixen. Tots sónpersonatges gegantins.
  • 22. Els profetes s’alternen amb les sibil·les,dones que van profetitzar l’arribada delMessies entre els gentils.
  • 23. Sibil.la Eritrea
  • 24. Les 4 petxines de les cantonades amb escenes de la salvació del poble d’Israel.La serp de bronze. Aquí es veu comimpressionà al pintor la trobada delLaocoont i els seus fills el 1506. Lahistòria explica que durant l’Èxode delpoble jueu varen ser atacats per una David i Goliat. Mostra el momentplaga de serps; Moisès intercedí davant de la decapitació del gegant pelDéu i els va salvar. Déu els manà fer una jove David, amb la pròpia espasaserp de bronze i que la pengessin d’un d’aquest.pal tot dient: “Tot el que hagi estatmossegat per una serp i la miri viurà”.
  • 25. Judit y Holofernes. Episodi narrat en 3 escenes. A l’esquerra un guàrdia dorm. A laEl castic d’ Amàn. El nu del centre dreta Holofermes jeu decapitat. Al centrerecorda els captius de la tomba de Juli Judit i la criada vestida de groc (representaII, per la qual va fer el Moisès. Esther, l’Església) i Judit de blanc, símbol de puresa,era una jueva proclamada reina de estan cobrint amb una tela la safata on portenPèrsia pel rei Asuero. Esther descobrí el cap d’Holofernes, el rostre del qual es diuque Amàn, el primer ministre, intentava que és un autoretrat de Miquel Àngel.destruir el poble d’Israel i ho vaimpedir i Amàn fou crucificat.
  • 26. El Judici FinalPintura feta al frescper Miquel Àngel perdecorar la paretfrontal de la CapellaSixtina. Fou acabatel 1541, després de 5anys de treball.M. Àngel va ocuparfins l’últim racó de laparet, anul·lant-ne laconsistència, creantla sensació d’un celsense límits, un espaiindeterminat.Les figures humanesvan enfosquint-se amesura que baixem lavista cap avall.
  • 27. Les més de 400 figures, algunesde les quals fan 350 cm o més, iles més reduïdes en fan 155 cm,semblen moure’s quan se lesobserva amb atenció.L’element principal de l’obra, elprotagonista és el cos humà,engegantit. Miquel A. s’entretéen pintar cada part del cos ambel màxim detall. Les mans i elsgestos de la majoria de figuressón completament expressius.Tractament totalmentescultòric de la figura humana.
  • 28. ComposicióEl fresc es pot dividir, horitzontalment, en 4 parts o frisos, cadascun amb una temàtica concreta:1. La part celestial, on els àngels porten els instruments de la Passió.2. La part on es trobem Crist i la Verge, envoltats de tots els escollits.3. La part de trànsit, on pugen al cel els elegits (esquerra) i on cauen o són llençats els condemnats (dreta).4. La part de baix, a l’esquerra on ressusciten els mots el dia del Judici, i a la dreta on els condemnats van a parar a l’infern.
  • 29. ComposicióConjunt centralJesucrist és el centre de l’obra.Amb un gest enèrgic i aterridorsepara els justos del pecadors.Expressió d’enuig i airada.La Verge Maria, al seu costat,mostra una actitud espantada, escom si s’amagués .Darrere hi ha una fortail·luminació, fent que tota la llum il’atenció es concentri en les duesfigures centrals.La resta de personatges,sobretot els que envoltenaquestes figures, formen com unremolí que gira al seu voltant.
  • 30. Al centre deltercer registre:Els àngelstocant lestrompetes deldia del JudiciL’arcàngel SanMiquel amb elLlibre delsescollitsEl Llibre delscomdemnats
  • 31. Lluneta del costat esquerre, dalt de tot. Els àngels, sense ales, portenamb esforç els símbols de la passió: la creu i la corona d’espines.
  • 32. Lluneta del costat dret, els àngels també porten instruments de la Passió,com la columna de la flagel·lació i la canya amb l’esponja.
  • 33. Part esquerra delfresc, dreta deCrist.Adam com aprimer home.Més a l’esquerratrobem les dones(santes, verges imàrtirs,juntament ambsibil·les i heroïnesde l’AnticTestament)La dona de primerpla que semblaprotegir una noiajove agenollada,s’identificanormalment comEva, la primeradona.
  • 34. Part dreta del fresc, esquerra de Crist. Aquí hi ha els màrtirs de l’Església amb els instruments del seu martiri. 1 San Bartomeu (2) amb la seva pell a la mà. Santa Caterina (3) amb la roda de punxes, San 5 Sebastià amb les fletxes (4)...2 El cirineu, l’home que ajudà Jesús amb la 5 creu o Dimes, el bon lladre(5) 3 També San Pere, 4 oferint les grans claus del regne a Jesús. (1)
  • 35. L’autoretrat de l’artista apareixaquí com a San Bartomeu, amb laseva pell, que li van arrencar enmartiritzar-lo, a la mà, i cominterrogant a Crist sobre el seudestí.El rostre es pot veure també a lapell, mostra del terror de M.Àngel al pecat i a la condemnació.Detall dels elegits
  • 36. La pujada al cel dels elegits, ajudats pelsàngels, a la part esquerre del fresc.
  • 37. Els condemnats són llençats cap a l’infern. Elscossos, les anatomies en tensió, són elementsdestacables.El personatge de sota sembla estar sofrint ungran turment interior, potser com el propiartista. És empès cap avall també.
  • 38. La part més baixa, a l’esquerra, ens mostra la resurrecció dels morts
  • 39. Caront porta els condemnats, amb la seva barca, fins la boca de l’infern.Influència clara de Dante i de la mitologia clàssica. També del Dies Irae, deFra Tomàs de Celano, i sobre tot influència de les Sagrades Escriptures, delApocalipsi de San Joan.
  • 40. El terrible rostre de Caront, que segonsla mitologia clàssica, portava les ànimesdels pecadors davant del jujtge infernal,Minos.Minos, el jutge del món subterrani, ambserps al voltant del cos, davant deLeviatan, el monstre marí que simbolitzael caos, descrit al llibre de Job.
  • 41. Abans i després de la restauració
  • 42. FuncióEl papa Pau III, família Farnese, nomenà a Miquel Àngel primer arquitecte, escultori pintor del Vaticà. L’artista es traslladà definitivament a Roma el 1535. El 1534 lihavia encarregat el fresc del Judici Final, el qual l’acabà el 31 d’octubre de 1541. A la volta Miquel Àngel va pintar lorigen del món i de l’ésser humà, tal com narra l’Antic Testament. Va donar la seva particular visió del text bíblic que ha transcendit al llarg de la història. A la paret frontal va pintar el final del món i de l’ésser humà. És l’Apocalipsi, l’últim dels llibres de la Bíblia, escrit per Sant Joan, la que narra el que passarà el dia de la fi del món, el dia del Judici Final. Miquel Àngel, amb aquest últim fresc, va tancar el cicle de la vida humana, i en donà també la seva pròpia visió.
  • 43. La Capella Sixtina és el lloc on, quan unpapa mor, s’hi reuneixen tots els cardenalsi trien el seu successor. És per tant un llocimportant per a l’Església catòlica, ja queaquí es decideix qui l’ha de governar. Vasari, Tomba de Miquel Àngel, Santa Croce, Florència
  • 44. Models i influènciesLa referència principal varen ser les escultures clàssiques, que Miquel Àngelconeixia bé i que havien inspirat la seva obra escultòrica. Els frescos de lacatedral d’Orvieto, de Luca Signorelli també el degueren inspirar, o les obresdel Bosch, que amuntegava figures en un mateix quadre. Les fonts literàries foren diverses i ja han estat esmentades. La influència posterior ha estat molt gran, tant en els pintors manieristes com barrocs i fins el segle XIX. Luca Signorelli, L’infern , 1499-1502