Colosseo

13,892 views
13,809 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
8 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
13,892
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6,909
Actions
Shares
0
Downloads
417
Comments
0
Likes
8
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Colosseo

  1. 1. Colosseu (amfiteatre Flavi) 72-80 Arquitecte: desconegut (comitent: Flavi Vespasià, emperador) Localització: vall del Coliseu (Roma) Estil: romà imperial
  2. 2. Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i pedra Sistema constructiu: arquitravat i voltat Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada), 525 m (perímetre)
  3. 3. El context històric Després del regnat de terror i excessos de Neró, havent estat deposat i havent- se suïcidat després (any 68), hi hagué un any, el 69, en que varen disputar-se el tron quatre emperadors, dels quals en sortí vencedor Vespasià, el qual instaurà una nova dinastia, la Flàvia, formada només per ell i els seus dos fills, Titus i Domicià. Amb Vespasià l’exèrcit pujà a primer ordre polític. Durant el seu imperi es propicià la recuperació econòmica de Roma, es reformà el Senat i es promogué l’ascens de l’ordre aqüestre, de la qual ell provenia, a l’administració de l’Estat. Va emprendre grans obres públiques, de les que destacà el Colosseu, iniciat l’any 72. Les fronteres es reforçaren en diverses regions perilloses de l’imperi, i va esclafar la rebel·lió dels jueus, amb l’exèrcit comandat per Titus, que acabà destruint Jerusalem. Va ser quan els símbols jueus es traslladaren a Roma com a botí, tal i com es recull en els relleus de l’arc de Titus, que commemorà el fet. El breu regnat de Titus (79-81) deixà el record de la fi de les obres i la inauguració de l’amfiteatre Flavi o Colosseu (any 80), així com l’esmentat arc de triomf. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia i Herculà sota l’erupció del Vesuvi i un nou incendi a Roma. Fou el seu successor, Domicià, qui completà del tot l’obra, l’any 82. El Colosseu es convertí en l’amfiteatre més gran de tots els que s’havien fet mai.
  4. 4. Vespasià (69-79) Emperadors Flavis Domicià (81-96) Tit (79-81) http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
  5. 5. Relleus de l’arc de Titus, on els romans s’emporten els símbols jueus agafats del temple de Jerusalem.
  6. 6. L’estil Romà imperial Amfiteatre vol dir unió de dos teatres (genuí romà). Es feien en superfícies planes gràcies a l’ús de la volta de canó i la d’aresta Gran influència en el Renaixement Volta d’aresta (encreuament de dues voltes de canó)
  7. 7. Cinc ordres arquitectònics Columna i base toscanes
  8. 8. Combinació d’arc de Volta de canó mig punt i arquitrau
  9. 9. Anàlisi formal Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Arquitectura de voltes típica dels romans. Cada pis separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les columnes adossades de l’ordre corresponent i aixecat sobre un podi, el qual no es correspon als pisos interiors.
  10. 10. Elements de suport Columnes adossades decoratives, dels diferents ordres Contraforts gruixuts Pilars
  11. 11. Elements suportats Entaulament format per arquitraus, frisos i cornises (decoratius) Arcs de mig punt i voltes de canó i d’aresta
  12. 12. Secció de la càvea, sostinguda per voltes superposades sostingudes per pilastres de travertí. No aprofita els desnivells, sino que s’aixeca sobre una superfície plana. Galeria del circ romà de Tarraco, les voltes de canó sostenen la càvea
  13. 13. El cor de l’edifici és ple de quilòmetres de passadissos i galeries, anulars i radials, cobertes amb voltes de canó i d’aresta, i d’escales, per garantir el moviment fluid de molta gent. Cada nivell es comunicava amb escales i rampes que accedien a les grades per unes portes (vomitoris)
  14. 14. Espai exterior Àtic amb lesenes (faixes verticals) corínties Ordre corinti Ordre jònic Estilòbat Ordre dòric toscà 4 pisos (80 arcades)
  15. 15. Quart pis fou afegit posteriorment (Domicià). Àtic massís, amb lessenes i finestres quadrades i 24 màstils de fusta. Millorava efecte visual exterior.
  16. 16. Reconstrucció Pals de fusta pel velarium (240) (tendal immens) Exterior recobert d’estuc Estàtues als intercolumnis del 2n i 3r pis
  17. 17. Planta el·lipsoidal vomitoria arena càvea Àtic o quart nivell (estructura massissa) Sistema Fou situat en el llac dessecat de Tercer nivell esglaonat l’antiga Casa Daurada de Neró. El d’ordre corinti de galeries amb voltes nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Segon nivell d’ordre jònic Primer nivell d’ordre dòric Vuitanta accessos Sunion
  18. 18. Espai interior Vomitòria Càvea Arena Subsòl
  19. 19. La planta el·líptica defineix l’espai concèntricament. Al centre, l’arena, amb la mateixa forma, crea el lloc on es produïen els espectacles, i la càvea estava al voltant. En aquesta graderia hi cabien uns 50.000 espectadors.
  20. 20. Graderia envolta l’arena, sota la qual Domicià hi feu construir un subsòl amb passadissos, escales, corredors voltats, habitacions i cambres. També un sistema de conducció d’aigua per crear una gran piscina a l’arena per fer-hi naumàquies.
  21. 21. Entorn i integració urbanística Situat al llac dessecat de l’antiga domus àurea de Neró. Probablement l’edifici més gran de l’antiguitat. El Colosseo fou un regal de l’emperador Vespasià (69-79) al poble, per tornar-li un espai que Neró (54-68) li havia pres. Es va situar en un extrem dels antics fòrums de Roma i proper al circ Màxim. El 1936 s’alterà el seu entorn per l’obertura de la Via dels Fòrums Imperials. Localització en el plànol de la Roma imperial (actual: vall del Colosseu, a Roma)
  22. 22. Interpretació (Contingut i significat) El nom li ve d’una estàtua colossal (40 m) de Neró que hi havia a prop, que es conservà fins l’Edat Mitjana, canviant-li el rostre. Vespasià utilitzà per construir-lo part del botí robat després de la gran rebel·lió dels jueus. Al contrari del costum de situar els amfiteatres als afores de les ciutats, el Colosseo es col·locà al vell mig de Roma. Vespasià morí l’any 79 i Titus l’acabà (nivell superior) i l’inaugurà l’any següent. Després el seu germà Domicià construí les galeries subterrànies que servien per als esclaus i els animals. Neró
  23. 23. Caràcter públic i civil. Oferia espectacles gratuïts entre gladiadors (munera) i amb feres (venationes), batalles... Es calcula que hi varen morir entre 500.000 i 1 milió de persones. Els 50.000 espectadors s’hi distribuïen segons la seva categoria social. La graderia a la planta baixa tenia 80 accessos. Ràpida sortida espectadors. Posteriorment se li han donat diversos usos que l’han malmès força.
  24. 24. Els gladiadors i les lluites amb feres Mentre es mantingui dret el Colosseo, es mantindrà dreta Roma. Quan caigui el Colosseo, caurà Roma. Quan caigui Roma, caurà el món. Beda el Venerable, historiador del segle VIII. Ens mostra la perdurable glòria d’aquest monument.
  25. 25. Funció El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià, sota el regnat del qual començaren les obres (72); manifesta el seu poder i les seves gestes. Es creà per donar-ne una imatge benefactora i amb clara intenció propagandística. La seva inauguració sota el regnat de Titus (80), fill de Vespasià, va convertir-se en una festa que durà 100 dies. El Colosseo s’utilitzà durant quasi bé 500 anys, fent-se els últims jocs al s. VI, bastant després de la caiguda de Roma (476). Posteriorment se li donaren diferents usos. Servia també, com tots els amfiteatres, per fer-hi les lluites de gladiadors, entre ells o amb feres, batalles navals …
  26. 26. Models i influències Els amfiteatres varen ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà, sorgint de la unió de dos teatres. La superposició d’ordres arquitectònics en diferents pisos era típica de l’època hel·lenística. S’usà al teatre Marcello (13 a C) de Roma anteriorment, i després, durant el Renaixement i Barroc es repetí sovint. Palau Rucellai d’Alberti, segle XV Algunes solucions en la construcció de graderies i altres instal·lacions han servit de model a construccions esportives modernes. Palau Farnesi, Miquel Àngel, segle XVI

×