9.Rubens: Les tres Gràcies

Les tresGràcies

Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia,28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maigdel 1640), va ser un diplomàtic, i elpintor barroc més popular de lescolaflamenca. El seu estil exuberant destacapel moviment, color, i sensualitat. Vatractar tota classe de temes pictòrics,de religió, dhistòria, de mitologiaclàssica, escenes de caça, retrats, aixícom il·lustracions per a llibres i dissenysper a tapisseries. Va ser molt prolífic enla producció dobres; es calcula que vaarribar a pintar uns 3.000 quadresgràcies, en part, als membres del seutaller que, pel que sembla, treballaven encadena. Van ser deixebles seus JacobJordaens i van Dyck. Dominava diversesllengües i va ser un gran humanista i unbon diplomàtic.

Va néixer a Siegen, Westfàlia (Alemanya) el 1577. Després la seva família es traslladà a Anvers. El 1600, a Itàlia, va obtenir el càrrec de pintor de la cort del Duc de Màntua, Vicenç de Gonzaga. Aquest també el nomenà el seu ambaixador, cosa que l’obligà a viatjar per Itàlia i diferents països europeus. Quan va venir a Espanya, en temps de Felip III, pintà nombrosos quadres, com el del duc de Lerma, valido del rei. Després tornà a Itàlia. A la mort de la seva mare, el 1608, Rubens retorna a Anvers on el 1609 es casa amb Isabella Brant, filla d’un important humanista.Duc de Lerma, 1603Rubens va treballar per les principals cortseuropees, com la francesa i l’anglesa, a més del’espanyola. El 1630, morta de la seva primeramuller el pintor, de 53 anys, es casava amb HélèneFourment, de 16 anys. havia tingut tres fills ambIsabella, i en va tenir cinc més amb Hélène, la qualfou la seva principal model fins la seva mort.

Hélène Fourment amb abric El rapte de les filles de Leucip (1613)de pells (1639)

El seu tallerLes pintures de Rubens es poden dividir en tres categories:- aquelles que pintava ell mateix;- les que pintava en part, principalment les mans i esferes;- aquelles que només supervisava.Una carta del pintor dirigida a lambaixador anglès a Holanda, és el testimonimés clar daquesta tècnica de treball, ja que ell mateix diferencia les obres«enterament de la meva mà», «els treballs efectuats amb la col·laboració delsmeus deixebles i retocs amb la meva mà» i finalment «les còpies dels seusalumnes». Juntament amb les còpies de pintures, els gravats van ser tambémolt importants per a la difusió del seu art.Tenia un gran taller que li era molt necessari per als nombrosos encàrrecs querebia contínuament. En una carta de lany 1611, dirigida a Jacques de Bie,Rubens fa un comentari molt significatiu: «he hagut de refusar més de centcandidats». Es troben catalogades més de quatre mil pintures sortides del seutaller, com a seves o dels seus deixebles.

Context històricAl segle XVI, Anvers, la capital de Flandes, era un gran centre negocis gràcies alseu important port, on arribaven mercaderies de tots els països. Els diners que esguanyaven es gastaven tant en diversions com en cultura, en obres dart i enobres dimpremta que es destinaven principalment a la importació.Els Països Baixos estaven sota el domini espanyol des del matrimoni de Felip elBell amb Joanna de Castella i més tard sota el dels seus hereus Carles V idesprés del 1555 per Felip II. Aquest implantà un règim molt autoritari queprovocà revoltes sufocades amb gran repressió.El territori va romandre sota dominació espanyola fins al Tractat d’Utrecht, del1713, quan tornà a la branca austríaca dels Habsburg. Els seus artistes vantreballar i van trobar els seus mecenes entre la monarquia i la reialesa espanyola,que va influir en les obres que van realitzar, especialment de temes religiosos i debatalles, així com de retrats. Lescola flamenca de pintura es va consolidar al suddels Països Baixos, on l‘Església catòlica va potenciar les més gransrepresentacions del seu triomf com a religió, aquest triomf va tenir el seu mésgran intèrpret en Rubens, que va ser un catòlic profundament creient.

Documentació generalTítol: Les Tres GràciesAutor: Peter PaulusRubens (Siegen, 1577 -Anvers, 1640)Cronologia: 1639Tècnica: oliSuport: fustaMides: 2,21 m x 1,81 mEstil: barrocLocalització: Museo delPrado (Madrid)Tema: mitològic

Anàlisi formalElements plàsticsLes tonalitats quepredominen són pàl·lides,tant en figures com enfons.La barreja de vermell,groc i blau dóna unpreciós color nacrat a lapell humana. Lapinzellada és llarga iuniforme. Els colors delfons són verds i blaus,suaus i molt lluminosos.Predomina la línia corba,sinuosa, tant en el cos deles tres dones com en lanatura que les envolta.

Composició Semblen aLes tres noies, punt de ballarentrellaçades, perquè totesformen un trespetit cercle. endarrereixenUna dóna el peu dret.lesquena al’espectador. La llum envaeix totaVan nues o l’escena,cobreixen desenvolupadaalguna part del en l’exterior.cos amb un vel Un tènuemolt fi, focus envoltatransparent, les figures.que les uneix. NoGrup clarobscurscompacte, unittambé per lamirada de les Gran delicadesanoies. en les postures.

Gran dinamisme, creatper la integració de lesfigures entre sí i elmoviment corporal.Predomina la línia corba isinuosa en les siluetes,reforçant la sensualitat.Damunt dels caps hi hauna garlanda de flors i al’esquerra el tronc i labranca d’un arbre, de laqual pengen unes robes.Al costat dret un puto oangelet aboca aigua ambun corn de l’abundància.El paisatge idíl·lic delfons, amb animalspasturant i ple de llum,accentua la bellesa delconjunt.

Escena harmònica, amb unritme pausat i seré.L’estil de Rubens és fàcil dereconèixer per les sevesfigures robustes iexuberants. Les seves donespoderoses i arrodonides sónmostra de l’ideal de bellesadel moment.La sensació de profunditats’accentua per l’horitzó,situat més baix que el lloc ones desenvolupa l’escena. Lallum i la gradació de tonalitatconformen el volum de lesfigures.

InterpretacióEl tema prové de lamitologia grega, segons laqual les tres Gràcies(Eufrosine, Talia i Aglae),filles de Zeus i de la nimfaEurínome), eren les deessesde l’encís, l’alegria i labellesa.Acompanyaven les divinitatsde l’amor, Afrodita i Eros, ipresidien els convits, lesdanses i la restad’esdeveniments socialsalegres.Aglae sembla es casà ambHefest, l’artesà dels déus,cosa per la qual sassocienles Gràcies a les Muses, ésa dir, amb les arts.

A cada una li corresponiauna qualitat:La Gràcia rossa del’esquerra representa labellesa, la del centre eldesig i la la morena de ladreta la satisfacció.Són, per tant, el símbolde la felicitat.http://www.civilopedia.com/historia/grecia/mitologia/dioses_inferiores/las-tres-gracias-o-carites/

La Gràcia de la dreta s’identificaamb la primera dona de Rubens,Isabella Brandt. La de l’esquerrasembla que fou la seva segonaesposa, Hélène Fourment.La referència a les fontsclàssiques, en el Barroc,probablement era un pretext perfer un estudi del un femení, comés el cas d’aquesta obra. Rubenspintà d’acord amb els idealsestètics de la seva època.Al principi les tres Gràcies esrepresentaven vestides, amb eltemps anaren apareguen nues iportant atributs florals omusicals, també com enquestaobra de Rubens.

Les tres Gràcies de “La Primavera” deBoticelli i les Tres Gràcies de Rafael. Tot iestar representades en posicionssemblants, l’obra de Rubens és molt mésnaturalista, més real en la reproducció delscossos reflex de l’ideal barroc.

FuncióRubens conservà aquest quadre fins la seva mort, l’any següent. La seva bonasituació econòmica i social li permetia pintar allò que volia, i no sempre el que liencarregaven. Quan va morir, Hélène Fourment va estar a punt de cremar elquadre, per considerar-lo massa sensual i pecaminós. Finalment el va comprarel rei d’Espanya Felip IV.Durant bona part del segle XVIII va estar guardat, amb altres quadres de nusconsiderats pecaminosos pel rei Carles III, en una galeria secreta del’Acadèmia de Belles Arts de Madrid. Més tard es va exposar al Museu delPrado. Tant Felip III, con el seu fill Felip IV, varen encarregar retrats a Rubens, i el varen ennoblir. Anna d’Àustria, filla de Felip III

Felip IV

Entre les obres mitològiques de Rubens d’aquesta època destaquen: Venus iAdonis (1635), i el Judici de Paris (1636). Diana i les seves Nimfes sorpreses pels faunes (1638- 40)

Models i influènciesRubens tenia el seu propi estil. Les figures robustes que pintava recollienla força de les de Miquel Àngel. El seu color recorda l’escola veneciana deTicià, Il Veronese i Il Tintoretto. La llum treballada a Caravaggio. Rubensfou també un gran admirador de l’escultura clàssica grecoromana.Durant la seva estada a la cort espanyola feu amistat amb Velàzquez, alqual animà a viatjar a Itàlia. Se’l considera el paradigma del Barroc, i vatenir gran influència en els segles posteriors, sobre tot a França, on el seuestil dinàmic i colorista fou seguit per artistes com Watteau, Delacroix oRenoir.

Eugène Delacroix: La mort de Sardanápalo 1827.Auguste Renoir: Lesbanyistes, 1918.

http://carmearanda.blogspot.com.es	555
http://docus.educat1x1.cat	547
http://agora.xtec.cat	100
http://carmearanda.blogspot.com	85
http://phobos.xtec.cat	69
http://distancia.ceprat.net	25
http://www52.jimdo.com	23
http://www.carmearanda.blogspot.com.es	13
http://www.carmearanda.blogspot.com	7
http://historiart.jimdo.com	2

9.Rubens: Les tres Gràcies

by Carme Aranda Mònica Navarro

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

10 Embeds 1,426

Statistics

9.Rubens: Les tres Gràcies Presentation Transcript