1. El marxisme curarà
els malalts
Documentació general
Catalogació:
Autor: Frida Kalho
(1907-1954)
Títol: El marxisme
curarà els malalts
Cronologia: 1954
Localització: Museu
Frida Kalho (Ciutat de
Mèxic)
Estil: realisme social,
expressionisme...
Anàlisi material:
Dimensions: 76 x 61 cm
Suport: tela
Tècnica: oli
2. Kahlo, Frida (1907-1954), pintora mexicana que va fer principalment autoretrats en
els quals utilitzava una fantasia inspirada en l’art popular del seu país. Va néixer a
Coyoacan, al sud de la Ciutat de Mèxic. Als 16 anys, sent estudiant, resultà greument
ferida en un accident d’autobús, i va començar a pintar mentre es recuperava. Tres
anys després presentà al pintor Diego Rivera alguns dels seus quadres i aquest l’animà a
continuar pintant. El 1929 es varen casar.
La seva obra es va veure influïda pel seu marit, i començà a aplicar zones de color
amplies i senzilles als seus quadres, creant un estil ingenu. Volia, com ell, que la seva
obra fos una afirmació de la seva identitat mexicana, recorrent sovint a temes extrets
de l’art popular del seu país. Després inclogué elements fantàstics, introspectius, la
lliure utilització de l’espai pictòric i la juxtaposició d’objectes sense sentit, que varen
crear un gran impacte, arribant a relacionar-la amb el surrealisme.
3. En els seus quadres representa la seva
experiència personal: els aspectes dolorosos
de la seva vida, gran part de la qual se la va
passar al llit. Expressa la desintegració del
seu cos i el gran sofriment que va patir, en
obres com La columna trencada de 1844, on
apareix amb un aparell ortopèdic de metall i el
cos obert mostrant una columna trencada en
comptes de la columna vertebral. També
expressa el dolor davant la impossibilitat de
tenir fills (Hospital Henry Ford, 1932)
Va exposar tres cops, a Nova York i París, en
contacte amb André Breton (poeta i assagista
surrealista). El 1953 exposà per primer cop a
Ciutat de Mèxic. A l’any següent va morir.
Tan ella com el seu marit foren membres del
Partit Comunista Mexicà. En el seu
enterrament fou coberta amb la bandera del
partit, fet molt criticat pels diaris nacionals.
Avui la seva casa de Coyoacán és un museu
que porta el seu nom.
4. Anàlisi formal
Reconeixement visual i
descripció
El dibuix és acurat,
perfilant els contorns
amb una fina línia negra.
Cada objecte tractat amb
gran realisme.
Pinzellades més lliures i
ràpides.
5. El blanc Elements plàstics: els colors
repetit en el
colom i en la El negre en
barba i l’ocellot i els
cabells de cabells de
Marx. Frida
El verd amb
tocs negres,
ombrejant-lo,
a la faldilla, i
el blanc en la
base.
El vermell (perill)
es distribueix per
diferents parts:
Els ocres a part dreta,
l’esquerra, voltant la faldilla
travessats de Frida. El llibre
per un riu en que duu a la mà,
forma una part del
d’arrel, globus terraqui (a
blau. El blau dalt a l’esquerra).
al cel, fent
de fons.
6. Composició
Part superior:
Centre: el cel.
autoretrat de
Frida Part inferior:
la terra
Dues crosses
en diagonal El retrat de
emmarquen la Karl Marx mira
figura central, fixament
que forma una l’espectador
vertical que
divideix el Frida també
quadre en 2 mira a
meitats l’espectador
Certa simetria Moltes línies
diagonals
Al voltant donen
d’aquests eixos dinamisme a
se situen la l’escena,
resta
d’elements de
l’escena
7. Interpretació
Els elements
plàstics estan
supeditats al
tema: El negre =
imperialisme
El blau
s’associa amb
la serenitat
El groc i altres
gammes més
clares, es
vinculen
positivament a
la causa
El vermell
marxista.
= perill
8. Frida vol expressar la
idea utòpica de que la
creença política podria
alliberar-la, a ella, i a la
resta de la humanitat, de
tot el seu dolor i
patiment.
Per això s’aferrà al
dogma marxista.
S’autoretrata amb un
corsé de cuir, comú a la
seva iconografia, i davant
d’un paisatge dividit en
dues parts: la part
pacífica, amb la Terra i
el colom de la pau, i la
part amenaçada per
l’imperialisme capitalista i
la destrucció.
9. La part
esquerra està La part dreta és
banyada per més fosca, i s’hi
rius blaus i el veu la silueta
colom de la pau amenaçadora de la
vola per sobre bomba atòmica
de països travessada per rius
comunistes de sang. Per sobre
(URRS i Xina), l’àliga dels EE.UU.
representats en amb el cap de
l’esfera l’oncle Sam.
terrestre.
La salvació l’encarna
Les dues grans Marx, del cap del
mans, amb l’ull qual surt una mà
de la saviesa, i que ofega l’àliga.
aguanten a
l’artista, fent
que pugui
prescindir de
les crosses.
10. Karl Marx
colom de la pau
l’oncle Sam
(EE.UU)
URRS i Xina
Món
imperialista
l’ull de la saviesa,
= guerra i
destrucció
Món Frida
comunista =
pau i Explosió
felicitat nuclear
rius blaus
Rius de sang
11. Als seus últims dies Frida va introduir una dimensió política als seus
quadres, per servir al partit i beneficiar la revolució. Amb el seu corsé
de cuir apareix per últim cop davant un fons dividit: una meitat
representant la part pacífica de la Terra, i l’altra amenaçant la seva
destrucció. Al mateix temps, l’artista malalta està sent curada
miraculosament. Unes mans gegants l’aguanten suaument, símbols del
marxisme. Una d’elles mostra l’ull de la saviesa, permetent-li lliurar-se
de les seves closes: “Por primera vez ya no estoy llorando” va dir
d’aquest quadre.
La seva medicació era cada cop més forta, igual que el dolor, cosa que
podria haver estat la raó de les pinzellades tant soltes, amb pressa, que
hi utilitzà, l’aplicació de pintura més grossa i el detall menys precís.
Aquest va ser un dels seus últims quadres, que restà sense acabar en el
moment de la seva mort.
El títol complet que li havia donat era:
“Paz en la Tierra para que la ciencia marxista pueda salvar a los
enfermos i a aquellos oprimidos por el capitalismo criminal yanqui”
Aquesta obra fou realitzada l’art de la seva mort, i es pot considerar la
síntesi del seu art, el seu testament polític i personal.
12. La mort de Stalin, el març de
1953, la va afectar molt, com
ella mateixa va manifestar: El
“Món, Mèxic, tot l’univers, va
perdre l’equilibri amb l’absència
de Stalin”.
Autorretrato con Stalin o Frida y Stalin (1954)
13. Funció
Probablement és el resultat de l’intent de Frida de refugiar-se en de
les poques coses que li podien alleugerir el patiment: la ideologia
marxista, la fe en la revolució, i la pintura.
Frida també volia ser útil a la causa comunista: “Tinc molta inquietud
en l’assumpte de la pintura. Sobretot per fer-ne alguna cosa útil per
al moviment revolucionari comunista, atès que fins ara no he pintat res
més que l’expressió honrada de mi mateixa, però absolutament
allunyada del que la meva pintura pot servir al partit. He de lluitar
amb totes les meves forces per aconseguir que el poc de positiu que
em permet fer la meva salut serveixi per ajudar la revolució. L’única
raó real per viure”
14. Models i influències
Frida va reflectir en tota la seva obra, completament personal, les sensacions i
traumàtiques experiències que li van tocar viure. Malgrat això, a les seves
composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme social.
En això coincideix amb els muralistes mexicans de l’època, Diego Rivera, el seu
marit, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. Quan el 1938 André Bretón
viatjà a Mèxic i descobrí l’obra de Frida Kalho l’associà amb el surrealisme.
Malgrat els molts elements que l’obra de Frida té d’aquest moviment, ella, al final
de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.
Los viejos
En el arsenal,
Pintures de
Diego Rivera
15. Autorretrato con collar, 1933
Autorretrato con traje de terciopelo, Aquest és un quadre, dels pocs
1928 optimista. Porta un collaret de
perles de jade precolombines.
Aquest fou el seu primer quadre Mostra gran seguretat en ella
professional. Té influències del renaixement mateixa. El quadre el comprà
italià pel coll llarg, o també d’Amadeu l’actor americà Edward G.
Modigliani. Robinson.
16. Frida y Diego Rivera o Frida Kahlo y
Diego Rivera, 1931
El model d’aquest quadre fou una
foto de casament. La diferència de
tamany entre el matrimoni apareix
exagerada. Ella sembla flotar, amb
peus molt petits, en canvi ell, amb
peus molt grans, està ferm al terra.
Rivera apareix com a pintor, amb
paleta i pinzell, i ella només com la
dona del geni.
Autorretrato «The Frame», 1938
Primer quadre d’un artista mexicà del segle XX
exposat al Louvre
17. Lo que vi en el agua o Lo que el agua
me dio, 1938
Autorretrato con mono, 1938
Aquest quadre és simbòlic i exposa molts
En la mitologia mexicana el mono és fets de la vida de Frida. Desenvolupà un
el patró de la dansa i símbol de llenguatge pictòric propi. Molts dels seus
lascívia. L’animal abraça amb quadres tenen elements fantàstics i
carinyo a l’artista surrealistes.
18. Las dos Fridas, 1939
Aquest quadre el feu
després del seu divorci
amb Diego Rivera. És
una meditació sobre la
seva crisi matrimonial.
La part de la seva
personalitat que
estimava Rivera, amb
vestit mexicà de
Tehuana, i l’altra,
vestida a l’europea. Els
cors estan a la vista.
La part europea de
Frida es dessagna.
19. Autorretrato con pelo cortado, 1940
El vers d’una cançó de moda mexicana a la
part superior del quadre ens diu la raó
del seu aspecte.
“Mira si te quise, fue por el pelo,
ahora que estas pelona ya no te
quiero”
Així expressava el seu dolor per la
separació de Diego Rivera
20. Autorretrato con trenza, 1941
Els 1940 tornà a casar-se amb Rivera. Els
cabells tallats anteriorment semblen haver-
Autorretrato dedicado al se recollit aquí i pentinats en una trena.
Simbòlicament vol dir que reprèn la seva
Dr. Eloesser, 1940 feminitat.
21. Yo y mis pericos, 1941 Autorretrato con monos, 1943
22. 1944, La columna rota
Autorretrato como Tehuana o Diego
en mi pensamiento, o Pensando en Quan empitjorà la seva salut portava
sempre un corsé de ferro. En comptes de
Diego, 1933
la columna vertebral porta una columna
jònica plena de fractures, que simbolitza
El retrat de Rivera a la front exposa el la seva columna ferida. El cos i el
seu amor obsessiu per aquest, que sempre paisatge erm són metàfora del dolor i la
portava al pensament soledat.
23. El abrazo de amor de El universo,
la tierra (México), 1949
Frida Kahlo es comportava sovint com
una mare amb el seu marit i assegurava
que les dones en general i "entre todas
ellas -YO- quisiera siempre tenerlo en
brazos como a su niño recién nacido".
El quadre conté elements de la vella
mitologia mexicana: el dia i la nit, el
sol i la lluna, la deessa de la Terra
Cihuacoatl. També el gos Itzcuintli es
una representació de la figura
mitològica Xólotl, el guardià del món
dels morts.
24. Frida Kahlo pintà aquest
autoretrat quan el seu marit
va tenir una relació a l’actriu
Maria Felix, cosa que fou un
gran escàndol. L’artista
maira l’espectador amb
mirada trista. Els cabells se
li enreden pel cos com si la
volguessin ofegar. Un altre
cop el cabell expressa el
dolor intern.
Diego y yo, 1949
