Laocoont i els seus fills
Agesandre i fills (S. I aC)
Estil: Grec hel·lenístic
(323 aC – 31 aC)
Estil: Grec hel·lenístic                    (323 aC – 31 aC)
Característiques generals:

L’imperialisme d’Alexandre el Gra...
La figura humana és tractada en les diferents fases de la vida: de la
infància a la vellesa. Hi ha profusió de retrats, so...
Escultura que busca la teatralitat a l’hora d’expressar les accions, i la
preferència pel moviment i per la grandiositat.
...
·        El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la
comprensió dels diferents ideals del passat q...
Estil: Grec hel·lenístic        (323 aC – 31 aC)
- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
- Valora e...
Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades:

•   Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus,...
Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells,
        nens, púgils, retrats de persones concretes...




 ...
Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic
                        com espiritual.


                ...
Escola de Rodes




                  Victòria de
                  Samotràcia    El Toro Farnesi
El Colós de Rodes
Laocoont i els seus fills
                      Agesandre i fills (segle I aC)


Fills: Polidor i                         ...
Agesandre i fills
Agesandre, Apolidor i Atenodor, escultors de l’escola de Rodes, sembla que
pare i fills respectivament, ...
Laocoonte

Historia de la escultura

1506. Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la Domus Aurea de
Nerón) de...
Anàlisi formal:   Descripció
Narració que Virgili fa a l’Eneida.
                                                                     Composició pirami...
Expressió turmentada      Dinamisme i expressivitat

Arrugues
                                   Dolor del sacerdot troià
...
Músculs en tensió, exageradament treballada, cossos contorçats... La
   serp està a punt de mossegar-li el maluc.




Coss...
Boca oberta, arrugues de dolor… Mostra el pàthos (perfecta captació del
patiment) de la derrota a través de l’expressió de...
La mirada el fill gran demanant ajuda   Detall del fill petit
Detall de la mossegada d’una de
les serps a Laocoont              Detall del fill gran
El Laocoont i els seus fills és una adaptació en marbre del original de
bronze grec del segle II aC (amb només un fill)
És...
Virgili, segons alguns pren aquesta escultura com a punt de partida
del seu relat a l’Eneida, ja que aquest i el grup del ...
Descripció que de l’escultura havia fet Plini
                                    el Vell:


                             ...
Funció

Probablement fou encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc
públic, encara que també podia haver estat u...
Models i influències
 És important el deute de l'hel·lenisme el passat clàssic. El model
 dels relleus de l’altar de Pèrga...
Relació amb els relleus de l’altar de Zeus a Pèrgam
El Laocoont es comparable al
Barroc, posterior al classicisme
renaixentista, quan es
representaren els cossos plens
de ten...
Altres interpretacions del mateix tema




           Laocoont de El Greco
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Laocoont i els seus fills

18,620

Published on

Published in: Education
3 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • .i. -.- .i.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • puta friki la notas estaa! MENOS ESTUDIAR I MAS TIBIA!
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Mil gràcies per a totes les presentacions d'història de l'art. Tinc un professor que és molt llest, però no sap explicar bé i ens demana un nivell alt. Gràcies a vosté he aprobat dos examens ja!
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total Views
18,620
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
25
Actions
Shares
0
Downloads
366
Comments
3
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Laocoont i els seus fills

  1. 1. Laocoont i els seus fills Agesandre i fills (S. I aC) Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC)
  2. 2. Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC) Característiques generals: L’imperialisme d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística. En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.
  3. 3. La figura humana és tractada en les diferents fases de la vida: de la infància a la vellesa. Hi ha profusió de retrats, sobre tot dels personatges públics, amb una marcada psicologia individual. Hi ha preocupació per expressar amb intensitat els estats d’ànim més variats: tristesa, dolor, alegria. En aquest sentit s’aprofiten les possibilitats dramàtiques dels grups escultòrics, molt abundants en aquesta època.
  4. 4. Escultura que busca la teatralitat a l’hora d’expressar les accions, i la preferència pel moviment i per la grandiositat. També buscava provocar sensacions immediates, fos amb tragèdies o amb la gràcia d’una deessa amb posició suggerent. Les figures femenines segueixen expressant serenitat, però és corrent trobar nus femenins. L’idealisme clàssic deixava pas al realisme i a les expressions turmentades. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.
  5. 5. · El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus, hi trobem recopilacions, retrats, biblioteques... . Desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època. · En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons. · Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat clàssica.
  6. 6. Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC) - Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat. - Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments) - Més moviment i dinamisme - Importància al grups escultòrics - Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat. - Temes anecdòtics (Nen de l’espina) - Busquen provocar sensacions immediates - Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre problemes tècnics.
  7. 7. Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades: • Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals (Gal moribund, Gal suïcidant-se, d’Epígon) Epígon en serà un escultor destacat (tema dels gals invasors). . Rodes: afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment contorsionat. Escultors: Cares de Lindos: El Colós de Rodes. Pitòcritos: Victòria de Samotràcia. El Toro Farnesi. Agesandre, Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills. • Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes… L'Al·legoria del Nil . Atenes: es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat (Tors Belvedere, d’Apol.loni, Jove orant de Boethas...) . Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat
  8. 8. Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de persones concretes... Escola d’Atenes Escola d’Alexandria: Al·legoria del Nil Tors Belvedere,
  9. 9. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual. Escola de Pèrgam Gàlata suïcidant-se i Gàlata ferit
  10. 10. Escola de Rodes Victòria de Samotràcia El Toro Farnesi
  11. 11. El Colós de Rodes
  12. 12. Laocoont i els seus fills Agesandre i fills (segle I aC) Fills: Polidor i Dimensions: 2,42 m Atenodor d’alt Material: marbre Localització: Museu Vaticà Tècnica: talla i trepanat Original: ruïnes palau Formes: exempta Titus (Roma) Tipologia: grup Estil: grec hel·lenístic Cromatisme: monocroma (Escola de Rodes)
  13. 13. Agesandre i fills Agesandre, Apolidor i Atenodor, escultors de l’escola de Rodes, sembla que pare i fills respectivament, tenen els seus noms gravats en un grup escultòric semblant al del Laocoont. No obstant, se’n tenen molt poques notícies d’ells, ni tan sols és segura l’època en que varen viure. El que sembla clar és que són anteriors o del segle I a C, ja que Plini el Vell parla del Laocoont (segle I). L’autoria de l’escultura, coneguda des de principis del segle XVI, s’ha comprovat amb unes troballes de grups de figures fetes el 1957 , que representaven escenes de l’Odissea d’Homer, en una cova utilitzada per l’emperador Tiberi com a sala de banquets, a prop de Nàpols. Aquí es trobà un grup que representava a Ulisses cegant a Polifem, i que portava els noms d’aquests escultors gravat. A partir d’aquí s’han relacionat, per la similitud tècnica, els dos grups.
  14. 14. Laocoonte Historia de la escultura 1506. Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la Domus Aurea de Nerón) de unas esculturas y las identifica con aquellas que Plinio el Viejo había definido con estas palabras tan elocuentes“... más allá de cualquier obra jamás pintada o esculpida” El grupo escultórico pertenecía a la colección de Nerón. Miguel Ángel se inspiró en la figura del padre en la realización de una de sus obras más emblemáticas,el Moisés. El papa Julio II della Rovere, mecenas del Renacimiento, pagó por ellas una gran suma de dinero. Nueve años más tarde, Francisco I, rey de Francia, (que atraería a su corte a Leonardo da Vinci) la exigió como botín de guerra. León X Medici, sucesor de Julio II, ordenó secretamente la realización de una copia. El original llegó hasta París en tiempos de Napoleón. Tras la caída de éste fue devuelto a Roma. 1905. El arqueólogo Ludwig Pollack identifica en un anticuario romano el brazo de mármol del Laocoonte. El descubrimiento permite la reconstrucción del grupo escultórico original. http://web.tiscali.it/romaonlineguide/Pages/esp/rcristiana/sCM2y8.htm
  15. 15. Anàlisi formal: Descripció
  16. 16. Narració que Virgili fa a l’Eneida. Composició piramidal Composició Els cossos dels fills són anatòmicament com el El centre és la figura del sacerdot. Anatomia pare però a escala reduïda musculosa. Els cossos s’agiten Gran tensió en les tres dimensions de Diagonal que travessa l’espai. tota l'escultura i marca el moviment Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç. Cossos contorçats. El fill petit ja no fa Moviment violent força, l’altre busca l’ajut del pare. Es trenca la Les serps uneixen serenitat i l’equilibri les tres figures de l’època clàssica. Augmenten el Estructura piramidal dinamisme Sols pot ser contemplat frontalment
  17. 17. Expressió turmentada Dinamisme i expressivitat Arrugues Dolor del sacerdot troià en el rostre Boca Ulls Efecte de clarobscur en el oberta enfonsats volum dels músculs, els cabells, la boca oberta... Volums molt marcats
  18. 18. Músculs en tensió, exageradament treballada, cossos contorçats... La serp està a punt de mossegar-li el maluc. Cossos tractats amb la perfecció clàssica. En canvi, trenca els cànons de serenitat i equilibri.
  19. 19. Boca oberta, arrugues de dolor… Mostra el pàthos (perfecta captació del patiment) de la derrota a través de l’expressió del rostre i de cada múscul del seu cos. Queda plasmat un moment de màxima agitació dramàtica, sense donar sensació de que l’acció s’ha aturat.
  20. 20. La mirada el fill gran demanant ajuda Detall del fill petit
  21. 21. Detall de la mossegada d’una de les serps a Laocoont Detall del fill gran
  22. 22. El Laocoont i els seus fills és una adaptació en marbre del original de bronze grec del segle II aC (amb només un fill) És de l’escola de Rodes (Victòria de Samotràcia) Caracteritzada per la teatralitat, moviment, grandiositat... Interpretació (Temàtica) Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les serps de mar trameses per Atena (partidària dels grecs) com a càstig al sacerdot troià que havia gosat desafiar el destí. Aquest havia mirat de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut episodi del cavall (ple de soldats grecs esperant ser introduïts a la ciutat). Sinó, un espia grec, va convèncer els troians de fer-ho, dient-los que era un present d’Atena. Aquesta és la versió explicada per Virgili a l’Eneida. Una altra versió, segons la mitologia grega, diu que Laocoont era un sacerdot d’Apol.lo i el seu càstig no va tenir relació amb la guerra entre grecs i troians, sinó que es produí perquè es casà contrariant els desitjos del déu.
  23. 23. Virgili, segons alguns pren aquesta escultura com a punt de partida del seu relat a l’Eneida, ja que aquest i el grup del Laocoont tenen una gran coincidència: “Laocoont, a qui la sort havia designat com a sacerdot de Neptú, estava sacrificant a l’altar un gran toro. Des de l’illa de Tènedeos, per les aigües tranquiles i profundes, dues serps de gegantins anells s’estengueren pesadament pel mar i es dirigiren cap a la vora... Ressonà l’escumós mar; ja tocaven terra... Amb avanç segur es dirigiren cap a Laocoont, primer s’enrocaren en els petits cossos dels seus fills i a mossegades devoren els seus membres; després, a l’anar el pare en el seu ajut amb les armes a la mà, l’apressaren...”
  24. 24. Descripció que de l’escultura havia fet Plini el Vell: Ha de situar-se per davant de totes, no només De l’art de l’estatuària sinó també del de la pintura. Fou esculpida en un sol bloc de marbre Pels excel·lents artistes de Rodes Agesandre, Polidor i Atenodor i representa Laocoont, els seus fills i les serps admirablement enroscades. Plini el Vell (Segle I) Gravat de Marco Dente mostrant l’ escultura tal y com fou trobada (Segle XVI)
  25. 25. Funció Probablement fou encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc públic, encara que també podia haver estat un particular, ja que a l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a col·leccionar obres d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien trobaven la fama, augmentada pels escriptors que explicaven la seva vida i les seves anècdotes. http://es.wikipedia.org/wiki/Laocoonte_y_sus_hijos
  26. 26. Models i influències És important el deute de l'hel·lenisme el passat clàssic. El model dels relleus de l’altar de Pèrgam és clar igualment. Gran influència en obres romanes. Fou trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel, a principis del segle XVI. El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma, i on prèviament hi havia estat la Domus Àurea de Neró. El florentí quedà impressionat per la ràbia continguda (terribilità). Probablement va ser una font d’inspiració pel seu famós Moisès.
  27. 27. Relació amb els relleus de l’altar de Zeus a Pèrgam
  28. 28. El Laocoont es comparable al Barroc, posterior al classicisme renaixentista, quan es representaren els cossos plens de tensió i dinamisme, com és el cas de Bernini (segle XVII) Rapte de Prosèrpina
  29. 29. Altres interpretacions del mateix tema Laocoont de El Greco
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×