El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz

on

  • 6,512 views

 

Statistics

Views

Total Views
6,512
Views on SlideShare
3,481
Embed Views
3,031

Actions

Likes
3
Downloads
155
Comments
0

15 Embeds 3,031

http://carmearanda.blogspot.com.es 1276
http://iescastelloderugat.edu.gva.es 840
http://agora.xtec.cat 348
http://antonioredondoparedes.blogspot.com.es 261
http://carmearanda.blogspot.com 218
http://distancia.ceprat.net 24
http://antonioredondoparedes.blogspot.com 21
http://www.carmearanda.blogspot.com.es 12
http://www.carmearanda.blogspot.com 12
http://antonioredondoparedes.blogspot.it 7
http://antonioredondoparedes.blogspot.gr 6
http://www52.jimdo.com 3
http://www.blogger.com 1
http://antonioredondoparedes.blogspot.ie 1
http://historiart.jimdo.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz Presentation Transcript

  • 1. L’enterramentdel senyord’Orgaz
  • 2. Domenikos TheotokopoulosVa néixer el 1541 a Càndia (illa deCreta). Conegut com El Greco, va serun pintor de finals de l’AltRenaixement i principis delmanierisme que desenvolupà un estilmolt personal en les seves obres demaduresa. Fins els 26 anys va viure aCreta, on va ser mestre d’icones dinsl’estil bizantí. Enterrament de Crist, finals de 1560 pintats a Creta San Lluc pintant la Verge i el Nen, abans de 1567
  • 3. Després va viure 10 anys a Itàlia, on es va transformar en pintorrenaixentista. Primer a Venècia, on assumí l’estil de Tiziano i Tintoreto; idesprés a Roma, estudiant el manierisme a partir de les obres de MiquelÀngel. Crist curant un cec, 1570 Pintat a RomaL’Última Cena, 1568Pintat a Venècia
  • 4. El 1577 es va establir a Toledo, on vaviure i va treballar la resta de la sevavida. Per aquella època, Toledo era lacapital religiosa de la Coronaespanyola i una de les ciutats mésgrans d‘Europa. El pintor aviat es vaadaptar i es va identificar amblatmosfera religiosa i mística de laciutat i al fons de moltes de lesseves composicions apareixendiferents vistes de Toledo.La seva obra la componen grans telesper a retaules desglésies,nombrosos quadres de devoció per ainstitucions religioses com L’Espoliper la catedral de Toledo, del 1577-79.El retaule major de Santo Domingoel Antiguo va ser el primer encàrrecimportant que rebé a Toledo, al qualpertany La Trinidad.
  • 5. Crist portant la creu, 1580La Trinidad, 1579
  • 6. La idea de El Greco quan arribà a Espanya era la de treballar a la Cort de Felip II, i a El Escorial, que s’estava acabant en aquella època. Per agradar al rei va presentar dos quadres: Al·legoria de la Lliga Santa (o El somni de Felip II) i el Martiri de San Maurici i la legió tebana. Cap dels dos quadres agradà al rei i no li va fer més encàrrecs. Va quedar-se definitivament a Toledo, on va néixer el seu únic fill, Jorge Manuel. Amb la mare, Jerónima Cuevas, mai s’hi arribà a casar. El 1585 va llogar tres habitacions en un palau subdividit en apartaments, on va viure la resta de la seva vida, tret del període de 1590 al 1604.Martiri de S. Maurici, 1580-81
  • 7. La dama de armiño, 1580. S’haidentificat com a Jerónima Cuevas L’Adoració dels pastors, 1614
  • 8. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzatper:a) Unes figures manieristes extraordinàriament allargades, primes, fantasmals, molt expressives, espirituals. La roba, molt ampla, sembla surar al seu voltant.b) Una il·luminació pròpia.c) Escenes ubicades en ambients indefinits.d) Una gamma de colors amb els que cercava contrastos, amb els blaus freds i clars i els grocs estridents.e) Estil que es va identificar amb lesperit de la Contrareforma i va anar adquirint un caràcter més extremat en els seus últims anys.Actualment està considerat un dels artistes més grans de la civilitzacióoccidental. Aquesta alta consideració és recent i sha anat formant alllarg dels últims cent anys, en què ha canviat la valoració sobre la sevapintura formada als dos segles i mig posteriors a la seva mort; ja quehavia arribat a ser considerat com un pintor excèntric i marginal. http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/greco/
  • 9. San Andreu i San Francesc, 1595 San Joan Evangelista, 1595-1604
  • 10. Va tenir gran èxit com a retratista de la societat castellana de l’època.Jerónimo de Cevallos, 1610 Retrato del doctor Rodrigo de la Fuente, 1588-89
  • 11. La Sagrada Família, 1585Retrat de cavaller 1580-83 El caballero de la mano en el pecho, 1580-85
  • 12. Documentació generalTítol: L’enterrament del comted’OrgazAutor: El Greco (DomínikosTheotokópulos; 1541-1614)Cronologia: 1586Estil RenaixementTècnica: oliSuport: telaDimensions: 4,8 m x 3,6 mLocalització orinal i actual:església de Santo Tomé,Toledo
  • 13. Anàlisi formalDescripció...Elements plàsticsEl quadre està dividit en duesparts i cada una té un estildiferent:- La de baix és un estil més proper al d’Itàlia, al manierisme de Roma, de l’època en que hi va estar El Greco.- La part superior és més del manierisme tardà.http://www.biada.org/web/materies/artsdidactica/analisis/pint/orgaz.html
  • 14. A la part superior trobemfigures molt més estilitzades,blanques i espectrals, la llumés artificial i l’aire adquireixton grocs i blancs platejatsmolt lluminosos.Els núvols tenen unes formescapricioses molt típiques del’etapa de maduresa de ElGreco.A la part inferior predomina elcolor negre i el blanc en elsvestits dels personatges queenvolten l’escena principal. Lapart situada en el primer pla ésmolt més colorista i lluminosa:blanc, groc, durat, amb tocsvermells. El daurat destaca enles vestimentes dels dos homesque aguanten el cos del cavallermort.
  • 15. La pinzellada que aplicaEl Greco és diferentsegons la part delquadre:- a la part inferior, precisa i dibuixística,- a la superior, més solta i lliure, més pictòrica.Els colors són vius en elsvestits dels sants ifoscos en els delshomes. Hi veiem unaàmplia gamma de colorscàlids (grocs, taronges,vermells...) sobre unfons grisós i nuvolat.
  • 16. ComposicióLa part celestial ocupa mésespai, tot i que éssecundària. Les tresfigures centrals formen untriangle, així com làngel delcentre, entre dos núvols,que s’obren cap a la base. 25 figures, dempeus i de la mateixa alçada, formen com un fris que observen amb expressions admirades l’escena del primer pla. El centre dinterès el formen els dos personatges que recullen el cos del mort.
  • 17. A la part de baix, molt plena, només dues figures miren a l’espectador, el vuitè personatge per l’esquerra, identificat tradicionalment amb el propi pintor, i el nen del primer pla a esquerra, identificat amb Jorge, el fill de El Greco.L’escena mostra un petit desplaçament cap a l’esquerra, de manera que elcentre l’ocupa el Sant més gran (Sant Agustí), el personatge més important de lapart terrenal, i està enllaçat amb el sant jove (S. Esteve) per la figurahoritzontal del mort (el comte)
  • 18. Als dos extrems, la postura del monjo de l’esquerra s’aparella amb la delssacerdot que llegeix la Bíblia del costat oposat. Acoten l’acció pels doscostats. És la part més realista.
  • 19. InterpretacióA la part del cel trobemCrist, i als seus peus laVerge que atansa el braçper rebre l’ànima delcomte de mans d’un àngelde cabells daurats.Davant Maria hi ha SantJoan Bautista, amb unablancor espectral, que rethomenatge a Crist.La gran religiositat de elGreco queda palesa alsseus quadres. En laprimera època usavacolors violents iintensitat dramàtica. A l’última etapa preferí figures espectrals i llums com d’un altre món. El Greco vivia el seu misticisme a la seva manera, poc sintonitzat amb l’Església de la Contrareforma.
  • 20. L’àngel que puja cap el cel l’ànima del comte, com un nen gairebé transparent.El misticisme del pintor era més semblant al dels místics espanyolscontemporanis seus, com Santa Teresa i Sant Joan de la Creu.
  • 21. Els personatges que apareixen són:1-Senyor dOrgaz, Gonzalo Ruiz de Toledo: al moment de dipositar el seu cos alsepulcre. Porta armadura dacer molt luxosa com les que feien a Toledo en època delGreco —sorprèn perquè mai aquest cavaller havia mostrat en vida signes de riquesa—.2-Sant Agustí: considerat un dels pares de l’Església. Ricament vestit porta casulla imitra de bisbe amb representacions dels sants Pau, Jaume i Caterina. A l‘agustinina elsenyor dOrgaz havia donat almoines per el trasllat i nova edificació duna altraesglésia.Per la resta seguir el vincle: http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27enterrament_del_comte_d%27Orgaz
  • 22. http://auparte.blogspot.com/2011/01/enlaces-sobre-el-entierro-del-conde-de.html
  • 23. Personatges dela part celestial
  • 24. 1. Jesucrist: apareix de manera gloriosa, vestit de blanc i com a jutge dels vius i dels morts. Sembla queordeni a sant Pere que obri les portes del cel.2. Verge Maria: és la que presenta els colors més brillants de tota la composició, allarga el braç perrebre lànima del comte i manté per tant un paper dintercessora davant el seu fill.3. S. Joan Baptista: ret homenatge a Crist i suplica per lànima del difunt.4. S. Pere: porta les claus pròpies del seu atribut.5. S. Pau: es troba entre sant Joan Baptista i sant Jaume.6. Felip II: és lúnic personatge que encara es trobava viu i que el pintor va representar entre elsbenaurats del cel.7. S. Tomàs: titular de la parròquia on sestà produint lenterrament, sosté en la seva mà lescaire,símbol que se latribueix a aquest sant.8. Rei David: tenia afició per la música i sabia tocar molt bé el que en aquesta pintura sembla que és unaarpa.9. Moisés: rebé de las mans de Déu unes taules de pedra amb els Deu Manaments, amb elles es veu alquadre.10. Noè: es representa amb l’arca11. L’àngel central: presenta una figura en escorç la més violenta daquesta pintura conduint l‘ànima delmort en forma esfumada dun nen.12. Maria Magdalena: a Maria Magdalena se lidentifica també amb Maria de Betània, germana deMarta de Betània i Llàtzer. Apareix pintada amb els cabells desparionats i duent un flascó de perfum,símbol amb què se la representa per haver ungit i eixugat amb els seus cabells els peus de;. Segons Marcy Mateu, la unció va tenir lloc a Betània, "a casa de Simó el leprós". Marta de Betània és un personatgebíblic que apareix al.13. Llàtzer de Betània: és un personatge bíblic que apareix només en el Nou Testament, germà deMaria i Marta de Betània. Va ser reviscut per Jesús. Sembla que és aquest el moment que es mostra a lapintura
  • 25. FuncióEl quadre l’encarregà Andrés Núñez, el capellà de Santo Tomé, per celebrarel triomf en un judici conta la família del comte, que no volia pagar elsdiners que aquest havia llegat a l’Església. Es pensa que apareix al quadre ala dreta.El Greco decidia que les seves pinturesestaven acabades quan reflectien el queell volia dir, independentment de quetots els detalls quedessin resolts. Peraixò, moltes vegades, al fons dels seusquadres predominen el grisos. Un altretret és que a les seves obres no hi haespai lliure.
  • 26. Models i influènciesVa rebre la influència en primer lloc de lesicones bizantines de la seva terra natal,sobretot en el misticisme que desprenen elsseus personatges. També a Itàlia hi afegí eldinamisme i el cànon allargat de les figuresde Miquel Àngel, i el ric cromatisme delspintors venecians, sobretot de Tintoretto iTicià, així com els gravats de Durer.Va dur l’estètica manierista fins les últimesconseqüències. Avui és considerat un delsmàxims pintors de la història de l’art, peròdurant molt temps va estar oblidat, ja que nos’entenien les seves formes allargades iespectrals. Fou redescobert a principis delsegle XX i molt valorat amb l’expressionisme.La part inferior de l’Enterrament del senyord’Orgaz ha inspirat l’Enterrament a Ornansde Courbet. Tintoretto, L’Ascensió de Crist
  • 27. Gustave Courbet, Enterrament a Ornans (1849-50)