Brunelleschi: San Lorenzo
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
5,992
On Slideshare
3,098
From Embeds
2,894
Number of Embeds
12

Actions

Shares
Downloads
153
Comments
0
Likes
2

Embeds 2,894

http://carmearanda.blogspot.com.es 1,296
http://agora.xtec.cat 609
http://materialsdart.blogspot.com.es 411
http://carmearanda.blogspot.com 281
http://phobos.xtec.cat 214
http://distancia.ceprat.net 25
http://www.materialsdart.blogspot.com.es 15
http://www.carmearanda.blogspot.com 15
http://www.carmearanda.blogspot.com.es 13
http://www52.jimdo.com 8
http://materialsdart.blogspot.com 4
http://historiart.jimdo.com 3

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Filippo BrunelleschiFilippo di Ser Brunellesco Lapi,conegut com a FilippoBrunelleschi (1377-1446), va serel gran arquitecte florentí delRenaixement italià. Les sevesobres més famoses són totes aFlorència. La seva obra mestra és la cúpula del Duomo (catedral de Santa Maria del Fiore), la primera cúpula destacable erigida a Itàlia des de lantiguitat.
  • 2. Brunelleschi va començar com aescultor en un taller florentí i eramembre del gremi dels orfebres. Vacompetir amb Ghiberti per esculpir duesportes del Baptisteri del Duomo deFlorència, no aconseguint l’encarrec.Sembla que hauria treballat a Roma ambel seu amic Donatello.Els seus coneixements comprenien desde les matemàtiques i lenginyeria fins alestudi dels monuments antics. Va serell qui va fer les primeres proves amb laperspectiva en el camp del dibuix; va ferinvents com rellotges, cap dels quals hasobreviscut fins als nostres dies. Perdamunt de tot Brunelleschi seràrecordat com l‘arquitecte que va establirels nous cànons clàssics dels ritmesserens, la geometria clara i precisa i la Capella Pazzi, Florènciasimetria, sovint usant els materials méssenzills: la pietra serena grisa i lestuc.
  • 3. Església de Sant LorenzoDocumentació generalNom: Església de San LorenzoArquitecte: Filippo Brunelleschi (1377-1446)Cronologia: 1421-1470Localització: Florència (Itàlia)Estil: Renaixement (Quattrocento)Materials: pedraSistema constructiu: arquitravat i voltat
  • 4. Església de Sant LorenzoObra de Filippo Brunelleschi feta entre 1421 y 1470, fou encarregada pelsMedicis i acabada per Antonio Manetti a partir de 1446.Es va voler recuperar el model de les antigues basíliques cristianes.Planta de creu llatina, capelles adossades als costats, tres naus longitudinals isostre pla. Arcs de migs punt, capitells compostos amb fragmentsd’entaulaments clàssics. Al centre del creuer hi ha una cúpula.Va ser la materialització de les teories sobre la perspectiva de Brunelleschi,tal i com es veu en el seu espai interior.
  • 5. Anàlisi formalElements de suport i suportatsMurs i columnes suporten l’edifici. Lescolumnes són d’ordre corinti, amb unsoriginals capitells que es perllonguenamb fragments d’entaulament,formats per arquitrau, fris i cornisa.Les columnes suporten arcs de migpunt, que ajuden a sostenir el cos definestres superiors i la coberta planade la nau central.Les naus laterals es cobreixen ambvoltes de quatre punts o bufades,suportades en les arcades de la naucentral i en els murs laterals. Aqueststenen un seguit de capelles obertesper arcs de mig punt que acaben enpilastres, també corínties, laterals. Interior: la porta principal d’entrada
  • 6. Els capitells corintis amb el fragment dentaulament a sobre Cornisa Fris Arquitrau Coberta plana de la nauCapitell corinti central i voltes bufades de les laterals
  • 7. Exterior i cúpula del creuer de San Lorenzo
  • 8. Espai exteriorAquest és bastant pobre, sobretotla façana, on mai es va col·locar elrevestiment de marbre que haviaprevist l’arquitecte.L’harmonia del conjunt és perfecta,i es pot veure les diferents alçadesde les naus i les capelles laterals. Ala part posterior, una cúpulalleugerament ogival, corona elcreuer.
  • 9. El conjunt de l’església de San Lorenzo està pensat perquè totes les líniesde perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar. També l’estructura del’interior fa que l’espectador tingui la impressió que un costat és com unmirall de l’altre. La simetria i la matemàtica foren les bases d’aquesta obra,on predomina l’harmonia i la complementarietat del quadrat i el cercle.L’interior és ampli i diàfan, amb molta llum, gràcies a les moltes finestres quees troben a diferents alçades.
  • 10. El sostre de la nau central és pla iestà format per cassetons quadratsamb una flor al centre, i de tant entant l’escut dels Mèdici, elsgovernants de Florència.En aquest pis superior s’hi obren gransfinestrals que són la principal font dellum.Les naus laterals sil·luminen pelsòculs situats damunt dels arcs de migpunt de les capelles.
  • 11. Interior de la cúpula de San Lorenzo
  • 12. La plantaÉs de creu llatina, inspirada Sagristia Sagristiaen les basíliques antiguesperò més allargada. CreuerConsta de 3 naus, unacentral i dues laterals. Lacentral és el doble de gran, iles laterals tenen un seguit Transseptede capelles que es Capellaperllonguen per tot el Nauperímetre de la planta. central Nau lateralA cada costat de la capçalerahi ha dues sagristies, unad’elles feta pel mateixBrunelleschi, i l’altra, la nova,per Miquel Àngel.
  • 13. Les columnes corínties tenen el fust llis i són de color gris fosc, fetes ambuna pedra típica de Florència, que contrasta amb el fons blanc de l’església.
  • 14. San Lorenzo té dues sagristies: la Vellafeta per Brunellesch i la Nova per MiquelÀngel, on trobem les tombes delsMedicis.La Sagristia Vella està decorada perDonatello. És una planta central cobertaper una cúpula sobre petxines. Donatellofeu les portes de bronze, on trobem elssants patrons i màrtirs representatsamb gran naturalisme. Cúpula de la Sagristia Vella
  • 15. La Sagristia Nova de la Basílica de SanLorenzo a Florència, és una de les obresmestres de Miquel Àngel com a arquitectei escultor. Avui en dia forma part delmuseu de la Capella funerària dels Medici.
  • 16. L’escala de la Biblioteca Laurenciana, quees troba adossada a San Lorenzo, ladissenyà Miquel Àngel, i es considera unaobra mestra del manierisme.
  • 17. InterpretacióL’ordenació regular de l’espai, la simplicitat en la distribució delselements i la utilització de columnes molt primes i arcs de mig punt perdelimitar les naus fan que predomini clarament l’horitzontalitat sobrela verticalitat.Al Renaixement es recuperà la mida humana i es vol remarcar lahoritzontalitat recorrent a elements com les cornises i la perspectiva.Aquesta posava a l’abast humà lhoritzó, en aquest cas l’altar central, lapart principal de l’església.La pobresa ornamental i els materials típics de la zona i l’estuc blanc,significa que Brunelleschi volia centrar l’atenció en la seva obraarquitectònica, prescindint d’ornaments i elements que amaguessin odeixessin l’estructura en un lloc secundari.
  • 18. FuncióAquesta era clarament religiosa, o litúrgica. També volia provocar en elsfidels sensació de pau i equilibri, amb l’equilibri i l’harmonia en que estandisposats tots els elements, com hem vist.Per altra banda, al ser mausoleu de la família Mèdici, també es convertí en unsímbol del seu poder i grandesa. Sepulcre de Llorenç de Medici, de Miquel Àngel. Sagristia nova de San Lorenzo
  • 19. Models i influènciesÉs una reinterpretació de les plantes de les basíliques romanes i lespaleocristianes. També imita models del romànic i bizantins, com les formescúbiques els entaulaments dels capitells, i la cúpula sobre petxines inspiradaen l’antiguitat i l’art bizantí.Un altre antecedent, més immediat, és el pòrtic de l’Hospital dels Innocents,del mateix autor, on utilitzà les columnes corínties, la distribució rítmica deles finestres.Se la considera la primeraesglésia plenament renaixentistaen la qual es tingué e compte lamesura de l’home, es recuperà elllenguatge clàssic i l’equilibri isobrietat constructiva. A partirde Brunelleschi, tots elsarquitectes del Renaixementcercarien les mateixes formes.
  • 20. Basílica paleocristiana de Santa Sabina, 422-433. Roma.